Comunicat tècnic de tributs, del 15 de març del 2016, referent a l’aplicació del crèdit fiscal derivat de la disposició transitòria segona de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte
Comunicat
Destinataris: Aquest comunicat tècnic va destinat als obligats tributaris de l’impost general indirecte que disposen del crèdit fiscal derivat de la disposició transitòria segona de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.
Normativa: Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.
1. Objecte d’aquest comunicat tècnic
Clarificar l’aplicació de la deducció del crèdit fiscal derivat de la disposició transitòria segona de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.
2. Aplicació de la deducció per quotes de l’impost suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que s’afectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost
La Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, en l’article 67 estableix que:
“Article 67. Exercici del dret a la deducció
1. En les declaracions corresponents a cadascun dels períodes de liquidació, els obligats tributaris poden deduir globalment l’import total de les quotes deduïbles de l’import de les quotes de l’impost meritades durant el mateix període de liquidació en l’àmbit territorial andorrà com a conseqüència del lliuraments de béns o prestacions de serveis realitzades.
2. Les deduccions han d’efectuar-se en funció de la destinació previsible dels béns i els serveis adquirits, sense perjudici que es rectifiqui amb posterioritat si es modifiqués la destinació previsible.
No obstant això, en els casos de destrucció o pèrdua dels béns adquirits o importats per causa no imputable a l’obligat tributari degudament justificada, no és exigible la rectificació mencionada.
3. El dret a la deducció únicament pot exercir-se a la declaració liquidació relativa al període de liquidació en què el seu titular hagi suportat les quotes deduïbles o en les successives sempre que no hagués transcorregut el termini de tres anys comptats a partir del naixement d’aquest dret.
4. Quan la quantia de les deduccions superi l’import de les quotes meritades en el mateix període de liquidació, l’excés es pot compensar en les declaracions liquidacions posteriors sempre que no haguessin transcorregut tres anys comptats a partir de la presentació de la liquidació en la qual s’hagi originat l’excés mencionat.
No obstant això, l’obligat tributari pot optar per la devolució del crèdit existent al seu favor quan resulti procedent la devolució d’acord amb el que disposen els articles 70, 71 i 72 de la Llei.
5. Els que no realitzessin amb anterioritat activitats econòmiques poden deduir les quotes que hagin suportat abans del moment en què inicien l’activitat econòmica en funció de l’afectació de dits béns o serveis a les activitats econòmiques. En els casos de béns la vida útil dels quals sigui superior a l’any, l’afectació haurà de venir modulada en funció del temps transcorregut des de la seva adquisició. Als efectes d’aquest impost, la vida útil dels béns mobles s’estableix en cinc anys i dels immobles en deu anys”
La Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, en l’article 78, apartat primer, estableix que:
“Article 78. Liquidació de l’impost
1. Els obligats tributaris han de determinar en cada període de liquidació el deute tributari, minorant l’impost general indirecte repercutible en el període, per les quotes de l’impost general indirecte suportat que tinguin el caràcter de deduïble.
En el cas de transmissió de béns immobles, o de constitució o cessió de drets reals sobre els mateixos béns efectuada davant de fedatari públic, els obligats tributaris han d’ingressar l’impost repercutit de forma simultània a l’atorgament de l’escriptura pública, i el fedatari públic ha de complir les obligacions previstes a l’article 80. Si els actes sobre béns immobles indicats anteriorment es formalitzen mitjançant contracte privat, els obligats tributaris han de liquidar o acreditar la liquidació de l’impost per tal de poder efectuar l’elevació a públic del contracte corresponent.
Quan l’import net de la xifra anual de negocis pel conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui inferior a 250.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos de juliol i gener.
Quan l’import net de la xifra anual de negocis pel conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui inferior a 3.600.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos d’abril, juliol, octubre i gener.
Quan l’import net de la xifra anual de negocis pel conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui igual o superior a 3.600.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan mensualment.
En el cas que l’exercici anterior tingui una durada inferior a 12 mesos es prorrateja en la part corresponent a l’any natural i s’aplica el que preveuen els apartats anteriors.
En cas d’inici d’activitat, les declaracions-liquidacions es fan els mesos d’abril, juliol, octubre i gener, llevat que hi sigui aplicable el règim especial simplificat, cas en què les declaracions es farien els mesos de juliol i gener.
Igualment, els obligats tributaris que decideixin donar per finalitzada la seva activitat empresarial, ja sigui per tancament del negoci, en el cas de persones físiques, o bé per dissolució i liquidació de la societat, en el cas de persones jurídiques, han d’ingressar el saldo a favor de l’administració tributària.
Pel que fa als obligats tributaris a títol individual, han d’efectuar l’ingrés corresponent en el moment en què presentin la sol·licitud de baixa del negoci davant l’Administració, la sol·licitud de baixa en el Registre d’Obligats Tributaris, i sempre que hagin liquidat o desafectat tots els béns afectes a la seva activitat empresarial. En el cas de persones jurídiques, han d’efectuar l’ingrés corresponent abans d’inscriure la dissolució de la societat en el Registre de Societats Mercantils i de dissoldre la societat, i sempre que n’hagin liquidat tots els béns.
L’ingrés del deute tributari s’ha de dur a terme en el lloc, la forma i els models que s’estableixin reglamentàriament.”
