Carregant...
 

CV0140-2018 Consulta vinculant a tributs, del 30 de novembre del 20148, en relació amb l’aplicació del règim especial de societats de tinença de participacions en societats

Inclòs per:
AATF
Tipus
Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres
Descripció:
CV0140-2018 Consulta vinculant a tributs, del 30 de novembre del 20148, en relació amb l’aplicació del règim especial de societats de tinença de participacions en societats
Data document:
30/11/2018
Impostos relacionats:
Impost Societats, Altres
Texte:

Consulta vinculant en relació amb l’aplicació del règim especial de societats de tinença de participacions en societats.

Número de consulta CV0140-2018
Data d’emissió 30/11/2018
Normativa · Decret legislatiu de l'1-08-2018 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats
· Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal
· Conveni entre Luxemburg i Andorra per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal dels impostos sobre la renda

Consulta
En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la formula

ANTECEDENTS

El Sr. X, en nom i representació de la societat consultant, compareix i com millor procedeixi en Dret,

EXPOSA

I. Caràcter de la Consulta

Que segons l’article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, els obligats tributaris tenen dret a formular consultes escrites a l’Administració tributària i la seva resolució té caràcter vinculant per a l’Administració tributària respecte a la situació jurídica tributària del consultant en el mateix període de l’entrada de la consulta.

En aquest sentit es manifesta que en el moment de presentar la present consulta vinculant no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària plantejada a la consulta i es confirma que la consulta seria aplicable per a l’exercici 2018 i exercicis subsegüents.

II. Normativa aplicable

- Text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, publicat pel Decret legislatiu del 29-4-2015 (en endavant, LIS).

- Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal del 8 de gener de 2015 (BOPA 24 de setembre de 2015).

- La Llei 27/2014, del 27 de novembre de l’Impost sobre Societats espanyol.

- Conveni entre Luxemburg i Andorra per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal dels impostos sobre la renda de data 3 de desembre de 2015 (BOPA de 7 de març de 2016).

- Llei sobre la renda de Luxemburg. De 4 de desembre de 1967.

Segons exposat anteriorment, es formula la consulta vinculant amb els següents

ANTECEDENTS

La societat Consultant, està subjecta al règim especial de societats tenidores de participacions socials a altres entitats i té com a objecte social “La gestió i la tinença de participacions en societats andorranes i en societats estrangeres per compte propi, amb exclusió expressa de les activitats pròpies del sistema financer.”

El Sr. X ostenta la totalitat de les participacions de la Consultant. Així mateix, la Consultant ostenta directament participacions a societats i fons a Espanya, Panamà i Luxemburg entre altres.

Pel que fa a Espanya, la Societat ostenta directament participacions en les següents entitats:

- En la societat mercantil A..

- En el Fons de Capital Risc (en endavant FCR) fons que paga a la Consultant interessos i dividends per la inversió subscrita.

En relació a la societat mercantil, la mateixa es regeix per les normes de la Llei 27/2014, del 27 de novembre de l’Impost sobre Societats espanyol i tributarà pel règim general de l’Impost, el tipus general de gravamen del qual ascendeix a del 25%.

En relació al FCR, la Consultant rep interessos i dividends com a rendiment per la seva inversió. Al seu torn, el FCR inverteix directa o indirectament en empreses que realitzen un activitat empresarial a llocs com per exemple Alemanya, Noruega, Grècia, Italià, França, etc., on el tipus impositiu és força superior al tipus impositiu andorrà.

El mateix FCR tributa al règim general exposat anteriorment, però tenint en compte les particularitats següents:

- Son patrimonis separats sense personalitat jurídica, pertanyen a una pluralitat d’inversors, la gestió i representació de les quals correspon a una societat gestora, que exerceix les facultats de domini sense ser titular del fons.

- El seu objecte principal, en termes generals, consisteix en la toma de participacions temporal en el capital de empreses de naturalesa no immobiliària ni financera que, en el moment de la toma de participació, no cotitzi en ningun mercat regulat.

- Els FCR necessiten autorització administrativa.

- Constitució mitjançant escriptura publica e inscripció al registre mercantil.

- El valors que tenen han de ser nominatius.

- Inscripció en un registre especial de la Comissió Nacional del Mercat de Valors a sol·licitud de l’entitat gestora.

- Tributen conforme al règim general de l’Impost sobre Societats, amb les següents particularitats: (i) Exempció per doble imposició de dividends independentment del percentatge de participacions que ostentin i del temps de tinença d’aquestes (ii) Exempció parcial per les rendes de transmissions d’accions i participacions (bonificació del 99% per accions mantingudes entre 1 i 15 anys).

