Consulta vinculant en relació amb la qualificació de les rendes procedents del joc.
| Número de consulta |
CV0166-2019 |
| Data d’emissió |
03/10/2019 |
| Normativa |
Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques |
ANTECEDENTS
La persona física consultant, actuant en nom i representació pròpia,
MANIFESTA:
Que mitjançant el present escrit i amb base en el què disposa l’article 65 del Decret legislatiu del 7-02-2018 de publicació del text refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari,
SOL·LICITA:
Que per part d’aquest Departament es resolgui la consulta tributària que es formula de conformitat amb els següents
ANTECEDENTS:
I.- El sol·licitant té com a font principal d’ingressos els obtinguts del joc de pòquer a través de:
A) Partides que es duen a terme virtualment, sempre fora del Principat.
B) Partides que es duen a terme presencialment (bàsicament en casinos, òbviament fora del Principat).
II.- A més, té la intenció de constituir una societat mercantil amb l’únic objecte social d’impartir, exclusivament per Internet, classes de càlcul, probabilitat i estadística en els jocs d’atzar (principalment pòquer), amb el format de retransmissió per Internet de partides, a modus de tutories o instruccions.
El consultant, segons requeriment del Departament de Tributs i de Fronteres, amplia la informació relacionada amb les qüestions plantejades i exposa el següent:
Que en el moment de presentar l’escrit, com tampoc en el present, s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària plantejat a la consulta.
Que en relació amb els períodes en què seria aplicable, atès que el consultant ha obtingut la seva residència fiscal al Principat el present exercici 2019, només podria tenir transcendència tributària per aquest exercici i endavant.
III.- A la vista de l’exposat, i de la vigent legislació relativa a l’Impost sobre la Renda de les Persones físiques, la Llei dels Jocs d’Atzar, la Llei que regula l’Impost sobre Societats, i la Llei de l’Impost General Indirecte, es formula la present
QÜESTIÓ PLANTEJADA
A) Pel què fa referència a l’obtenció d’ingressos provinents del joc de pòquer a través de plataformes web situades fora del Principat, atès que en cap cas poden considerar-se rendes del treball segons allò establert per l’article 12 de la Llei de l’IRPF, així com tampoc rendes del capital mobiliari ni guanys o pèrdues del capital, i a la vista del què estableix l’article article 14 del mateix cos legal, és a dir:
“Article 14. Rendes íntegres d’activitats econòmiques
1. Es consideren “rendes íntegres d’activitats econòmiques” les que, procedint del treball personal i del capital conjuntament, o d’un sol d’aquests factors, impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.”
Es pregunta si aquests ingressos poden tenir la consideració de rendes integres d’activitats econòmiques o, pel contrari, no pot ser així atès que cap cas concorre la “finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació se serveis” de cap tipus, com si que es donaria en relació amb els ingressos descrits a l’expositiu I apartat c) anterior.
B) En segon lloc, si respecte dels ingressos descrits a l’expositiu I apartat a) anterior, això és, partides que es duen a terme virtualment sempre fora del Principat, i de conformitat amb el què disposa l’Article 5 de la Llei de l’IRPF:
“
Article 5. Rendes exemptes
Estan exemptes de l’impost les rendes següents:
o) Els premis que procedeixin dels jocs d’atzar autoritzats per la
Llei de regulació dels jocs d’atzar.”
En relació amb l’establert pels Articles 3 i 4 del Text refós de la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar:
“
Article 3. Àmbit d’aplicació
L’àmbit d’aplicació de la Llei s’estén a totes les modalitats de joc d’atzar que determina, a cada tipus de joc d’atzar del qual derivin, als operadors que siguin llicenciats per a la seva explotació al Principat d’Andorra d’acord amb les categories establertes i als jugadors que les practiquin.
Igualment, queden vinculades per l’aplicació d’aquesta Llei totes les activitats relacionades amb el joc d’atzar que, de forma directa o indirecta, intervinguin en alguna modalitat no compresa en cap de les categories establertes, però que suposi arriscar béns o drets avaluables en una activitat on intervé l’atzar, inclús de manera accessòria, a canvi de rebre una contraprestació de qualsevol tipus, d’acord amb la definició de “joc d’atzar” de l’
article 4.
