Carregant...
 

CV0148-2019 Consulta vinculant a tributs, de l’1 d’abril del 2019, en relació amb la consideració del rendiment derivat d’un determinat producte financer i sobre la possibilitat de considerar aquest rendiment com a despesa deduïble per a l’entitat pa

Ítems
Inclòs per:
AATF
Tipus
Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres
Descripció:
CV0148-2019 Consulta vinculant a tributs, de l’1 d’abril del 2019, en relació amb la consideració del rendiment derivat d’un determinat producte financer i sobre la possibilitat de considerar aquest rendiment com a despesa deduïble per a l’entitat pa
Data document:
01/04/2019
Impostos relacionats:
Impost Societats, IRPF
Texte:

Consulta vinculant en relació amb la consideració del rendiment derivat d’un determinat producte financer i sobre la possibilitat de considerar aquest rendiment com a despesa deduïble per a l’entitat pagadora.

Número de consulta CV0148-2019
Data d’emissió 01/04/2019
Normativa · Decret legislatiu del 1-08-2018 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques
· Decret legislatiu del 1-08-2018 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats

Consulta
En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la formula

ANTECEDENTS

Ref. Impost sobre societats i impost sobre la renda de les persones físiques, període impositiu 2019 (i següents).

Els sotasignats, actuant en representació de la societat consultant, segons el previst en l’article 65 de la Llei 21/2014, de bases de l’ordenament tributari (en endavant LBOT), així com en els articles 23 i següents del Reglament d’aplicació dels tributs (en endavant RAT), formula la present consulta, a l’objecte de sol·licitar el criteri interpretatiu vinculant de l’Administració tributària que es descriu a continuació.

Als efectes pertinents, la societat consultant fa constar expressament que en el moment de lliurar la present consulta, no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària del tribut objecte de consulta tributària.

Antecedents i fonaments de Dret:

Primer.- La present consulta té com objectiu conèixer quin és el criteri d’aquest Departament de tributs i de fronteres (en endavant DTF), en relació a la tributació dels instruments de capital que la consultant està valorant la possibilitat d’emetre mitjançant els títols que es descriuran a continuació, i que complirien amb els requisits per a ser considerats com a elements de capital de nivell 1 addicional d’acord amb les disposicions de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió (en endavant Llei 35/2018).

L’abast d’aquesta consulta engloba la tributació en el moment del pagament dels rendiments aplicable per una banda a l’emissor dels títols (impost sobre societat - en endavant IS-), així com al titular dels mateixos (impost sobre la renda de les persones físiques - en endavant IRPF-).

Segon.- Concretament, la consultant està valorant la possibilitat, en base al nou marc regulador recollit a la Llei 35/2018, d’emetre uns títols o valors, dels quals a continuació se’n detallen i resumeixen les seves característiques principals:

- Els títols que s’emetrien, computarien en els fons propis de la consultant, com a capital de nivell 1 addicional;

- Els títols no serien convertibles en accions de l’emissor;

- Els títols constituirien obligacions subordinades de l’emissor, i serien emeses pari passu sense cap tipus de preferència entre els mateixos. Els drets dels tenidors dels títols front l’emissor i altres creditors d’aquests, en cas de suspensió de pagaments, fallida o liquidació de l’emissor tindrien el següent ordre de prelació:

o subjecte a obligacions que són obligatòriament preferents per exigència legal, després de les reclamacions de tots els creditors no subordinats;

o després dels drets i reclamacions dels titulars de tot l’endeutament subordinat de l’Emissor (incloent instruments de capital de nivell 2) que no consisteixi en: (i) qualsevol obligació subordinada, i (ii) qualsevol valor equivalent;

o pari passu sense cap preferència entre ells i pari passu amb qualsevol valor equivalent; i

o abans únicament dels drets i reclamacions dels titulars de qualsevol obligació subordinada.

- L’import principal dels títols (principal amount) podria ser reduït per part de l’emissor i tanmateix podria ser augmentat fins al seu nivell màxim inicial.

- Els títols donarien dret als seus tenidors a cobrar un interès periòdicament. Aquest interès podria ser cancel·lat en tot o en part per part de l’emissor.

- Els títols podrien ser amortitzats i cancel·lats.

