Consulta vinculant en relació amb la residència fiscal d’una societat constituïda a l’estranger. Així mateix, la consulta també fa referència als requisits per aplicar l’exempció per evitar la doble imposició econòmica sobre dividends.
| Número de consulta |
CV0129-2018 |
| Data d’emissió |
20/07/2018 |
| Normativa |
Decret legislatiu del 7-02-2018 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats |
ANTECEDENTS
En aplicació de l’article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, el consultant formula la següent consulta vinculant davant l’Administració Tributària i manifesta expressament que en el moment de presentar aquest escrit no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària de la consulta que es plantejarà.
La consulta resulta aplicable per l’exercici 2018 i posteriors.
Antecedents del Cas
Supòsit I
El consultant resident fiscal a Andorra, planteja la possibilitat d’invertir, conjuntament amb un soci persona física resident fiscal a Regne Unit, a una societat resident fiscal a Singapur. El motiu de realitzar el negoci utilitzant una persona jurídica a Singapur es perquè cadascun dels socis volia utilitzar la seva pròpia jurisdicció, i finalment per solucionar el conflicte han decidit escollir-ne una tercera en base a la facilitat de crear una societat, la flexibilitat normativa i el règim fiscal.
Alhora, tots dos socis tindran la condició d’administradors solidaris o mancomunats.
La societat es dedicarà a la prestació de serveis de creació de continguts i formacions on-line en matèria de disseny de 3D. Per realitzar la seva activitat, la societat subcontractaria a professionals d’arreu del món per tal de realitzar la prestació efectiva dels serveis als clients que aconsegueixin captar, també d’arreu del món. La societat no disposa de mitjans materials i humans a Singapur, essent el seu sistema de funcionament la subcontractació de personal no necessàriament a Singapur.
La societat de Singapur està subjecte a un tipus impositiu de l’impost sobre societats de característiques similars a l’andorrà, i per tant, existeix una tributació efectiva.
Supòsit 2
La possibilitat de realitzar la mateixa inversió i activitat del supòsit I, però essent ell 100% el titular de les participacions i subcontractant tasques de direcció a una persona física resident fiscal a Regne Unit, que l’ajudaria a dirigir el negoci, però que no seria soci ni administrador.
QÜESTIÓ PLANTEJADA
Dubtes en matèria tributaria i exercicis d’aplicació
1. Direcció efectiva
El dubte que es planteja versa sobre l’aplicabilitat de l’article 7 de la Llei 95/2010, del 29 desembre, de l’impost sobre societats (en endavant LIS), ja que la direcció efectiva de la societat constituïda conforme la legislació de Singapur i amb domicili social a Singapur, no obstant, part de la direcció efectiva de la societat es podria entendre realitzada des d’Andorra.
Val a dir que, en el present cas, el consultant realitzarà la captació de clients i coordinarà els serveis que prestarà la societat, sempre mitjançant subcontractació de professionals però que dita direcció serà compartida amb una persona física resident fiscal a Regne Unit, i per tant, podríem parlar d’una co-direcció.
El consultant vol verificar que aquestes circumstàncies exposades no facultarien a la Direcció de Tributs i de Fronteres a considerar que la residència fiscal de la societat seria Andorra, ja que la inexistència de tractat per evitar la doble imposició entre Andorra i Singapur podria produir una doble tributació excessivament costosa.
2. Tributació dels dividends percebuts
En cas de que el consultant decidís realitzar la seva inversió a través d’una societat holding resident fiscal a Andorra de la seva propietat, el dubte que es planteja versa sobre l’aplicació de l’article 20 de la LIS, assumint que la societat de Singapur no farà cap repartiment de dividends fins passats 12 mesos de la tinença de les participacions, participarà en qualsevol cas en més del 5 % i la societat de Singapur està subjecte a un Impost sobre Societats de característiques similars.
En el cas que durant el primer exercici d’activitat la societat de Singapur, tot i estar subjecte a un impost sobre societats a un tipus nominal d’almenys un 40% del tipus general de gravamen previst per l’article 41 LIS, pugui gaudir d’un incentiu fiscal que com a conseqüència impliqui una tributació efectiva inferior, s’entendrien complerts els requisits de l’article 20 de la LIS i per tant estarien exempts els dividends?
Resposta
Amb relació a la qüestió sobre la possibilitat de considerar obligat tributari de l’impost sobre societats andorrà la societat de Singapur, el Decret legislatiu del 7-02-2018 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, a l’article 7.1 estableix el següent:
“Article 7. Residència fiscal i domicili fiscal
1. Es consideren residents fiscals en territori andorrà les entitats en les quals es doni algun dels requisits següents:
a) Que s’hagin constituït conforme a les lleis del Principat d’Andorra.
b) Que tinguin el seu domicili social al Principat d’Andorra.
c) Que tinguin la seva seu de direcció efectiva en territori del Principat d’Andorra. A aquest efecte, s’entén que una entitat té la seva seu de direcció efectiva en territori del Principat quan hi radiquin o s’hi exerceixin la direcció general i el control de la producció del conjunt de les seves activitats o negocis.
d) Que hagin traslladat la seva residència al Principat d’Andorra, des del moment en què s’hagi perfeccionat el trasllat del seu domicili a Andorra, d’acord amb el que determina la legislació mercantil.”
Atès el contingut del precepte esmentat, si el consultant des de territori andorrà exerceix la direcció general i el control de la producció dels negocis de la societat constituïda a l’estranger, l’entitat en qüestió tindrà la consideració de resident fiscal a Andorra i, consegüentment, serà obligat tributari de l’impost sobre societats andorrà.
En el cas que l’entitat de Singapur no tingui la consideració de resident fiscal a Andorra en els termes previstos a l’article 7 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, i l’entitat no-resident distribueixi dividends a una societat andorrana, pel que fa a l’aplicació de l’eliminació de la doble imposició internacional mitjançant el mètode d’exempció establert a l’article 20 del Decret legislatiu del 7-02-2018 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, entre altres requisits, per a l’aplicació de l’exempció en qüestió l’apartat 1.a preveu que s’ha de complir el requisit següent: “Que l’entitat participada no resident fiscal estigui subjecta, sense possibilitat d’exempció, a un impost sobre la renda de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra, a un tipus nominal equivalent, almenys, al 40% del tipus general de gravamen previst per l’article 41. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger, així com si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. S’entendrà complert aquest requisit quan l’entitat participada sigui resident en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per a evitar la doble imposició que li sigui aplicable [...].”Atès el precepte esmentat, si l’entitat no-resident fiscal està subjecta a un impost sobre societats, a un tipus nominal d’almenys un 40% del tipus general de gravamen previst per l’article 41 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, es considerarà complert el requisit previst a l’apartat 1.a de l’article 20. No obstant, en cas d’una eventual comprovació de l’Administració Tributària, l’obligat tributari haurà d’acreditar el compliment d’aquest requisit per qualsevol mitjà de prova admès en dret.
De manera que, si es compleixen les condicions establertes a l’apartat 1.b, la societat andorrana podrà practicar l’eliminació de la doble imposició internacional sobre participacions en beneficis d’altres entitats a través del mètode d’exempció previst a l’article 20 de la Llei de l’impost sobre societats, sempre amb les limitacions previstes a l’apartat 2 i la prova de l’apartat 3 del mateix article.