Carregant...
 

Historial de l'Item del Formulari-bd

Veure Ítem del Formulari-bd

Versió Data Usuari ID del Camp Camp Difference
23 23 Descripció:
-Exempció ITP per adquisició primer habitatge - Termini per comunicar inscripció al registre comunal +Sentència 69-2013 del TSJA. Exempció ITP per adquisició primer habitatge - Termini per comunicar inscripció al registre comunal
22 27 Text:
-TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA +__TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA__
 Sala Administrativa Sala Administrativa
21 27 Text:
 - els dubtes sobre la interpretació de la norma havien de ser resolts en favor dels administrats; - els dubtes sobre la interpretació de la norma havien de ser resolts en favor dels administrats;
 - procedia la condemna en costes del GOVERN per raó de la seva temeritat. - procedia la condemna en costes del GOVERN per raó de la seva temeritat.
 __4.- __En la seva contesta de data 17 de maig de2013, el GOVERN posa de relleu que: __4.- __En la seva contesta de data 17 de maig de2013, el GOVERN posa de relleu que:
 - els apel·lants no eren perjudicats per la sentència i, per tant, no podien debatre sobre l’excepció de prescripció; - els apel·lants no eren perjudicats per la sentència i, per tant, no podien debatre sobre l’excepció de prescripció;
 - no existia temeritat per part seva. - no existia temeritat per part seva.
 __5.- __El GOVERN també s’oposa a la resolució de la instància, insistint en el fet que els Srs. J C F i I G M disposaven d’un termini de 6 mesos per inscriure’s al Comú -a comptar de l’adquisició del bé immoble segons l’aplicació combinada dels articles 4.11.b de la llei de l’ITP i 3.2.i del Reglament d’aplicació- i, seguidament, d’un mes suplementari per presentar el certificat a l’Administració. Els Srs. J C F i I G M van replicar, explicant que l’article 4.11.b no exigia que l’ocupació anés acompanyada de l’escaient inscripció al Comú i que l’article 3.2 del Reglament permetia la presentació del certificat comunal dins els 7 mesos posteriors de l’adquisició, cosa que van realitzar. __5.- __El GOVERN també s’oposa a la resolució de la instància, insistint en el fet que els Srs. J C F i I G M disposaven d’un termini de 6 mesos per inscriure’s al Comú -a comptar de l’adquisició del bé immoble segons l’aplicació combinada dels articles 4.11.b de la llei de l’ITP i 3.2.i del Reglament d’aplicació- i, seguidament, d’un mes suplementari per presentar el certificat a l’Administració. Els Srs. J C F i I G M van replicar, explicant que l’article 4.11.b no exigia que l’ocupació anés acompanyada de l’escaient inscripció al Comú i que l’article 3.2 del Reglament permetia la presentació del certificat comunal dins els 7 mesos posteriors de l’adquisició, cosa que van realitzar.
 __6.- __Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir. __6.- __Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.
-  
-  
-  
-  
-  
-  
-  
-  
-  
-  
-  
-  
-  
 ::__FONAMENTS DE DRET__:: ::__FONAMENTS DE DRET__::
-  
 __Primer__.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. __Primer__.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
 __Segon__.- Els Srs. J C F i I G M van formular demanda jurisdiccional contra el M.I. GOVERN, a resultes del requeriment del Ministeri de Finances i Funció Pública del 26 d’abril de 2012 d’efectuar el pagament de la quantitat de 9.255,01 €. El manament portava causa, segons l’Administració, de l’incompliment d’una condició establerta per beneficiar de l’exempció en el pagament de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries (ara endavant ITP). Més concretament, el GOVERN recrimina als Srs. J C F i I G M la inscripció tardana en el registre comunal, circumstància que es va produir el 27 de març de 2007, superant en 26 dies la data límit establerta a tal efecte (1 de març de 2007). __Segon__.- Els Srs. J C F i I G M van formular demanda jurisdiccional contra el M.I. GOVERN, a resultes del requeriment del Ministeri de Finances i Funció Pública del 26 d’abril de 2012 d’efectuar el pagament de la quantitat de 9.255,01 €. El manament portava causa, segons l’Administració, de l’incompliment d’una condició establerta per beneficiar de l’exempció en el pagament de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries (ara endavant ITP). Més concretament, el GOVERN recrimina als Srs. J C F i I G M la inscripció tardana en el registre comunal, circumstància que es va produir el 27 de març de 2007, superant en 26 dies la data límit establerta a tal efecte (1 de març de 2007).
 Els Srs. J C F i I G M mantenen, en el seu escrit de demanda, que resideixen en el pis exemptat des de Els Srs. J C F i I G M mantenen, en el seu escrit de demanda, que resideixen en el pis exemptat des de
 l’1 de setembre de 2006 i que han complert amb totes les condicions exigides per la normativa en matèria d’exoneració de l’ITP. Tanmateix, els esmentats recurrents defensen que el deute tributari reclamat ha prescrit. l’1 de setembre de 2006 i que han complert amb totes les condicions exigides per la normativa en matèria d’exoneració de l’ITP. Tanmateix, els esmentats recurrents defensen que el deute tributari reclamat ha prescrit.
 L’Hble. Tribunal de Batlles ha desestimat l’excepció, però estimat la demanda en el fons, doncs considera que,=== en el cas d’espècie===, el còmput del termini computa a partir de la data de l’exempció i no de la compra-venda. L’Hble. Tribunal de Batlles ha desestimat l’excepció, però estimat la demanda en el fons, doncs considera que,=== en el cas d’espècie===, el còmput del termini computa a partir de la data de l’exempció i no de la compra-venda.
 __Tercer__.- Començarem pel recurs del GOVERN. No es discuteix que els Srs. J C F i I G M van adquirir una primera vivenda l’===1 de setembre de 2006=== (folis 71-76) i que, en data 7 de febrer de 2007, van quedar exonerats del pagament de l’ITP (folis 25-26). Els interessats consten inscrits en l’adreça on es troba l’habitatge d’autes des del=== 27 de març de 2007=== (foli 97). __Tercer__.- Començarem pel recurs del GOVERN. No es discuteix que els Srs. J C F i I G M van adquirir una primera vivenda l’===1 de setembre de 2006=== (folis 71-76) i que, en data 7 de febrer de 2007, van quedar exonerats del pagament de l’ITP (folis 25-26). Els interessats consten inscrits en l’adreça on es troba l’habitatge d’autes des del=== 27 de març de 2007=== (foli 97).
 La normativa d’aplicació queda constituïda per les normes següents: La normativa d’aplicació queda constituïda per les normes següents:
 a) ===article 4.11.b de la llei de l’ITP:=== a) ===article 4.11.b de la llei de l’ITP:===
 ''“Resten exemptes de l'impost: Les transmissions, oneroses o lucratives, de béns immobles realitzades a favor de persones físiques, sempre que concorrin les condicions següents:'' ''“Resten exemptes de l'impost: Les transmissions, oneroses o lucratives, de béns immobles realitzades a favor de persones físiques, sempre que concorrin les condicions següents:''
 ''... Que el bé immoble sigui la primera adquisició d'habitatge i que hagi de constituir l'habitatge habitual i permanent de l'adquirent.'' ''... Que el bé immoble sigui la primera adquisició d'habitatge i que hagi de constituir l'habitatge habitual i permanent de l'adquirent.''
 ''S'inclou dins el concepte d'habitatge el bé immoble que constitueix l'habitatge habitual i permanent, els aparcaments, els trasters i els annexos accessoris a aquests últims, si s'adquireixen de forma conjunta.'' ''S'inclou dins el concepte d'habitatge el bé immoble que constitueix l'habitatge habitual i permanent, els aparcaments, els trasters i els annexos accessoris a aquests últims, si s'adquireixen de forma conjunta.''
 ''Es considera primera adquisició d'habitatge la primera transmissió d'habitatge en favor de l'adquirent.'' ''Es considera primera adquisició d'habitatge la primera transmissió d'habitatge en favor de l'adquirent.''
 ''Es considera habitatge habitual i permanent el que serveix principalment de residència permanent i habitual de l'adquirent i del conjunt de persones que hi conviuen, independentment de si hi ha una relació de parentiu o no, en un període superior a sis mesos i un dia per any natural.'' ''Es considera habitatge habitual i permanent el que serveix principalment de residència permanent i habitual de l'adquirent i del conjunt de persones que hi conviuen, independentment de si hi ha una relació de parentiu o no, en un període superior a sis mesos i un dia per any natural.''
 ''L'habitatge ha de ser l'habitatge habitual i permanent durant un període mínim de 4 anys a comptar des del moment de l'ocupació.'' ''L'habitatge ha de ser l'habitatge habitual i permanent durant un període mínim de 4 anys a comptar des del moment de l'ocupació.''
 ''En cas d'incompliment del període de 4 anys a què fa referència el paràgraf anterior, l'obligat tributari ha d'ingressar el deute tributari derivat de la transmissió, inclosos els interessos de demora corresponents. A aquests efectes la prescripció de l'impost es computa a partir de la data en què es produeixi l'incompliment.'' ''En cas d'incompliment del període de 4 anys a què fa referència el paràgraf anterior, l'obligat tributari ha d'ingressar el deute tributari derivat de la transmissió, inclosos els interessos de demora corresponents. A aquests efectes la prescripció de l'impost es computa a partir de la data en què es produeixi l'incompliment.''
 ''===L'adquirent ha d'ocupar l'habitatge en un termini màxim de 6 mesos posteriors a la seva adquisició===.”'' ''===L'adquirent ha d'ocupar l'habitatge en un termini màxim de 6 mesos posteriors a la seva adquisició===.”''
 i b) ===article 3.2.i del Reglament del 26-7-2006 de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries:=== i b) ===article 3.2.i del Reglament del 26-7-2006 de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries:===
 ''“Per a l'exempció prevista a l'apartat 11 de l'article 4 de la Llei, la persona sol·licitant ha de presentar al Servei de Tràmits la sol·licitud en el format oficial corresponent que es presenta a l'annex, degudament omplerta i acompanyada de la documentació següent:'' ''“Per a l'exempció prevista a l'apartat 11 de l'article 4 de la Llei, la persona sol·licitant ha de presentar al Servei de Tràmits la sol·licitud en el format oficial corresponent que es presenta a l'annex, degudament omplerta i acompanyada de la documentació següent:''
 ''... ===Posteriorment a l'adquisició del bé immoble, i en el termini d'un mes a comptar del termini establert a l'article 4.11.b de la Llei===, la persona o persones adquirents han de presentar a l'Administració el certificat de convivència expedit pel Comú que acrediti la data d'inscripció en l'adreça corresponent al bé immoble adquirit, que ha obtingut l'exempció i còpia simple de l'escriptura pública.”'' ''... ===Posteriorment a l'adquisició del bé immoble, i en el termini d'un mes a comptar del termini establert a l'article 4.11.b de la Llei===, la persona o persones adquirents han de presentar a l'Administració el certificat de convivència expedit pel Comú que acrediti la data d'inscripció en l'adreça corresponent al bé immoble adquirit, que ha obtingut l'exempció i còpia simple de l'escriptura pública.”''
 Es desprèn de la combinació d’ambdós preceptes que les persones exonerades disposen d’un termini màxim de set mesos (6+1), a comptar de l’adquisició del primer habitatge, per presentar al Servei de Tràmits el certificat de residència que expedeixen tradicionalment els Comuns. Efectivament, el reglament no obliga a lliurar el certificat des de la data de la possessió efectiva, sinó només a partir “del termini establert a l'article 4.11.b de la Llei”, és a dir al cap de sis mesos. Es desprèn de la combinació d’ambdós preceptes que les persones exonerades disposen d’un termini màxim de set mesos (6+1), a comptar de l’adquisició del primer habitatge, per presentar al Servei de Tràmits el certificat de residència que expedeixen tradicionalment els Comuns. Efectivament, el reglament no obliga a lliurar el certificat des de la data de la possessió efectiva, sinó només a partir “del termini establert a l'article 4.11.b de la Llei”, és a dir al cap de sis mesos.