Tercer.- La dificultat per a la societat consultant a l’hora de determinar la fiscalitat aplicable als rendiments generats pels valors, rau en la dualitat del tractament comptable i jurídic del mateix.

En primer lloc, cal destacar que des del punt de vista jurídic, aquests valors no tindrien la qualificació d’accions, al no atribuir als titulars cap dret polític ni econòmic similar al dels accionistes (dividends i quota de liquidació).

D’altra banda, i des del punt de vista comptable, aquests títols o valors es registrarien com a “altres instruments de patrimoni” a la consultant, i conseqüentment, el pagament periòdic de rendiments no representaria per a la consultant una despesa en el seu compte de resultats, al considerar-se una retribució dels fons propis.

Quart.- D’acord amb el contingut de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’IS (en endavant LIS), les retribucions del patrimoni net no representen una despesa deduïble en seu del pagador dels rendiments. Així doncs els pagaments de dividends als accionistes no representen una despesa deduïble en seu de l’IS.

En aquest mateix sentit, l’article 5.j) de la Llei 5/2014, del 24 d’abril de l’IRPF (en endavant LIRPF) preveu que “els dividends i altres rendiments derivats de la participació en el patrimoni net estan exempts”.

Ara bé, al contrari, si els rendiments derivats de la tinença dels títols que s’emetran no tenen la qualificació de dividends, aquesta despesa no constituirà una retribució del patrimoni net, i serà per tant una despesa deduïble en l’IS, i un rendiment que no gaudirà de l’exempció prevista en l’article 5.j) de la LIRPF.

Cinquè.- D’acord amb el contingut del Comunicat tècnic relatiu a la tributació en l’IRPF de determinats productes financers, publicat al BOPA nº 18 i de data 11 de març del 2015, als efectes de determinar la tributació de certs productes financers, cal analitzar “la seva naturalesa jurídica”. A aquests efectes, per a determinar la qualificació jurídica (i per tant tributària) dels rendiments derivats dels productes financers, aquest DTF determinà que:

“l’element diferencial fonamental entre ambdós tipologies de rendes del capital descansa en la posició jurídica que té l’inversor i, en particular, en els drets que hi estan associats: mentre que l’accionista d’una entitat té una sèrie de drets econòmics (el dret al dividend i la quota de liquidació, essencialment) i polítics establerts a les disposicions legals reguladores del règim jurídic de les entitats de què es tracti i als seus estatuts socials, el “cedent” d’un capital a un tercer és essencialment titular d’un dret de crèdit davant del seu deutor, derivat de les estipulacions contractuals i, si escau, de les disposicions legals reguladores del contracte.”


Seguint doncs el criteri del DTF anteriorment exposat, en la mesura en que els títols no comportarien drets polítics per als seus titulars, malgrat la seva comptabilització i qualificació a efectes de solvència s’efectuï com a capital de nivell 1 addicional, cal entendre que jurídicament, i per tant fiscalment, els rendiments que s’abonarien als titulars dels mateixos no tindrien la qualificació de retribució del patrimoni net, i que i) serien una despesa deduïble en seu de l’IS per a l’emissor, i ii)serien considerats com a rendes del capital mobiliari en seu de l’IRPF del tenidor, sense possibilitat d’aplicar l’exempció prevista en l’article 5.j) de la LIRPF.

QÜESTIÓ PLANTEJADA

En el present cas, la societat consultant sol·licita la confirmació del criteri següent:

1.- Des del punt de vista jurídic i tributari, els títols que es valora emetre no tindrien la qualificació d’accions o participacions, i conseqüentment, els rendiments dels que se’n derivarien no es considerarien una retribució del patrimoni net.

2.- Agrairíem la confirmació de que els rendiments pagats als titulars serien i) una despesa deduïble en seu de l’IS per a la societat consultant, i ii) serien considerats com a rendes del capital mobiliari (interessos) en seu de l’IRPF del tenidor, sense possibilitat d’aplicar l’exempció prevista en l’article 5.j) de la LIRPF.

