CV0114-2018 Consulta vinculant a tributs, del 24 de maig del 2018, en relació amb la consideració d’empresari o professional als efectes de l’impost dels administradors de societats
Data document:
24/05/2018
Impostos relacionats:
IGI
Texte:
Consulta vinculant en relació amb la consideració d’empresari o professional als efectes de l’impost dels administradors de societats
Número de consulta
CV0114-2018
Data d’emissió
24/05/2018
Normativa
Decret legislatiu del 5-04-2017 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte
Consulta
En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la formula
ANTECEDENTS
En aplicació de l’article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, l’entitat consultant formula la següent consulta vinculant davant l’Administració tributària i manifesta expressament que en el moment de presentar aquest escrit no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributaria de la consulta que es plantejarà.
Antecedents del Cas
El consultant és soci d’una societat mercantil a Andorra amb una participació del 30% de la societat. Actualment és el president del consell d’administració, per nomenament de la Junta General, realitzant les tasques pròpies de l’Administrador, com a representant de la societat, vetllant amb la responsabilitat i diligència deguda pel correcte funcionament de la societat, informant a la resta de socis del funcionament de la mateixa i participant-ne activament en l’administració (en el sentit de l’article 49 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada).
Els estatuts de la societat preveuen que el càrrec pot ser retribuït, i la Junta General va determinar que ho seria en funció dels resultats, a analitzar a partir del segon exercici econòmic. Fins a la data, no ha estat retribuït, però molt probablement ho serà a partir de 2018, depenent de l’aprovació d’un nou projecte.
{DIV}
En cas d’aprovació del nou projecte, es podria arribar a plantejar la realització de tasques de direcció per part del consultant, que per la seva formació com economista i capacitació podria realitzar, més enllà de la mera representació de la societat. Tasques com podrien ser reunions periòdiques amb els càrrecs de direcció del establiments per analitzar resultats, supervisió de la qualitat del servei, negociació amb proveïdors i negociació d’acords estratègics amb clients. Totes les tasques tenen en comú que són, en tot cas, afers d’alta direcció.
QÜESTIÓ PLANTEJADA
Dubtes en matèria tributaria per l’exercici 2018 i posteriors
1- El dubte tributari tracta sobre si es considera que el mer fet d’exercir el càrrec d’administrador d’una societat andorrana es pot considerar, a efectes de l’impost general indirecte (en endavant IGI), com a un servei prestat per un empresari o professional, condició necessària per l’existència del fet imposable tal i com estableix l’article 4 de la Llei de l’IGI (en endavant LIGI).
2- El segon dubte tributari, seria si les rendes obtingudes en el cas d’exercir les funcions de direcció descrites als antecedents, es podrien emmarcar com a retribució d’administrador, o contràriament, en cas de superar els 40.000€ de retribució anual, el consultant estaria obligat a facturar amb IGI a la societat de la qual és administrador.
L’article 5 de la LIGI estableix que: “Són activitats econòmiques les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.”
Quan el consultant realitza la tasca d’Administrador, en els termes de l’article 49 de la Llei 20/20017, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, entenem que no s’està prestant un servei d’un professional a la societat de la qual és soci i administrador, sinó s’està exercint un càrrec regulat degudament a la legislació mercantil, essent un càrrec necessari pel correcte funcionament dels òrgans societaris.
És important destacar que les rendes per exercir el càrrec d’Administrador no troben un encaix en la definició de l’article 14.1 de la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, relatiu a les rendes íntegres d’activitats econòmiques (en endavant LIRPF). Per aquest motiu els legislador, per expressa disposició legal a l’article 14.3 de la LIRPF, inclou la retribució dels administradors a les disposicions de la secció de rendes d’activitats econòmiques.