Pel que fa a Panamà, la consultant té la totalitat de les participacions de la societat B vehicle inversor amb seu e inscripció registral a l’esmentat país.

Així mateix, la societat panamenya participa en la “Sociéte d’Investissiment en Capital à risque” (en endavant, SICAR) Luxemburguesa.

Les inversions que realitza arreu del mon s’encontren a jurisdiccions d’alta tributació.

Així mateix, les característiques principals de les SICAR luxemburgueses són les següents:

- Les inversions en SICAR estan reservades a inversors “ben informats”, que són inversors institucionals; inversors professionals; inversors que confirmin per escrit que tenen la condició de “ben informats” i que inverteixen un mínim de 125.000 euros o han estat avaluats per una entitat de crèdit que certifiqui la seva capacitat per assumir els riscos associats amb les inversions en un SICAR.

- El marc legal està constituït per les diverses normes de Luxemburg.

- Els requisits per a la diversificació de riscos es defineixen per la normativa aplicable.

- La SICAR, es constitueix en principi, com una entitat corporativa que té personalitat jurídica pròpia distinta a la dels seus accionistes o socis. Per tant, qualsevol de les següents formes corporatives poden optar pel regim SICAR: (i) Societat anònima (ii) Societat de responsabilitat limitada (iii) Societat comendatària per accions (Partnership limited by shares) (iv) Societat comendatària simple (Ordinary Partnership) (v) Societat cooperativa.

- Es tracta de valors nominatius.

- L’actiu net d’una SICAR no pot ser inferior a 1.000.000 euros que ha d’aconseguir en un període de 12 mesos següents a l’amortització.

- La SICAR s’ha d’aprovar per l’autoritat de supervisió de Luxemburg del sector financer, la qual comprova que la SICAR i els seus representants compleixen amb les disposicions legals i acords contractuals, un cop obtinguda l’esmentada aprovació, la nova SICAR forma part d’una llista oficial de SICAR’s controlada per l’autoritat Luxemburguesa.

- Qualsevol SICAR que no tingui la forma de Societat comendatària simple (o Odinary Partnerghip), estarà subjecta a l’Impost sobre Societat Luxemburguès al tipus ordinari i podrà beneficiar-se de la red de tractats per evitar la doble imposició de Luxemburg i de la directiva matriu-filial.

- No obstant, els ingressos derivats directament de títols valors (interessos, guanys de capital o dividends) no s’inclouen en la base imposable de la SICAR, per tant estaran exempts de tributació.

- Les SICAR també s’encontraran exemptes de retencions i de l’impost sobre patrimoni net (de 0,5%).

Pel que respecta a la SICAR, es tracta d’una S.C.A., és a dir, una Societat comendatari per accions o “Partnership limited by shares”, subjecte a l’impost ordinari luxemburguès.

Per últim, pel que respecta a aquestes dues societats, la consultant està pensant procedir a una reestructuració empresarial en que liquidaria la societat panamenya i passaria a ostentar directament les participacions a la SICAR luxemburguesa.

Pel que fa a les característiques de la Consultant, esta ha estat una societat acollida a l’antic Règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres previst a l’article 38 de la LIS, el qual, complint una sèrie de requisits, permetia gaudir a les societats holding d’una “exempció en la base de la tributació dels dividends que percebin de les participacions en altres societats, i dels resultats positius que obtinguin de la seva transmissió”.

Aquests requisits, en l’anterior règim de tinença de participacions en societats estrangeres únicament eren els següents:

- Els valors o les participacions representatius de la participació en el capital de l’entitat de tinença de valors estrangers han de ser nominatius.

- La societat ha d’identificar en la memòria dels comptes anuals el detall de la cartera que té, i ha d’identificar les participacions en les societats que tingui o hagi mantingut en l’exercici, el seu valor patrimonial i els dividends o les reserves que percebi en l’exercici.

Recentment, a l’abril 2018, el govern Andorrà va modificar el règim especial de tinença de participacions en societats estrangeres existent per adaptar-se als estàndards internacionals de transparència i substancia de la Unió Europea i l’Organització per a la Cooperació i desenvolupament Econòmic (en endavant, OCDE).

En aquest sentit, l’esmentada modificació, va estar enfocada a estendre els criteris de l’OCDE també a les Societats andorranes i va verificar que els dividends o guanys rebuts per la Holding hagueren tributat al país d’origen per tal d’evitar l’erosió de bases imposables i la distribució de beneficis que acaben no tributant enlloc.