 Hagut compte que la transacció es va celebrar l’1 de setembre de 2006 i que segons les previsions de l’article 131 del Codi de l’Administració “Els terminis determinats en mesos o en anys es comptaran data a data ... Si el darrer dia del termini era festiu, el termini finalitzarà el primer dia hàbil següent”, el termini es va esgotar el__ 2 d’abril de 2007__, doncs el dia 1 era feriat (diumenge). Força és de constatar que els certificats de residència van ser establerts el __28 de març de 2007__ i, per conseqüent, la regularització va tenir lloc dins el termini estipulat reglamentàriament. Hagut compte que la transacció es va celebrar l’1 de setembre de 2006 i que segons les previsions de l’article 131 del Codi de l’Administració “Els terminis determinats en mesos o en anys es comptaran data a data ... Si el darrer dia del termini era festiu, el termini finalitzarà el primer dia hàbil següent”, el termini es va esgotar el__ 2 d’abril de 2007__, doncs el dia 1 era feriat (diumenge). Força és de constatar que els certificats de residència van ser establerts el __28 de març de 2007__ i, per conseqüent, la regularització va tenir lloc dins el termini estipulat reglamentàriament.
 La decisió administrativa impugnada refereix que la data límit per realitzar la inscripció al Comú era l’1 de març de 2007 (foli 16). Aquesta interpretació de la norma no s’acomoda als termes dels dos articles més amunt esmentats, doncs solament exigeixen que l’ocupació de l’habitatge es faci dins els 6 mesos següents a l’adquisició i que, una volta finalitzat aquell període, es comuniqui la inscripció al registre comunal durant el mes següent. Aquest dispositiu no exclou, per conseqüent, a efectes fiscals, que la inscripció en els registres comunals es realitzi durant la setena mensualitat. La decisió administrativa impugnada refereix que la data límit per realitzar la inscripció al Comú era l’1 de març de 2007 (foli 16). Aquesta interpretació de la norma no s’acomoda als termes dels dos articles més amunt esmentats, doncs solament exigeixen que l’ocupació de l’habitatge es faci dins els 6 mesos següents a l’adquisició i que, una volta finalitzat aquell període, es comuniqui la inscripció al registre comunal durant el mes següent. Aquest dispositiu no exclou, per conseqüent, a efectes fiscals, que la inscripció en els registres comunals es realitzi durant la setena mensualitat.
 Aquesta Sala observa que l’article 3.2 del reglament exigeix el lliurament de la documentació al Servei de Tràmits. Desconeixem en quina data exacta es van entregar els certificats a l’Administració general. Això no obstant, aquesta qüestió no pot ser introduïda d’ofici pel Tribunal puix, de contrari, es situaria les parts en situació d’indefensió. En qualsevol cas, aquesta prova era plenament a l’abast del GOVERN. En efecte, segons l’article 28 de la llei de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració del 16 de desembre de 2010 “''En el termini de sis mesos, a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, l’Administració ha de reordenar els tràmits administratius de manera que ===no es requereixi dels ciutadans cap document o informació, dels quals ja disposi l’Administració===''”. Això significa que el GOVERN no pot exigir als ciutadans la producció de documentació que ja obra en la seva possessió. Si traslladem el contingut d’aquest article al cas que ens ocupa, resulta que pertocava al GOVERN aportar la prova sobre la data de presentació dels certificats, quina mancança no el pot afavorir. Aquesta Sala observa que l’article 3.2 del reglament exigeix el lliurament de la documentació al Servei de Tràmits. Desconeixem en quina data exacta es van entregar els certificats a l’Administració general. Això no obstant, aquesta qüestió no pot ser introduïda d’ofici pel Tribunal puix, de contrari, es situaria les parts en situació d’indefensió. En qualsevol cas, aquesta prova era plenament a l’abast del GOVERN. En efecte, segons l’article 28 de la llei de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració del 16 de desembre de 2010 “''En el termini de sis mesos, a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, l’Administració ha de reordenar els tràmits administratius de manera que ===no es requereixi dels ciutadans cap document o informació, dels quals ja disposi l’Administració===''”. Això significa que el GOVERN no pot exigir als ciutadans la producció de documentació que ja obra en la seva possessió. Si traslladem el contingut d’aquest article al cas que ens ocupa, resulta que pertocava al GOVERN aportar la prova sobre la data de presentació dels certificats, quina mancança no el pot afavorir.
 __Quart__.- El recurs dels Srs. J C F i I G M versa sobre la desestimació de l’excepció de prescripció i de la petició de condemna del GOVERN a satisfer les costes judicials. __Quart__.- El recurs dels Srs. J C F i I G M versa sobre la desestimació de l’excepció de prescripció i de la petició de condemna del GOVERN a satisfer les costes judicials.
 Pel que fa el refús de l’excepció, el GOVERN objecta que els recurrents no gaudien de legitimació perquè la sentència els hi era favorable. La doctrina de la Sala en aquesta matèria és constant, en el sentit de considerar: ''“que l’article 56 de la Llei de la jurisdicció administrativa només atribueix legitimació per apel·lar a qui es consideri perjudicat per la sentència, és a dir, pel fallo de la sentència i que en concordància amb això, i com recorda l’Administració apel·lada, aquesta Sala ha indicat (sentència 03-2006, de 24 de gener de 2006, citant la 2001-28, de 29 de maig de 2001) que “els recursos jurisdiccionals es dirigeixen contra els fallos de les sentències, no contra els arguments”. Per tant, qui en la primera instància jurisdiccional ha obtingut un fallo favorable al nucli de les seves pretensions no pot apel·lar la sentència amb la pretensió de que aquesta es confirmi però amb raonaments nous que no va incorporar la resolució dictada en la primera instància”'' (sentència 59-2007 del 14 de setembre de 2007). Hi ha però algunes excepcions a aquesta regla, però no es troben reunides en aquest litigi. A títol d’exemple, es recorda que els Srs. J C F i I G M només han invocat motius de fons (l’excepció de prescripció afecta el fons del litigi) per oposar-se al requeriment de pagament i, endemés, han estat articulats de forma alternativa i no subsidiària. Tanmateix, el contingut la sentència apel·lada tampoc pot constituir motiu o fonament d’una possible responsabilitat o gravamen en el futur. Per conseqüent, la sentència del 6 de febrer de 2013 no esdevé impugnable respecte d’aquest primer punt del recurs. Pel que fa el refús de l’excepció, el GOVERN objecta que els recurrents no gaudien de legitimació perquè la sentència els hi era favorable. La doctrina de la Sala en aquesta matèria és constant, en el sentit de considerar: ''“que l’article 56 de la Llei de la jurisdicció administrativa només atribueix legitimació per apel·lar a qui es consideri perjudicat per la sentència, és a dir, pel fallo de la sentència i que en concordància amb això, i com recorda l’Administració apel·lada, aquesta Sala ha indicat (sentència 03-2006, de 24 de gener de 2006, citant la 2001-28, de 29 de maig de 2001) que “els recursos jurisdiccionals es dirigeixen contra els fallos de les sentències, no contra els arguments”. Per tant, qui en la primera instància jurisdiccional ha obtingut un fallo favorable al nucli de les seves pretensions no pot apel·lar la sentència amb la pretensió de que aquesta es confirmi però amb raonaments nous que no va incorporar la resolució dictada en la primera instància”'' (sentència 59-2007 del 14 de setembre de 2007). Hi ha però algunes excepcions a aquesta regla, però no es troben reunides en aquest litigi. A títol d’exemple, es recorda que els Srs. J C F i I G M només han invocat motius de fons (l’excepció de prescripció afecta el fons del litigi) per oposar-se al requeriment de pagament i, endemés, han estat articulats de forma alternativa i no subsidiària. Tanmateix, el contingut la sentència apel·lada tampoc pot constituir motiu o fonament d’una possible responsabilitat o gravamen en el futur. Per conseqüent, la sentència del 6 de febrer de 2013 no esdevé impugnable respecte d’aquest primer punt del recurs.
 El segon aspecte del recurs és clarament desestimable en no apreciar-se temeritat en la conducta del GOVERN. El segon aspecte del recurs és clarament desestimable en no apreciar-se temeritat en la conducta del GOVERN.
 __Cinquè__.- Per tot l’exposat, procedeix la desestimació d’ambdós recursos d’apel·lació i sense efectuar especial condemna en costes judicials en cap instància per raó de manca de temeritat. __Cinquè__.- Per tot l’exposat, procedeix la desestimació d’ambdós recursos d’apel·lació i sense efectuar especial condemna en costes judicials en cap instància per raó de manca de temeritat.
-  
-  
-  
-  
-  
-  
-  
-  
-  
-  
-  
-  
-  
-  
 ::__D E C I S I Ó__:: ::__D E C I S I Ó__::
-  
 En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d’apel·lació interposat pels Srs. J C F i I G M, com també aquell formulat pel M.I. GOVERN, ambdós dirigits contra la sentència 2013-013, de 6 de febrer de 2013, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de primera i segona instància. En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d’apel·lació interposat pels Srs. J C F i I G M, com també aquell formulat pel M.I. GOVERN, ambdós dirigits contra la sentència 2013-013, de 6 de febrer de 2013, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de primera i segona instància.
 Manem que una vegada s’hagi complert el què disposa l’article 76 de la Llei dela Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativadels quals procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal. Manem que una vegada s’hagi complert el què disposa l’article 76 de la Llei dela Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativadels quals procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.
-  
-  
-  
-  
20 27 Text:
 En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent
 el magistrat Sr. Pere PASTOR VILANOVA, el qual expressa el parer del Tribunal. el magistrat Sr. Pere PASTOR VILANOVA, el qual expressa el parer del Tribunal.
-  
-  
-  
-  
-  
-  
-  
-  
-  
-  
 ::__ANTECEDENTS DE FET__:: ::__ANTECEDENTS DE FET__::
-  
 __1.-__ Els Srs. J C F i I G M van interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació governativa, de data 22 d’agost de 2012, del recurs de reposició interposat contra la resolució del Ministeri de Finances i Funció Pública del 26 d’abril de 2012, sol·licitant la seva revocació i la condemna de la part adversa a satisfer les costes judicials. __1.-__ Els Srs. J C F i I G M van interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació governativa, de data 22 d’agost de 2012, del recurs de reposició interposat contra la resolució del Ministeri de Finances i Funció Pública del 26 d’abril de 2012, sol·licitant la seva revocació i la condemna de la part adversa a satisfer les costes judicials.
 __2.-__ El Tribunal de Batlles ha estimat substancialment la demanda promoguda pels Srs. J C F i I G M mitjançant sentència del 6 de febrer de 2013. __2.-__ El Tribunal de Batlles ha estimat substancialment la demanda promoguda pels Srs. J C F i I G M mitjançant sentència del 6 de febrer de 2013.
 __3.-__ En el seu escrit d’apel·lació de data 27 de desembre de 2012, els Srs. J C F i I G M manifesten principalment que: __3.-__ En el seu escrit d’apel·lació de data 27 de desembre de 2012, els Srs. J C F i I G M manifesten principalment que:
19 27 Text:
 Núm. de Protocol: AD-0052-2/2012 Núm. de Protocol: AD-0052-2/2012
 Núm. de Rotlle: TSJA-012/13 Núm. de Rotlle: TSJA-012/13
-  
 ::__SENTÈNCIA 69-2013__:: ::__SENTÈNCIA 69-2013__::
 +PARTS:
-PARTS: 
 Apel·lant: Sr. J C F i Apel·lant: Sr. J C F i
 Sra. I G M Sra. I G M
 Representant: Sr. JAV Representant: Sr. JAV
 Advocat: Sr. EGD Advocat: Sr. EGD
 Apel·lant: M.I. GOVERN Apel·lant: M.I. GOVERN
 Representant: Sra. EMG Representant: Sra. EMG
 Advocat: Sra. MFL Advocat: Sra. MFL
-  
-  
-  
 ::__COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:__:: ::__COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:__::
 Magistrats: M. I. Sr. Pere PASTOR VILANOVA Magistrats: M. I. Sr. Pere PASTOR VILANOVA
 M. I. Sr. Bernard PLAGNET M. I. Sr. Bernard PLAGNET
 Andorra la Vella, vint de setembre del dos mil tretze. Andorra la Vella, vint de setembre del dos mil tretze.
 El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número AD-0052-2/2012. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número AD-0052-2/2012.
    
