Consulta vinculant en relació a la tributació de determinats productes financers.
| Número de consulta |
CV0018-2015 |
| Data d’emissió |
27/10/2015 |
| Normativa |
· Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques. |
En resposta a la vostra consulta, formulada en virtut de l’article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, a fi de confirmar el criteri interpretatiu vinculant de l’Administració tributària en relació amb el tractament, a l’efecte de l’impost sobre la renda de les persones físiques (d’ara endavant, “l’IRPF”), de determinats productes financers, d’acord amb la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, modificada per la Llei 42/2014, de l’11 de desembre (d’ara endavant, “la Llei de l’impost”), tinc a bé exposar-vos les consideracions següents.
ANTECEDENTS
El consultant és titular dels següents productes financers:
1. Accions d’una empresa cotitzada al mercat oficial de valors dels Estats Units (New York Stock Exchange – NYSE).
2. Participacions en un fons d’inversió dels Estats Units.
3. Deute corporatiu d’una entitat mercantil dels Estats Units.
4. Opcions sobre accions de l’empresa cotitzada enunciada a l’apartat 1.
5. Warrants sobre l’or amb finalitat especulativa.
6. Contractes per diferències (CFD) amb finalitat especulativa sobre accions espanyoles.
7. Spread-bets sobre accions.
Respecte de l’esmentada cartera de productes financers, el consultant manifesta que:
- Aquesta cartera té unes despeses d’administració, manteniment i custòdia.
- No disposa, ni ha disposat en els dotze mesos anteriors a la transmissió, d’una participació superior al 25 per cent en el capital de les entitats participades.
- Ha obtingut drets de subscripció (scrip dividend) com a conseqència de la pròxima ampliació de capital que durà a terme l’empresa cotitzada al mercat oficial dels Estats Units enunciada al punt 1 anterior.
El consultant planteja determinades qüestions, tal com s’indica més endavant, en relació amb el tractament d’aquests productes des del punt de vista de l’IRPF.
CONSIDERACIONS DE DRET
Per determinar la resposta a les qüestions plantejades, resulten aplicables les disposicions següents de la Llei de l’impost:
- Article 5.k
“Estan exemptes de l’impost les rendes següents:
[...]
k) Els guanys i les pèrdues de capital obtinguts com a conseqència de la transmissió o el reemborsament de les accions o participacions en qualsevol organisme d’inversió col·lectiva regulat en la normativa aplicable a aquests organismes, així com els guanys i pèrdues de capital obtinguts com a conseqència de les transmissions de valors representatius de la participació en els fons propis d’entitats, quan el transmitent, individualment o conjuntament amb entitats vinculades segons el que preveu la
Llei de l’impost sobre societats o amb altres persones unides per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al tercer grau inclusivament, no hagi tingut una participació superior al 25 per cent en el capital, els fons propis, els resultats o els drets de vot de l’entitat en els dotze mesos anteriors al moment de la transmissió.”
- Apartats 1 i 2 de l’article 22
“Tenen la consideració de “rendes íntegres procedents del capital mobiliari” les següents:
1. Els dividends i altres rendes derivades de la participació en el patrimoni net d’entitats. En particular, el terme “dividends”, en el sentit d’aquest precepte, comprèn les rendes de les accions, les accions o els bons de gaudiment, les participacions, les parts de fundador o altres drets, excepte els de crèdit, que permetin participar en les utilitats d’una entitat per la condició de soci, accionista, associat o partícip. Tenen la mateixa consideració les distribucions de resultats procedents de qualsevol organisme d’inversió col·lectiva de dret andorrà regulat en la normativa aplicable a aquests organismes.
2. Les rendes procedents de la cessió a tercers de capitals propis. Tenen aquesta consideració els interessos i qualsevol altra forma de retribució pactada com a remuneració per aquesta cessió, així com les rendes que deriven de la transmissió, el reemborsament, l’amortització, el bescanvi o la conversió de qualsevol classe d’actius representatius de la captació i la utilització de capitals aliens. [...]”
