Consulta vinculant en relació a la tributació corresponent a les transmissions de béns immobles efectuades entre els membres d’una mateixa comunitat de béns.
| Número de consulta |
CV0073-2016 |
| Data d’emissió |
20/12/2016 |
| Normativa |
· Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques
· Decret legislatiu de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte
· Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries |
D’acord amb el que disposa l’article 65 de la Llei 21/2014 de Bases de l’Ordenament Tributari de 16 d’octubre de 2014, la Sra. A juntament amb el seu germà, el Sr. B, formulen la següent Consulta Tributària, els efectes de la qual seran aplicables en els següents impostos:
- Impost sobre la Renda de les Persones Físiques
- Impost sobre les Plusvàlues
- Impost sobre el Valor Afegit
- Impost sobre les Transmissions Patrimonials Immobiliàries
Es manifesta expressament que en el moment de presentació de la present consulta, els consultants no tenen coneixement de que s’estigui tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària de la consulta plantejada.
ANTECEDENTS:
Els consultants són els partícips de la comunitat de béns denominada X CB(en endavant, la CB), amb NRT C-XXXXXX1. L’activitat de la comunitat de béns és la gestió de dos edificis (edifici C i edifici D).
A continuació es detalla la participació de cadascun dels membres en els immobles que configuren la comunitat de béns:
La Sra. A és titular de plena propietat de DUES QUARTES (2/4) PARTS INDIVISES dels edificis C i D.
El Sr. B és titular de la plena propietat de DUES QUARTES (2/4) PARTS INDIVISES dels edificis C i D.
En el marc d’una reestructuració en l’àmbit familiar, la Sra.A, procedirà a la donació a favor del seu germà de la plena propietat de DUES QUARTES (2/4) PARTS INDIVISES de l’edifici D. Així mateix el Sr. B procedirà a la donació a favor del seva germana de la plena propietat de de DUES QUARTES (2/4) PARTS INDIVISES de l’edifici C.
La Sra. A és obligat tributari de l’IGI per l’activitat d’arrendament d’un altre immoble diferent dels que són objecte de donació.
El Sr. B no és obligat tributari de l’IGI.
CONSULTA:
Tributació de les donacions efectuades entre els consultants tant a efectes d’impostos directes com a efectes d’impostos indirectes.
NORMATIVA APLICABLE:
1. Impostos directes: Plusvàlues - IRPF
1.1 Llei de l’impost sobre les Plusvàlues en les Transmissions Patrimonials Immobiliàries
L’article 3.1 de la llei de l’impost sobre les Plusvàlues en les transmissions Patrimonials Immobiliàries estableix el següent:
Article 3.- Fet generador (Llei Plusvàlues)
1. Estan subjectes a aquest impost les plusvàlues que es posin de manifest en les transmissions patrimonials, oneroses o lucratives “inter vivos”, de tota classe de béns immobles, així com la constitució o en la cessió de drets reals sobre els béns immobles.
Per tant, la transmissió es trobarà subjecta a l’impost sobre les Plusvàlues en les Transmissions Patrimonials, però atès el vincle familiar entre donant i donatari es podrà aplicar la següent exempció:
Article 4.- Exempcions (Llei Plusvàlues)
Resten exemptes de l’impost:
4.
Les plusvàlues derivades de les transmissions a títol gratuït de béns immobles així com les procedents de constitucions i cessions de drets reals sobre els mateixos béns, realitzades entre cònjuges, entre persones que integrin les unions estables de parella regulades a la
Llei 4/2005 qualificada de les unions estables de parella, del 21 de febrer, o les
realitzades entre persones físiques que tinguin un grau de parentiu per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral fins a tercer grau.
11. En els supòsits d’exempció que es regulen en els apartats 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8, el transmetent haurà d’ingressar la quota tributària corresponent cas que l’adquirent, alieni de forma onerosa o lucrativa el bé en un termini inferior a tres anys.
1.2 Llei de l’impost sobre la Renda de les Persones Físiques
Pel que fa a l’IRPF, d’acord amb l’apartat 4 de l’article 4, relatiu al fet generador de l’impost, la transmissió no estarà subjecta a l’impost.