En aquest sentit, a l’article 38 de la LIS, a banda dels requisits ja esmentats, es va afegir al redactat de l’article el següent paràgraf:

“Quan la societat participada sigui no resident fiscal a Andorra, cal que estigui subjecta, sense possibilitat d’exempció, a un impost sobre la renda de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra, a un tipus nominal equivalent, almenys, al 40 per cent del tipus general de gravamen previst per l’article 41. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger, i si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. S’entén complert aquest requisit quan la societat participada sigui resident en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per evitar la doble imposició que li sigui aplicable. Si la societat participada directament no està subjecta a un impost de característiques similars, però sí que ho està la societat filial participada per aquesta societat, el requisit s’entén complert pel que fa a les rendes procedents de la societat no subjecta que, al seu torn, procedeixin de la filial de segon grau que compleixi el requisit de subjecció a un impost de característiques similars.”


En aquest sentit, els dividends i guanys de capital procedents de Societats filials no residents participades directament per la Holding andorrana, per poder beneficiar-se de l’exempció per dividends i guanys prevista en el règim hauran de complir els següents requisits:

- Que les societats directament participades estiguin sotmeses a un impost similar a l’estat de residència d’almenys un 4% nominal.

- Que el país on resideix la societat directament participada tingui firmat un Conveni per evitar la doble imposició en Andorra.

- Que la societat filial participada per la societat participada directament per la consultant no subjecta compleixi el requisit de subjecció a un impost de característiques similars.

La consultant, que s’havia beneficiat fins la modificació del Règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres, no va sol·licitar l’autorització prevista en la Disposició Transitòria de la LIS del règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres, per tant es procedirà a aplicar-se-li aquest nou règim.

QÜESTIÓ PLANTEJADA

Segons l’exposició dels antecedents comentats anteriorment, es plantegen les següents

QÜESTIONS

Es plantegen les següents qüestions en relació al funcionament de nou règim especial de societats de tinença de participacions en societats:

Respecte l’estructura a Espanya:

Tenint en compte les característiques de la societat A exposades als antecedents, la consultant es planteja si els dividends i guanys de capital derivats d’aquesta societat i percebudes per ella, es podrien beneficiar de l’exempció pels mateixos de l’article 38 de la LIS donat que s’entendria complert el requisits de que la societat participada no resident fiscal a Andorra ha estat subjecta, sense possibilitat d’exempció, a un impost sobre la renda de característiques similars a l’impost sobre societats del principat d’Andorra.

Per altra banda, tenint en compte les característiques dels FCR exposades anteriorment, es planteja sí el Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal de 8 de gener de 2015 (en endavant el CDI entre Andorra i Espanya) entén el FCR com a persona resident a Espanya que es pot beneficiar del conveni, donat que l’article 4 del CDI entre Andorra i Espanya entén resident a un estat contractant “tota persona que, en virtut de la legislació d’aquest Estat, està subjecta a imposició en aquest Estat, per raó del seu domicili, residència, seu de direcció o per qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga”, o si per contra, entén que la residència que s’ha de considerar és la dels socis donat la mancança de personalitat jurídica del FCR.

En aquest sentit, els comentaris de l’article 1 del Model de Conveni de la OCDE, comentaris que es fan servir per interpretar els convenis en vigor, estableixen que “La qüestió de si un instrument d’inversió col·lectiva (IIC) és un resident d’un Estat contractant no depèn de la forma jurídica que adopti (sempre que pugui considerar-se persona) sinó del tractament fiscal que se li atorgui en el estat en el que es constitueix. Encara quan l’objectiu de la consecució de règims nacionals unificats es garantir un únic nivell d’imposició, be a nivell del IIC o del inversor, son moltes les vies mitjançant les que els estats poden aconseguir-ho.

Per el contrari, en altres estats, els IIC estan en principi subjectes a imposició, si bé les seves rendes poden estar totalment exemptes, per exemple, si el IIC satisfà certs criteris en relació amb el seu objectiu, activitats o funcionament, que poden comprendre requisits relatius a distribucions mínimes de rendes, fons de renda i en ocasions, als sectors en el que operen, es més freqüent que els IIC estiguin subjectes a imposició, però que la seva base es redueixi, de formes diverses per raó de la renda distribuïda als inversors, les deduccions en concepte de distribucions impliquen normalment que no es paguin impostos de fet.

