Marc Vilallonga - Comentaris sobre l'impacte de l'IRPF en l'estlavi
Data document:
01/03/2015
Impostos relacionats:
IRPF
Texte:
COMENTARIS SOBRE L’IMPACTE DE L’IRPF EN L’ESTALVI
1. Consideracions generals.
En aquests comentaris analitzarem l’impacte de l’impost sobre la renda de les persones físiques (“IRPF”) en l’estalvi i el patrimoni financer de residents al Principat d’Andorra. En particular, analitzarem el tractament fiscal dels principals productes bancaris i financers que comercialitzen les entitats bancàries andorranes i que acostumen a compondre les carteres i el patrimoni financer dels estalviadors persones físiques residents a Andorra (petits, mitjans o grans patrimonis). Addicionalment, tractarem altres qüestions generals sobre la fiscalitat de l’estalvi.
En termes generals i com explicarem, el IRPF estableix una fiscalitat molt favorable en relació a les rendes de l’estalvi amb importants exempcions.
Aquests comentaris no són exhaustius ni cobreixen tots els aspectes de l’IRPF, i no han estat redactats amb vocació de prestar assessorament jurídic, fiscal o de qualsevol altre tipus.
2. Fiscalitat dels productes bancaris i financers.
(i) Com afecta l’IRPF els dipòsits, comptes i llibretes d’estalvi remunerades i contretes amb un banc establert a Andorra?
En general, el terme “interessos” comprèn les rendes que es deriven de la “cessió a tercers de capitals propis”, és a dir, de tots aquells instruments de deute en virtut dels quals una persona “cedeix” un capital a una altra, i es genera un dret de crèdit per al “cedent” davant del “cessionari” consistent en la devolució de les quantitats cedides més la remuneració corresponent.
Responen a aquesta categoria, entre d’altres, els interessos meritats sobre comptes corrents o dipòsits bancaris, com també els rendiments (primes, cupons, etc.) derivats de la subscripció, reemborsament, amortització, conversió, canvi o transmissió d'instruments financers, bé es tracti d'emissions privades, o bé de públiques (com per exemple: obligacions d’entitats públiques o privades, bons emesos per entitats públiques o privades, o altres títols de deute).
És habitual que les societats mercantils es financin mitjançant emissions de deute que seran subscrites per l'inversor, el qual rebrà a canvi una remuneració que mereixerà la qualificació d’“interès” (o, en la terminologia de la Llei, “cessió a tercers de capitals propis”); s’hauran de distingir d'aquelles inversions que es qualifiquen com a “participació en els fons propis d'entitats”, ja que aquestes últimes suposen la participació en el capital de l'entitat, atorgant la condició d'accionista i generant, si escau, els corresponents dividends.
Així, els interessos generats per un certificat de dipòsit, un compte bancari o una llibreta d’estalvi contractats amb una entitat bancària andorrana estan subjectes a IRPF i tributen.
(ii) Quina és la fiscalitat de les obligacions (públiques o privades), bons (ja siguin públics o privats) i altres títols de deute d’acord amb l’IRPF?
Els interessos satisfets per aquests instruments financers també estan subjectes a l’IRPF andorrà i tributen.
Farem notar, però, que els rendiments derivats d’inversions en deute públic emès pel Principat d’Andorra estan exempts de l’IRPF i, per tant, són una alternativa interessant a considerar.
(iii) Què passa si els interessos es generen en relació amb un instrument financer de deute situat a l'estranger?
Aquests interessos estan subjectes a l’IRPF andorrà, ja que els haurà obtingut un resident fiscal al Principat d’Andorra, que tributa per la seva renda mundial. A més, és probable (en funció del país d'origen) que també tributin a l'Estat on estigui “situat” l'actiu (que normalment serà el país en què resideixi el prestatari o emissor de l'instrument), d'acord amb la seva norma fiscal interna.
Si aquest país ha signat un CDI amb Andorra, aquest contindrà amb tota probabilitat normes que redueixin el tipus de retenció que caldrà efectuar en origen sobre els interessos, i fins i tot serà possible que aquesta retenció sigui nul·la (com succeeix en la normativa domèstica de molts països). El tipus de retenció estàndard que preveu el model de CDI de l'OCDE és del 10%.
La tributació a Andorra dels interessos podrà minorar-se mitjançant l'aplicació de la franquícia de 3.000 euros anuals que la Llei de l’IRPF estableix per a la base de tributació de l’estalvi, la qual engloba tant els guanys i les pèrdues de capital com els rendiments del capital mobiliari; és a dir, els derivats de la cessió de capitals propis (interessos i, en general, rendes derivades d’instruments de deute), de la participació en el capital d’entitats (dividends) i dels contractes d’assegurança sobre la vida i les operacions de capitalització.