Article 4.- Fet generador
4. No estan subjectes a aquest impost les rendes següents:
a) Els guanys i les pèrdues de capital derivats de les transmissions de béns que estiguin subjectes a l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.
Per tant, la dissolució de la CB com a conseqència de les donacions efectuades entre els partícips de la mateixa , no es trobarà subjecta a IRPF però es trobarà subjecta i exempta de l’impost sobre les Plusvàlues. No obstant, per tal de mantenir l’exempció de l’impost sobre les Plusvàlues, en el termini de 3 anys posteriors a la donació no es podrà efectuar cap transmissió ja sigui a títol onerós o lucratiu.
2. Impostos indirecte: IGI-ITP
L’apartat b) de l’article 7.2 de la Llei 11/2012 de l’IGI disposa el següent:
2. També tenen la consideració de lliurament de béns:
b) Les aportacions no dineràries, efectuades pels obligats tributaris de l’impost d’elements del seu patrimoni empresarial o professional a societats o comunitats de béns o qualsevol altre tipus d’entitats i les adjudicacions d’aquesta naturalesa en cas de dissolució o liquidació total o parcial d’aquestes entitats.
D’acord amb l’anterior, es podria interpretar que com a conseqència de la dissolució de la comunitat de béns, es meritaria IGI. No obstant, atès que la dissolució de la CB és conseqència de la donació efectuada entre els Srs. A i B, a efectes de determinar la subjecció de la donació a l’IGI, caldrà analitzar la consideració d’empresaris dels transmitents.
a) El Sr. B no té la consideració d’empresari a efectes d’IGI, per tant, l’operació estaria subjecta a l’Impost sobre Transmissions Patrimonials, però atès el vincle familiar entre donant i donatari es podrà aplicar l’exempció de l’article 4.5 de la Llei.
Article 4.- Exempcions (Llei ITP)
Resten exemptes de l’impost:
5.
Les transmissions a títol gratuït de béns immobles així com les constitucions o cessions de drets reals sobre els mateixos,
realitzades entre cònjuges, entre persones que integrin les unions estables de parella regulades a la
Llei 4/2005, de 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella, o les realitzades entre
persones físiques que tinguin un grau de parentiu per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent i/o col·lateral fins a tercer grau.
b) La Sra. A té la consideració d’empresària a efectes d’IGI, però té tal condició per l’activitat d’arrendament d’uns immobles que no són l’objecte de la donació i per tant, per l’operació objecte de la consulta no té tal condició, de manera que la donació a favor del seu germà estarà subjecta a l’impost sobre Transmissions Patrimonials i es podria aplicar l’exempció de l’article 4.5 transcrit anteriorment.
Per tant, la dissolució de la CB com a conseqència de les donacions efectuades entre els partícips de la mateixa és trobarà no subjecta a IGI i subjecta i exempta d’ITP.
En virtut dels expositius anteriors, SOL·LICITA que tenint per formulada l’anterior consulta, es procedeixi a la seva contestació segons la informació proporcionada, sol·licitant la determinació dels criteris administratius corresponents en relació a la tributació tant a efectes d’impostos directes com indirectes de les donacions efectuades entre els consultants.
Resposta
Amb referència a les qüestions sobre la imposició directa, als efectes de l’impost sobre les plusvàlues en el transmissions patrimonials immobiliàries, us informem que el Decret legislatiu, del 29-4-2015, de publicació del text refós de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, a l’article 1 estableix que:
“Article 1. Naturalesa jurídica
1. L’impost sobre plusvàlues immobiliàries és un tribut de naturalesa directa que grava l’increment del valor dels béns immobles que es posi de manifest per les transmissions, oneroses o lucratives, “inter vivos” de béns immobles, així com per les constitucions o cessions de drets reals sobre aquests mateixos béns, en els termes descrits en la present Llei.
2. L’impost s’exigeix segons la veritable naturalesa jurídica de l’acte o contracte, amb independència de la denominació que les parts li donin.
3. Als efectes de l’impost, es consideren béns immobles les instal·lacions de qualsevol tipus establertes amb caràcter permanent, que no siguin transportables per la seva forma de construcció i encara que el terreny sobre el qual es trobin situades no pertanyi al propietari dels béns immobles.”