Resposta

En relació amb la consideració, als efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques, del rendiment percebut pels titulars dels valors que emetrà l’entitat consultant, el Decret legislatiu de l’1-08-2018 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a l’article 22.1 menciona quins rendiments tindrien la consideració de dividends als efectes de l’impost. Concretament, aquest article preveu el següent: “1. Els dividends i altres rendes derivades de la participació en el patrimoni net d’entitats. En particular, el terme “dividends”, en el sentit d’aquest precepte, comprèn les rendes de les accions, les accions o els bons de gaudiment, les participacions, les parts de fundador o altres drets, excepte els de crèdit, que permetin participar en les utilitats d’una entitat per la condició de soci, accionista, associat o partícip. Tenen la mateixa consideració les distribucions de resultats procedents de qualsevol organisme d’inversió col·lectiva de dret andorrà regulat en la normativa aplicable a aquests organismes.” Atès el precepte esmentat, per considerar la renda percebuda pels titulars dels valors com a dividends, el beneficiari hauria de tenir drets polítics i econòmics sobre l’entitat pagadora i, a més, la renda obtinguda hauria de derivar d’aquests drets. Pel que fa a les característiques necessàries perquè es doni la condició d’accionista, soci, associat o partícip, el Departament de Tributs i de Fronteres, mitjançant el Comunicat tècnic, del 04-03-2015, sobre la tributació en l’impost sobre la renda de les persones físiques de determinats productes financers, va manifestar el següent: “[...] La condició d’accionista, soci, associat o partícip (d’ara endavant, “soci”) d’una entitat es materialitza en la titularitat jurídica de les accions, participacions o títols equivalents en que es divideix el seu capital social, i que li dóna la facultat de participar en el seu patrimoni net i atorga els drets derivats d’aquesta condició, tant els de caràcter polític (singularment, el dret a assistir i votar en les juntes d’accionistes) com els de caràcter econòmic (en particular, la percepció del dividend i el dret a rebre la corresponent quota de liquidació en el cas d’extinció de l’entitat). [...]”

D’altra banda, la mateixa Llei de l’impost, a l’article 22.2, disposa que tenen la consideració de rendiments de capital mobiliari: “Les rendes procedents de la cessió a tercers de capitals propis. Tenen aquesta consideració els interessos i qualsevol altra forma de retribució pactada com a remuneració per aquesta cessió, així com les rendes que deriven de la transmissió, el reemborsament, l’amortització, el bescanvi o la conversió de qualsevol classe d’actius representatius de la captació i la utilització de capitals aliens.”

Segons la informació proporcionada, l’emissió d’aquests valors no proporciona al titular una participació precisa en el capital de l’entitat ni li atorga dret de vot en la mateixa entitat; per tant, els rendiments que es puguin derivar d’aquest producte financer no es podrien classificar com a dividends als efectes de l’impost. Vistes les característiques del producte objecte de la consulta, aquestes rendes tindran la consideració de capital mobiliari com a rendiments procedents de la cessió a tercers de capitals propis. En conseqüència, en no tenir la renda la consideració de dividend, no serà aplicable l’exempció establerta a l’article 5.j de la Llei de l’impost.

Pel que fa a la deduïbilitat dels rendiments satisfets per l’entitat consultant als efectes de determinar la base de tributació de l’impost de societats, el Decret legislatiu de l’1-08-2018 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en l’article 9.3 estableix com determinar la base de tributació de l’impost mitjançant el mètode de determinació directa. L’article en qüestió disposa el següent: “3. En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i el Pla general de comptabilitat, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el capítol IV d’aquesta Llei, sense perjudici del que estableix l’article 26.”

La mateixa norma a l’article 13 estableix les despeses que no tenen la consideració de deduïbles fiscalment:

“Article 13. Despeses no deduïbles

1. No són deduïbles de la base de tributació les partides següents:

a) Les que representin una retribució del patrimoni net. Queden assimilades a aquestes els pagaments efectuats als partícips no gestors en els contractes de comptes en participació.

b) Les derivades de la comptabilització de l’impost sobre societats. Tampoc tenen la consideració d’ingressos els procedents d’aquesta comptabilització.

c) Les quotes de tributació que, en el seu cas, l’obligat tributari hagi satisfet per l’impost comunal sobre els rendiments arrendataris, per l’impost comunal de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals, i per l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.

d) Les multes i sancions penals i administratives, els recàrrecs per presentació extemporània i els recàrrecs executius que regulen els articles 24 i 25 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

e) Les pèrdues del joc.

