Consulta vinculant en relació a la subjecció a l’impost d’un servei de manteniment realitzat per una entitat establerta a Andorra i destinat a un empresari no establert en territori andorrà. D’altra banda, la consulta també fa referencia a la deducció de les quotes de l’impost suportades per l’entitat establerta a Andorra.
| Número de consulta |
CV0066-2016 |
| Data d’emissió |
20/10/2016 |
| Normativa |
· Decret legislatiu del 16-3-2016 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte |
ANTECEDENTS
MOTIU:
Consulta sobre la localització de les prestacions d’un servei realitzat per la nostra empresa andorrana
PERIODE APLICABLE:
Any 2016 i següents.
NORMATIVA:
Llei 11/2012 del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte
MANIFESTACIÓ EXPRESSA
El sol·licitant manifesta que en el moment de presentar aquest escrit no s’ està tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que li correspon, plantejat en la consulta.
La societat consultant EXPOSA
Que d’acord amb el que disposa l’article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari i l’article 25 del Reglament de desenvolupament de la mateixa, interessa formular la següent Consulta Tributària, els efectes de la qual serien aplicables en les operacions la naturalesa de les quals s’expressa en l’escrit de consulta, realitzades a partir de l’exercici 2016 i següents:
DESCRIPCIÓ DELS FETS
La societat consultant és una societat andorrana quina activitat és la instal·lació, manteniment i reparació d’aparells informàtics de transmissió de dades i de telecomunicacions.
En concret, la societat consultant realitza la instal·lació i manteniment de terminals datàfons als comerços del Principat d’Andorra.
Per un nou acord amb el subministrador d’aquests datàfons, l’empresa espanyola A, aquests datàfons son enviats per A a Andorra, sent despatxats com a “IMPORTACIÓ EN DIPÒSIT” per l’empresa andorrana B i lliurats directament a la nostra empresa per a la seva instal·lació als comerços del Principat d’Andorra.
La societat consultant ha de facturar el cost de la instal·lació d’aquests datàfons, així com el cost del seu manteniment, a l’empresa espanyola A.
QÜESTIÓ PLANTEJADA
PRIMERA
L’article 43.1. de la llei de l’IGI determina les regles generals de localització quan el destinatari de l’operació és un empresari o professional, establint que les operacions s’entendran localitzades a Andorra quan el destinatari de les mateixes estigui establert al Principat.
D’altra banda, l’article 44 de la Llei de l’IGI enumera un seguit de regles especials de localització per les quals a excepció del que disposa l’article 43 de la llei de l’IGI, sí que s’entendran realitzades en territori andorrà les prestacions de serveis, indiferentment d’on s’ubiqui el destinatari empresari o professional.
De la lectura d’aquests dos articles sembla desprendre´s que el tipus de servei que la societat consultant ha de facturar a l´empresa espanyola A no estaria localitzat a Andorra i conseqüentment no estaria subjecte a l’Impost General Indirecte.
Preguem ens confirmin que el servei descrit anteriorment que la societat consultant facturarà a l’empresa espanyola ha de facturar-se sense I.G.I per tractar-se d’un servei no localitzat a Andorra i conseqüentment no subjecte a aquest impost.
En cas contrari, preguem ens informin del per què ha de ser considerat servei localitzat a Andorra i per tant subjecte a I.G.I.
SEGONA
En el cas que el servei d’instal•lació i manteniment de datàfons a comerços d’Andorra facturat a l’empresa espanyola s´entengui realitzat fora d’Andorra, pot la societat consultant deduir-se l’IGI suportat de totes les factures per bens i serveis adquirits, que estiguin relacionats amb la facturació dels serveis a dalt esmentats prestats a l’empresa espanyola, és a dir, que siguin necessaris per poder proporcionar dits serveis?
Resposta
Amb referència a la primera qüestió plantejada en la vostra consulta, us informem que el Decret legislatiu del 16-3-2016 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, a l’article 43, apartat 1.a, estableix que:
“
Article 43. Lloc de realització de les prestacions de serveis. Regles generals
1. Les prestacions de serveis s’entenen realitzades al territori andorrà en els casos que, exposats a continuació i sense perjudici del que disposa l’apartat 2 d’aquest article i l’
article 44 d’aquesta Llei:
a) Quan el destinatari és un empresari o professional que actua com a tal i té la seu de la seva activitat econòmica o un establiment permanent o, en el seu defecte, té el seu domicili o residència habitual a Andorra, sempre que es tracti de serveis que tenen per destinataris l’esmentada seu, l’establiment permanent, el domicili o la residència habitual.”
