Consulta vinculant en relació als beneficis empresarials i a l’obligació d’acreditar la residencia fiscal de l’empresa beneficiaria de la renda.
| Número de consulta |
CV0034-2016 |
| Data d’emissió |
03/03/2016 |
| Normativa |
· Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa per a evitar les dobles imposicions i prevenir el frau fiscal en matèria d’impostos sobre la renda.
· Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per a evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal.
· Decret Legislatiu del 29-04-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals. |
ANTECEDENTS:
Objecte de la consulta escrita a l’Administració tributària:
Respecte de la situació detallada en la present consulta tributària, aquesta part sol·licita al Departament de Tributs i de Fronteres que procedeixi a resoldre les qüestions esmentades tot seguit en relació amb l’obligació de practicar la retenció en concepte de l’IRNR, un cop resultin d’aplicació les disposicions previstes en els CDI. Concretament, les qüestions plantejades es reprodueixen a continuació:
· La confirmació per part d’aquesta Administració de que, quan la consultant satisfà rendes qualificades com a beneficis empresarials a entitats franceses, si és necessari que aquesta estigui en possessió d’algun tipus de documentació que acrediti la residencia fiscal dels perceptors de les rendes a fi i efecte d’aplicar les disposicions del CDI amb França i no haver de practicar la deguda retenció sobre les rendes satisfetes.
· La confirmació per part d’aquesta Administració de que, quan la consultant satisfà rendes qualificades com a beneficis empresarials a entitats espanyoles, si és necessari que aquesta estigui en possessió d’algun tipus de documentació que acrediti la residència fiscal dels perceptors de les rendes a fi i efecte d’aplicar les disposicions del CDI amb Espanya i no haver de practicar la deguda retenció sobre les rendes satisfetes.
Períodes d’aplicació:
· Rendes satisfetes a entitats residents fiscals a França: a partir del 1 de gener de 2016
· Rendes satisfetes a entitats residents fiscals a Espanya: a partir del 26 de febrer de 2016
Data: 12 de febrer de 2016
FORMULACIÓ CONSULTA ESCRITA A L’ADMINISTRACIÓ TRIBUTÀRIA:
La societat consultant procedeix a presentar la present sol·licitud amb la finalitat d’iniciar el procediment per a la contesta de les consultes tributàries escrites en virtut de la potestat atorgada en els articles 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre de bases de l’ordenament tributari i 25 del Decret pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació de tributs.
En funció d’allò contingut en els articles esmentats anteriorment, aquesta part té interès en destacar que, a data de la presentació d’aquest escrit de sol·licitud, no és objecte de la tramitació d’un procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària objecte de la present consulta.
D’acord amb el contingut mínim previst en la normativa indicada anteriorment, aquesta part
EXPOSA
1.DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ
El passat 15 de juliol de 2015 es va publicar en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, la notificació per part de l’Ambaixada de França de l’acompliment dels procediments que li són necessaris per a l’entrada en vigor del Conveni per evitar la doble imposició entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa. De manera que el Conveni esmentat entra en vigor l’1 de juliol de 2015.
Per un altre costat, en data 30 de desembre de 2015 es publicar en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, l’edicte a través del qual es fa públic que el Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per a evitar la doble imposició entrarà en vigor a partir del 26 de febrer de 2016. A través d’aquest Edicte també es posa en coneixement que els Estats contractants han donat compliment dels procediments interns exigits per a que el Conveni de referència entri en vigor.
Davant d’aquesta situació, la consultant es planteja quins són els requeriments de caràcter formal que ha de complir en relació amb les rendes que satisfà bé a entitats residents fiscals a França o bé a entitats residents fiscals a España.
A aquests efectes, s’ha de tenir en compte que tant l’article 7 del CDI amb França com l’article 7 del CDI amb Espanya estableixen que la obtenció de beneficis empresarials en territori andorrà per part de residents fiscals a França o Espanya segons pertoqui, estaran sotmesos a imposició exclusivament en l’Estat de residencia fiscal del beneficiari.
Respecte de les rendes satisfetes qualificades com a dividends, interessos o cànons, aquestes romanen gravades a l’Estat de residència del perceptor. No obstant això, es preveu la possibilitat que aquestes rendes també estiguin gravades a l’Estat de residència del pagador d’aquestes d’acord amb allò establert en la normativa d’aplicació i essent d’aplicació els límits establerts en el Conveni.
Respecte a aquest tipus de rendes, l’article 27 de CDI amb França, que estableix que per obtenir en un Estat contractant avantatges previstos als articles 10 (dividends), 11 (interessos) i 12 (cànons), els residents de l’altre Estat contractant han de presentar, a menys que les autoritats competents ho decideixen altrament, un formulari que certifiqui la residència i que indiqui en particular la natura i l’import o el valor de les rendes concernides, i que estigui certificat pel serveis fiscals d’aquest altre Estat.