A més, si els interessos han suportat retenció en origen, aquesta serà deduïble a Andorra. Per això, si l’esmentada retenció s'ha determinat a l'Estat de la font aplicant un tipus de, com a mínim, el 10%, la deducció corresponent permetrà absorbir l'impost andorrà (calculat al tipus de gravamen del 10%) aplicable sobre els interessos, i eliminant qualsevol tributació addicional a Andorra.
(iv) Com funciona l'aplicació de la franquícia de 3.000 euros que preveu l’IRPF?
Es tracta d'una reducció que opera com un mínim exempt i que s'aplica sobre la base de tributació de l'estalvi.
L'obligat tributari pot optar perquè aquesta reducció de 3.000 euros (“franquícia”) l'apliqui directament l'entitat bancària andorrana que li satisfaci els dits rendiments que qualifiquen per a l'aplicació de la reducció. Aquesta sol·licitud s’haurà de dur a terme a través del model oficial aprovat pel ministeri encarregat de les finances i haurà de ser conservat per l’entitat bancària andorrana pagadora dels rendiments en qüestió.
Quan s’opti per sol·licitar l’aplicació d’aquesta franquícia, serà l’entitat bancària pagadora de les rendes del capital mobiliari la que remetrà al ministeri encarregat de les finances una declaració en què s’indiqui l’import de les rendes satisfetes a favor de l’obligat tributari durant el període impositiu i, en el seu cas, de les retencions practicades.
En les retencions o ingressos a compte de valors mobiliaris estrangers, l’entitat bancària pagadora haurà de minorar la deducció per doble imposició internacional a què tingui dret l’obligat tributari.
En els casos en què l’exercici d’aquesta opció hagi comportat un import incorrecte de retencions o ingressos a compte, l’obligat tributari haurà de presentar la declaració de l’impost, ingressar la diferència no retinguda, la qual tindrà la consideració d’extemporània, i haurà de suportar un recàrrec del 10% sobre la dita diferència. No s’exigiran interessos moratoris.
(v) Quines possibilitats o alternatives tinc per invertir de forma fiscalment eficient en productes financers pagadors d’interessos?
Malgrat la possibilitat de gaudir de la indicada reducció de 3.000 euros anuals i de la deducció dels impostos estrangers, l'obligat tributari podria trobar-se en una situació en què obtingués interessos que quedessin efectivament gravats en l’IRPF.
S’ha de tenir en compte que el que s'ha indicat seria el resultat d'un esquema d'inversió en què l’inversor percebria directament els rendiments corresponents. No obstant això, la inversió per vies diferents (per exemple, a través de vehicles societaris o d'esquemes d’inversió col·lectiva, sota certes condicions –via Fons d’Inversió o SICAV-) podria permetre-li accedir a un tractament fiscal més eficient, en el moment que el retorn de la inversió l’obtindria no en forma d'interessos, sinó de dividends o guanys de capital associats a la seva inversió en aquests vehicles. Així, i a tall d’exemple, una inversió en títols de renda fixa (com obligacions o bons) feta a través d’un fons d’inversió andorrà o estranger, i assumint que l’inversor no posseeix més d’un 25 % de participació de dit fons (en els 12 mesos anteriors a la transmissió), la desinversió amb guany de capital estarà exempta i no tributarà per IRPF. El mateix succeiria si s’inverteix en un fons d’inversió andorrà o en una SICAV andorrana de repartiment que inverteix, per exemple, en títols de renda fixa i que distribueix resultats o dividends periòdicament (trimestralment, semestralment o anualment), atès que la distribució de resultats o dividends que fes el dit organisme d’inversió col·lectiva andorrà estaria també exempta per IRPF.
Per tant, els fons d’inversió -andorrans o estrangers- es configuren com a propostes d’inversió fiscalment eficients atenent a aquests avantatges fiscals. A més, no s’ha d’oblidar que els fons d’inversió a través de la seva capacitat de diversificar i la seva gestió professional els converteix en un producte òptim per gestionar l’estalvi.
Addicionalment, i com hem indicat anteriorment, els rendiments derivats d’inversions en deute públic emès pel Principat d’Andorra estan exempts de l’IRPF i per tant seran una alternativa interessant a considerar per a l’inversor conservador que busca l’obtenció de rendes amb caràcter periòdic.
(vi) Com afecta l’IRPF els dividends satisfets per part de societats / companyies cotitzades estrangeres?
