Consulta que fa referència a la retenció de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals i a l’aplicació del CDI entre Andorra i França sobre les rendes derivades del desenvolupament de l’activitat de reassegurança obtingudes per empreses residents fiscals a França.
| Número de consulta |
CV0077-2017 |
| Data d’emissió |
07/03/2017 |
| Normativa |
· Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal
· Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda
· Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals |
ANTECEDENTS
D’acord amb el que disposa l’article 65 de la Llei 21/2014 de Bases de l’Ordenament Tributari de 16 d’octubre de 2014, l’entitat consultant, formula la següent Consulta Tributària, els efectes de la qual seran aplicables en les declaracions de l’Impost sobre la Renda dels no Residents a presentar amb posterioritat a la recepció de la resposta a la present Consulta.
Es manifesta expressament que en el moment de presentació de la present consulta, la consultant no té coneixement de que s’estigui tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària de la consulta plantejada.
Antecedents:
En el marc de la seva activitat, l’entitat consultant cedeix primes en reassegurança a reasseguradors no-residents fiscals a Andorra, entre ells, reasseguradors residents fiscals a Espanya i a França.
Consulta:
Aplicació de l’article 7 del Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya així com de l’article 7 del Conveni entre el Principat d’Andorra i la República Francesa per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal per tal de determinar la subjecció a la retenció de l’1,5% establerta en l’article 29 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre la Renda dels No-Residents fiscals (en endavant, IRNR).
Normativa aplicable:
L’article 7 del Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya relatiu als beneficis de les empreses estableix el següent:
“1. Els beneficis d’una empresa d’un Estat contractant estan sotmesos a imposició exclusivament en aquest Estat, llevat que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat.
(...)
“6. Quan els beneficis inclouen elements de renda que s’han tractat per separat en altres articles d’aquest Conveni, les disposicions d’aquests articles no es veuen afectades per les disposicions del present article.”
Paral·lelament, l’article 7 del Conveni entre el Principat d’Andorra i la República Francesa també relatiu als beneficis de les empreses estableix:
“1. Els beneficis d’una empresa d’un Estat contractant només estan sotmesos a imposició en aquest Estat, a menys que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent.
(...)
6. Quan els beneficis inclouen elements de renda que s’han tractat per separat en altres articles d’aquest Conveni, les disposicions d’aquests articles no es veuen afectades per les disposicions d’aquest article.
Per altra banda, l’article 8 de la Llei de l’IRNR, estableix que el fet generador de l’impost és l’obtenció de rendes, dineràries o en espècie, en el territori d’Andorra, per part dels obligats tributaris de l’impost. Al respecte l’article 4 de la Llei estableix que són obligats tributaris de l’impost, les persones físiques i les persones jurídiques no-residents fiscals al Principat d’Andorra que obtinguin rendes, que d’acord amb la Llei es considerin generades en aquest territori.
Al respecte l’article 9 de la Llei de l’IRNR, determina que:
“1. Es consideren rendes obtingudes en territori andorrà les provinents d’activitats desenvolupades dins del territori esmentat, les que procedeixin de béns situats a Andorra o les que provinguin de drets exercitables o utilitzables al Principat.
2. En particular, es consideren rendes obtingudes en el territori andorrà totes aquelles que siguin satisfetes per persones jurídiques residents a Andorra, o per persones físiques, que siguin empresaris o professionals residents a Andorra; excepte que les rendes corresponguin a drets o prestacions contractades, realitzades i utilitzades fora del territori andorrà”.
Per altra banda, els articles 25 i 29 de la Llei de l’IRNR estableixen que la base de tributació corresponent als rendiments derivats d’operacions de reassegurança està constituïda pels imports de les primes cedides, en reassegurança, al reassegurador no-resident fiscal i que el tipus de gravamen per aquest tipus de rendiments és de l’1,5%.
QÜESTIÓ PLANTEJADA
D’acord amb els preceptes normatius transcrits anteriorment, entenem que seria correcte interpretar que atès que els rendiments derivats d’operacions de reassegurança no es troben regulats de forma específica en cap dels articles del Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya ni en els articles del Conveni entre el Principat d’Andorra i la República Francesa, en ambdós casos es podria aplicar l’aplicar l’article 7 dels respectius convenis relatius al beneficis de les empreses i que, per tant, els rendiments derivats d’operacions de reassegurança no es troben subjectes a retenció.
En virtut dels expositius anteriors, SOL·LICITA que tenint per formulada l’anterior consulta, es procedeixi a la seva contestació segons la informació proporcionada, sol·licitant la confirmació de que els rendiments provinents de la cessió de primes en reassegurança a reasseguradors residents fiscals a Espanya i França no es troben subjectes a retenció a l’IRNR.