Així mateix, respecte aquest tipus de rendes, el CDI amb Espanya estableix en l’apartat V del protocol que per tal d’obtenir els avantatge previstos en els articles 10 (dividends), 11 (interessos) i 12 (cànons) del mateix text legal, és necessari estar en possessió d’un certificat de residencia que indiqui la naturalesa i l’import o el valor de les rendes emès per l’autoritat competent de l’altre Estat, exceptuant el cas que les autoritats competents hagin acordat una altre cosa.
En funció d’allò esmentat anteriorment, es pot observar que els propis textos dels respectius CDI amb Espanya i França estableixen de forma expressa els requisits de caràcter formal que han de complir els pagadors de rendes quan aquestes rebin la consideració de dividends, interessos i cànons. En particular, per tal de poder aplicar les disposicions previstes en els CDI, les entitats pagadores han d’estar en possessió del corresponent certificat de residència fiscal que compleixi el contingut mínim esmentat amb anterioritat.
No obstant això i pel que fa a les rendes qualificades com a beneficis empresarials, el text del CDI no preveu de forma expressa els requisits de caràcter formal que han de complir les entitats pagadores d’aquest tipus de rendes per tal de poder aplicar les disposicions del CDI al respecte.
Davant d’aquesta situació l’entitat consultant planteja davant aquesta Administració la confirmació dels requeriments formals que s’han de complir en el moment de satisfer aquet tipus de rendes, tant des del punt de vista del CDI amb França com del CDI amb Espanya.
2. NORMATIVA
Tot seguit, s’indica la normativa que seria d’aplicació a la situació objecte de la present consulta sota l’enteniment d’aquesta part:
· Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa per a evitar les dobles imposicions i prevenir el frau fiscal en matèria d’impostos sobre la renda.
· Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per a evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal.
· Decret Legislatiu del 29-04-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.
3.INTERPRETACIÓ FISCAL DE LA SITUACIÓ PLANTEJADA
En virtut d’allò establert en l’article 5.1.a) del Text Refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, els pagadors dels rendiments meritats en favor dels obligats tributaris de l’Impost que operin sense mediació d’establiment permanent seran responsables solidaris del deute tributari corresponent als rendiments que hagin satisfet als no-residents.
De manera que, d’acord amb la normativa interna del IRNR, les entitats pagadores de rendes satisfetes a no-residents fiscals en territori andorrà han de practicar la deguda retenció sobre les mateixes, sempre que la seva obtenció constitueixi el fet generador de l’Impost de referència. Malgrat això, arran de l’aprovació i entrada en vigor dels CDI amb França i Espanya esmentats anteriorment, les entitats residents fiscals andorranes també han de prendre en consideració les disposicions previstes en aquests textos a l’hora de determinar la procedència de l’aplicació de la retenció en concepte d’aquest Impost.
En aquest sentit, quan aquestes mateixes rendes satisfetes a entitats no-residents fiscals en territori andorrà tinguin la qualificació de beneficis empresarials, cal recordar que aquestes romanen gravades únicament a l’Estat de residència del seu perceptor, i per tant, les entitats pagadores d’aquests tipus de renda no han de practicar la corresponent retenció sobre les mateixes. No obstant això, a efectes d’aplicar aquesta disposició, el propi text del CDI no preveu de forma expressa els requeriments formals a complir per part del pagador, sense especificar si es necessari disposar del certificat de residència fiscal del perceptor.
Per tant, a fi i efecte de que resultin de plena aplicació les disposicions previstes en el CDI envers als beneficis empresarials i que les entitats pagadores residents fiscals andorranes no resultin obligades a practicar la mencionada retenció, aquesta part sol·licita confirmació per part d’aquesta Administració dels requeriments i documentació necessaris.
QÜESTIÓ PLANTEJADA:
Respecte de la situació detallada en la present consulta tributaria, aquesta part sol·licita al Departament de Tributs i de Fronteres que procedeixi a resoldre les qüestions esmentades tot seguit en relació amb la obligació de practicar la retenció en concepte de l’IRNR, un cop resultin d’aplicació les disposicions previstes en els CDI. Concretament, les qüestions plantejades es reprodueixen a continuació:
· La confirmació per part d’aquesta Administració de que, quan la consultant satisfà rendes qualificades com a beneficis empresarials a entitats franceses, si és necessari que aquesta estigui en possessió d’algun tipus de documentació que acrediti la residencia fiscal dels perceptors de les rendes a fi i efecte d’aplicar les disposicions del CDI amb França i no haver de practicar la deguda retenció sobre les rendes satisfetes.
· La confirmació per part d’aquesta Administració de que, quan la consultant satisfà rendes qualificades com a beneficis empresarials a entitats espanyoles, si és necessari que aquesta estigui en possessió d’algun tipus de documentació que acrediti la residència fiscal dels perceptors de les rendes a fi i efecte d’aplicar les disposicions del CDI amb Espanya i no haver de practicar la deguda retenció sobre les rendes satisfetes.