Són també de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei:
a) Les activitats de joc d’atzar transfrontereres, és a dir, les que duen a terme les persones físiques o jurídiques establertes al Principat d’Andorra i que desenvolupen la seva activitat per mitjans físics o telemàtics fora del Principat d’Andorra. Igualment, les activitats de joc d’atzar que realitzin persones físiques o jurídiques fora del Principat d’Andorra que organitzin o ofereixin activitats de jocs d’atzar per mitjans físics o telemàtics al Principat d’Andorra.”
“Article 4. Definicions
1. De les modalitats de jocs d’atzar
Per a l’aplicació d’aquesta Llei i dels seus reglaments, s’entén per “joc d’atzar” qualsevol joc en què s’arrisquen béns o drets de qualsevol naturalesa, amb la conseqüència, sigui de la pèrdua del bé o el dret posat en joc d’almenys un dels jugadors, sigui del guany amb el benefici d’almenys un dels jugadors, i per al qual l’atzar és un element, encara que sigui accessori, en el desenvolupament del joc i la determinació del guanyador o la fixació del guany.
La Llei distingeix quatre grans modalitats de jocs d’atzar, que es poden subdividir d’acord amb la llicència corresponent:
b) Joc mixt d’atzar i habilitat: joc en què s’ofereix a un o a més jugadors un pacte on arrisquen diners sobre alguna circumstància, esdeveniment, combinació o altres segons el qual el qui resulta que s’equivoca o no té encert, perd els diners arriscats en benefici d’una o altres persones.
Els jocs mixtos d’atzar i habilitat poden estar basats en l’habilitat de l’actuació del jugador, o basats en esdeveniments externs a l’acció del jugador, però on la sort, tot i intervenir, no és exclusivament determinant del resultat. Poden ser de dos categories, joc d’aposta i joc de taula.
- Joc de taula: joc basat en l’atzar i en les habilitats o els coneixements dels jugadors que posteriorment a la intervenció de l’atzar, decideix, tenint en compte la conducta dels altres jugadors, una estratègia susceptible de modificar la seva esperança de guany.
Els jocs de taula poden ser de cercle o de contrapartida.
En els de cercle, els participants s’enfronten els uns contra els altres.
En els de contrapartida, el jugador juga contra l’operador que ofereix el joc d’atzar, i decideix una estratègia susceptible de modificar la seva esperança de guany.
Als efectes d’aquesta Llei es consideren “jocs de taula de contrapartida” quan s’arrisca diners contra un operador, o contra tercers mitjançant un operador, en un joc d’atzar pur de sorteig d’elecció de nombres marcat sobre un tapet o anàleg, i el premi a obtenir és el resultant de multiplicar l’import dipositat a l’elecció guanyadora pel coeficient que l’operador hagi determinat prèviament o s’hagi establert pel corresponent reglament del joc.”
Es pregunta si aquests ingressos s’han de considerar exempts en tant que es tracta de jocs de taula art. 4.1.b) que entren dins de l’àmbit de regulació de la Llei dels Jocs d’Atzar art. 3, concretament el seu apartat a), i per tant són ingressos que estan exempts de la Llei de l’IRPF de conformitat amb el seu Article 5 apartat o).
Tot això tenint en compte que, en cas d’haver-se resolt la pregunta A) anterior en el sentit de no considerar-se aquests ingressos com rendes d’activitat econòmica, i tota vegada que no poden ser considerats com cap altre tipus de renda dels previstos a l’article 4.2. de la Llei de l’IRPF, ja no caldria entrar en la consideració de si estan o no exemptes doncs en tal cas estarien no subjectes a l’impost sobre la Renda de les Persones físiques.