Els dividends de font estrangera, és a dir aquells satisfets per una companyia cotitzada estrangera (per exemple Banco Santander), no estaran exempts de l’IRPF. S'integren, doncs, en la base de tributació de l'Impost com a rendes de l'estalvi. Com ja s'ha apuntat anteriorment, la totalitat d’aquestes rendes de l'estalvi, percebudes per l'obligat tributari durant l'any, podrà beneficiar-se de la franquícia de 3.000 euros anteriorment descrita.
De la mateixa manera que succeeix amb els interessos, amb elevada probabilitat el país en què resideixi l'entitat pagadora del dividend exigirà una retenció amb ocasió de la sortida d'aquest, l'import de la qual variarà en funció del país.
Les mateixes consideracions exposades en relació amb la fiscalitat dels interessos amb origen en l'estranger podrien portar-se a col·lació aquí, de forma resumida:
L'eventual existència d'un CDI entre Andorra i aquest país probablement permetrà reduir el tipus de retenció aplicable a l'Estat en el qual s'origini el dividend. El tipus estàndard que preveu el model de CDI de l'OCDE és del 15%. No obstant això, és possible que la negociació entre Andorra i l'altre Estat signatari del CDI condueixi a la fixació de tipus més baixos, fins i tot d'un tipus zero.
Els impostos retinguts (si s’escau) a la font segons el que s'acaba d'exposar podran deduir-se en l'IRPF del perceptor resident a Andorra. Si la retenció fos, com a mínim, del 10%, la deducció absorbiria la totalitat de la quota corresponent a l’IRPF andorrà que grava el dividend, eliminant qualsevol tributació andorrana sobre aquesta renda.
(vii) Com afecta l’IRPF els guanys de capital derivats de la desinversió (venda) en les accions de societats cotitzades estrangeres?
Assumint que la participació accionarial en les societats objecte de la inversió serà inferior al 25%, els guanys obtinguts per la venda estaran exempts en l’IRPF andorrà. Altrament, el guany de capital estaria subjecte a IRPF.
Les accions corresponen a societats estrangeres, com s'ha apuntat a l'apartat anterior, podrien tributar a l'Estat de la font. No obstant això, ben sovint els Estats eximeixen de tributació les plusvàlues obtingudes pels inversors en els mercats de valors, la qual cosa eliminaria qualsevol imposició en origen. A més, si fos aplicable un CDI, normalment quedaria exclosa la potestat de gravamen de l'Estat d'ubicació de la societat, i seria atribuïda en exclusiva a l'Estat de residència del transmitent (en aquest cas, Andorra). Aquest és el cas, per exemple, del CDI signat amb França.
(viii) Com afecta l’IRPF una cartera d’inversió composta per participacions en fons d'inversió?
Els guanys originats per la transmissió, reemborsament o amortització de participacions en fons d'inversió (tant andorrans com estrangers) que es qualifiquen com a Organismes d’Inversió Col·lectiva (“OIC”), a l’efecte de la legislació aplicable a aquest tipus de vehicles, estaran exempts sempre i quant no tingui més d’un 25% durant els 12 mesos anteriors.
Si el fons d’inversió es tracta d’un fons de repartiment, tal com hem definit anteriorment, aleshores caldrà distingir entre si el fons és andorrà o estranger. En el cas que el fons sigui andorrà aquesta distribució de resultats estarà exempta i no tributarà per IRPF. Els OIC de dret andorrà es beneficien de l’exempció de dividends domèstics prevista en la Llei de l’IRPF. En canvi, si el fons és estranger la distribució de resultats estarà subjecta a l’impost.
(ix) Els dividends o resultats distribuïts per Organismes d’Inversió Col·lectiva andorrans (Fons d’inversió o SICAVs) estan exempts?
Sí, sempre que es tracti d'OIC que qualifiquin com a tals, d’acord amb la normativa andorrana reguladora d’aquests instruments d'inversió col·lectiva.
(x) Què passa si es reben dividends de societats andorranes?
Els dividends procedents d'entitats residents a Andorra (com societats anònimes –SA– o societats de responsabilitat limitada –SL–) estaran exempts de l’IRPF, per la qual cosa no existirà cap gravamen sobre aquests.
(xi) Són deduïbles les despeses d’administració i custòdia, les comissions d’intermediaris així com altres despeses de naturalesa similar necessàries per l’obtenció d’aquestes rendes?
Sí. Les despeses d’administració i custòdia, les comissions d’intermediaris així com altres despeses de naturalesa similar que s’hagin carregat en relació a les inversions en instruments financers generadors de rendes són deduïbles d’acord amb la Llei de l’IRPF.
(xii) Què passa amb les pèrdues que puguin generar-se en les inversions?