Resposta
Amb referència a la vostra consulta us informem que el Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda, en l’article 7 estableix que:
“Article 7. Beneficis de les empreses
1. Els beneficis d’una empresa d’un Estat contractant només estan sotmesos a imposició en aquest Estat, a menys que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat. Si l’empresa exerceix la seva activitat de tal manera, els beneficis de l’empresa són imposables a l’altre Estat però només en la mesura que siguin imputables a aquest establiment permanent.
2. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 3, quan una empresa d’un Estat contractant exerceix la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, s’imputen a aquest establiment permanent en cadascun dels Estats contractants els beneficis que hauria pogut realitzar si hagués constituït una empresa distinta que exercís activitats idèntiques o anàlogues en condicions idèntiques o anàlogues i que es tractés de forma totalment independent de l’empresa de la qual constitueix un establiment permanent.
3. Per determinar els beneficis d’un establiment permanent, s’admet la deducció de les despeses realitzades per als fins d’aquest establiment permanent, incloent-hi les despeses de direcció i els costos generals d’administració per als mateixos fins, ja sigui en l’Estat on se situa aquest establiment permanent, ja sigui arreu.
4. No es pot imputar cap benefici a l’establiment permanent pel sol fet de comprar mercaderies per a l’empresa.
5. A efectes dels apartats anteriors, els beneficis imputables a l’establiment permanent es determinen cada any segons el mateix mètode, tret que no existeixin motius vàlids i suficients per procedir altrament.
6. Quan els beneficis inclouen elements de renda que s’han tractat per separat en altres articles d’aquest Conveni, les disposicions d’aquests articles no es veuen afectades per les disposicions d’aquest article.”
D’altra banda, el Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal, en l’article 7 estableix que:
“Article 7. Beneficis de les empreses
1. Els beneficis d’una empresa d’un Estat contractant estan sotmesos a imposició exclusivament en aquest Estat, llevat que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat. Si l’empresa exerceix la seva activitat de tal manera, els beneficis de l’empresa poden ser imposables a l’altre Estat però només en la mesura que siguin imputables a aquest establiment permanent.
2. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 3, quan una empresa d’un Estat contractant exerceix la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, s’imputen en cadascun dels Estats contractants a aquest establiment permanent els beneficis que hauria pogut realitzar si hagués constituït una empresa distinta i independent que exercís activitats idèntiques o similars en condicions idèntiques o similars i que tractés amb total independència amb l’empresa de la qual constitueix un establiment permanent.
3. Per determinar els beneficis d’un establiment permanent, s’admet la deducció de les despeses realitzades per als fins d’aquest establiment permanent, incloent-hi les despeses de direcció i els costos generals d’administració per als mateixos fins, ja sigui en l’Estat on se situa aquest establiment permanent, ja sigui arreu.
4. No es pot imputar cap benefici a l’establiment permanent pel sol fet de la compra de béns o de mercaderies per a l’empresa per part d’aquest establiment permanent.
5. A l’efecte dels apartats anteriors, els beneficis imputables a l’establiment permanent es determinen cada any segons el mateix mètode, tret que existeixin motius vàlids i suficients per procedir altrament.
6. Quan els beneficis inclouen elements de renda que s’han tractat per separat en altres articles d’aquest Conveni, les disposicions d’aquests articles no
Atès que els convenis per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda objecte de la consulta no estableixen que per obtenir els avantatges previstos en l’article 7, els beneficiaris efectius de les rendes hagin de presentar un document per acreditar la seva residència fiscal, entenem que l’entitat consultant podrà prescindir de demanar un document que certifiqui la residència fiscal de l’empresa beneficiària de la renda qualificada pels convenis com a beneficis empresarials quan disposi d’informació congruent (coherent i lògica) que indiqui que l’empresa destinatària de la renda és resident fiscal en un dels estats contractants.
En particular, una empresa andorrana que rep serveis d’una empresa francesa o espanyola ha de disposar d’elements de prova suficients per acreditar que el seu proveïdor o subministrador és un empresari o professional amb residència fiscal a l’altre país, ja sigui mitjançant la indicació en els documents facilitats del seu número identificador fiscal i de la inscripció en un registre a efectes mercantils o de comerç, o bé a través d’altres mitjans de prova admesos en dret que fonamentin la convicció sobre la residència fiscal.
No obstant això, per tal d’aplicar les disposicions dels convenis objecte de la consulta, l’entitat consultant haurà de sol•licitar un certificat que acrediti la residència fiscal de l’empresa beneficiària de la renda en un dels estats contractants quan no disposi d’informació suficient que li permeti constatar la residència fiscal de l’empresa en qüestió.