C) Finalment, en quant a les rendes que pugui obtenir la societat mercantil que constituirà el consultant relatives als ingressos provinents de la què serà la seva única activitat, això és, impartir classes de càlcul, probabilitats i estadística en els jocs d’atzar (principalment pòquer) per Internet, i de conformitat amb allò previst per la Llei de l’impost General Indirecte, i en el benentès que es tracta d’una prestació de serveis doncs no es tracta ni d’un lliurament ni una importació de béns Article 9.1), es pregunta:
C.1) Si es considera realitzada en territori andorrà, tenint en compte el següent:
i) el prestador té la seu de la seva activitat econòmica al Principat.
ii) el seu destinatari és de fora del Principat
iii) es tractaria d’una prestació de serveis de l’art. 43.2.I): “Els serveis prestats per via electrònica”, en relació amb el descrit al mateix article 43.3 apartat d): “d) Serveis prestats per via electrònica: aquells serveis que consisteixen en la transmissió enviada i rebuda íntegrament per mitjà d’equips de processament, inclosa la compressió numèrica i l’arxivament de dades, i íntegrament tramesa, transportada i rebuda per cable, radi, sistema òptic o altres mitjans electrònics i, entre d’altres, els següents: (...) - El subministrament d’imatges, text, informació i la posada a disposició de bases de dades. - El subministrament de música, pel·lícules, jocs, inclosos els d’atzar o de diners, i d’emissions i manifestacions polítiques, culturals, artístiques, esportives, científiques o de lleure. - El subministrament d’ensenyament a distància.”
C.2) En cas de resposta afirmativa a l’anterior, és a dir, que aquests ingressos estarien subjectes i no exempts, es pregunta si, de conformitat amb allò establert als articles 57 a 60 bis, seria aplicable el tipus general del 4,5% o un altre.
Resposta
En relació amb la primera qüestió, per determinar la qualificació de la renda derivada del joc de pòquer s’ha de tenir present que la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a l’article 24.1 disposa el següent: “Als efectes d’aquest impost, es consideren ‘guanys i pèrdues de capital’ les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes.” D’acord amb el precepte esmentat, la renda obtinguda pel consultant procedent del joc de pòquer, amb independència que derivi d’un joc en línia o no, té la consideració de guany patrimonial als efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques. A banda d’això, la mateixa norma, en relació amb el fet generador, a l’article 4.3.b disposa el següent: “Als efectes de la determinació de les bases de tributació i de liquidació i del càlcul de l’impost, la renda es classifica en renda general i renda de l’estalvi, en els termes següents: b) Formen la renda de l’estalvi les rendes del capital mobiliari i els guanys i les pèrdues de capital.” Per tant, el guany de capital derivat del joc de pòquer formarà part de la base de tributació de l’estalvi.
Pel que fa a la segona qüestió, sobre la possibilitat que els guanys de capital obtinguts pel consultant puguin estar exempts de l’impost sobre la renda de les persones físiques, la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a l’article 5.o estableix que n’estan exempts “els premis que procedeixin dels jocs d’atzar autoritzats per la Llei de regulació dels jocs d’atzar”. Consegüentment, els guanys procedents del joc de pòquer que no hagi estat autoritzat a l’empara de la preceptiva llicència atorgada en virtut de la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar, no estan exempts de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
Quant a la tercera qüestió, sobre l’aplicació de l’impost general indirecte, la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, a l’article 65.1 preveu el següent:
“Els obligats tributaris tenen dret a formular consultes escrites a l’Administració tributària. [...].”
La mateixa Llei, a l’article 65.3, estableix que “l’Administració tributària arxivarà sense donar resposta aquelles consultes que no compleixin amb els requisits contemplats en aquest article”.
D’altra banda, el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, sobre la consideració d’obligat tributari de l’impost estableix, a l’article 52.1.a, que són obligats tributaris de l’impost, “amb caràcter general, els empresaris o els professionals que realitzen els lliuraments de béns o prestin els serveis subjectes a l’impost”. Atès que l’entitat no està constituïda i per tant no realitza lliuraments de béns o prestació de serveis subjectes a l’impost, no és obligada tributària de l’impost general indirecte i en conseqüència no està legitimada a presentar qüestions relacionades amb l’impost general indirecte.