Sentència 67-2018 del TSJA. Impost General Indirecte. Règim especial de l’or d’inversió. Obligacions formals.
Resum: El Tribunal estableix la necessitat ineludible de que l’empresari es doni d’alta al règim especial d’or d’inversió abans de realitzar operacions que tinguin per objecte aquest or d’inversió. Altrament no podrà gaudir de l’esmentat règim i per tant els lliuraments d’or d’inversió no estaran subjectes a un tipus de gravamen del 0%, si no el general del 4,5%.
El fonament d’aquest requisit formal és el control d’operacions que poden presentar un risc en termes de blanqueig de diners.
Resolució: Revoca sentència recorreguda (Tribunal de Batlles 1 de febrer de 2018) i estima el recurs d’apel·lació presentat per Govern.
Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 1000073/2017
Núm. de Rotlle: TSJA-0000030/2018
SENTÈNCIA 67-2018
PARTS:
Apel·lant: GOVERN D’ANDORRA
Representant: Sra. I.M.D.M.
Advocada: Sra. M.B.V.
Apel·lat: XXX
Representant: Sra. G.C.T.
Advocada: Sra. S.A.C.
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President:
Magistrats:
M. I. Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA
M. I. Sra. Elsa PUIG MUÑOZ
M. I. Sr. Bernard PLAGNET
Andorra la Vella, vint-i-vuit de setembre de dos mil divuit.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 1000073/2017.
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard PLAGNET, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La societat XXX va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió tècnica tributària de data 12 de maig del 2017 sol·licitant-ne la revocació i el seu dret a l’aplicació retroactiva del règim especial d’or d’inversió (0 %).
2.- En la sentència del 1 de febrer de 2018 el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda per la societat XXX.
3.- En el seu escrit d’apel·lació de data 9 d’abril de 2018, el GOVERN estima en substància:
- les disposicions de l’article 40 del Reglament de l’impost general indirecte del 2 de juliol del 2014 són clares: els empresaris o professionals s’han de donar d’alta abans de fer operacions;
- existeix un formulari específic i aquest precisa que el règim especial d’or d’inversió té efectes des del moment de l’alta.
El GOVERN ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 30 de maig del 2018.
4.- En la seva contesta de data 26 d’abril del 2018, la societat XXX estima en substància:
- ni la Llei ni el Reglament regulen quina és la conseqüència legal de donar-se d’alta amb posterioritat a començar a fer dites operacions; de forma que no existeix fonamentació legal en cap norma per a substituir el tipus del 0 % pel 4,5% que pretén el Govern;
- la finalitat de l’alta censal és únicament a efectes informatius o estadístics.
La societat XXX ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 29 de maig del 2018.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- En una carta de data 27 de desembre del 2016, la societat XXX ha sol·licitat de l’Agencia Tributària Andorrana, “l’aplicació de l’esmentada exoneració a la data del 4,5 % des de la data 1 d’agost del present any, data en què vàrem portar a terme la primera importació d’or d’inversió...” (foli 82).
Per resolució de data 5 de gener del 2017, el Govern ha denegat la sol·licitud (foli 83).
Per resolució de data 12 de maig del 2017, la Comissió Tècnica Tributària ha desestimat el recurs interposat per la societat XXX.
Tercer.- El context jurídic d’aquest litigi és el següent:
La Llei andorrana sobre l’impost general indirecte es refereix a la directiva de la Unió Europea:
“
L’impost general indirecte del Principat d’Andorra segueix aquest camí, perquè a l’hora de la seva configuració s’ha tingut en compte l’experiència internacional, en particular de la Unió Europea i de la Directiva 2006/112/CE que harmonitza l’impost general indirecte dins la Unió Europea, però complementada amb la d’altres països que més recentment l’han introduït, amb la finalitat de tenir un sistema més neutre i senzill.”
Exposició de motius Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte).