- Apartats 1 i 2 de l’article 23
“1. Les rendes netes del capital mobiliari són el resultat de minorar les rendes íntegres en l’import de les despeses deduïbles.
2. Són despeses deduïbles les despeses d’administració i custòdia, les comissions d’intermediaris, així com altres despeses de naturalesa similar necessàries per l’obtenció d’aquestes rendes”.
- Lletra d de l’apartat 4 de l’article 24:
“4. No es consideren “pèrdues de capital” les següents:
[...]
d) Les que derivin de pèrdues en el joc.”
- Article 26
“1. En les transmissions a títol onerós formen part del valor d’adquisició:
a) L’import real satisfet en l’adquisició.
b) L’import de les inversions o millores realitzades en el bé objecte de transmissió.
c) Les despeses i els tributs inherents a l’adquisició satisfets per l’adquirent, exclosos els interessos i els impostos indirectes que hagin resultat deduïbles.
2. En el cas de béns immobles, el valor d’adquisició al qual es refereix l’apartat anterior s’actualitza multiplicant-lo pels coeficients d’actualització que s’estableixin en la llei del pressupost general corresponent, determinats en funció dels anys en què l’immoble hagi estat en propietat de l’obligat tributari.
3. El valor de transmissió és l’import real satisfet, sempre que no resulti inferior al seu valor normal de mercat, cas en què prevaldria aquest últim. Del valor de transmissió es dedueixen les despeses i els tributs a què es fa referència a la lletra c) de l’apartat 1, si han estat satisfets pel transmitent.”
- Article 32
“1. La base de tributació de l’estalvi és el resultat d’integrar i compensar entre si, en cada període impositiu, les rendes del capital mobiliari i els guanys i les pèrdues de capital.
2. Si després de la integració i compensació anteriors resulta un import negatiu, pot compensar-se amb l’import positiu de la base de tributació de l’estalvi resultant en els deu períodes impositius següents.”
Així mateix, resulta rellevant per respondre a les qüestions plantejades el contingut del Comunicat tècnic sobre la tributació en l'impost sobre la renda de les persones físiques de determinats productes financers, de data 4 de març del 2015.
QÜESTIÓ PLANTEJADA
En relació amb cadascun dels productes financers que s’han detallat anteriorment, el consultant demana l’aclariment de determinades qüestions, les quals es podrien resumir, d’acord amb la descripció continguda en l’escrit de consulta, en els termes següents:
1. Accions d’una empresa cotitzada al mercat oficial de valors dels Estats Units (New York Stock Exchange).
Les accions esmentades han estat emeses en dòlars. El consultant, prèviament a la compra i amb la finalitat de portar-la a terme, ha adquirit dòlars a un tipus de canvi determinat (en relació amb l’euro).
Quan es desmunta la posició, és a dir, quan es transmeten les accions, el resultat obtingut pel consultant pot tenir un component doble: d’una banda, un guany o una pèrdua derivats de la cotització de les accions al NYSE (la qual es determina en la divisa en què s’han emès les accions: dòlars) i, de l’altra, un guany o una pèrdua conseqència de la diferència de canvi entre el dòlar i l’euro, la qual es materialitza en el moment en què té lloc la conversió de dòlars en euros.
El consultant il·lustra el possible efecte d’aquestes operacions mitjançant un exemple, del qual es deriva una plusvàlua final de 2.000 euros, amb dos components: una pèrdua de 1.000 euros derivada de la depreciació del valor de cotització de l’acció i un guany de 3.000 euros procedent de la conversió a euros de la quantitat en dòlars resultant de l’operació de venda.