 + 
 + 
 + 
 + 
    
 ::__ANTECEDENTS DE FET__:: ::__ANTECEDENTS DE FET__::
 + 
 __1.-__ Els Srs. J C F i I G M van interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació governativa, de data 22 d’agost de 2012, del recurs de reposició interposat contra la resolució del Ministeri de Finances i Funció Pública del 26 d’abril de 2012, sol·licitant la seva revocació i la condemna de la part adversa a satisfer les costes judicials. __1.-__ Els Srs. J C F i I G M van interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació governativa, de data 22 d’agost de 2012, del recurs de reposició interposat contra la resolució del Ministeri de Finances i Funció Pública del 26 d’abril de 2012, sol·licitant la seva revocació i la condemna de la part adversa a satisfer les costes judicials.
    
 + 
 + 
 + 
 + 
 + 
 + 
 + 
    
 ::__FONAMENTS DE DRET__:: ::__FONAMENTS DE DRET__::
 + 
 __Primer__.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. __Primer__.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
    
 + 
 + 
 + 
 + 
 + 
 + 
 + 
    
 ::__D E C I S I Ó__:: ::__D E C I S I Ó__::
    
    
 + 
 + 
    
18 27 Text:
 Núm. de Rotlle: TSJA-012/13 Núm. de Rotlle: TSJA-012/13
 + 
 ::__SENTÈNCIA 69-2013__:: ::__SENTÈNCIA 69-2013__::
 PARTS: PARTS:
 Apel·lant: Sr. J C F i Apel·lant: Sr. J C F i
-::COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL::: +   ::__COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:__::
 President: M. I. Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA President: M. I. Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA
 Magistrats: M. I. Sr. Pere PASTOR VILANOVA Magistrats: M. I. Sr. Pere PASTOR VILANOVA
 el magistrat Sr. Pere PASTOR VILANOVA, el qual expressa el parer del Tribunal. el magistrat Sr. Pere PASTOR VILANOVA, el qual expressa el parer del Tribunal.
 + 
 + 
 + 
 + 
 + 
 + 
 ::__ANTECEDENTS DE FET__:: ::__ANTECEDENTS DE FET__::
 __1.-__ Els Srs. J C F i I G M van interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació governativa, de data 22 d’agost de 2012, del recurs de reposició interposat contra la resolució del Ministeri de Finances i Funció Pública del 26 d’abril de 2012, sol·licitant la seva revocació i la condemna de la part adversa a satisfer les costes judicials. __1.-__ Els Srs. J C F i I G M van interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació governativa, de data 22 d’agost de 2012, del recurs de reposició interposat contra la resolució del Ministeri de Finances i Funció Pública del 26 d’abril de 2012, sol·licitant la seva revocació i la condemna de la part adversa a satisfer les costes judicials.
 __6.- __Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir. __6.- __Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.
 + 
 + 
 + 
 + 
 + 
 + 
 ::__FONAMENTS DE DRET__:: ::__FONAMENTS DE DRET__::
 __Primer__.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. __Primer__.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
 __Cinquè__.- Per tot l’exposat, procedeix la desestimació d’ambdós recursos d’apel·lació i sense efectuar especial condemna en costes judicials en cap instància per raó de manca de temeritat. __Cinquè__.- Per tot l’exposat, procedeix la desestimació d’ambdós recursos d’apel·lació i sense efectuar especial condemna en costes judicials en cap instància per raó de manca de temeritat.
 + 
 + 
 + 
 + 
 + 
 + 
    