D’altra banda, el Decret legislatiu del 16-3-2016 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, a l’article 44 estableix que:
“Article 44. Lloc de realització de les prestacions de serveis. Regles especials
S’entenen prestats al territori andorrà els serveis següents:
1. Els relatius a béns immobles arrelats a l’esmentat territori.
Es consideren relatius a béns immobles els serveis següents:
a) L’arrendament o cessió d’ús dels esmentats béns per qualsevol títol, inclosa els habitatges moblats.
b) Els relatius a la preparació, coordinació i realització de les execucions d’obra immobiliàries.
c) Els de caràcter tècnic relatius a les esmentades execucions d’obra, inclosos els prestats per arquitectes, arquitectes tècnics i enginyers.
d) Els de gestió relatius a béns immobles o operacions immobiliàries.
e) Els de vigilància o seguretat relatius a béns immobles.
f) Els de lloguer de caixes de seguretat.
g) La utilització de vies de peatge.
h) Els d’allotjament en establiments d’hostaleria, d’acampada i balnearis.
2. Els de transport de passatgers i de béns, per la part de trajecte que discorri per territori andorrà, en els següents casos:
a) En el transport de passatgers, que inclou el transport per cable, qualsevol que sigui el destinatari del servei.
b) En el transport de béns, quan el destinatari no sigui un empresari o professional actuant com a tal.
3. L’accés a manifestacions culturals, artístiques, esportives, científiques, educatives, recreatives o similars, com fires o exposicions, i els serveis accessoris al mateix, sempre que el destinatari sigui un empresari o professional actuant com a tal i dites manifestacions tinguin lloc efectivament en el territori andorrà.
4. Els prestats per via electrònica des de la seu d’activitat, un establiment permanent o el lloc del domicili o residència habitual d’un empresari o professional que es troba fora d’Andorra i el destinatari del qual no és un empresari o professional actuant com a tal, i es troba establert o té la seva residència o domicili habitual en territori andorrà.
D’acord amb el que disposa aquest apartat, es presumeix que el destinatari del servei es troba establert o és resident en territori andorrà quan s’efectua el pagament de la contraprestació del servei amb càrrec a comptes oberts en establiments o entitats de crèdit ubicades a l’esmentat territori.
5. Els de restaurant i càtering quan es presten materialment a Andorra.
6. Els de mediació, en nom i per compte d’altri, el destinatari dels quals no és un empresari o professional actuant com a tal, sempre que les operacions respecte de les quals s’intervingui s’entenguin realitzades a Andorra d’acord amb el que disposa la Llei.
7. Els que s’enuncien a continuació, quan es presten materialment en territori andorrà i el seu destinatari no és un empresari o professional actuant com a tal:
a) Els serveis accessoris al transport com la càrrega i descàrrega, transbord, manipulació i serveis similars.
b) Els treballs i les execucions d’obra realitzats sobre béns mobles corporals i els informes pericials, valoracions i dictàmens relatius als esmentats béns.
c) Els serveis relacionats amb manifestacions culturals, artístiques, esportives, científiques, educatives, recreatives, jocs d’atzar o similars, com fires o exposicions, incloent els serveis d’organització i altres serveis accessoris.
8. Els de telecomunicacions, de radiodifusió i de televisió, prestats des de la seu d’activitat o un establiment permanent o, en el seu defecte, el lloc del domicili o residència habitual d’un empresari o professional que es troba fora d’Andorra i el destinatari del qual no és un empresari o professional actuant com a tal, sempre que aquest últim es troba establert o té la seva residència o domicili habitual en territori andorrà i la utilització o explotació efectiva d’aquests serveis es realitza a l’esmentat territori.
D’acord amb el que disposa aquest apartat, es presumeix que el destinatari del servei es troba establert o és resident en territori andorrà quan s’efectua el pagament de la contraprestació del servei amb càrrec a comptes oberts en establiments o entitats de crèdit ubicades a l’esmentat territori.
9. Els serveis d’arrendament de mitjans de transport en els següents casos:
a) Els d’arrendament a curt termini quan els mitjans de transport es posin efectivament en possessió del destinatari en el territori andorrà.
b) Els d’arrendament a llarg termini quan el destinatari no tingui la condició d’empresari o professional actuant com a tal sempre que es trobi establert o tingui el seu domicili o residencia habitual en el territori andorrà.
No obstant quan els arrendaments a llarg termini el destinatari dels quals no sigui un empresari o professional actuant com a tal tinguin per objecte embarcacions d’esbarjo, no s’entendran prestats en el territori andorrà.
Als efectes del disposat en aquest apartat, s’entendrà per curt termini la tinença o l’ús continuat dels mitjans de transport durant un període no superior a trenta dies i, en el cas d’embarcacions, no superior a noranta dies.