Si la transmissió generés una pèrdua, aquesta podria compensar-se amb guanys patrimonials i altres rendes de l’estalvi generades en el mateix període impositiu. El potencial saldo negatiu que en pogués resultar en un determinat període impositiu podria traslladar-se als 10 anys subsegüents per a la seva compensació amb rendes positives de l’estalvi. Cal advertir però, que no seran compensables aquelles pèrdues de capital que estiguin exemptes.
3. Notes sobre obligacions formals i altres qüestions.
(i) Tinc l’obligació d'obtenir un Número de Registre Tributari (NRT)?
Sí, totes les persones que tinguin la condició d'obligats tributaris en l’IRPF (és a dir, que obtinguin rendes subjectes a aquest) tindran obligació d'obtenir un NRT, que podran sol·licitar mitjançant el formulari que faciliti l’Administració tributària. Aquest NRT coincidirà amb el número de cens precedit de la lletra “F”. En el cas que ja es disposi d’un NRT com a conseqüència del desenvolupament previ d’una activitat econòmica el mantindran i no hauran de sol·licitar-ne un altre.
(ii) Hi ha obligació de declarar?
Hi ha una sèrie de supòsits en què queda exclosa l'obligació de declarar; en particular, quan l'obligat tributari obtingui una o alguna de les tipologies de renda següents: (i) rendes del treball i rendes del capital mobiliari que hagin suportat retenció a Andorra , (ii) rendes exemptes i (iii) també el supòsit de rendes de font estrangera que hagin estat subjectes a retenció i que, un cop aplicada la deducció per doble imposició internacional, la quota resultant sigui zero.
Com a conseqüència, podrien produir-se situacions en què una persona física resident fiscal a Andorra obtingués exclusivament rendes financeres que li deixessin al marge de l'obligació de presentar declaració; per exemple, interessos abonats per bancs andorrans, dividends de font andorrana (o corresponents a accions dipositades en bancs andorrans) i guanys de capital obtinguts mitjançant la transmissió d'accions cotitzades en borses de valors.
(iii) S’ha de declarar el patrimoni que es té tant a Andorra com a l'exterior?
No. No hi ha en el sistema fiscal andorrà un Impost sobre el patrimoni o gravamen similar, que obligui els residents al Principat a declarar els béns o drets que integren el seu patrimoni personal, ja estiguin aquests a Andorra o fora d'Andorra.
(iv) Quines obligacions d'informació tenen els bancs respecte al govern andorrà?
Es preveu que les entitats bancàries andorranes que satisfacin rendes del capital mobiliari subjectes a retenció o ingrés a compte estaran obligades a presentar davant el ministeri encarregat de les finances un informe d’una entitat auditora externa en què s’expressi una opinió sobre la certesa i integritat de les dades consignades en les declaracions periòdiques, així com sobre el correcte compliment de les disposicions reguladores de l’IRPF, en relació amb les quantitats retingudes o ingressades a compte en relació amb les rendes del capital mobiliari satisfetes per aquestes entitats durant el període impositiu. Aquest informe es presentarà durant el primer semestre natural que segueix a la finalització del període impositiu corresponent. D’aquesta forma s’ha articulat un règim que concilia la privacitat del patrimoni personal dels clients de comptes bancaris amb l’accés a la informació fiscalment rellevant pel ministeri encarregat de les finances.
En aquells supòsits en què l’obligat tributari hagi optat per sol·licitar la minoració de la base sobre la qual s’aplica el percentatge de retenció en l’import de la reducció de 3.000 euros, l’entitat pagadora de les rendes del capital mobiliari ha de remetre al ministeri encarregat de les finances una declaració en què s’indiqui l’import de les rendes satisfetes a favor de l’obligat tributari durant el període impositiu i, si escau, de les retencions practicades. L’aplicació de la franquícia per part del banc obliga a identificar el producte al qual s’associa. Només les rendes d’aquell producte (al qual s’aplica la franquícia) no estan subjectes a retenció i s’han d’informar al ministeri encarregat de les finances.
(v) Afecta l’IRPF en el cas de rebre una herència / ser beneficiari d'una donació?
No. L’IRPF no grava les adquisicions a títol lucratiu, ja siguin inter vivos (donacions) o mortis causa (herències o llegats).
Per tant, si es reben uns estalvis dipositats en un o diversos comptes a títol gratuït (donació), aquesta transmissió no estarà gravada per l’IRPF.
* * * * *
Marc Vilallonga Puy. Advocat. Professor del Postgrau en fiscalitat andorrana de la Universitat d’Andorra i del mòdul en fiscalitat bancària en el Postgrau en Direcció bancària de la Universitat d’Andorra.