 ::__D E C I S I Ó__:: ::__D E C I S I Ó__::
 + 
 En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d’apel·lació interposat pels Srs. J C F i I G M, com també aquell formulat pel M.I. GOVERN, ambdós dirigits contra la sentència 2013-013, de 6 de febrer de 2013, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de primera i segona instància. En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d’apel·lació interposat pels Srs. J C F i I G M, com també aquell formulat pel M.I. GOVERN, ambdós dirigits contra la sentència 2013-013, de 6 de febrer de 2013, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de primera i segona instància.
 Manem que una vegada s’hagi complert el què disposa l’article 76 de la Llei dela Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativadels quals procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal. Manem que una vegada s’hagi complert el què disposa l’article 76 de la Llei dela Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativadels quals procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.
 + 
 + 
17 27 Text:
 TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
 Sala Administrativa Sala Administrativa
 Núm. de Protocol: AD-0052-2/2012 Núm. de Protocol: AD-0052-2/2012
 Núm. de Rotlle: TSJA-012/13 Núm. de Rotlle: TSJA-012/13
-SENTÈNCIA 69-2013 +::__SENTÈNCIA 69-2013__::
 PARTS: PARTS:
 Apel·lant: Sr. J C F i Apel·lant: Sr. J C F i
 Representant: Sr. JAV Representant: Sr. JAV
 Advocat: Sr. EGD Advocat: Sr. EGD
 Apel·lant: M.I. GOVERN Apel·lant: M.I. GOVERN
 Representant: Sra. EMG Representant: Sra. EMG
 Advocat: Sra. MFL Advocat: Sra. MFL
-COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: +::COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:::
 President: M. I. Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA President: M. I. Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA
 Magistrats: M. I. Sr. Pere PASTOR VILANOVA Magistrats: M. I. Sr. Pere PASTOR VILANOVA
 M. I. Sr. Bernard PLAGNET M. I. Sr. Bernard PLAGNET
-Andorra la Vella, vint de setembre del dos miltretze.El Tribunal Superior de Justícia, SalaAdministrativa ha vist el recurs d’apel·lació a lesactuacions número AD-0052-2/2012.En la tramitació d’aquestes actuacions han estatobservades les prescripcions legals, i ha estat ponentel magistrat Sr. Pere PASTOR VILANOVA, el qual expressael parer del Tribunal.TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIASala Administrativa2ANTECEDENTS DE FET1.- Els Srs. J C F i I G M van interposar demandajurisdiccional contra la desestimació governativa, dedata 22 d’agost de 2012, del recurs de reposicióinterposat contra la resolució del Ministeri deFinances i Funció Pública del 26 d’abril de 2012,sol·licitant la seva revocació i la condemna de la partadversa a satisfer les costes judicials.2.- El Tribunal de Batlles ha estimatsubstancialment la demanda promoguda pels Srs. J C F iI G M mitjançant sentència del 6 de febrer de 2013.3.- En el seu escrit d’apel·lació de data 27 dedesembre de 2012, els Srs. J C F i I G M manifestenprincipalment que:- el deute tributari reclamat havia prescrit, totavegada que s’havia d’aportar anyalment el certificat deresidència comunal;- l’eventual incompliment es tenia que situar dinsels primers mesos de l’any 2007 segons l’article 4.11.bde la llei de l’impost sobre transmissions patrimonialsimmobiliàries;- els dubtes sobre la interpretació de la normahavien de ser resolts en favor dels administrats;- procedia la condemna en costes del GOVERN perraó de la seva temeritat.4.- En la seva contesta de data 17 de maig de2013, el GOVERN posa de relleu que:- els apel·lants no eren perjudicats per lasentència i, per tant, no podien debatre sobrel’excepció de prescripció; +Andorra la Vella, vint de setembre del dos mil tretze.El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número AD-0052-2/2012.En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponentel magistrat Sr. Pere PASTOR VILANOVA, el qual expressa el parer del Tribunal.::__ANTECEDENTS DE FET__::__1.-__ Els Srs. J C F i I G M van interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació governativa, de data 22 d’agost de 2012, del recurs de reposició interposat contra la resolució del Ministeri de Finances i Funció Pública del 26 d’abril de 2012, sol·licitant la seva revocació i la condemna de la part adversa a satisfer les costes judicials.__2.-__ El Tribunal de Batlles ha estimat substancialment la demanda promoguda pels Srs. J C F i I G M mitjançant sentència del 6 de febrer de 2013.__3.-__ En el seu escrit d’apel·lació de data 27 de desembre de 2012, els Srs. J C F i I G M manifesten principalment que:- el deute tributari reclamat havia prescrit, tota vegada que s’havia d’aportar anyalment el certificat de residència comunal;- l’eventual incompliment es tenia que situar dins els primers mesos de l’any 2007 segons l’article 4.11.bde la llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries;- els dubtes sobre la interpretació de la norma havien de ser resolts en favor dels administrats;- procedia la condemna en costes del GOVERN per raó de la seva temeritat.__4.- __En la seva contesta de data 17 de maig de2013, el GOVERN posa de relleu que:- els apel·lants no eren perjudicats per la sentència i, per tant, no podien debatre sobre l’excepció de prescripció;
 - no existia temeritat per part seva. - no existia temeritat per part seva.
-5.- El GOVERN també s’oposa a la resolució de la 
-instància, insistint en el fet que els Srs. J C F i I G 
-TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA 
-Sala Administrativa 
-3 
-M disposaven d’un termini de 6 mesos per inscriure’s al 
-Comú -a comptar de l’adquisició del bé immoble segons 
-l’aplicació combinada dels articles 4.11.b de la llei 
-de l’ITP i 3.2.i del Reglament d’aplicació- i, 
-seguidament, d’un mes suplementari per presentar el 
-certificat a l’Administració. Els Srs. J C F i I G M 
-van replicar, explicant que l’article 4.11.b no exigia 
-que l’ocupació anés acompanyada de l’escaient 
-inscripció al Comú i que l’article 3.2 del Reglament 
-permetia la presentació del certificat comunal dins els 
-7 mesos posteriors de l’adquisició, cosa que van 
-realitzar. 
-6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha 
-designat el magistrat ponent i han quedat vistes les 
-actuacions per deliberar i decidir. 
-FONAMENTS DE DRET 
-Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal 
-Superior de Justícia és competent per conèixer del 
-present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei 
-Qualificada de la Justícia. 
-Segon.- Els Srs. J C F i I G M van formular 
-demanda jurisdiccional contra el M.I. GOVERN, a 
-resultes del requeriment del Ministeri de Finances i 
-Funció Pública del 26 d’abril de 2012 d’efectuar el 
-pagament de la quantitat de 9.255,01 €. El manament 
-portava causa, segons l’Administració, de 
-l’incompliment d’una condició establerta per beneficiar 
-de l’exempció en el pagament de l’impost sobre 
-transmissions patrimonials immobiliàries (ara endavant 
-ITP). Més concretament, el GOVERN recrimina als Srs. J 
-C F i I G M la inscripció tardana en el registre 
-comunal, circumstància que es va produir el 27 de març 
-de 2007, superant en 26 dies la data límit establerta a 
-tal efecte (1 de març de 2007). 
-Els Srs. J C F i I G M mantenen, en el seu escrit 
-de demanda, que resideixen en el pis exemptat des de 
-l’1 de setembre de 2006 i que han complert amb totes 
-TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA 
-Sala Administrativa 
-4 
-les condicions exigides per la normativa en matèria 
-d’exoneració de l’ITP. Tanmateix, els esmentats 
-recurrents defensen que el deute tributari reclamat ha 
-prescrit. 
-L’Hble. Tribunal de Batlles ha desestimat 
-l’excepció, però estimat la demanda en el fons, doncs 
-considera que, en el cas d’espècie, el còmput del 
-termini computa a partir de la data de l’exempció i no 
-de la compra-venda. 
-Tercer.- Començarem pel recurs del GOVERN. No es 
-discuteix que els Srs. J C F i I G M van adquirir una 
-primera vivenda l’1 de setembre de 2006 (folis 71-76) i 
-que, en data 7 de febrer de 2007, van quedar exonerats 
-del pagament de l’ITP (folis 25-26). Els interessats 
-consten inscrits en l’adreça on es troba l’habitatge 
-d’autes des del 27 de març de 2007 (foli 97). 
-La normativa d’aplicació queda constituïda per les 
-normes següents: 
-a) article 4.11.b de la llei de l’ITP: 
-“Resten exemptes de l'impost: Les transmissions, 
-oneroses o lucratives, de béns immobles 
-realitzades a favor de persones físiques, sempre 
-que concorrin les condicions següents: 
-... Que el bé immoble sigui la primera adquisició 
-d'habitatge i que hagi de constituir l'habitatge 
-habitual i permanent de l'adquirent. 
-S'inclou dins el concepte d'habitatge el bé 
-immoble que constitueix l'habitatge habitual i 
-permanent, els aparcaments, els trasters i els 
-annexos accessoris a aquests últims, si 
-s'adquireixen de forma conjunta. 
-Es considera primera adquisició d'habitatge la 
-primera transmissió d'habitatge en favor de 
-l'adquirent. 
-Es considera habitatge habitual i permanent el que 
-serveix principalment de residència permanent i 
-habitual de l'adquirent i del conjunt de persones 
-que hi conviuen, independentment de si hi ha una 
-relació de parentiu o no, en un període superior a 
-sis mesos i un dia per any natural. 
-TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA 
-Sala Administrativa 
-5 
-L'habitatge ha de ser l'habitatge habitual i 
-permanent durant un període mínim de 4 anys a 
-comptar des del moment de l'ocupació. 
-En cas d'incompliment del període de 4 anys a què 
-fa referència el paràgraf anterior, l'obligat 
-tributari ha d'ingressar el deute tributari 
-derivat de la transmissió, inclosos els interessos 
-de demora corresponents. A aquests efectes la 
-prescripció de l'impost es computa a partir de la 
-data en què es produeixi l'incompliment. 
-L'adquirent ha d'ocupar l'habitatge en un termini 
-màxim de 6 mesos posteriors a la seva adquisició.” 
-i b) article 3.2.i del Reglament del 26-7-2006 de 
-l'impost sobre transmissions patrimonials 
-immobiliàries: 
-“Per a l'exempció prevista a l'apartat 11 de 
-l'article 4 de la Llei, la persona sol·licitant ha 
-de presentar al Servei de Tràmits la sol·licitud 