Les qüestions plantejades pel consultant en aquest punt són les següents:
a) En primer lloc, quin seria el criteri administratiu de tributació de l’IRPF en aquest cas i si es podria considerar que la pèrdua derivada de la cotització de les accions es podria compensar amb el guany per la divisa.
b) En segon lloc, en el cas que, en comptes de desmuntar la posició (és a dir, de convertir els dòlars en euros), aquesta operació s’allargui en el temps i s’adquireixin més dòlars, quin seria el mètode de valoració de la divisa a aplicar per determinar futurs guanys i pèrdues per diferències de canvi.
c) En tercer lloc, en el supòsit que també es percebin dividends (el consultant es refereix també a “interessos”; no obstant això, no es preveu aquest escenari en la mesura que les accions en cap cas generaran rendes susceptibles de qualificar-se com a “interessos”) procedents de les accions amb una divisa diferent de l’euro, quina seria la data per consignar el rendiment i quina data es tindria en compte per fer el canvi de divisa. En aquest sentit, el consultant es refereix a l’existència d’un tipus de canvi oficial del dòlar, el qual es publica al BOPA mensualment, i a l’absència d’aquest tipus de canvi oficial en relació amb altres divises (per exemple, cita els pesos argentins).
d) Finalment, es fa referència al supòsit que el titular de les accions rep una distribució en concepte de scrip dividend. D’acord amb la descripció d’aquesta figura que fa el consultant, jurídicament l’operació consistiria en l’assignació a l’accionista d’un dret de subscripció d’accions de la societat participada, les quals seran emeses per aquest
Resposta
1. Accions d’una empresa cotitzada al mercat oficial de valors dels Estats Units (New York Stock Exchange).
En relació amb aquesta qüestió, es formulaven les preguntes següents:
a) Quin seria el criteri administratiu de tributació per l’IRPF en el cas d’operacions amb accions cotitzades quan es produeixen resultants que incorporen, juntament amb el guany o la pèrdua derivats de la cotització, uns altres associats a la diferència en el tipus de canvi. Es demana, en particular, si es podria considerar que la pèrdua derivada de la cotització de les accions es podria compensar amb el guany per la divisa.
Per determinar el guany o la pèrdua de capital derivada d’aquestes operacions s’han d’observar les regles següents:
- El valor d’adquisició de les accions representatives de la participació en el capital de l’entitat estarà determinat per l’import, expressat en euros, de la inversió inicial satisfeta pel titular de les accions, prenent com a tipus de canvi el corresponent a la data en què hagi tingut lloc aquesta inversió (i això amb independència de la data en la qual s’hagin adquirit les divises).
- El valor de transmissió estarà constituït per l’import, determinat en euros, obtingut en ocasió de l’alienació de les accions, prenent igualment com a tipus de canvi el corresponent a la data en què hagi tingut lloc aquesta alienació (i això amb independència del fet que les divises es canviïn per euros en el moment de la transmissió o no).
Aquests valors d’adquisició i transmissió s’augmentaran o disminuiran en funció de l’existència, si escau, de despeses i tributs inherents a la respectiva adquisició o transmissió, d’acord amb el que s’estableix als apartats 1 i 3 de l’article 26 de la Llei de l’impost.
L’aplicació de les regles expressades als paràgrafs anteriors determinarà l’import del guany o de la pèrdua de capital corresponent a la transmissió de les accions representatives de la participació en el capital de l’entitat cotitzada al mercat oficial de valors dels Estats Units (New York Stock Exchange).
Aquest guany o pèrdua constitueix una renda subjecta a l’IRPF i tributa d’acord amb les regles aplicables als guanys o pèrdues derivades de les transmissions d’accions representatives de la participació en els fons propis d’entitats. En particular, el guany o pèrdua podria quedar exempt, d’acord amb l’apartat k de l’article 5 de la Llei de l’impost, en el cas de complir-se els requisits establerts en aquest precepte.
