| | En relació amb la segona qüestió, el Decret legislatiu del 5 d’abril del 2017, de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, a l’article 63.1 disposa que “els empresaris o els professionals no poden deduir les quotes de l’impost suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que no s’afectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost. En qualsevol cas sí que podran deduir les quotes suportades en relació amb la seva activitat empresarial o professional efectuada fora del territori d’aplicació de l’impost i que haurien donat dret a deducció si s’haguessin efectuat dins el mateix territori”. Segons es desprèn de la informació proporcionada, les quotes que suportarà l’entitat derivaran de serveis destinats a la realització d’una operació subjecta a l’impost, com és l’arrendament de l’immoble. Consegüentment, les quotes de l’impost suportades per serveis afectes exclusivament a l’activitat d’arrendament seran deduïbles sempre que es compleixin la resta de requisits mencionats a la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte. No obstant això, pel que fa a les quotes de l’impost suportades per adquirir béns d’inversió que s’utilitzin en tot o en part en el desenvolupament de les activitats empresarials, l’entitat consultant haurà d’acreditar el seu grau d’utilització per qualsevol mitjà de prova admès en dret, tal com preveu l’article 63.2.c del Decret legislatiu del 5 d’abril del 2017, de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte. | | En relació amb la segona qüestió, el Decret legislatiu del 5 d’abril del 2017, de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, a l’article 63.1 disposa que “els empresaris o els professionals no poden deduir les quotes de l’impost suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que no s’afectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost. En qualsevol cas sí que podran deduir les quotes suportades en relació amb la seva activitat empresarial o professional efectuada fora del territori d’aplicació de l’impost i que haurien donat dret a deducció si s’haguessin efectuat dins el mateix territori”. Segons es desprèn de la informació proporcionada, les quotes que suportarà l’entitat derivaran de serveis destinats a la realització d’una operació subjecta a l’impost, com és l’arrendament de l’immoble. Consegüentment, les quotes de l’impost suportades per serveis afectes exclusivament a l’activitat d’arrendament seran deduïbles sempre que es compleixin la resta de requisits mencionats a la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte. No obstant això, pel que fa a les quotes de l’impost suportades per adquirir béns d’inversió que s’utilitzin en tot o en part en el desenvolupament de les activitats empresarials, l’entitat consultant haurà d’acreditar el seu grau d’utilització per qualsevol mitjà de prova admès en dret, tal com preveu l’article 63.2.c del Decret legislatiu del 5 d’abril del 2017, de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte. |
| | Respecte a les qüestions relacionades amb l’impost sobre la renda de les persones físiques, el Decret legislatiu del 7 de febrer del 2018, de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a l’article 29.1 estableix que “es consideren rendes en espècie la utilització, consum o obtenció, per a fins particulars, de béns, drets o serveis de forma gratuïta o per preu inferior al normal de mercat, encara que no suposi una despesa real per a qui les concedeix”. Si el preu que cobra l’entitat consultant per l’arrendament a l’empleat és equivalent al preu que hauria estat acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurídics idèntics o similars, en aquest cas no es produiria una renda en espècie a favor de l’empleat, i consegüentment l’entitat consultant no hauria d’efectuar una retenció. | | Respecte a les qüestions relacionades amb l’impost sobre la renda de les persones físiques, el Decret legislatiu del 7 de febrer del 2018, de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a l’article 29.1 estableix que “es consideren rendes en espècie la utilització, consum o obtenció, per a fins particulars, de béns, drets o serveis de forma gratuïta o per preu inferior al normal de mercat, encara que no suposi una despesa real per a qui les concedeix”. Si el preu que cobra l’entitat consultant per l’arrendament a l’empleat és equivalent al preu que hauria estat acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurídics idèntics o similars, en aquest cas no es produiria una renda en espècie a favor de l’empleat, i consegüentment l’entitat consultant no hauria d’efectuar una retenció. |
| | Aquesta resposta es limita a les qüestions tributàries exposades en la consulta i no té en compte les disposicions establertes a la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada. | | Aquesta resposta es limita a les qüestions tributàries exposades en la consulta i no té en compte les disposicions establertes a la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada. |