Resum: Interpretació de l’
article 44 de la Llei de l’Impost sobre Societats, a la llum de l’
article 6 del Codi de relacions laborals, que diferencia els contractes en: (a) temps indefinit o indeterminat; (b) per un termini cert o determinat; (c) per a una obra o un servei concret, (d) per temporada i en (e) contractes fixes discontinus.
Atès que el
Codi de relacions laborals estableix una distinció entre els assalariats vinculats amb l’empresa a través de contractes per
temps indefinit o per contractes fixos discontinus, i els assalariats vinculats amb l’empresa a través de la
resta de contractes, cal mantenir una diferenciació entre treballador fix i treballador no fix.
Segons el Tribunal, el concepte “plantilla fixa anyal” al que es refereix l’
article 44, exclou tots els contractes de caire temporal, és a dir, treballadors no fixos segons l’
article 6 del codi de relacions laborals.
Resolució: Revoca sentència recorreguda (Tribunal de Batlles 3 d’abril de 2018) i estima el recurs d’apel·lació presentat per Govern.
Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.