-en el format oficial corresponent que es presenta 
-a l'annex, degudament omplerta i acompanyada de la 
-documentació següent: 
-... Posteriorment a l'adquisició del bé immoble, i 
-en el termini d'un mes a comptar del termini 
-establert a l'article 4.11.b de la Llei, la 
-persona o persones adquirents han de presentar a 
-l'Administració el certificat de convivència 
-expedit pel Comú que acrediti la data d'inscripció 
-en l'adreça corresponent al bé immoble adquirit, 
-que ha obtingut l'exempció i còpia simple de 
-l'escriptura pública.” 
-Es desprèn de la combinació d’ambdós preceptes que 
-les persones exonerades disposen d’un termini màxim de 
-set mesos (6+1), a comptar de l’adquisició del primer 
-habitatge, per presentar al Servei de Tràmits el 
-certificat de residència que expedeixen tradicionalment 
-els Comuns. Efectivament, el reglament no obliga a 
-lliurar el certificat des de la data de la possessió 
-efectiva, sinó només a partir “del termini establert a 
-l'article 4.11.b de la Llei”, és a dir al cap de sis 
-mesos. 
-TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA 
-Sala Administrativa 
-6 
-Hagut compte que la transacció es va celebrar l’1 
-de setembre de 2006 i que segons les previsions de 
-l’article 131 del Codi de l’Administració “Els terminis 
-determinats en mesos o en anys es comptaran data a data 
-... Si el darrer dia del termini era festiu, el termini 
-finalitzarà el primer dia hàbil següent”, el termini es 
-va esgotar el 2 d’abril de 2007, doncs el dia 1 era 
-feriat (diumenge). Força és de constatar que els 
-certificats de residència van ser establerts el 28 de 
-març de 2007 i, per conseqüent, la regularització va 
-tenir lloc dins el termini estipulat reglamentàriament. 
-La decisió administrativa impugnada refereix que 
-la data límit per realitzar la inscripció al Comú era 
-l’1 de març de 2007 (foli 16). Aquesta interpretació de 
-la norma no s’acomoda als termes dels dos articles més 
-amunt esmentats, doncs solament exigeixen que 
-l’ocupació de l’habitatge es faci dins els 6 mesos 
-següents a l’adquisició i que, una volta finalitzat 
-aquell període, es comuniqui la inscripció al registre 
-comunal durant el mes següent. Aquest dispositiu no 
-exclou, per conseqüent, a efectes fiscals, que la 
-inscripció en els registres comunals es realitzi durant 
-la setena mensualitat. 
-Aquesta Sala observa que l’article 3.2 del 
-reglament exigeix el lliurament de la documentació al 
-Servei de Tràmits. Desconeixem en quina data exacta es 
-van entregar els certificats a l’Administració general. 
-Això no obstant, aquesta qüestió no pot ser introduïda 
-d’ofici pel Tribunal puix, de contrari, es situaria les 
-parts en situació d’indefensió. En qualsevol cas, 
-aquesta prova era plenament a l’abast del GOVERN. En 
-efecte, segons l’article 28 de la llei de mesures de 
-promoció de l’activitat econòmica i social, i de 
-racionalització i d’optimització dels recursos de 
-l’Administració del 16 de desembre de 2010 “En el 
-termini de sis mesos, a comptar de l’entrada en vigor 
-d’aquesta Llei, l’Administració ha de reordenar els 
-tràmits administratius de manera que no es requereixi 
-dels ciutadans cap document o informació, dels quals ja 
-disposi l’Administració”. Això significa que el GOVERN 
-no pot exigir als ciutadans la producció de 
-documentació que ja obra en la seva possessió. Si 
-traslladem el contingut d’aquest article al cas que ens 
-ocupa, resulta que pertocava al GOVERN aportar la prova 
-TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA 
-Sala Administrativa 
-7 
-sobre la data de presentació dels certificats, quina 
-mancança no el pot afavorir. 
-Quart.- El recurs dels Srs. J C F i I G M versa 
-sobre la desestimació de l’excepció de prescripció i de 
-la petició de condemna del GOVERN a satisfer les costes 
-judicials. 
-Pel que fa el refús de l’excepció, el GOVERN 
-objecta que els recurrents no gaudien de legitimació 
-perquè la sentència els hi era favorable. La doctrina 
-de la Sala en aquesta matèria és constant, en el sentit 
-de considerar: “que l’article 56 de la Llei de la 
-jurisdicció administrativa només atribueix legitimació 
-per apel·lar a qui es consideri perjudicat per la 
-sentència, és a dir, pel fallo de la sentència i que en 
-concordància amb això, i com recorda l’Administració 
-apel·lada, aquesta Sala ha indicat (sentència 03-2006, 
-de 24 de gener de 2006, citant la 2001-28, de 29 de 
-maig de 2001) que “els recursos jurisdiccionals es 
-dirigeixen contra els fallos de les sentències, no 
-contra els arguments”. Per tant, qui en la primera 
-instància jurisdiccional ha obtingut un fallo favorable 
-al nucli de les seves pretensions no pot apel·lar la 
-sentència amb la pretensió de que aquesta es confirmi 
-però amb raonaments nous que no va incorporar la 
-resolució dictada en la primera instància” (sentència 
-59-2007 del 14 de setembre de 2007). Hi ha però algunes 
-excepcions a aquesta regla, però no es troben reunides 
-en aquest litigi. A títol d’exemple, es recorda que els 
-Srs. J C F i I G M només han invocat motius de fons 
-(l’excepció de prescripció afecta el fons del litigi) 
-per oposar-se al requeriment de pagament i, endemés, 
-han estat articulats de forma alternativa i no 
-subsidiària. Tanmateix, el contingut la sentència 
-apel·lada tampoc pot constituir motiu o fonament d’una 
-possible responsabilitat o gravamen en el futur. Per 
-conseqüent, la sentència del 6 de febrer de 2013 no 
-esdevé impugnable respecte d’aquest primer punt del 
-recurs. 
 +__5.- __El GOVERN també s’oposa a la resolució de la instància, insistint en el fet que els Srs. J C F i I G M disposaven d’un termini de 6 mesos per inscriure’s al Comú -a comptar de l’adquisició del bé immoble segons l’aplicació combinada dels articles 4.11.b de la llei de l’ITP i 3.2.i del Reglament d’aplicació- i, seguidament, d’un mes suplementari per presentar el certificat a l’Administració. Els Srs. J C F i I G M van replicar, explicant que l’article 4.11.b no exigia que l’ocupació anés acompanyada de l’escaient inscripció al Comú i que l’article 3.2 del Reglament permetia la presentació del certificat comunal dins els 7 mesos posteriors de l’adquisició, cosa que van realitzar.
 +__6.- __Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.
 +::__FONAMENTS DE DRET__::
 +__Primer__.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
 +__Segon__.- Els Srs. J C F i I G M van formular demanda jurisdiccional contra el M.I. GOVERN, a resultes del requeriment del Ministeri de Finances i Funció Pública del 26 d’abril de 2012 d’efectuar el pagament de la quantitat de 9.255,01 €. El manament portava causa, segons l’Administració, de l’incompliment d’una condició establerta per beneficiar de l’exempció en el pagament de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries (ara endavant ITP). Més concretament, el GOVERN recrimina als Srs. J C F i I G M la inscripció tardana en el registre comunal, circumstància que es va produir el 27 de març de 2007, superant en 26 dies la data límit establerta a tal efecte (1 de març de 2007).
 +Els Srs. J C F i I G M mantenen, en el seu escrit de demanda, que resideixen en el pis exemptat des de
 +l’1 de setembre de 2006 i que han complert amb totes les condicions exigides per la normativa en matèria d’exoneració de l’ITP. Tanmateix, els esmentats recurrents defensen que el deute tributari reclamat ha prescrit.
 +L’Hble. Tribunal de Batlles ha desestimat l’excepció, però estimat la demanda en el fons, doncs considera que,=== en el cas d’espècie===, el còmput del termini computa a partir de la data de l’exempció i no de la compra-venda.
 +__Tercer__.- Començarem pel recurs del GOVERN. No es discuteix que els Srs. J C F i I G M van adquirir una primera vivenda l’===1 de setembre de 2006=== (folis 71-76) i que, en data 7 de febrer de 2007, van quedar exonerats del pagament de l’ITP (folis 25-26). Els interessats consten inscrits en l’adreça on es troba l’habitatge d’autes des del=== 27 de març de 2007=== (foli 97).
 +La normativa d’aplicació queda constituïda per les normes següents:
 +a) ===article 4.11.b de la llei de l’ITP:===
 +''“Resten exemptes de l'impost: Les transmissions, oneroses o lucratives, de béns immobles realitzades a favor de persones físiques, sempre que concorrin les condicions següents:''
 +''... Que el bé immoble sigui la primera adquisició d'habitatge i que hagi de constituir l'habitatge habitual i permanent de l'adquirent.''
 +''S'inclou dins el concepte d'habitatge el bé immoble que constitueix l'habitatge habitual i permanent, els aparcaments, els trasters i els annexos accessoris a aquests últims, si s'adquireixen de forma conjunta.''
 +''Es considera primera adquisició d'habitatge la primera transmissió d'habitatge en favor de l'adquirent.''
 +''Es considera habitatge habitual i permanent el que serveix principalment de residència permanent i habitual de l'adquirent i del conjunt de persones que hi conviuen, independentment de si hi ha una relació de parentiu o no, en un període superior a sis mesos i un dia per any natural.''
 +''L'habitatge ha de ser l'habitatge habitual i permanent durant un període mínim de 4 anys a comptar des del moment de l'ocupació.''
 +''En cas d'incompliment del període de 4 anys a què fa referència el paràgraf anterior, l'obligat tributari ha d'ingressar el deute tributari derivat de la transmissió, inclosos els interessos de demora corresponents. A aquests efectes la prescripció de l'impost es computa a partir de la data en què es produeixi l'incompliment.''
 +''===L'adquirent ha d'ocupar l'habitatge en un termini màxim de 6 mesos posteriors a la seva adquisició===.”''
 +i b) ===article 3.2.i del Reglament del 26-7-2006 de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries:===
 +''“Per a l'exempció prevista a l'apartat 11 de l'article 4 de la Llei, la persona sol·licitant ha de presentar al Servei de Tràmits la sol·licitud en el format oficial corresponent que es presenta a l'annex, degudament omplerta i acompanyada de la documentació següent:''
 +''... ===Posteriorment a l'adquisició del bé immoble, i en el termini d'un mes a comptar del termini establert a l'article 4.11.b de la Llei===, la persona o persones adquirents han de presentar a l'Administració el certificat de convivència expedit pel Comú que acrediti la data d'inscripció en l'adreça corresponent al bé immoble adquirit, que ha obtingut l'exempció i còpia simple de l'escriptura pública.”''