En definitiva, tot i que la transmissió de les accions, en un cas com el que aquí s’analitza, dóna lloc a un resultat que incorpora, a més de la plusvàlua (o pèrdua) associada a la cotització de les accions, una altra derivada de la fluctuació del tipus de canvi, des del punt de vista de l’IRPF aquest resultat es tracta globalment com una sola renda (guany o pèrdua de capital): la derivada de la transmissió de les accions.
En el cas que, en un moment posterior, el titular de les divises (és a dir, dels dòlars obtinguts en la transmissió de les accions) optés per obtenir el reemborsament mitjançant la seva conversió en euros, en aquest moment es produiria una nova renda (guany o pèrdua de capital) derivada de la fluctuació del tipus de canvi.
A aquest efecte, s’hauria de comparar el valor de transmissió, determinat com l’import en euros percebut en el moment de la conversió, amb el valor d’adquisició de la divisa corresponent (és a dir, l’import determinat en euros dels dòlars que han estat objecte de transmissió posterior, calculat tenint en compte el tipus de canvi en la data de l’adquisició dels dòlars: en aquest cas, en la data de la transmissió de les accions).
b) En el cas que, en comptes de desmuntar la posició (és a dir, de convertir els dòlars a euros), aquesta operació s’allargui en el temps i s’adquireixin més dòlars, quin seria el mètode de valoració de la divisa a aplicar per determinar futurs guanys i pèrdues per diferències de canvi.
Tal com s’ha apuntat anteriorment, el guany o la pèrdua de capital derivats de la conversió de dòlars a euros es computa com la diferència entre el valor de transmissió i el valor d’adquisició de les divises objecte de reemborsament, determinats en els termes següents:
- Per valor de transmissió s’entén l’import en euros obtingut en el moment de la conversió i com a conseqüència d’aquesta conversió.
- Per valor d’adquisició s’entén l’import determinat en euros dels dòlars inicialment adquirits i que han estat objecte de transmissió posterior, calculat tenint en compte el tipus de canvi en la data de la seva adquisició.
En el supòsit que la transmissió (és a dir, la conversió) no tingui com a objecte la totalitat de les divises titularitat de l’obligat tributari, es planteja quina regla de valoració s’ha d’utilitzar per tal de determinar el valor d’adquisició de les divises objecte de transmissió (és a dir, de conversió).
Es tracta, per tant, d’establir el mètode aplicable per valorar una cartera de valors homogenis que és objecte de transmissió parcial. En aquest punt, a diferència del que succeeix en relació amb els valors representatius de la participació en el capital social d’entitats article 25.2 de la Llei de l’impost), la Llei de l’impost no preveu una regla de valoració per a valors com els que són objecte d’anàlisi.
Per tant, la valoració de la cartera de divises s’hauria de portar a terme aplicant qualsevol mètode de valoració generalment acceptat i que permeti valorar, de forma raonable, fiable i adequada a les seves característiques, la cartera de valors de què és titular l’obligat tributari. En tot cas, una vegada s’ha escollit un determinat mètode, aquest s’ha de mantenir, com a mínim, fins a la transmissió de tots els valors homogenis.
c) En el supòsit que també es percebin dividends procedents de les accions amb una divisa diferent de l’euro, quina seria la data per consignar el rendiment i quina data es tindria en compte per fer el canvi de divisa.
La data que cal considerar per consignar el rendiment derivat dels dividends procedents de les accions és la corresponent al moment en el qual el rendiment s’hagi d’imputar a l’efecte de l’IRPF, tal com s’estableix a l’article 42 de la Llei de l’impost. En el cas de rendiments del capital mobiliari, aquest és el moment en què el rendiment resulti exigible.
