Jaime Mesas - Intercanvi informació relacionat amb una targeta de crèdit
Data document:
26/01/2016
Impostos relacionats:
Altres
Texte:
Nota informativa
Gener del 2016
Benvolgut/uda senyor/a,
Us informem de la jurisprudència establerta en la sentència 75/2015 del vint de novembre de dos mil quinze per part del Tribunal Superior de Justícia Sala Administrativa del Principat d’Andorra. L’esmentada sentència analitza la petició d’intercanvi d’informació en matèria fiscal emanada de l’autoritat competent del Regne d’Espanya, la qual tenia per finalitat obtenir les dades del titular d’una determinada tarja de crèdit, així com del compte bancari vinculat a l’operativa d’aquesta targeta i dels altres comptes de què disposi la mateixa persona.
En paraules del tribunal, “Quant a la identificació de la persona concernida, l’objecte del procés consisteix en determinar si resulta ajustada a dret la tramitació d’una sol·licitud d’intercanvi d’informació en matèria fiscal que fa referència al titular d’una targeta de crèdit emesa per una entitat bancària, sense que l’Administració requeridora conegui el seu nom i cognoms o raó social.”
L’article 4.1.a) de la Llei 3/2009 exigeix que la petició d’intercanvi d’informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia ha de precisar “la identitat de la persona objecte de la petició”.
En el mateix sentit, l’article 5.5.a) de l’Acord entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal, signat el 14 de gener de 2010, disposa que les sol·licituds d’informació han d’incloure “la identitat de la persona que és objecte d’un control o d’una investigació”.
Per la seva part, l’article 4 del Reglament de desenvolupament de la Llei 3/2009, aprovat el 12 de novembre de 2014, afegeix que:
“Les dades relatives a la identitat de la persona concernida inclouen els noms i cognoms o raó social, l’adreça o domicili, o bé tot altre tipus d’informació que sigui necessària per determinar la identitat de la persona concernida de tal forma que no pugui existir cap confusió”.
No hi ha dubte que aquest precepte reglamentari dóna emparament a una petició com la que s’examina, ja que la identitat de la persona es pot determinar també mitjançant altres dades que permetin individualitzar-la, evitant cap tipus de confusió, com succeeix en aquest cas, en què la petició exposa les circumstàncies que permeten afirmar, indiciàriament, que el titular de la targeta de crèdit és un resident fiscal a Espanya.
D’altra banda, no es pot considerar que el Reglament va més enllà de la Llei, sinó que es limita a desenvolupar les seves previsions en aquesta matèria, que és precisament el seu objecte. En efecte, el Reglament precisa la forma en què es pot enunciar “la identitat de la persona objecte de la petició”, i determina que es pot fer mitjançant la indicació del seu nom i cognoms o raó social, adreça o domicili, o bé a través d’altres tipus d’informació que permetin determinar la seva identitat, sense possibilitat de confusió.
Aquesta interpretació resulta, a més, ajustada als estàndards de l’OCDE sobre la matèria, als quals es remet la Llei 3/2009.
Convé recordar en aquest punt que la sentència d’aquesta Sala núm. 37/2014, de 9 d’octubre, ja va declarar que:
“Abans d'examinar de manera precisa l’aplicació dels texts, cal subratllar el “context” en el qual van ser presos.
En l’exposat dels motius de la llei 3/2009, d’intercanvi d’informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia, s’indica:
“Amb la present Llei es tracta ara d’adoptar els principis per a l’intercanvi d’informació en matèria tributària continguts al model de conveni fiscal redactat per l’OCDE. La Llei recull com a principis inspiradors els que estableix l’article 26 d’aquell model de conveni, en el seu text del 17 de juliol del 2008”.
En l’exposat dels motius de l'acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal, s’indica:
“D’ençà de la declaració del 10 de març del 2009, signada a París, Andorra havia manifestat la voluntat de conformar-se als estàndards de l’OCDE pel que fa a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal. Aquesta declaració comportava el compromís afegit de fer evolucionar el marc legal andorrà amb la finalitat de modificar la regulació del secret bancari per fer possible l’intercanvi d’informació fiscal”.
Per tant, n’apareix clarament que l’objectiu perseguit per l’Estat Andorrà és de conformar-se als estàndards de l'OCDE. La finalitat d’aquests estàndards és la lluita contra l’evasió fiscal internacional”.
El caràcter evolutiu d’aquests estàndards i, en conseqüència, dels principis de la pròpia Llei 3/2009, també està recollit en la seva exposició de motius, quan afirma que:
“Es tracta d’un text que recull en el seu articulat l’evolució dels estàndards internacionals en matèria de cooperació internacional en la transparència de l’activitat financera i la cooperació en l’àmbit de la lluita contra l’evasió fiscal”.
La resolució impugnada fa referència als comentaris a l’article 26 del model OCDE de conveni tributari sobre la renda i el patrimoni, en la redacció de 17 de juliol de 2012, els quals contemplen, en el seu apartat 8.f), un supòsit totalment equiparable a l’actual, en què la forma habitual d’utilització d’una targeta de crèdit d’una entitat bancària estrangera, suggereix a les autoritats d’un Estat que els titulars d’aquella són residents fiscals al mateix. Doncs bé, en aquests casos, els comentaris admeten que la sol·licitud d’informació fiscal indiqui merament el número de la targeta de crèdit.
La recurrent al·lega que no es pot atendre al contingut d’aquests comentaris, que no són font de dret a Andorra i són posteriors a la Llei 3/2009, la qual es remet a l’esmentat conveni de l’OCDE, en el seu text de 17 de juliol de 2008.
Ara bé, no es pot oblidar que els articles 1 i 2 de la Llei 3/2009 es remeten al text del conveni de l’OCDE de 17 de juliol de 2008, i que l’article 26.1 d’aquest conveni, que és el rellevant en aquest cas, no ha sofert modificacions en la versió de 2012. En conseqüència, no es pot dir que s’hagi aplicat en aquest cas una versió del conveni diferent de la que contempla la Llei 3/2009.
És cert que els comentaris al conveni aprovats l’any 2012 han inclòs noves especificacions, però això no és sinó la lògica conseqüència del caràcter evolutiu dels estàndards internacionals en matèria de cooperació en la lluita contra l’evasió fiscal, evolució que la pròpia Llei 3/2009 reconeix i incorpora al seu articulat, com s’indica en l’exposició de motius, abans esmentada.
De la mateixa manera, el fet que el nou Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal (que encara no està en vigor) contingui un Protocol que incorpora noves precisions en aquesta matèria, no exclou que, segons les consideracions anteriors, sigui admissible actualment una petició d’informació fiscal com la que s’examina.
No dubte en contactar amb nosaltres per qualsevol dubte o aclariment al respecte.