f) Els donatius i les liberalitats. No s’entenen compreses en aquest paràgraf les despeses per relacions públiques amb clients o proveïdors ni les que, d’acord amb els usos i costums, s’efectuïn respecte al personal de l’empresa ni les realitzades per promocionar, directament o indirectament, la venda de béns i la prestació de serveis, ni les que estiguin correlacionades amb els ingressos. En tot cas, aquestes despeses deduïbles fiscalment no poden superar l’1% de la base de tributació positiva mitjana de l’exercici corresponent i dels dos exercicis anteriors, computada abans de l’aplicació d’aquesta limitació. En qualsevol cas, no es consideren donatius ni liberalitats els realitzats a entitats sense ànim de lucre que estiguin inscrites en el Registre oficial corresponent.

g) No obstant el previst en la lletra f), els donatius efectuats pels obligats tributaris a entitats reconegudes com a entitats sense ànim de lucre són deduïbles per la determinació de la base de tributació fins a un màxim del 10% del resultat comptable.

h) Les despeses corresponents a operacions realitzades, directament o indirectament, amb entitats vinculades amb l’obligat tributari en el sentit de l’article 16, quan, en seu de l’entitat amb qui s’efectuen les operacions esmentades, la renda que se’n deriva està exempta o no subjecta als efectes d’un impost sobre la renda de característiques similars a aquest impost, o està subjecta al referit impost a un tipus nominal inferior al 40% del tipus general de gravamen previst per l’article 41. A aquests efectes, es presumirà que existeix un impost sobre la renda de característiques similars a aquest impost amb un tipus nominal superior al mínim exigit quan l’entitat participada sigui resident en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per evitar la doble imposició que li sigui aplicable.

L’establert al paràgraf anterior també serà aplicable en els casos en què l’exempció, no subjecció o subjecció de les rendes a un tipus nominal inferior al 40% del tipus general de gravamen previst per l’article 41 es produeixi com a conseqüència d’una qualificació fiscal diferent d’aquestes rendes en seu de l’entitat amb la qual es realitzen les operacions.

i) Les despeses d’actuacions contràries a l’ordenament jurídic.

2. Les remuneracions a consellers i administradors vinculades específicament a l’acompliment d’aquests càrrecs només són deduïbles quan siguin previstes en els estatuts de la societat, i tenen pel perceptor la consideració de rendes subjectes a l’impost sobre societats o a l’impost sobre les activitats econòmiques, segons si es tracta d’una persona jurídica o de persones físiques, segons el cas.”


Així mateix, en relació amb la imputació d’ingressos i despeses, la mateixa Llei a l’article 19 preveu el següent. “1. Els ingressos i les despeses s’imputen en el període impositiu en què es meritin, d’acord amb les regles que estableix el Pla general de comptabilitat, atenent el corrent real de béns i serveis que aquells ingressos i despeses representen, amb independència del moment en què es produeixi el corrent monetari o financer, respectant l’adequada correlació entre els uns i els altres. 2. No són fiscalment deduïbles les despeses que no s’hagin imputat comptablement en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves si així ho estableix una norma legal o reglamentària, llevat dels casos en què aquesta Llei prevegi expressament incentius o despeses amb efectes fiscals que no hagin de quedar reflectits comptablement, sense perjudici de la necessitat d’esmentar l’incentiu específic en la memòria de l’entitat. [...]”

Quant a les obligacions comptables, la Llei, a l’article 54.1 disposa el següent: “1. Els obligats tributaris d’aquest impost han de portar la seva comptabilitat d’acord amb el que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris o amb allò que estableixen les normes per les quals es regeixen.”

Atesos els preceptes esmentats, tota despesa correlacionada amb els ingressos de l’activitat econòmica de l’entitat serà fiscalment deduïble a efectes de l’impost sobre societats sempre que compleixi les condicions legalment establertes en termes d’inscripció comptable, meritació i justificació documental, en la mesura que no tinguin la consideració de despesa fiscalment no deduïble. Per tant, si l’entitat consultant no imputa comptablement els rendiments satisfets als tenidors dels valors en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves en aplicació d’una determinada norma, no tindran la consideració de deduïbles als efectes de l’impost sobre societats.