La mateixa data es tindrà en compte per fer el canvi de divisa. En el supòsit que es tracti d’una divisa que no compta amb un canvi oficial al Principat d’Andorra per la data concreta en què té lloc l’exigibilitat del rendiment, resulta admissible qualsevol altra referència que reflecteixi de forma fiable i raonable el tipus de canvi de mercat vigent en la data en qüestió (per exemple, bases de dades d’ús general que permetin obtenir aquesta informació).
d) Quan el titular de les accions rep una distribució en concepte d’scrip dividend, es planteja la qüestió de quin seria el valor a tenir en compte de la divisa (USD) en el supòsit d’obtenir noves accions com a conseqüència de l’scrip dividend.
A l’efecte de determinar el valor d’adquisició de les accions rebudes en concepte d’scrip dividend, es tindrà en compte el tipus de canvi corresponent al dia en què, jurídicament, es produeixi l’adquisició de les accions per part de l’obligat tributari, tenint en compte les consideracions exposades anteriorment.
2. Participacions en un fons d’inversió dels Estats Units.
No s’aporta cap informació relativa a les característiques i els elements definidors del fons d’inversió objecte de consulta. Assumint que es tracti d’un fons d’inversió amb característiques anàlogues a les pròpies dels organismes d’inversió col·lectiva (OIC) andorrans, el tractament que rebran les rendes associades a la participació en aquest vehicle serà el mateix que el que s’ha exposat a l’apartat 1 anterior en relació amb la titularitat d’accions representatives de la participació en els fons propis d’una entitat resident als Estats Units (tal com es desprèn del Comunicat tècnic sobre la tributació en l'impost sobre la renda de les persones físiques de determinats productes financers, de data 4 de març del 2015).
Per tant, les regles de tributació aplicables a les diverses
situacions anteriorment plantejades, associades al fet que les accions (i les participacions en el fons d’inversió) estiguin denominades en dòlars, serien traslladables també a aquest supòsit.
3. Deute corporatiu d’una entitat mercantil dels Estats Units.
Les regles aplicables a la determinació de la renda procedent de l’amortització d’un títol de deute corporatiu emès en una divisa distinta de l’euro segueixen els mateixos principis que s’han enunciat anteriorment: per tal de calcular la corresponent renda del capital mobiliari, els valors d’adquisició i d’amortització del títol es determinaran mitjançant la conversió a euros de l’import satisfet en el moment de l’adquisició i de l’import obtingut en el moment de la seva amortització, respectivament, prenent els tipus de canvi aplicables en els dits moments (és a dir, el de l’adquisició i el de l’amortització del títol).
La renda així determinada té la qualificació de renda del capital mobiliari derivada de la cessió a tercers de capitals propis i, en particular, de rendes derivades de “la transmissió, el reemborsament, l’amortització, el bescanvi o la conversió de qualsevol classe d’actius representatius de la captació i la utilització de capitals aliens” (article 22.2 de la Llei de l’impost).
4. Opcions sobre accions de l’empresa cotitzada enunciada a l’apartat 1.
Els guanys i les pèrdues de capital derivades de l’operativa amb opcions sobre accions que es descriu a l’escrit de consulta es computen i tributen d’acord amb les normes generals previstes per a l’esmentada categoria de rendes en la normativa de l’IRPF.
No hi resulta aplicable l’exempció prevista a la lletra k de l’article 5 de la Llei de l’impost, en la mesura que el guany o la pèrdua que es genera en cap cas es deriva de la “transmissió de valors representatius de la participació en els fons propis d’entitats”.
5. Warrants sobre l’or amb finalitat especulativa.
La interpretació exposada pel consultant en el seu escrit de consulta en relació amb les regles de tributació, des del punt de vista de l’IRPF, dels guanys i les pèrdues derivats de l’operativa a través de warrants sobre l’or amb finalitat especulativa, es considera correcta i d’acord amb la normativa reguladora de l’impost.
6. Contractes per diferències (CFD) amb finalitat especulativa sobre accions espanyoles.
Els guanys i les pèrdues de capital derivades de l’operativa amb CFD que es descriu a l’escrit de consulta es computen i tributen d’acord amb les normes generals previstes per a l’esmentada categoria de rendes en la normativa de l’IRPF.