El Decret legislatiu, del 29-4-2015, de publicació del text refós de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, a l’article 3, apartat 1, estableix que:
“Article 3. Fet generador
1. Estan subjectes a aquest impost les plusvàlues que es posin de manifest en les transmissions patrimonials, oneroses o lucratives “inter vivos”, de tota classe de béns immobles, així com en la constitució o en la cessió de drets reals sobre els béns immobles.”
Segons la informació proporcionada, entenem que en el cas exposat a la consulta es porta a terme una permuta i, per tant, considerem que existeixen dos transmissions de béns immobles. Conseqüentment, les plusvàlues derivades de les operacions en qüestió estan subjectes a l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, tal com estableix el Decret legislatiu, del 29-4-2015, de publicació del text refós de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, a l’article 3, apartat 1.
Amb referència a les qüestions relacionades amb l’impost sobre la renda de les persones físiques us informem que, si els consultants duen a terme una activitat econòmica i els béns immobles objecte de la transmissió hi estan afectes, el Decret legislatiu, del 29-4-2015, de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a l’article 14 estableix que:
“
Article 14. Rendes íntegres d’activitats econòmiques
1. Es consideren “rendes íntegres d’activitats econòmiques” les que, procedint del treball personal i del capital conjuntament, o d’un sol d’aquests factors, impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.
2. L’obligat tributari que realitzi l’activitat d’arrendament de béns immobles pot optar per tributar d’acord amb el que es preveu en els
articles 20 i 21, com a rendes del capital immobiliari.
Aquesta opció s’exerceix en la declaració que s’ha de presentar per aquest impost i vincula l’obligat tributari durant el període impositiu en què exerceixi i els dos períodes impositius següents.
3. Els administradors i els membres dels òrgans d’administració de societats mercantils o d’altres entitats apliquen les disposicions d’
aquesta secció tercera per determinar les rendes corresponents a les retribucions percebudes per aquests conceptes.
4. Les rendes es presumeixen obtingudes pels que realitzin de forma habitual, personal i directa l’ordenació dels mitjans de producció i els recursos humans destinats a l’activitat. Es considera que compleixen aquests requisits els titulars de les activitats econòmiques, llevat de prova en contrari.”
El Decret legislatiu, del 29-4-2015, de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a l’article 15 estableix que:
“
Article 15. Rendes netes d’activitats econòmiques
1. En el mètode de determinació directa, les rendes netes d’activitats econòmiques es calculen segons el que preveu l’
article 16.
2. En el sistema de determinació objectiva, la base de tributació es calcula aplicant les regles que estableix l’
article 17.
3. En tot cas, es valoren d’acord amb el seu valor normal de mercat els béns o serveis que els obligats tributaris cedeixin o prestin a tercers no vinculats de forma gratuïta o destinin a l’ús o consum propi.
Igualment, quan hi hagi una contraprestació i sigui notòriament inferior al valor normal en el mercat dels béns i serveis, es pren aquest darrer valor com a criteri de valoració.”
D’altra banda, el Decret legislatiu, del 29-4-2015, de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a l’article 16 estableix que:
“
Article 16. Determinació directa dels rendiments de les activitats econòmiques
1. La determinació de la renda de les activitats econòmiques en la modalitat d’estimació directa es fa d’acord amb les normes de l’impost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquesta Llei.
2. En matèria de deducció de despeses, es tenen en compte les regles següents:
a) Són deduïbles les amortitzacions en relació amb béns i drets destinats a l’activitat econòmica realitzades d’acord amb l’
article 10 de la Llei de l’impost sobre societats. No poden ser objecte de deducció de la base de tributació les amortitzacions, correccions de valor o provisions que es puguin realitzar sobre béns o drets que es considerin no destinats a l’activitat econòmica.
b) No són deduïbles les quotes de tributació que, si escau, l’obligat tributari hagi satisfet per l’impost comunal sobre els rendiments arrendataris i per l’impost comunal de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals.
c) Quan sigui degudament acreditat, amb l’oportú contracte laboral i l’afiliació corresponent a la Seguretat Social, que el cònjuge o els fills de l’obligat tributari treballen habitualment i amb continuïtat en les activitats econòmiques desenvolupades per aquest obligat, es dedueixen per a la determinació de la renda les retribucions estipulades amb cadascun d’ells, sempre que no siguin superiors a les de mercat corresponents a la seva qualificació professional i treball acomplert.