Resposta
En relació amb la vostra consulta, us informem que el Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal, a l’article 7 disposa que:
“Article 7. Beneficis de les empreses
1. Els beneficis d’una empresa d’un Estat contractant estan sotmesos a imposició exclusivament en aquest Estat, llevat que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat. Si l’empresa exerceix la seva activitat de tal manera, els beneficis de l’empresa poden ser imposables a l’altre Estat però només en la mesura que siguin imputables a aquest establiment permanent.
2. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 3, quan una empresa d’un Estat contractant exerceix la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, s’imputen en cadascun dels Estats contractants a aquest establiment permanent els beneficis que hauria pogut realitzar si hagués constituït una empresa distinta i independent que exercís activitats idèntiques o similars en condicions idèntiques o similars i que tractés amb total independència amb l’empresa de la qual constitueix un establiment permanent.
3. Per determinar els beneficis d’un establiment permanent, s’admet la deducció de les despeses realitzades per als fins d’aquest establiment permanent, incloent-hi les despeses de direcció i els costos generals d’administració per als mateixos fins, ja sigui en l’Estat on se situa aquest establiment permanent, ja sigui arreu.
4. No es pot imputar cap benefici a l’establiment permanent pel sol fet de la compra de béns o de mercaderies per a l’empresa per part d’aquest establiment permanent.
5. A l’efecte dels apartats anteriors, els beneficis imputables a l’establiment permanent es determinen cada any segons el mateix mètode, tret que existeixin motius vàlids i suficients per procedir altrament.
6. Quan els beneficis inclouen elements de renda que s’han tractat per separat en altres articles d’aquest Conveni, les disposicions d’aquests articles no es veuen afectades per les disposicions del present article.”
D’altra banda, el Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda, a l’article 7 disposa que:
“Article 7. Beneficis de les empreses
1. Els beneficis d’una empresa d’un Estat contractant només estan sotmesos a imposició en aquest Estat, a menys que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat. Si l’empresa exerceix la seva activitat de tal manera, els beneficis de l’empresa són imposables a l’altre Estat però només en la mesura que siguin imputables a aquest establiment permanent.
2. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 3, quan una empresa d’un Estat contractant exerceix la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, s’imputen a aquest establiment permanent en cadascun dels Estats contractants els beneficis que hauria pogut realitzar si hagués constituït una empresa distinta que exercís activitats idèntiques o anàlogues en condicions idèntiques o anàlogues i que es tractés de forma totalment independent de l’empresa de la qual constitueix un establiment permanent.
3. Per determinar els beneficis d’un establiment permanent, s’admet la deducció de les despeses realitzades per als fins d’aquest establiment permanent, incloent-hi les despeses de direcció i els costos generals d’administració per als mateixos fins, ja sigui en l’Estat on se situa aquest establiment permanent, ja sigui arreu.
4. No es pot imputar cap benefici a l’establiment permanent pel sol fet de comprar mercaderies per a l’empresa.
5. A efectes dels apartats anteriors, els beneficis imputables a l’establiment permanent es determinen cada any segons el mateix mètode, tret que no existeixin motius vàlids i suficients per procedir altrament.
6. Quan els beneficis inclouen elements de renda que s’han tractat per separat en altres articles d’aquest Conveni, les disposicions d’aquests articles no es veuen afectades per les disposicions d’aquest article.”
El Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, a l’article 4 estableix que:
El Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, a l’article 8 estableix que:
“Article 8. Fet generador
1. Constitueix el fet generador l’obtenció de rendes, dineràries o en espècie, en el territori d’Andorra, per part dels obligats tributaris d’aquest impost, de conformitat amb el que s’estableix als articles següents.”
El Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, a l’article 9 estableix que:
“Article 9. Rendes obtingudes en territori andorrà
1. Es consideren rendes obtingudes en territori andorrà les provinents d’activitats desenvolupades dins del territori esmentat, les que procedeixin de béns situats a Andorra o les que provinguin de drets exercitables o utilitzables al Principat.
2. En particular, es consideren rendes obtingudes en el territori andorrà totes aquelles que siguin satisfetes per persones jurídiques residents a Andorra, o per persones físiques, que siguin empresaris o professionals residents a Andorra; excepte que les rendes corresponguin a drets o prestacions contractades, realitzades i utilitzades fora del territori andorrà.”
El Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, a l’article 34, apartat 4, estableix que:
Vist el contingut de l’article 7 del Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal i el contingut de l’article 7 del Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda, entenem que els beneficis empresarials provinents del desenvolupament de l’activitat de reassegurança obtinguts per una empresa resident a Espanya o per una empresa resident a França estaran exempts de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals i, per tant, les rendes en qüestió no estaran sotmeses a retenció, llevat que les empreses beneficiàries de les rendes exerceixin les seves activitats mitjançant un establiment permanent en territori andorrà.