No hi resulta aplicable l’exempció prevista a la lletra k de l’article 5 de la Llei de l’IRPF, en la mesura que el guany o la pèrdua que es genera en cap cas es deriva de la “transmissió de valors representatius de la participació en els fons propis d’entitats”.
7. Spread-bets sobre accions.
El consultant descriu aquest producte com un instrument semblant al contracte per diferències, “però que es podria entendre com una aposta tot i ser un producte financer”. En virtut d’aquest contracte, “la part compradora [...] fixa un preu futur per al preu del subjacent, que podrà ser inferior o superior al preu actual de cotització”.
A vegades, la delimitació conceptual entre una inversió financera, susceptible de generar guanys o pèrdues, i un mer joc d’atzar o aposta no resulta senzilla, a causa del component natural d’aleatorietat que tota inversió financera comporta i que es manifesta de forma clara en aquesta tipologia de producte, on es combina un element d’inversió amb un altre de purament aleatori.
La qualificació com a producte financer a l’efecte de l’IRPF ha de seguir necessàriament la seva qualificació des del punt de vista jurídic. Per tant, en la mesura que la normativa nacional (ja sigui l’andorrana o la de qualsevol altra jurisdicció) aplicable al contracte el qualifiqui com a producte financer i el sotmeti a la supervisió de l’autoritat financera corresponent, aquesta qualificació tindrà validesa a efectes fiscals. Per tant, la potencial pèrdua que es pugui generar com a conseqüència del contracte es considerarà pèrdua de capital a l’efecte de l’IRPF.
Al contrari, bé si el contracte es formalitza sota una legislació que el qualifica com una aposta i el sotmet a la normativa reguladora del joc, o bé, simplement, si es tracta d’una operació que manca de qualsevol regulació, la pèrdua no tindria la consideració de pèrdua de capital d’acord amb l’apartat 4 de l’article 24 de la Llei de l’impost.
8. Despeses d’administració, custòdia i gestió.
En relació amb les despeses d’administració, custòdia i gestió aplicades per l’entitat bancària o pel dipositari per la tinença i gestió de la cartera de valors, s’haurien de fer les consideracions següents:
- En relació amb la part d’aquestes despeses que estigui relacionada amb valors que generin rendes del capital mobiliari i que siguin necessàries per a l’obtenció d’aquestes rendes, són, en principi, susceptibles de minorar les rendes íntegres del capital mobiliari d’acord amb el que es preveu a l’apartat 2 de l’article 23 de la Llei de l’impost. No obstant això, la part d’aquestes despeses que estigui relacionada amb rendes exemptes no tindrà la consideració de despesa deduïble a l’efecte del precepte anterior.
- La part d’aquestes despeses que estigui relacionada amb valors que generin guanys o pèrdues de capital es tindrà en compte per tal de determinar els valors d’adquisició i transmissió dels valors generadors dels guanys o les pèrdues únicament en la mesura que es tracti de despeses inherents a l’adquisició o a la transmissió i hagin estat satisfets per l’adquirent o pel transmitent, respectivament, tal com es preveu als apartats 1 i 3 de l’article 26 de la Llei de l’impost.
9. Compensació de saldos
D’acord amb el que s’estableix a l’article 32 de la Llei de l’impost, “la base de tributació de l’estalvi és el resultat d’integrar i compensar entre si, en cada període impositiu, les rendes del capital mobiliari i els guanys i les pèrdues de capital”.
Per tant, les rendes que, tenint la qualificació de capital mobiliari o de guanys o pèrdues de capital, no gaudeixin de cap exempció, s’han d’integrar i compensar entre si sense limitació. En el cas que d’aquest exercici resulti un import negatiu, aquest import pot compensar-se amb l’import positiu de la base de tributació de l’estalvi resultant en els deu períodes impositius següents (apartat 2 de l’article 32).