d) Quan el cònjuge o els fills de l’obligat tributari realitzin cessions de béns o drets, acreditades mitjançant els contractes corresponents, que serveixin a l’objecte de l’activitat econòmica de què es tracti, es dedueix, per determinar la renda del titular de l’activitat, la contraprestació estipulada, sempre que no excedeixi el valor de mercat. La càrrega de la prova d’aquest valor de mercat correspon a l’empresari o professional, i la deducció es denega en cas que no sigui possible acreditar-lo.
e) No són deduïbles les contribucions de l’empresari o professional a plans de pensions o instruments de previsió social que compleixin una funció anàloga quan ell en sigui el beneficiari.”
El Decret legislatiu, del 29-4-2015, de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a l’article 24, a l’apartat 1, 2 i 3 estableix que:
“Article 24. Concepte
1. Als efectes d’aquest impost, es consideren “guanys i pèrdues de capital” les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes.
2. S’estima que no hi ha alteració en la composició del patrimoni en els casos següents:
a) En els supòsits de divisió de la cosa comuna.
b) En les transmissions de béns i en les constitucions i cessions de drets realitzades pels cònjuges a la comunitat conjugal, així com les que efectuï qualsevol dels cònjuges a favor de l’altre en el marc de la modificació de la comunitat conjugal.
c) En la dissolució de l’associació de guanys, en l’extinció del règim econòmic matrimonial de participació o en l’extinció del règim econòmic matrimonial de separació de béns, quan per imposició legal o resolució judicial es produeixin adjudicacions per causa diferent de la pensió compensatòria.
d) En la dissolució de comunitats de béns.
En tot cas, els béns i els drets als quals s’apliquin les lletres anteriors conserven el valor d’adquisició originari, sense que la circumstància que s’hi descriu n’impliqui una modificació del valor a efectes impositius.
3. Així mateix, es considera que no hi ha guany o pèrdua de capital en els supòsits següents:
a) En la reducció de capital. Quan la reducció de capital, sigui quina sigui la seva finalitat, doni lloc a l’amortització de valors o participacions, es consideren amortitzades les adquirides en primer lloc, i el seu valor d’adquisició es distribueix proporcionalment entre la resta de valors homogenis que romanguin en el patrimoni del contribuent. Quan la reducció de capital no afecti de la mateixa manera tots els valors o les participacions propietat del contribuent, s’entén referida a les adquirides en primer lloc. No obstant això, quan la reducció de capital tingui per finalitat la devolució d’aportacions, l’import d’aquesta devolució minora el valor d’adquisició dels valors afectats, fins a la seva anul·lació. L’excés que en pugui resultar té la consideració de dividend. Aquest règim és aplicable a la devolució de la prima d’emissió així com a la d’altres aportacions realitzades pels socis amb independència de la seva finalitat.
b) En les transmissions lucratives inter vivos de qualsevol tipus de béns o drets, sempre que es facin en favor de persones físiques que estiguin unides al transmitent per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al tercer grau inclusivament.
En tot cas, els béns o drets objecte de la transmissió esmentada conserven el valor d’adquisició originari, sense que la circumstància que s’hi descriu n’impliqui una modificació del valor a efectes impositius.
c) En les aportacions no dineràries de qualsevol tipus de béns o drets realitzades en favor de societats en què tots els accionistes i les persones físiques que aporten els béns o drets esmentats tinguin entre ells un parentiu per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent i/o col·lateral fins a tercer grau, o siguin cònjuges, o siguin persones que integrin les unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella.
En tot cas, les participacions de la societat destinatària de l’aportació rebudes per la persona que efectua l’aportació conserven, a efectes impositius, el valor d’adquisició originari dels béns o drets aportats.”
El Decret legislatiu, del 29-4-2015, de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, a l’article 9, apartat 3, estableix que:
D’altra banda, el Decret legislatiu, del 29-4-2015, de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, a l’article 15 estableix que:
“
Article 15. Regles de valoració
1. Els elements patrimonials es valoren segons el preu d’adquisició o el cost de producció, determinat d’acord amb les regles que estableix el
Pla general de comptabilitat.