Aquesta directiva distingeix dos règims per les operacions relatives a l’or: or industrial (les operacions estant sotmeses al regim de dret comú) i l’or d’inversió, que es sotmet a un regim especial (articles 344 i s. de la directiva).
La legislació andorrana preveu també aquesta distinció i s’ha introduït una nova disposició addicional a la Llei 11/2012 del 21 de juny de l’impost general indirecte Llei 10/2014, del 3 de juny, de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte):
“Disposició addicional quarta. Règim especial de l’or d’inversió”
El punt 3 disposa:
“3. Base de tributació i repercussió de la quota
Els lliuraments físics d’or d’inversió estan subjectes a un tipus de gravamen del 0%. Igualment, s’aplica un tipus de gravamen del 0% als préstecs i les operacions de permuta financera, així com a les derivades de contractes de futur o a termini, sempre que tinguin per objecte, en tots el casos, l’or d’inversió”.
El punt 5 preveu les obligacions dels operadors d’or d’inversió:
“5. Registre de transaccions
Els operadors d’or d’inversió han de portar un registre de totes les transaccions d’or d’inversió i conservar la documentació que permeti la identificació del client de dites operacions. Reglamentàriament es definiran les característiques del registre així com els procediments obligatoris a seguir per part dels operadors d’or d’inversió. Els operadors d’or d’inversió estan obligats a conservar les dades del registre com a mínim 5 anys.”
Aquestes disposicions són equivalents a les prescripcions de la directiva:
“1. Les Etats membres veillent à ce que les négociants en or d'investissement tiennent au minimum une comptabilité de toutes les opérations importantes effectuées sur l'or d'investissement et conservent les documents permettant d'identifier les clients de ces opérations.
Les négociants conservent les informations visées au premier alinéa pendant une période d'au moins cinq ans.
2. Les Etats membres peuvent accepter des obligations équivalentes au titre de mesures adoptées en application d'une autre législation communautaire, telle que la directive 2005/60/CE du Parlement européen et du Conseil du 26 octobre 2005 relative à la prévention de l'utilisation du système financier aux fins du blanchiment de capitaux et du financement du terrorisme pour se conformer aux exigences du paragraphe 1.
3. Les Etats membres peuvent arrêter des obligations plus strictes, notamment en ce qui concerne la tenue de registres particuliers ou des exigences comptables spéciales.”
El fonament d’aquestes exigències és clar: les operacions sobre l’or d’inversió poden ser utilitzades pel blanqueig de diners. Per aquests motius, els operadors estan sotmesos a un control estricte.
Les disposicions de la legislació andorrana s’han d’interpretar a la llum d’aquestes exigències.
El punt 5 citat més amunt preveu: “Reglamentàriament es definiran les característiques del registre així com els procediments obligatoris a seguir per part dels operadors d’or d’inversió”.
Per l’aplicació d’aquest text, l’article 40 del Reglament de l’impost general indirecte del 2 de juliol del 2014 disposa:
“Règim especial d’or d’inversió
1. Els empresaris o professionals que facin operacions que tinguin per objecte l’or d’inversió, s’han de donar d’alta abans de fer operacions a l’empara del règim especial, mitjançant el formulari que estableixi el ministeri encarregat de les finances.
2. Els operadors d’or d’inversió han de portar un registre de factures rebudes i factures emeses on s’identifiquin totes les transaccions en operacions d’or d’inversió seguint els requisits registrals dels articles 27 i 28 del Reglament, amb l’obligació d’identificar el client de dites operacions. Així mateix, han de conservar les dades del registre com a mínim cinc anys.” (la negreta és nostra).
Aquestes disposicions s’han d’interpretar de manera literal, atès el fonament d’aquesta condició de forma, que és el control d’operacions que podien presentar un risc.
Per aquests motius, s’ha de confirmar la resolució de la Comissió tècnica tributària del 12 de maig del 2017.
Quart.- No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Estimar el recurs d’apel·lació presentat pel GOVERN.
Segon.- Anul·lar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de la Comissió tècnica tributària del 12 de maig del 2017 és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.
Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.