Consulta vinculant en relació amb l’exercici del dret a la deducció de les quotes de l’impost suportades abans d’iniciar l’activitat econòmica.
| Número de consulta |
CV0132-2018 |
| Data d’emissió |
17/09/2018 |
| Normativa |
Decret legislatiu del 5-04-2017 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte |
DESCRIPCIÓ DELS FETS
Sóc propietària d’una casa rural ubicada al Principat d’Andorra i en els darrers anys vaig començar una reforma total d’aquesta.
En el moment de l’inici de les obres, i durant les mateixes, no era obligada tributaria d’I.G.I.
Una vegada acabada l’esmentada obra, he decidit explotar la casa rural en arrendament, iniciant d’aquesta manera una activitat econòmica a títol personal.
En el moment de l’inici de l’activitat, tot i no ser considerada obligada tributària de l’impost, ja que, els ingressos previstos no superen els 40.000 euros, estic considerant optar de forma expressa a ser considerada com a tal, d’acord amb l’article 5.4 de la Llei de l’I.G.I.
NORMATIVA APLICABLE
Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte
MANIFESTACIÓ EXPRESSA
Es manifesta expressament que el moment de presentació de la present consulta, la consultant no té coneixement que s’estigui tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que correspongui al cas aquí plantejat.
ANTECEDENTS APLICABLES
El dubte que es planteja és el tractament de les quotes d’IGI suportades en relació a les obres realitzades a la casa rural, amb anterioritat a l’inici de l’activitat.
L’article 5.2 de la Llei de l’IGI, considera empresari o professional les persones físiques que realitzin activitats econòmiques, i l’ article 5.1, estableix que l’ arrendament de bens immobles té la consideració d’ activitat econòmica.
L’article 67.3 de la Llei de l’IGI, estableix que el dret a deducció pot exercir-se en el termini de tres anys comptats a partir del moment en que s’hagin suportat les quotes.
L’article 67.5 de la Llei de l’IGI, determina que són deduïbles les quotes que s’hagin suportat abans del moment en què s’iniciï l’activitat, sempre i quan estiguin afectes a dita activitat.
Per tant, segons l’ establert en els articles exposats, un cop finalitzades les obres i començant el lloguer de la casa rural (per tant, iniciant l’ activitat), si em dono d’ alta voluntària com a obligada tributària d’I.G.I, em podré deduir (com a IGI suportat en les autoliquidacions a presentar) les quotes suportades, en els 3 anys anteriors, relacionades amb la reforma de la mateixa.
QÜESTIÓ PLANTEJADA
És correcta la interpretació exposada en els antecedents aplicables? És a dir, es pot entendre que segons la descripció dels fets, i tractant-se de despeses afectes a l’activitat, que les quotes suportades d’I.G.I en la reforma són deduïbles?
SOL·LICITA:
Que, es tingui per presentada aquesta consulta i, previs els tràmits oportuns, procedeixi a la resolució de la mateixa,
Resposta
Amb referència a la vostra consulta sobre la possibilitat de deduir les quotes de l’impost suportades amb anterioritat a l’inici de l’activitat econòmica, el Decret legislatiu del 5-04-2017 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, a l’article 62, preveu els requisits subjectius per poder fer ús del dret a deduir; l’article en qüestió disposa el següent: “Poden fer ús del dret a deduir els obligats tributaris de l’impost que tinguin la condició d’empresaris o professionals d’acord amb el que estableix l’article 5 d’aquesta Llei.”
Pel que fa a l’exercici del dret a la deducció, el Decret legislatiu del 5-04-2017 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, en l’article 67.3 estableix que: “El dret a la deducció únicament pot exercir-se a la declaració liquidació relativa al període de liquidació en què el seu titular hagi suportat les quotes deduïbles o en les successives sempre que no hagués transcorregut el termini de tres anys comptats a partir del naixement d’aquest dret.”