2. Es valoren pel seu valor normal de mercat els elements patrimonials següents:
a) Els transmesos o adquirits a títol lucratiu.
b) Els aportats a entitats i els valors rebuts en contraprestació.
c) Els transmesos als socis per causa de dissolució, separació d’aquests socis, reducció del capital amb devolució d’aportacions, repartiment de la prima d’emissió i distribució de beneficis.
d) Els transmesos en virtut de fusió, absorció i escissió total o parcial.
e) Els adquirits per permuta.
f) Els adquirits per canvi o conversió. S’entén per “valor normal del mercat” el que hagi estat acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurídics idèntics o similars.
3. En els casos que preveuen les lletres a), b), c) i d) de l’apartat anterior, l’entitat transmissora integra en la seva base de tributació la diferència entre el valor normal de mercat dels elements transmesos i el seu valor a efectes comptables o fiscals, si aquest valor és diferent d’aquell.
En els casos que preveuen les lletres e) i f) de l’apartat anterior, les entitats integren en la base de tributació la
diferència entre el valor normal del mercat dels elements adquirits i el valor comptable o fiscal dels lliurats.
En l’adquisició a títol lucratiu, l’entitat adquirent integra en la seva base de tributació el valor normal de mercat de l’element patrimonial adquirit.
La integració en la base de tributació de les rendes a què es refereix aquest article s’ha d’efectuar en el període impositiu en què es realitzin les operacions de les quals deriven aquestes rendes.
A l’efecte del que preveu aquest apartat, no s’entenen com a “adquisicions a títol lucratiu” les subvencions.
4. En la reducció de capital amb devolució d’aportacions s’integra en la base de tributació de les entitats que siguin socis o partíceps l’excés del valor normal de mercat dels elements rebuts sobre el valor comptable o fiscal de la participació.
La mateixa regla s’aplica en el cas de distribució de la prima d’emissió d’accions o participacions.
5. En la distribució de beneficis s’ha d’integrar en la base de tributació de les entitats que siguin socis o partíceps el valor normal de mercat dels elements rebuts.
6. En la dissolució d’entitats i separació de les entitats que siguin socis o partíceps s’integra en la base de tributació d’aquests socis o partíceps la diferència entre el valor normal de mercat dels elements rebuts i el valor comptable o fiscal de la participació anul·lada.
7. En la fusió, absorció o escissió total o parcial s’integra en la base de tributació dels socis persones jurídiques la diferència entre el valor normal del mercat de la participació rebuda i el valor comptable o fiscal de la participació anul·lada.
8. La reducció de capital la finalitat de la qual sigui diferent de la devolució d’aportacions no determina per a les entitats que siguin socis o partícips rendes, positives o negatives, integrables en la base de tributació.
9. El traspàs d’actius i de passius dels quals sigui titular l’obligat tributari d’aquest impost, en el marc d’un procediment de resolució previst en la
Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, no generarà per al titular dels béns, drets o obligacions cap renda susceptible d’integrar-se en la base de tributació per aquest impost.
A l’efecte del còmput de les rendes que l’obligat tributari obtingui posteriorment en relació amb els actius i passius esmentats, s’ha de tenir en compte el valor d’adquisició original.
Aquesta disposició no és aplicable a les entitats bancàries objecte del procediment de resolució.”
Vist el contingut de l’article 24, apartat 1 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, entenem que les rendes derivades de la transmissió de béns afectes a l’activitat econòmica tenen la consideració de rendiment d’activitat econòmica.
D’altra banda, la determinació de la renda de les activitats econòmiques en la modalitat d’estimació directa es fa d’acord amb les normes de l’impost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
Concretament, l’article 9, apartat 3, de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, estableix que, en el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i el Pla general de comptabilitat, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el capítol quart d’aquesta Llei. En el cas en qüestió, tal com estableix l’article 15, apartat 2.e) de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, els béns immobles adquirits per permuta es valoren a valor normal de mercat. S’entén per valor normal del mercat el que hagi estat acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurídics idèntics o similars. D’altra banda, les persones que efectuen la permuta han d’integrar en la base de tributació de l’activitat econòmica la diferència entre el valor normal del mercat dels elements adquirits i el valor comptable o fiscal dels lliurats.