Altres estats sometent als IIC a imposició però a un tipus reduït especial. Finalment, alguns estats sometent els seus IIC a imposició però amb integració a nivell dels inversors a fi d’evitar la doble imposició sobre la renda del IIC. En aquells països que adopten un criteri mixt de que una persona pot estar subjecta a imposició encara que el estat no hagi aplicat cap impost, podria tractar-se als IIC com resident del estat en el que s’ha constituït sobre la base de la subjecció integral en aquell estat. Encara que la renda del IIC estigui subjecta a tipus cero, o exempta de l’impost, els requisits necessaris per ser tractat com a resident poden satisfer-se si les condicions per optar a l’esmentada tributació reduïda o exempció son lo suficientment estrictes.”

A la llum d’aquests comentaris, es pot entendre que els beneficis del conveni s’haurien de poder aplicar als IIC perquè tal i com s’ha exposat als antecedents, els FCR poden estar subjectes a imposició en un estat contractant aplicant-se el règim beneficiós d’exempcions si compleixen condicions establertes per llei força estrictes.

Per altra banda, la Consultant es planteja si les rendes del fons de capital risc, FCR, entès com un resident a Espanya, es podrien beneficiar de l’exempció prevista a l’article 38 de la LIS en base al següent:

- Segons l’article 50 de la Llei 27/2014, del 27 de novembre de l’Impost sobre Societats espanyol estableix que tant les societats de capital risc com els fons de capital risc tributen conforme el règim general, és a dir, amb un tipus del 25%.

- El fons inverteix directa o indirectament en empreses que realitzen un activitat empresarial a llocs com per exemple Alemanya, Noruega, Grècia, Italià, França, etc. llocs on el tipus impositiu és força superior al tipus impositiu andorrà.

- Aquestes societats en les que inverteix directa o indirectament realitzen activitats de caràcter empresarial de diversa indole com per exemple empreses del mon tecnològic.

- Si la societat participada directament no està subjecta a un impost de característiques similars, però si que ho està la societat filial participada per aquesta societat, el requisit s’entén complert pel que fa a les rendes procedents de la societat no subjecta que, al seu torn, procedeixin de la filial de segon grau que compleixi el requisit de subjecció a un impost de característiques similars.

En aquest sentit, la Consultant es planteja si el requisit de que les rendes que gaudeixen de l’exempció hagin estat sotmeses a un impost de característiques similars es compleix donat que les societats indirectament participades per la Consultant han estat tributant per l’activitat que realitzen als seus respectius països de residència.

En cas de que la resposta sigui negativa, la Consultant entén que en la mesura que en els FCR estan exemptes la majoria de rendes però poden estar subjectes a un tipus impositiu ordinari del 25% nominal, i que en el cas d’Andorra, les Organitzacions d’Inversió col·lectiva (en endavant OIC) no tributen per cap tipus d’impost encara que es trobin subjectes, entenem que es compliria el requisit de que el fons participat està sotmès a un impost de naturalesa idèntica o anàloga a l’impost sobre societats Andorra, en el sentit previst a l’article 38 de la LIS, tenint en compte que, el requisit analitzat s’ha de complir tant en el pagador com en el perceptor del dividend o dels guanys.

En cas que de que també sigui negativa l’anterior resposta, s’ha d’entendre igualment que resultaria d’aplicació l’exempció prevista a l’article 38 de la LIS a les rendes percebudes d’un FCR, en base al següent:

- En la mesura que el Conveni amb clàusula d’intercanvi d’informació entre Espanya i Andorra resultés d’aplicació als FCR, també s’hauria d’entendre complert el requisit que l’entitat participada està sotmesa a un impost de naturalesa idèntica o anàloga a l’impost sobre societats Andorra, ja que “S’entén complert aquest requisit quan la societat participada sigui resident en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per evitar la doble imposició que li sigui aplicable”.

Respecte l’estructura a Panamà i Luxemburg:

Donat que el tipus de tributació efectiva de la societat panamenya participada directament per la Consultant és cero, la Consultant es planteja si el requisit d’un gravamen de naturalesa idèntica o anàloga a l’Impost sobre Societats es pot entendre complert per la societat filial participada per la societat panamenya.

La consultant entén que el requisit es compleix donat que el precepte literal de l’article 38 de la LIS estableix que “Si la societat participada directament no està subjecta a un impost de característiques similars, però sí que ho està la societat filial participada per aquesta societat, el requisit s’entén complert pel que fa a les rendes procedents de la societat no subjecta que, al seu torn, procedeixin de la filial de segon grau que compleixi el requisit de subjecció a un impost de característiques similars.”