 +Es desprèn de la combinació d’ambdós preceptes que les persones exonerades disposen d’un termini màxim de set mesos (6+1), a comptar de l’adquisició del primer habitatge, per presentar al Servei de Tràmits el certificat de residència que expedeixen tradicionalment els Comuns. Efectivament, el reglament no obliga a lliurar el certificat des de la data de la possessió efectiva, sinó només a partir “del termini establert a l'article 4.11.b de la Llei”, és a dir al cap de sis mesos.
 +Hagut compte que la transacció es va celebrar l’1 de setembre de 2006 i que segons les previsions de l’article 131 del Codi de l’Administració “Els terminis determinats en mesos o en anys es comptaran data a data ... Si el darrer dia del termini era festiu, el termini finalitzarà el primer dia hàbil següent”, el termini es va esgotar el__ 2 d’abril de 2007__, doncs el dia 1 era feriat (diumenge). Força és de constatar que els certificats de residència van ser establerts el __28 de març de 2007__ i, per conseqüent, la regularització va tenir lloc dins el termini estipulat reglamentàriament.
 +La decisió administrativa impugnada refereix que la data límit per realitzar la inscripció al Comú era l’1 de març de 2007 (foli 16). Aquesta interpretació de la norma no s’acomoda als termes dels dos articles més amunt esmentats, doncs solament exigeixen que l’ocupació de l’habitatge es faci dins els 6 mesos següents a l’adquisició i que, una volta finalitzat aquell període, es comuniqui la inscripció al registre comunal durant el mes següent. Aquest dispositiu no exclou, per conseqüent, a efectes fiscals, que la inscripció en els registres comunals es realitzi durant la setena mensualitat.
 +Aquesta Sala observa que l’article 3.2 del reglament exigeix el lliurament de la documentació al Servei de Tràmits. Desconeixem en quina data exacta es van entregar els certificats a l’Administració general. Això no obstant, aquesta qüestió no pot ser introduïda d’ofici pel Tribunal puix, de contrari, es situaria les parts en situació d’indefensió. En qualsevol cas, aquesta prova era plenament a l’abast del GOVERN. En efecte, segons l’article 28 de la llei de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració del 16 de desembre de 2010 “''En el termini de sis mesos, a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, l’Administració ha de reordenar els tràmits administratius de manera que ===no es requereixi dels ciutadans cap document o informació, dels quals ja disposi l’Administració===''”. Això significa que el GOVERN no pot exigir als ciutadans la producció de documentació que ja obra en la seva possessió. Si traslladem el contingut d’aquest article al cas que ens ocupa, resulta que pertocava al GOVERN aportar la prova sobre la data de presentació dels certificats, quina mancança no el pot afavorir.
 +__Quart__.- El recurs dels Srs. J C F i I G M versa sobre la desestimació de l’excepció de prescripció i de la petició de condemna del GOVERN a satisfer les costes judicials.
 +Pel que fa el refús de l’excepció, el GOVERN objecta que els recurrents no gaudien de legitimació perquè la sentència els hi era favorable. La doctrina de la Sala en aquesta matèria és constant, en el sentit de considerar: ''“que l’article 56 de la Llei de la jurisdicció administrativa només atribueix legitimació per apel·lar a qui es consideri perjudicat per la sentència, és a dir, pel fallo de la sentència i que en concordància amb això, i com recorda l’Administració apel·lada, aquesta Sala ha indicat (sentència 03-2006, de 24 de gener de 2006, citant la 2001-28, de 29 de maig de 2001) que “els recursos jurisdiccionals es dirigeixen contra els fallos de les sentències, no contra els arguments”. Per tant, qui en la primera instància jurisdiccional ha obtingut un fallo favorable al nucli de les seves pretensions no pot apel·lar la sentència amb la pretensió de que aquesta es confirmi però amb raonaments nous que no va incorporar la resolució dictada en la primera instància”'' (sentència 59-2007 del 14 de setembre de 2007). Hi ha però algunes excepcions a aquesta regla, però no es troben reunides en aquest litigi. A títol d’exemple, es recorda que els Srs. J C F i I G M només han invocat motius de fons (l’excepció de prescripció afecta el fons del litigi) per oposar-se al requeriment de pagament i, endemés, han estat articulats de forma alternativa i no subsidiària. Tanmateix, el contingut la sentència apel·lada tampoc pot constituir motiu o fonament d’una possible responsabilitat o gravamen en el futur. Per conseqüent, la sentència del 6 de febrer de 2013 no esdevé impugnable respecte d’aquest primer punt del recurs.
 El segon aspecte del recurs és clarament desestimable en no apreciar-se temeritat en la conducta del GOVERN. El segon aspecte del recurs és clarament desestimable en no apreciar-se temeritat en la conducta del GOVERN.
-Cinquè.- Per tot l’exposat, procedeix la desestimació d’ambdós recursos d’apel·lació i sense efectuar especial condemna en costes judicials en cap instància per raó de manca de temeritat. +__Cinquè__.- Per tot l’exposat, procedeix la desestimació d’ambdós recursos d’apel·lació i sense efectuar especial condemna en costes judicials en cap instància per raó de manca de temeritat. 
 ::__D E C I S I Ó__:: ::__D E C I S I Ó__::
 En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d’apel·lació interposat pels Srs. J C F i I G M, com també aquell formulat pel M.I. GOVERN, ambdós dirigits contra la sentència 2013-013, de 6 de febrer de 2013, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de primera i segona instància. En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d’apel·lació interposat pels Srs. J C F i I G M, com també aquell formulat pel M.I. GOVERN, ambdós dirigits contra la sentència 2013-013, de 6 de febrer de 2013, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de primera i segona instància.
16 27 Text:
-prova escriptura +TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
-Quo quod adhuc torquatos ei, ea nec facilis temporibus appellantur, timeam aliquip accommodare cu eum. Id homero scripta eos, at indoctum quaerendum liberavisse nam, usu voluptua qualisque ea. Vix an autem salutandi. Vel intellegam dissentiet id. Illud reque aliquip has at. +Sala AdministrativaNúm. de Protocol: AD-0052-2/2012Núm. de Rotlle: TSJA-012/13SENTÈNCIA 69-2013PARTS:Apel·lant: Sr. J C F iSra. I G MRepresentant: Sr. JAVAdvocat: Sr. EGDApel·lant: M.I. GOVERNRepresentant: Sra. EMGAdvocat: Sra. MFLCOMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:President: M. I. Sr. Albert ANDRÉS PEREIRAMagistrats: M. I. Sr. Pere PASTOR VILANOVAM. I. Sr. Bernard PLAGNETAndorra la Vella, vint de setembre del dos miltretze.El Tribunal Superior de Justícia, SalaAdministrativa ha vist el recurs d’apel·lació a lesactuacions número AD-0052-2/2012.En la tramitació d’aquestes actuacions han estatobservades les prescripcions legals, i ha estat ponentel magistrat Sr. Pere PASTOR VILANOVA, el qual expressael parer del Tribunal.TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIASala Administrativa2ANTECEDENTS DE FET1.- Els Srs. J C F i I G M van interposar demandajurisdiccional contra la desestimació governativa, dedata 22 d’agost de 2012, del recurs de reposicióinterposat contra la resolució del Ministeri deFinances i Funció Pública del 26 d’abril de 2012,sol·licitant la seva revocació i la condemna de la partadversa a satisfer les costes judicials.2.- El Tribunal de Batlles ha estimatsubstancialment la demanda promoguda pels Srs. J C F iI G M mitjançant sentència del 6 de febrer de 2013.3.- En el seu escrit d’apel·lació de data 27 dedesembre de 2012, els Srs. J C F i I G M manifestenprincipalment que:- el deute tributari reclamat havia prescrit, totavegada que s’havia d’aportar anyalment el certificat deresidència comunal;- l’eventual incompliment es tenia que situar dinsels primers mesos de l’any 2007 segons l’article 4.11.bde la llei de l’impost sobre transmissions patrimonialsimmobiliàries;- els dubtes sobre la interpretació de la normahavien de ser resolts en favor dels administrats;- procedia la condemna en costes del GOVERN perraó de la seva temeritat.4.- En la seva contesta de data 17 de maig de2013, el GOVERN posa de relleu que:- els apel·lants no eren perjudicats per lasentència i, per tant, no podien debatre sobrel’excepció de prescripció;- no existia temeritat per part seva.5.- El GOVERN també s’oposa a la resolució de lainstància, insistint en el fet que els Srs. J C F i I GTRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIASala Administrativa3M disposaven d’un termini de 6 mesos per inscriure’s alComú -a comptar de l’adquisició del bé immoble segonsl’aplicació combinada dels articles 4.11.b de la lleide l’ITP i 3.2.i del Reglament d’aplicació- i,seguidament, d’un mes suplementari per presentar elcertificat a l’Administració. Els Srs. J C F i I G Mvan replicar, explicant que l’article 4.11.b no exigiaque l’ocupació anés acompanyada de l’escaientinscripció al Comú i que l’article 3.2 del Reglamentpermetia la presentació del certificat comunal dins els7 mesos posteriors de l’adquisició, cosa que vanrealitzar.6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’hadesignat el magistrat ponent i han quedat vistes lesactuacions per deliberar i decidir.FONAMENTS DE DRETPrimer.- La Sala Administrativa del TribunalSuperior de Justícia és competent per conèixer delpresent recurs, segons l’article 39.3 de la LleiQualificada de la Justícia.Segon.- Els Srs. J C F i I G M van formulardemanda jurisdiccional contra el M.I. GOVERN, aresultes del requeriment del Ministeri de Finances iFunció Pública del 26 d’abril de 2012 d’efectuar elpagament de la quantitat de 9.255,01 €. El manamentportava causa, segons l’Administració, del’incompliment d’una condició establerta per beneficiarde l’exempció en el pagament de l’impost sobretransmissions patrimonials immobiliàries (ara endavantITP). Més concretament, el GOVERN recrimina als Srs. JC F i I G M la inscripció tardana en el registrecomunal, circumstància que es va produir el 27 de marçde 2007, superant en 26 dies la data límit establerta atal efecte (1 de març de 2007).Els Srs. J C F i I G M mantenen, en el seu escritde demanda, que resideixen en el pis exemptat des del’1 de setembre de 2006 i que han complert amb totesTRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIASala Administrativa4les condicions exigides per la normativa en matèriad’exoneració de l’ITP. Tanmateix, els esmentatsrecurrents defensen que el deute tributari reclamat haprescrit.L’Hble. Tribunal de Batlles ha desestimatl’excepció, però estimat la demanda en el fons, doncsconsidera que, en el cas d’espècie, el còmput deltermini computa a partir de la data de l’exempció i node la compra-venda.Tercer.