10. Així mateix, es consideraran prestats al territori andorrà els serveis següents, quan de conformitat a les regles que els són aplicables no s’entenguin realitzats al territori andorrà, però la seva utilització o explotació efectiva es realitzi a l’esmentat territori:
a) L’accés o l’ús d’instal·lacions o recintes radicats al territori andorrà, i els serveis accessoris a l’accés o a l’ús d’aquestes instal·lacions o recintes.
b) L’arrendament de material esportiu.
c) Les lliçons destinades a aprendre o millorar la pràctica d’un esport.”
Atesa la norma general de localització de serveis establerta a l’article 43, apartat 1.a, de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, i vist que l’article 44 de la mateixa Llei no estableix cap norma especial que localitzi els serveis objecte de la consulta en territori andorrà, entenem que les prestacions de servei en qüestió destinades a un empresari que actua com a tal i que no està establert en territori andorrà no es consideren localitzades en territori andorrà i, per tant, no estan subjectes a l’impost general indirecte.
Pel que fa a la segona qüestió, us informem que el Decret legislatiu del 16-3-2016 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, a l’article 61, estableix que:
“Article 61. Quotes tributàries deduïbles
1. Els obligats tributaris poden deduir les quotes de l’impost que hagin suportat en l’adquisició de béns o serveis rebuts relacionats amb el desenvolupament de les seves activitats econòmiques.
2. En cap cas no procedeix la deducció de les quotes en una quantia superior a la que legalment correspongui ni abans que s’haguessin meritat d’acord amb el que s’estableix segons aquesta Llei.”
El Decret legislatiu del 16-3-2016 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, a l’article 62 estableix que:
“
Article 62. Requisits subjectius de la deducció
Poden fer ús del dret a deduir els obligats tributaris de l’impost que tinguin la condició d’empresaris o professionals d’acord amb el que estableix l’
article 5 d’aquesta Llei.”
D’altra banda, el Decret legislatiu del 16-3-2016 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, a l’article 5 estableix que:
“Article 5. Concepte d’activitat econòmica i d’empresari o professional
1. Són activitats econòmiques les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.
L’activitat d’arrendament de béns té la consideració d’activitat econòmica.
2. A l’efecte d’aquesta Llei, es consideren empresaris o professionals les persones físiques o entitats que realitzin activitats econòmiques.
3. S’entenen realitzades en el desenvolupament de l’activitat econòmica les transmissions o cessions d’ús a tercers de la totalitat o part de qualsevol bé o dret que integrin el patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari, fins i tot les efectuades amb motiu del cessament en l’exercici de les activitats econòmiques que determinen la subjecció a l’impost.
4. No tenen la consideració d’empresaris o professionals als efectes d’aquest impost quan l’import dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats no superi la xifra anual de 40.000 euros, excepte que de forma expressa optin per ser considerats com a tals. A l’efecte de determinar l’import anterior, no es tenen en compte les transmissions de béns d’inversió i s’exclou, si escau, l’impost general indirecte. L’import es prorrateja en la part corresponent a l’any natural en cas d’inici d’activitat.
En el cas de les activitats agrícoles i ramaderes, el llindar indicat en el paràgraf anterior se situa en la xifra anual de 150.000 euros.
Els empresaris o els professionals que optin per ser considerats com a tals, ho han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any en què hagi de tenir efecte. Una vegada hagin optat per ser considerats empresaris o professionals, s’ha de mantenir aquesta situació durant un termini mínim de tres anys, i per sol·licitar-ne la baixa cal que hi renunciïn comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior a l’any en què hagi de tenir efecte.
El procediment i la forma de la sol·licitud per ser considerat empresari s’establiran reglamentàriament.”
El Decret legislatiu del 16-3-2016 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, a l’article 63 estableix que:
“Article 63. Limitacions del dret a deduir
1. Els empresaris o els professionals no poden deduir les quotes de l’impost suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que no s’afectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost. En qualsevol cas sí que podran deduir les quotes suportades en relació amb la seva activitat empresarial o professional efectuada fora del territori d’aplicació de l’impost i que haurien donat dret a deducció si s’haguessin efectuat dins el mateix territori.”
Vist el contingut dels articles anteriors, entenem que l’entitat consultant, sempre que tingui la consideració d’empresari als efectes de l’impost general indirecte, podrà deduir les quotes de l’impost que hagi suportat en l’adquisició de béns o serveis rebuts relacionats amb les instal·lacions i els manteniments de datàfons destinats a l’empresari no establert a Andorra, ja que les mateixes prestacions de servei realitzades per l’entitat consultant haurien generat el dret a deduir si s’haguessin localitzat en territori d’aplicació de l’impost.
Aquesta resposta es limita als dubtes fiscals exposats a la consulta per l’entitat consultant, sense valorar la resta d’operacions efectuades pels altres obligats tributaris mencionats a la consulta.