Així mateix, la mateixa normativa, a l’article 67.5, disposa el següent: “Els que no realitzessin amb anterioritat activitats econòmiques poden deduir les quotes que hagin suportat abans del moment en què inicien l’activitat econòmica en funció de l’afectació de dits béns o serveis a les activitats econòmiques. En els casos de béns la vida útil dels quals sigui superior a l’any, l’afectació haurà de venir modulada en funció del temps transcorregut des de la seva adquisició. Als efectes d’aquest impost, la vida útil dels béns mobles s’estableix en cinc anys i dels immobles en deu anys.”
Per tant, vistos els preceptes esmentats, en cas que la consultant tingui la consideració d’empresari als efectes de l’impost, tal com preveu l’article 5.4 del Decret legislatiu del 5-04-2017 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, i no hagin transcorregut tres anys a comptar del moment en què van meritar les quotes suportades, la consultant podrà deduir les quotes de l’impost suportades derivades de la reforma de l’immoble, sempre que es compleixin els requisits formals previstos a la normativa de l’impost.
No obstant això, atès que les quotes de l’impost suportades deriven de prestacions de servei que estan directament relacionades amb un bé immoble que utilitzarà la consultant per desenvolupar la seva activitat empresarial, el grau d’utilització dels serveis contractats en el desenvolupament de l’activitat subjecta a l’impost l’haurà d’acreditar l’obligat tributari per qualsevol mitjà de prova admès en dret, tal com preveu l’article 63.3d del Decret legislatiu del 5-04-2017 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte:
“Article 63. Limitacions del dret a deduir
1. Els empresaris o els professionals no poden deduir les quotes de l’impost suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que no s’afectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost. En qualsevol cas sí que podran deduir les quotes suportades en relació amb la seva activitat empresarial o professional efectuada fora del territori d’aplicació de l’impost i que haurien donat dret a deducció si s’haguessin efectuat dins el mateix territori.
2. Les quotes suportades per l’adquisició, la importació, el lloguer o la cessió d’ús per un altre títol de béns d’inversió que s’utilitzin en tot o en part en el desenvolupament de les activitats empresarials o professionals subjectes a l’impost previstes a l’apartat 1, es poden deduir d’acord amb les regles següents:
a) Quan es tracti de béns o serveis diferents dels compresos en les regles següents, en la mesura en què aquests béns o serveis hagin de ser utilitzats previsiblement, d’acord amb criteris fonamentats, en el desenvolupament de l’activitat empresarial o professional subjecta a l’impost.
b) Quan es tracti d’automòbils de turisme i els seus remolcs, ciclomotors i motocicletes, es presumiran afectats al desenvolupament de l’activitat empresarial o professional subjecta a l’impost prevista en l’apartat 1 en la proporció del 50%.
No obstant això, es presumeixen afectats al 100% al desenvolupament de l’activitat empresarial o professional subjecta a l’impost prevista en l’apartat 1 els automòbils següents:
- Automòbils mixtos utilitzats en el transport de mercaderies.
-Els utilitzats en la prestació de serveis de transport de viatgers mitjançant contraprestació.
- Els utilitzats en la prestació de serveis d’ensenyament de conductors o pilots mitjançant contraprestació.
- Els utilitzats per fer proves, demostracions o per promocionar vendes.
- Els utilitzats en els desplaçaments professionals dels representants o els agents comercials.
- Els utilitzats en serveis de vigilància.
c) El grau d’utilització dels béns o els serveis previstos a l’apartat 2, lletra a) d’aquest article l’ha d’acreditar l’obligat tributari per qualsevol mitjà de prova admès en dret.
En relació amb els béns previstos a l’apartat 2, lletra b), qui qüestioni el grau d’utilització presumptament establert, ja sigui l’obligat tributari o l’Administració, ha d’acreditar el grau efectiu d’utilització.
3. El que disposa l’apartat anterior també és d’aplicació a les quotes suportades o satisfetes per l’adquisició o la importació dels béns i serveis següents directament relacionats amb els béns a què es refereix aquest apartat:
a) Accessoris i peces de recanvi.
b) Combustibles, carburants i productes energètics necessaris per al seu funcionament.
c) Serveis d’aparcament i utilització de vies de peatge.
d) Rehabilitació, renovació i reparació dels mateixos béns.”