D’altra banda, el Reglament de l’impost general indirecte en l’article 29 estableix que:
“Article 29. Terminis per a les anotacions registrals
1. Les operacions que hagin de ser objecte d’anotació registral han d’estar assentades en els corresponents llibres registre en el moment en què finalitzi el termini legal per fer la liquidació i el pagament de l’impost en període voluntari.
2. Les factures rebudes s’han d’anotar en el llibre registre corresponent dins del període de liquidació en què se n’efectuï la deducció.”
3. Aplicació de la deducció del crèdit fiscal derivat de la disposició transitòria segona de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte
Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, modificada per la Llei 29/2012, del 18 d’octubre, en la disposició transitòria segona estableix que:
“
Disposició transitòria segona
Primer. Els obligats tributaris de l’impost general indirecte poden deduir l’impost de mercaderies indirecte (IMI) i l’impost indirecte sobre les activitats comercials (IAC) suportats sempre que les existències reuneixin els requisits següents:
I. Que s’hagin adquirit o importat amb posterioritat al 31 de desembre del 2009.
II. Que no hagin estat objecte de lliurament amb anterioritat a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.
III. Que estiguin en el mateix estat en què s’han importat, sense perjudici de les manipulacions usuals destinades a garantir-ne la conservació, a millorar-ne la presentació o la qualitat mercantil o a preparar-ne la distribució o la revenda.
Segon. Aquesta deducció queda condicionada a la presentació davant del ministeri encarregat de les finances, dins del termini de dos mesos a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, de la informació següent:
a) Inventari de les existències, que ha d’incloure:
1. La descripció del bé.
2. El seu valor d’adquisició.
3. La data d’adquisició.
4. El proveïdor i el número de factura.
5. Document acreditatiu del Dipòsit de Comptes del Registre de Societats dels estats financers corresponents als exercicis 2010 i 2011.
En el cas d’importadors de béns, a més de la informació anterior:
6. Import de l’IMI o l’IMI i l’IAC satisfets.
7. Data i número del DUA de la importació.
b) Els empresaris, diferents de les societats anònimes o de responsabilitat limitada, que tinguin una xifra anual total d’ingressos inferior a 150.000 euros, i que d’acord amb la disposició addicional del text refós de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, hagin presentat un document de declaració justificatiu sobre la seva xifra anual total d’ingressos, i per tant hagin quedat exclosos de l’obligació de dipositar els comptes, han d’adjuntar una còpia dels comptes anuals dels exercicis 2010 i 2011, si han tingut activitat en aquests exercicis, per poder obtenir la deducció prevista en aquest article.
Els empresaris, tant persones jurídiques com persones físiques, que hagin iniciat les seves activitats durant l’exercici 2012, també tenen dret a acollir-se a la deducció prevista en aquest article.
Tercer. En el cas d’importadors de béns i per a les existències importades, els obligats tributaris tenen un crèdit fiscal per un import equivalent a l’impost suportat, fins a un límit màxim del 4,5% sobre la base de tributació.
Quart. En el cas de les existències adquirides en el mercat interior, els obligats tributaris obtenen un crèdit fiscal corresponent a l’import resultant de multiplicar el percentatge de l’impost suportat pel bé importat pel 80% del valor d’adquisició dels béns relacionats, fins a un límit màxim del 4,5%.
Cinquè. El crèdit fiscal provinent de l’aplicació del que disposa aquesta disposició transitòria no és reemborsable però té caràcter de deduïble en la liquidació prevista a l’apartat primer de l’article 78. El crèdit esmentat té un termini de deducció que finalitza el 31 de desembre del 2014.
Sisè. Els inventaris previstos en aquesta disposició tenen la consideració d’autoliquidació, i en conseqüència, hi són aplicables els preceptes del capítol tretzè de la Llei de l’impost.
Setè. Reglamentàriament s’han d’establir els procediments i els models de sol·licitud del crèdit fiscal a què es refereix aquesta disposició transitòria.”
4. Conclusions
Atès que el crèdit fiscal provinent de l’aplicació de la disposició transitòria no és reemborsable però té caràcter de deduïble fins al 31 de desembre del 2014 en la liquidació prevista a l’apartat primer de l’article 78 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte i que la mateixa Llei, en l’article 67, apartat 3, estableix que “el dret a la deducció únicament pot exercir-se a la declaració liquidació relativa al període de liquidació en què el seu titular hagi suportat les quotes deduïbles o en les successives sempre que no hagués transcorregut el termini de tres anys comptats a partir del naixement d’aquest dret”, l’obligat tributari de l’impost general indirecte que disposi del crèdit fiscal en qüestió i de quotes de l’impost suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que s’afectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost podrà optar per deduir les quotes suportades pendents de deducció i/o el crèdit fiscal segons l’ordre d’aplicació que cregui convenient, perquè la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte no preveu cap ordre prioritari d’aplicació.
No obstant això, les quotes de l’impost suportades corresponents a les factures anotades al llibre registre de factures rebudes hauran de ser deduïdes obligatòriament dins del període de liquidació en què hagin estat registrades tal com estableix l’article 29, apartat 2, del Reglament de l’impost general indirecte.
Per tant, les anotacions de les factures en el llibre registre de factures rebudes determinen la deducció immediata de l’IGI suportat, sense possibilitat d’optar pel que fa a aquesta deducció.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 15 de març del 2016
Jordi Cinca Mateos
Ministre de Finances