En aquest sentit, i en la línia de l’establert a l’article, tot i que la societat participada directament a Panamà no està subjecta a un impost de característiques similars, s’entén que si ho està la societat filial luxemburguesa participada per aquesta societat, entenent-se complert els requisits pel que fa a les rendes procedents de la societat panamenya no subjecta que, en última instancia procedeixen de la SICAR luxemburguesa que sí que compleix el requisits de subjecció a un impost de característiques similars tant a nivell propi com a nivell de les seves inversions.

La Consultant es planteja que una SICAR vehiculada amb una societat comanditaria per accions S.C.A. compleix el requisit d’estar sotmesa a un impost de naturalesa idèntica o anàloga a l’impost sobre societats Andorra pels següents motius:

- Està subjecta a un tipus nominal del 18-23% tot i que no acaba tributant per tindre la majoria de rendes percebudes exemptes.

- Aquesta SICAR inverteix en societats que realitzen activitats hoteleres al llarg del mon i que han tributat de manera efectiva al llarg del mon.

- El requisit s’ha d’analitzar tant a nivell del pagador com del perceptor de dividends com de guanys de capital.

- A Andorra, les OIC, vehicles d’inversió semblants a les SICAR, no tributen per cap tipus encara que es trobin subjectes.

En cas que de que es consideri que no estan subjectes a un impost de naturalesa idèntica o anàloga, s’ha d’entendre igualment que resultaria d’aplicació l’exempció prevista a l’article 38 de la LIS a les rendes percebudes d’una SICAR de Luxemburg, en base al següent:

- El Conveni entre el Principat d’Andorra i el Gran Ducat de Luxemburg per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni de 23 de desembre del 2015 (en endavant, CDI entre Andorra i Luxemburg), en l’apartat 1 del seu protocol regula l’accés al Conveni dels organismes d’inversió col·lectiva i els fons de pensions, i estableix que “un organisme d’inversió col·lectiva o fons de pensions establert en un Estat contractant i que es considera una persona jurídica a efectes d’imposició en aquest Estat contractant es considera un resident de l’Estat contractant”.

- En aquest sentit, en la mesura que el Conveni amb clàusula d’intercanvi d’informació resultés d’aplicació a les SICAR Luxemburgueses, també s’hauria d’entendre complert el requisit que l’entitat participada està sotmesa a un impost de naturalesa idèntica o anàloga a l’impost sobre societats Andorra, ja que “S’entén complert aquest requisit quan la societat participada sigui resident en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per evitar la doble imposició que li sigui aplicable”.

Així mateix, la consultant es planteja si la nova estructura resultant de l’esmentada reorganització empresarial, on la SICAR Luxemburguesa depèn totalment de la Consultant, podria també beneficiar-se de l’actual règim especial de societats de tinença de participacions en societats seguint els criteris anteriorment exposats d’estar subjecta, tant ella com les societats on inverteix, a un impost de naturalesa idèntica o anàloga a l’impost sobre societats Andorra i ser resident en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per evitar la doble imposició que li sigui aplicable.

I en virtut dels expositius anteriors,

SOL·LICITA

Que, tenint per formulada l’anterior consulta, es procedeixi a la seva contestació segons la informació proporcionada, sol·licitant els criteris administratius per considerar:

- La possibilitat de la consultant d’estar subjecta al règim especial de tinença de participacions en societats per les operatives descrites.

Resposta

Pel que fa a la possibilitat d’aplicar el règim especial de societats de tinença de participacions en societats, s’ha de determinar si una societat andorrana que té participacions en entitats que no són societats de capital pot acollir-se al règim especial. En relació amb això, el Decret legislatiu de l’1-08-2018 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, a l’article 38.1 disposa que “Els obligats tributaris que tinguin la forma de societat anònima o limitada i que tinguin per objecte exclusiu la gestió i la tinença de participacions en societats residents o no residents fiscals al Principat d’Andorra poden sol·licitar l’aplicació d’aquest règim especial.” D’aquest precepte es desprèn que per poder sol·licitar l’aplicació del règim especial les societats andorranes han de tenir únicament participacions en societats estrangeres o andorranes. En conseqüència, les societats andorranes que tinguin participacions en entitats sense personalitat jurídica que no són societats de capital no es podran acollir al règim especial. Sobre aquesta condició el Departament de Tributs i de Fronteres s’ha manifestat en diverses ocasions mitjançant respostes vinculants. Entre aquestes, la resposta vinculant CV0087-2017, emesa amb data 15 de maig del 2017, que expressa el següent “[...] Atès el contingut de l’article 38.1 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats i que la societat consultant té participacions en una entitat estrangera que no té forma societària, és a dir, que no es tracta d’una societat, l’entitat consultant no es podrà acollir al règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres”.