En relació amb la imposició indirecta, us informem que el Decret legislatiu de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte a l’article 5 estableix que:
“Article 5. Concepte d’activitat econòmica i d’empresari o professional
1. Són activitats econòmiques les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.
L’activitat d’arrendament de béns té la consideració d’activitat econòmica.
2. A l’efecte d’aquesta Llei, es consideren empresaris o professionals les persones físiques o entitats que realitzin activitats econòmiques.
3. S’entenen realitzades en el desenvolupament de l’activitat econòmica les transmissions o cessions d’ús a tercers de la totalitat o part de qualsevol bé o dret que integrin el patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari, fins i tot les efectuades amb motiu del cessament en l’exercici de les activitats econòmiques que determinen la subjecció a l’impost.
4. No tenen la consideració d’empresaris o professionals als efectes d’aquest impost quan l’import dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats no superi la xifra anual de 40.000 euros, excepte que de forma expressa optin per ser considerats com a tals. A l’efecte de determinar l’import anterior, no es tenen en compte les transmissions de béns d’inversió i s’exclou, si escau, l’impost general indirecte. L’import es prorrateja en la part corresponent a l’any natural en cas d’inici d’activitat.
En el cas de les activitats agrícoles i ramaderes, el llindar indicat en el paràgraf anterior se situa en la xifra anual de 150.000 euros.
Els empresaris o els professionals que optin per ser considerats com a tals, ho han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any en què hagi de tenir efecte. Una vegada hagin optat per ser considerats empresaris o professionals, s’ha de mantenir aquesta situació durant un termini mínim de tres anys, i per sol·licitar-ne la baixa cal que hi renunciïn comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior a l’any en què hagi de tenir efecte.
El procediment i la forma de la sol·licitud per ser considerat empresari s’establiran reglamentàriament.”
D’altra banda, el Decret legislatiu de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte a l’article 52,apartat 2 estableix que:
“Article 52. Obligats tributaris en els lliuraments de béns i les prestacions de serveis
2. Tenen la consideració d’obligats tributaris les societats civils, les comunitats de béns i altres entitats que, sense tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o un patrimoni separat, quan realitzen operacions subjectes a l’impost. En aquests supòsits responen del pagament de l’impost de forma solidària, i per la totalitat del deute tributari, els socis, comuners, partícips o, en general, els titulars finals d’aquesta entitat.”
El Decret legislatiu de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte a l’article 7, apartat 2.b), estableix que:
“Article 7. Concepte de lliurament de béns
2. També tenen la consideració de lliurament de béns:
b) Les aportacions no dineràries, efectuades pels obligats tributaris de l’impost, d’elements del seu patrimoni empresarial o professional a societats o comunitats de béns o qualsevol altre tipus d’entitats i les adjudicacions d’aquesta naturalesa en cas de dissolució o liquidació total o parcial d’aquestes entitats.”
La Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000, a l’article 1, apartat 2, en la versió que li va donar la disposició addicional primera de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, estableix que:
“Article 1. Naturalesa jurídica
2. L’impost s’exigeix segons la veritable naturalesa jurídica de l’acte o contracte, amb independència de la denominació que les parts li hagin donat. No estan subjectes a aquest impost les transmissions
patrimonials de béns immobles realitzades pels empresaris i els professionals en el marc de la seva activitat empresarial o professional quan estiguin subjectes o no subjectes a l’Impost general indirecte.”
Vist el contingut de la normativa anterior, entenem que si la comunitat de béns esmentada a la consulta té la consideració d’empresari als efectes de l’impost general indirecte i els béns immobles objecte de la transmissió estan afectes a l’activitat empresarial de l’entitat en qüestió, les transmissions que efectua l’entitat als seus membres estan subjectes a l’impost. D’altra banda, entenem que en el supòsit mencionat s’hi aplica l’apartat 2 de l’article 1, de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000, en la versió que li va donar la disposició addicional primera de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte i, per tant, les transmissions efectuades per la comunitat de béns als seus membres no estan subjectes a l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries.