“
Article 200
1. No es genera cap deute duaner a la importació per a una mercaderia determinada, per derogació dels articles
196 i
198, apartat 1, punt a), quan l’interessat aporta la prova que l’incompliment de les obligacions que es deriven: de les disposicions dels
articles 48 a 51 i
174, o bé de l’estada de la mercaderia en qüestió en dipòsit temporal, o bé de la utilització del règim duaner en què s’ha posat aquesta mercaderia, resulta de la destrucció total o de la pèrdua irremeiable d’aquesta mercadería per una causa que depèn de la naturalesa mateixa de la mercaderia o com a conseqència d’un cas fortuït o de força major o també de l’autorització de les autoritats duaneres.
En el sentit del present apartat, una mercaderia es considera irremeiablement perduda quan és inutilitzable per qualsevol persona.
2. No es genera cap deute duaner a la importació per a una mercaderia posada en lliure disposició en benefici d’un dret a la importació reduït o nul per raó de la seva utilització amb finalitats particulars, quan aquesta mercaderia s’exporta o es reexporta amb l’autorització de les autoritats duaneres.”
“
Article 200
1. No es genera cap deute duaner a la importació per a una mercaderia determinada, per derogació dels articles
196 i
198, apartat 1, punt a), quan l’interessat aporta la prova que l’incompliment de les obligacions que es deriven: de les disposicions dels articles
48 a 51 i
174, o bé de l’estada de la mercaderia en qüestió en dipòsit temporal, o bé de la utilització del règim duaner en què s’ha posat aquesta mercaderia, resulta de la destrucció total o de la pèrdua irremeiable d’aquesta mercaderia per una causa que depèn de la naturalesa mateixa de la mercaderia o com a conseqència d’un cas fortuït o de força major o també de l’autorització de les autoritats duaneres.
En el sentit del present apartat, una mercaderia es considera irremeiablement perduda quan és inutilitzable per qualsevol persona.”