- Començarem pel recurs del GOVERN. No esdiscuteix que els Srs. J C F i I G M van adquirir unaprimera vivenda l’1 de setembre de 2006 (folis 71-76) ique, en data 7 de febrer de 2007, van quedar exoneratsdel pagament de l’ITP (folis 25-26). Els interessatsconsten inscrits en l’adreça on es troba l’habitatged’autes des del 27 de març de 2007 (foli 97).La normativa d’aplicació queda constituïda per lesnormes següents:a) article 4.11.b de la llei de l’ITP:“Resten exemptes de l'impost: Les transmissions,oneroses o lucratives, de béns immoblesrealitzades a favor de persones físiques, sempreque concorrin les condicions següents:... Que el bé immoble sigui la primera adquisiciód'habitatge i que hagi de constituir l'habitatgehabitual i permanent de l'adquirent.S'inclou dins el concepte d'habitatge el béimmoble que constitueix l'habitatge habitual ipermanent, els aparcaments, els trasters i elsannexos accessoris a aquests últims, sis'adquireixen de forma conjunta.Es considera primera adquisició d'habitatge laprimera transmissió d'habitatge en favor del'adquirent.Es considera habitatge habitual i permanent el queserveix principalment de residència permanent ihabitual de l'adquirent i del conjunt de personesque hi conviuen, independentment de si hi ha unarelació de parentiu o no, en un període superior asis mesos i un dia per any natural.TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIASala Administrativa5L'habitatge ha de ser l'habitatge habitual ipermanent durant un període mínim de 4 anys acomptar des del moment de l'ocupació.En cas d'incompliment del període de 4 anys a quèfa referència el paràgraf anterior, l'obligattributari ha d'ingressar el deute tributariderivat de la transmissió, inclosos els interessosde demora corresponents. A aquests efectes laprescripció de l'impost es computa a partir de ladata en què es produeixi l'incompliment.L'adquirent ha d'ocupar l'habitatge en un terminimàxim de 6 mesos posteriors a la seva adquisició.”i b) article 3.2.i del Reglament del 26-7-2006 del'impost sobre transmissions patrimonialsimmobiliàries:“Per a l'exempció prevista a l'apartat 11 del'article 4 de la Llei, la persona sol·licitant hade presentar al Servei de Tràmits la sol·licituden el format oficial corresponent que es presentaa l'annex, degudament omplerta i acompanyada de ladocumentació següent:... Posteriorment a l'adquisició del bé immoble, ien el termini d'un mes a comptar del terminiestablert a l'article 4.11.b de la Llei, lapersona o persones adquirents han de presentar al'Administració el certificat de convivènciaexpedit pel Comú que acrediti la data d'inscripcióen l'adreça corresponent al bé immoble adquirit,que ha obtingut l'exempció i còpia simple del'escriptura pública.”Es desprèn de la combinació d’ambdós preceptes queles persones exonerades disposen d’un termini màxim deset mesos (6+1), a comptar de l’adquisició del primerhabitatge, per presentar al Servei de Tràmits elcertificat de residència que expedeixen tradicionalmentels Comuns. Efectivament, el reglament no obliga alliurar el certificat des de la data de la possessióefectiva, sinó només a partir “del termini establert al'article 4.11.b de la Llei”, és a dir al cap de sismesos.TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIASala Administrativa6Hagut compte que la transacció es va celebrar l’1de setembre de 2006 i que segons les previsions del’article 131 del Codi de l’Administració “Els terminisdeterminats en mesos o en anys es comptaran data a data... Si el darrer dia del termini era festiu, el terminifinalitzarà el primer dia hàbil següent”, el termini esva esgotar el 2 d’abril de 2007, doncs el dia 1 eraferiat (diumenge). Força és de constatar que elscertificats de residència van ser establerts el 28 demarç de 2007 i, per conseqüent, la regularització vatenir lloc dins el termini estipulat reglamentàriament.La decisió administrativa impugnada refereix quela data límit per realitzar la inscripció al Comú eral’1 de març de 2007 (foli 16). Aquesta interpretació dela norma no s’acomoda als termes dels dos articles mésamunt esmentats, doncs solament exigeixen quel’ocupació de l’habitatge es faci dins els 6 mesossegüents a l’adquisició i que, una volta finalitzataquell període, es comuniqui la inscripció al registrecomunal durant el mes següent. Aquest dispositiu noexclou, per conseqüent, a efectes fiscals, que lainscripció en els registres comunals es realitzi durantla setena mensualitat.Aquesta Sala observa que l’article 3.2 delreglament exigeix el lliurament de la documentació alServei de Tràmits. Desconeixem en quina data exacta esvan entregar els certificats a l’Administració general.Això no obstant, aquesta qüestió no pot ser introduïdad’ofici pel Tribunal puix, de contrari, es situaria lesparts en situació d’indefensió. En qualsevol cas,aquesta prova era plenament a l’abast del GOVERN. Enefecte, segons l’article 28 de la llei de mesures depromoció de l’activitat econòmica i social, i deracionalització i d’optimització dels recursos del’Administració del 16 de desembre de 2010 “En eltermini de sis mesos, a comptar de l’entrada en vigord’aquesta Llei, l’Administració ha de reordenar elstràmits administratius de manera que no es requereixidels ciutadans cap document o informació, dels quals jadisposi l’Administració”. Això significa que el GOVERNno pot exigir als ciutadans la producció dedocumentació que ja obra en la seva possessió. Sitraslladem el contingut d’aquest article al cas que ensocupa, resulta que pertocava al GOVERN aportar la provaTRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIASala Administrativa7sobre la data de presentació dels certificats, quinamancança no el pot afavorir.Quart.- El recurs dels Srs. J C F i I G M versasobre la desestimació de l’excepció de prescripció i dela petició de condemna del GOVERN a satisfer les costesjudicials.Pel que fa el refús de l’excepció, el GOVERNobjecta que els recurrents no gaudien de legitimacióperquè la sentència els hi era favorable. La doctrinade la Sala en aquesta matèria és constant, en el sentitde considerar: “que l’article 56 de la Llei de lajurisdicció administrativa només atribueix legitimacióper apel·lar a qui es consideri perjudicat per lasentència, és a dir, pel fallo de la sentència i que enconcordància amb això, i com recorda l’Administracióapel·lada, aquesta Sala ha indicat (sentència 03-2006,de 24 de gener de 2006, citant la 2001-28, de 29 demaig de 2001) que “els recursos jurisdiccionals esdirigeixen contra els fallos de les sentències, nocontra els arguments”. Per tant, qui en la primerainstància jurisdiccional ha obtingut un fallo favorableal nucli de les seves pretensions no pot apel·lar lasentència amb la pretensió de que aquesta es confirmiperò amb raonaments nous que no va incorporar laresolució dictada en la primera instància” (sentència59-2007 del 14 de setembre de 2007). Hi ha però algunesexcepcions a aquesta regla, però no es troben reunidesen aquest litigi. A títol d’exemple, es recorda que elsSrs. J C F i I G M només han invocat motius de fons(l’excepció de prescripció afecta el fons del litigi)per oposar-se al requeriment de pagament i, endemés,han estat articulats de forma alternativa i nosubsidiària. Tanmateix, el contingut la sentènciaapel·lada tampoc pot constituir motiu o fonament d’unapossible responsabilitat o gravamen en el futur. Perconseqüent, la sentència del 6 de febrer de 2013 noesdevé impugnable respecte d’aquest primer punt delrecurs.
-Vis ornatus albucius ea, saepe cotidieque nam an. Est fastidii pertinacia efficiantur ei, eam diceret deleniti ad. Ei quis ubique invidunt nam, per ne adhuc primis scripserit, ei vix quis justo ullamcorper. Eu est quod inani tacimates, ius nibh quaestio et. Viris tibique pro te. 
-Erat constituam temporibus vix ea. Pro an reque putant placerat. Ei ius efficiendi neglegentur, in eos iriure integre recusabo. Vel mentitum ponderum conclusionemque eu, tale dicta viderer eu vel. Eu suas audire nec, eu explicari evertitur cum, agam delicata vel eu. +El segon aspecte del recurs és clarament desestimable en no apreciar-se temeritat en la conducta del GOVERN.Cinquè.- Per tot l’exposat, procedeix la desestimació d’ambdós recursos d’apel·lació i sense efectuar especial condemna en costes judicials en cap instància per raó de manca de temeritat.::__D E C I S I Ó__::En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d’apel·lació interposat pels Srs. J C F i I G M, com també aquell formulat pel M.I. GOVERN, ambdós dirigits contra la sentència 2013-013, de 6 de febrer de 2013, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de primera i segona instància.Aquesta sentència és ferma i executiva.Manem que una vegada s’hagi complert el què disposa l’article 76 de la Llei dela Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativadels quals procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.
15 27 Text:
-  +prova escripturaQuo quod adhuc torquatos ei, ea nec facilis temporibus appellantur, timeam aliquip accommodare cu eum. Id homero scripta eos, at indoctum quaerendum liberavisse nam, usu voluptua qualisque ea. Vix an autem salutandi. Vel intellegam dissentiet id. Illud reque aliquip has at.Vis ornatus albucius ea, saepe cotidieque nam an. Est fastidii pertinacia efficiantur ei, eam diceret deleniti ad. Ei quis ubique invidunt nam, per ne adhuc primis scripserit, ei vix quis justo ullamcorper. Eu est quod inani tacimates, ius nibh quaestio et. Viris tibique pro te.Erat constituam temporibus vix ea. Pro an reque putant placerat. Ei ius efficiendi neglegentur, in eos iriure integre recusabo. Vel mentitum ponderum conclusionemque eu, tale dicta viderer eu vel. Eu suas audire nec, eu explicari evertitur cum, agam delicata vel eu.
14 27 Text:
- una provade com escriu + 
13 27 Text:
-  + una provade com escriu
12 27 Text:
-prova 
-prova de la iuvgpvg 
    