Assumint que la definició “d’activitats econòmiques de l’article 14.1 de la LIRPF i la definició “rendes d’activitats econòmiques” de l’article 5.1 de la LIGI són pràcticament idèntiques, i assumint que LIGI en cap cas aplica una expressa disposició legal per considerar que les tasques pròpies del càrrec d’administrador s’han d’entendre com activitat econòmica, entenem que en cap cas pot ser considerat a efectes d’IGI com una activitat econòmica.
Per altra banda, cal destacar que no és necessari que la definició d’empresari o professional o d’activitat econòmica coincideixi en la LIGI i en LIRPF, existint, per exemple, una exoneració de la condició d’empresari per aquells que facturen una xifra de negoci anual inferior a 40.000€. Estaríem doncs, davant d’un precedent de que els rendiments obtinguts tributarien com a rendiments d’activitats econòmiques a l’IRPF art.14.3 LIRPF) i no estarien subjectes a IGI per no ser considerat empresari o professional art.5.4 LIGI).
Per tant, al nostre entendre, en cap cas la retribució d’un administrador per realitzar les tasques previstes a l’article 49 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, podria esser qualificada com a renda subjecta a IGI, ja que la tasca d’administrador no podria ser considerada com una activitat econòmica a efectes de l’IGI, i conseqüentment, l’administrador no tindria la consideració d’empresari o professional ni totes les obligacions que porta aparellada dita condició.
En el cas d’aprovació del nou projecte exposat a la present consulta, i si finalment el consultant realitza les tasques exposades als antecedents del cas, entenem que les tasques de direcció forment part de la naturalesa de les responsabilitats d’un administrador, assumint que l’article 49 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada s’estableix que “El deure de diligència obliga a l’administrador a aplicar, en l’activitat d’administració, el temps, l’esforç i els coneixements que es poden esperar d’un empresari”.
És important destacar que sota el punt de vista del consultant, no està prestant un servei a la seva societat, sinó que està dirigint la seva societat com podria fer qualsevol empresari amb la seva societat unipersonal, ja que la resta de socis són capitalistes i no participen en la gestió de la societat.
Donat que es tracta d’una qüestió que no resol la normativa de forma clara, sol·licito al Departament de Tributs i de Fronteres la resolució dels cas així com la determinació dels criteris aplicables.
Resposta
Amb relació a la primera qüestió, relacionada amb la possibilitat de considerar empresari el consultant als efectes de l’impost general indirecte per les tasques que efectuarà com a administrador, amb la informació proporcionada no es pot determinar que el consultant actuarà per compte aliè amb caràcter de dependència. En aquest sentit, el Decret legislatiu del 5-04-2017 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, a l’article 6 preveu les operacions que no estan subjectes a l’impost. Concretament, l’apartat 5 de l’article en qüestió preveu que no estan subjectes a l’impost “els serveis prestats per persones físiques en règim de dependència laboral”.
En conseqüència, en el cas exposat no és aplicable el precepte esmentat i, per tant, els serveis que efectuarà l’administrador tindran la consideració d’activitat econòmica als efectes de l’impost general indirecte, tal com preveu l’article 5.1: “Són activitats econòmiques les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.”
D’altra banda, la mateixa normativa a l’article 5.2 disposa el següent: “A l’efecte d’aquesta Llei, es consideren empresaris o professionals les persones físiques o entitats que realitzin activitats econòmiques.” Així mateix, l’apartat 4 de l’article en qüestió preveu el següent: “No tenen la consideració d’empresaris o professionals als efectes d’aquest impost quan l’import dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats no superi la xifra anual de 40.000 euros, excepte que de forma expressa optin per ser considerats com a tals. A l’efecte de determinar l’import anterior, no es tenen en compte les transmissions de béns d’inversió i s’exclou, si escau, l’impost general indirecte. L’import es prorrateja en la part corresponent a l’any natural en cas d’inici d’activitat [...]” En conseqüència, si la xifra anual derivada de les prestacions de servei efectuades pel consultant supera 40.000 €, l’administrador tindrà la consideració d’empresari als efectes de l’impost general indirecte i, per tant, haurà de repercutir l’impost.