“
Article 16. Determinació directa dels rendiments de les activitats econòmiques
1. La determinació de la renda de les activitats econòmiques en la modalitat d’estimació directa es fa d’acord amb les normes de l’impost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquesta Llei.
2. En matèria de deducció de despeses, es tenen en compte les regles següents:
a) Són deduïbles les amortitzacions en relació amb béns i drets destinats a l’activitat econòmica realitzades d’acord amb l’
article 10 de la Llei de l’impost sobre societats. No poden ser objecte de deducció de la base de tributació les amortitzacions, correccions de valor o provisions que es puguin realitzar sobre béns o drets que es considerin no destinats a l’activitat econòmica.
b) No són deduïbles les quotes de tributació que, si escau, l’obligat tributari hagi satisfet per l’impost comunal sobre els rendiments arrendataris i per l’impost comunal de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals.
c) Quan sigui degudament acreditat, amb l’oportú contracte laboral i l’afiliació corresponent a la Seguretat Social, que el cònjuge o els fills de l’obligat tributari treballen habitualment i amb continuïtat en les activitats econòmiques desenvolupades per aquest obligat, es dedueixen per a la determinació de la renda les retribucions estipulades amb cadascun d’ells, sempre que no siguin superiors a les de mercat corresponents a la seva qualificació professional i treball acomplert.
d) Quan el cònjuge o els fills de l’obligat tributari realitzin cessions de béns o drets, acreditades mitjançant els contractes corresponents, que serveixin a l’objecte de l’activitat econòmica de què es tracti, es dedueix, per determinar la renda del titular de l’activitat, la contraprestació estipulada, sempre que no excedeixi el valor de mercat. La càrrega de la prova d’aquest valor de mercat correspon a l’empresari o professional, i la deducció es denega en cas que no sigui possible acreditar-lo.
e) No són deduïbles les contribucions de l’empresari o professional a plans de pensions o instruments de previsió social que compleixin una funció anàloga quan ell en sigui el beneficiari.”
“
Article 19. Definició de rendes del capital
1. Als efectes d’aquest impost, tenen la qualificació de “rendes del capital” la totalitat de les utilitats o contraprestacions, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, que provinguin, directament o indirectament, d’elements patrimonials, béns o drets, la titularitat dels quals correspongui a l’obligat tributari i que no estiguin destinats a activitats econòmiques, tal com aquestes activitats es defineixen en l’
article 14, realitzades per l’obligat tributari.
No obstant això, les rendes derivades de la transmissió de la titularitat dels elements patrimonials, fins i tot quan hi hagi un pacte de reserva de domini, tributen com a guanys o pèrdues de capital, excepte que per aquesta Llei es qualifiquin com a rendes del capital.
2. En tot cas, tenen aquesta consideració:
a) Les rendes derivades de béns immobles.
b) Les rendes del capital mobiliari i, en general, dels restants béns o drets dels quals sigui titular l’obligat tributari.”