Jaime Mesas - CDI, certificat de residència fiscal per beneficis empresarials
Data document:
17/05/2016
Impostos relacionats:
IRNR
Texte:
Nota informativa
Maig de 2016
Benvolgut/uda senyor/a,
Us informem de la Consulta Vinculant CV0034-2016 del Departament de Tributs i de Fronteres, (en endavant, DTF), per la qual s’estableix el criteri de l’Administració en relació a l’obligació d’acreditar la residencia del beneficiari de la renta pels beneficis empresarials en aplicació del CDI entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa i el CDI entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya.
La conseqüència de l’aplicació de l’article 7 dels CDI és que la renda obtinguda per part d’una empesa resident a algun dels dos països al Principat no es trobaria subjecta a tributació a Andorra. Per tant, no s’hauria de practicar retenció en concepte de l’Impost sobre la Renda dels no Residents al Principat d’Andorra.
En aquest sentit, la contestació per part del DTF analitza els dos Convenis esmentats pel que fa a la necessitat d’acreditar la residencia fiscal a Espanya o França mitjançant un certificat de residencia fiscal de l’empresa resident a algun d’aquets països que presti servies a Andorra.
El Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda, en l’article 7 estableix que:
“Article 7. Beneficis de les empreses
1. Els beneficis d’una empresa d’un Estat contractant només estan sotmesos a imposició en aquest Estat, a menys que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat. Si l’empresa exerceix la seva activitat de tal manera, els beneficis de l’empresa són imposables a l’altre Estat però només en la mesura que siguin imputables a aquest establiment permanent.
2. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 3, quan una empresa d’un Estat contractant exerceix la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, s’imputen a aquest establiment permanent en cadascun dels Estats contractants els beneficis que hauria pogut realitzar si hagués constituït una empresa distinta que exercís activitats idèntiques o anàlogues en condicions idèntiques o anàlogues i que es tractés de forma totalment independent de l’empresa de la qual constitueix un establiment permanent.
3. Per determinar els beneficis d’un establiment permanent, s’admet la deducció de les despeses realitzades per als fins d’aquest establiment permanent, incloent-hi les despeses de direcció i els costos generals d’administració per als mateixos fins, ja sigui en l’Estat on se situa aquest establiment permanent, ja sigui arreu.
4. No es pot imputar cap benefici a l’establiment permanent pel sol fet de comprar mercaderies per a l’empresa.
5. A efectes dels apartats anteriors, els beneficis imputables a l’establiment permanent es determinen cada any segons el mateix mètode, tret que no existeixin motius vàlids i suficients per procedir altrament.
6. Quan els beneficis inclouen elements de renda que s’han tractat per separat en altres articles d’aquest Conveni, les disposicions d’aquests articles no es veuen afectades per les disposicions d’aquest article.”
D’altra banda, el Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal, en l’article 7 estableix que:
“Article 7. Beneficis de les empreses
1. Els beneficis d’una empresa d’un Estat contractant estan sotmesos a imposició exclusivament en aquest Estat, llevat que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat. Si l’empresa exerceix la seva activitat de tal manera, els beneficis de l’empresa poden ser imposables a l’altre Estat però només en la mesura que siguin imputables a aquest establiment permanent.
2. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 3, quan una empresa d’un Estat contractant exerceix la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, s’imputen en cadascun dels Estats contractants a aquest establiment permanent els beneficis que hauria pogut realitzar si hagués constituït una empresa distinta i independent que exercís activitats idèntiques o similars en condicions idèntiques o similars i que tractés amb total independència amb l’empresa de la qual constitueix un establiment permanent.
3. Per determinar els beneficis d’un establiment permanent, s’admet la deducció de les despeses realitzades per als fins d’aquest establiment permanent, incloent-hi les despeses de direcció i els costos generals d’administració per als mateixos fins, ja sigui en l’Estat on se situa aquest establiment permanent, ja sigui arreu.
4. No es pot imputar cap benefici a l’establiment permanent pel sol fet de la compra de béns o de mercaderies per a l’empresa per part d’aquest establiment permanent.
5. A l’efecte dels apartats anteriors, els beneficis imputables a l’establiment permanent es determinen cada any segons el mateix mètode, tret que existeixin motius vàlids i suficients per procedir altrament.
6. Quan els beneficis inclouen elements de renda que s’han tractat per separat en altres articles d’aquest Conveni, les disposicions d’aquests articles no es veuen afectades per les disposicions del present article.”
Atès que els convenis per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscal en matèria d’impostos sobre la renda objecte de la consulta, no estableixen que per obtenir els avantatges previstos en l’article 7, els beneficiaris efectius de les rendes hagin de presentar un document per acreditar la seva residència fiscal, el DTF que l’entitat andorrana podrà prescindir de demanar un document que certifiqui la residència fiscal de l’empresa beneficiària de la renda qualificada pels convenis com a beneficis empresarials quan disposi d’informació congruent (coherent i lògica) que indiqui que l’empresa destinatària de la renda és resident fiscal en un dels estats contractants.
En particular, una empresa andorrana que rep serveis d’una empresa francesa o espanyola ha de disposar d’elements de prova suficients per acreditar que el seu proveïdor o subministrador és un empresari o professional amb residencia fiscal a l’altre país, ja sigui mitjançant la indicació en els documents facilitats del seu número identificador fiscal i de la inscripció en un registre a efectes mercantils o de comerç, o bé a través d’altres mitjans de prova admesos en dret que fonamentin la convicció sobre la residència fiscal.
No obstant això, per tal d’aplicar les disposicions dels convenis objecte de la consulta, l’entitat consultant haurà de sol·licitar un certificat que acrediti la residència fiscal de l’empresa beneficiària de la renda en un dels estats contractants quan no disposi d’informació suficient que li permeti constatar la residència fiscal de l’empresa en qüestió
Quedem a la vostra disposició per a qualsevol comentari al respecte.