-això ja eservqwe 
-vqwerv 
11 27 Text:
 prova prova
-prova de la  +prova de la iuvgpvg
    
 +això ja eservqwe
-això ja es +vqwerv
9 27 Text:
 +prova
 +prova de la 
 + 
 +això ja es
8 27 Text:
-  +
7 27 Text:
-TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA 
-Sala Administrativa 
-Núm. de Protocol: AD-0052-2/2012  
-Núm. de Rotlle: TSJA-012/13 
-SENTÈNCIA 69-2013 
    
6 27 Text:
 +TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
 +Sala Administrativa
 +Núm. de Protocol: AD-0052-2/2012 
 +Núm. de Rotlle: TSJA-012/13
 +SENTÈNCIA 69-2013
    
5 27 Text:
-COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:  
    
-President:     M. I. Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA  
-Magistrats:     M. I. Sr. Pere PASTOR VILANOVA  
-        M. I. Sr. Bernard PLAGNET  
-  
-Andorra la Vella, vint de setembre del dos mil tretze. 
-El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número AD-0052-2/2012.  
-En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere PASTOR VILANOVA, el qual expressa el parer del Tribunal. 
4 27 Text:
 +COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: 
    
 +President:     M. I. Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA 
 +Magistrats:     M. I. Sr. Pere PASTOR VILANOVA 
 +        M. I. Sr. Bernard PLAGNET 
 + 
 +Andorra la Vella, vint de setembre del dos mil tretze.
 +El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número AD-0052-2/2012. 
 +En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere PASTOR VILANOVA, el qual expressa el parer del Tribunal.
1 23 Descripció:
-Exempció ITP per adquisició primer habitatge +Exempció ITP per adquisició primer habitatge - Termini per comunicar inscripció al registre comunal