Consulta vinculant en relació a la deducctibilitat de les quotes de l’impost suportades per adquisició de béns immobles.
| Número de consulta |
CV0079-2017 |
| Data d’emissió |
22/03/2017 |
| Normativa |
· Decret legislatiu del 16-3-2016 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte |
ANTECEDENTS
CONSULTA TRIBUTÀRIA:
Us Escric com a Administrador d’un edifici situat a Andorra la Vella i atenent als termes i requisits establerts a l’article 65 de la llei de bases de l’ordenament tributari i el seu reglament, us informo de que en el moment de presentar aquest escrit no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributaria que li correspongui plantejat en aquesta consulta.
OBJECTE:
La Sra. A amb el 50% de la propietat, la Sra. B amb el 25% i el Sr. C amb el 25%, propietaris actuals de l’Edifici situat a Andorra la Vella dedicat l’arrendament d’habitatges i locals comercials valoren dividir-lo en 4 parts.
La primera part a favor d’una societat de nova creació formada per ells mateixos per tal de gestionar l’arrendament dels locals comercials i la 1a planta.
Les tres altres parts a favor de cada propietari individualment que gestionarien els respectius arrendaments d’habitatges. La Sra. A passaria a ser la propietària de la 2a i 5a planta, la Sra. B seria la propietària de la 4a planta i finalment el Sr. C seria propietari de la 3a.
L’actual propietat efectuaria la transmissió per un valor aproximat de 4.800.000€ incloent un IGI repercutit de 206.698,56€
QÜESTIÓ PLANTEJADA
El dubte és saber si, per una banda, la nova societat que incorporaria l’actiu com a una aportació dels socis per una import aproximat de 2.200.000€ podria deduir-se l’IGI suportat en l’adquisició de 94.736,84€ de les seves declaracions.
Per l’altra banda, si els tres nous propietaris podrien deduir-se l’IGI suportat en l’adquisició de la seva part valorada en uns 2.600.000€. El Sr. C i la Sra. B adquiririen la 3a i 4a planta respectivament valorades en uns 600.000€ cada una (IGI suportat 25.837,32€ cada un) i la Sra. A la planta 2a i 5a valorades 1.400.000€ (IGI suportat 60.287,08€) tenint en compte que:
Els únics rendiments objecte de tributació que obtindrien el Sr. C i la Sra. B serien d’uns 15.000€ anuals cada un, sempre i quan demanessin l’autorització de ser considerats empresaris.
Els únics rendiments objecte de tributació de la Sra. A serien d’uns 13.000€ anuals i el pis de la planta 2a (2-1) està i seguiria com a habitatge d’aquesta persona i, per tant, no afecte a cap activitat econòmica.
PERIODE D’APLICACIÓ:
El període en el qual s’efectuaria la transmissió seria l’any 2017.
Resposta
En relació amb la vostra consulta, us informem que el Decret legislatiu del 16-3-2016 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, a l’article 5 estableix que:
“Article 5. Concepte d’activitat econòmica i d’empresari o professional
1. Són activitats econòmiques les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.
L’activitat d’arrendament de béns té la consideració d’activitat econòmica.
2. A l’efecte d’aquesta Llei, es consideren empresaris o professionals les persones físiques o entitats que realitzin activitats econòmiques.
3. S’entenen realitzades en el desenvolupament de l’activitat econòmica les transmissions o cessions d’ús a tercers de la totalitat o part de qualsevol bé o dret que integrin el patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari, fins i tot les efectuades amb motiu del cessament en l’exercici de les activitats econòmiques que determinen la subjecció a l’impost.
4. No tenen la consideració d’empresaris o professionals als efectes d’aquest impost quan l’import dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats no superi la xifra anual de 40.000 euros, excepte que de forma expressa optin per ser considerats com a tals. A l’efecte de determinar l’import anterior, no es tenen en compte les transmissions de béns d’inversió i s’exclou, si escau, l’impost general indirecte. L’import es prorrateja en la part corresponent a l’any natural en cas d’inici d’activitat.
En el cas de les activitats agrícoles i ramaderes, el llindar indicat en el paràgraf anterior se situa en la xifra anual de 150.000 euros.
Els empresaris o els professionals que optin per ser considerats com a tals, ho han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any en què hagi de tenir efecte. Una vegada hagin optat per ser considerats empresaris o professionals, s’ha de mantenir aquesta situació durant un termini mínim de tres anys, i per sol·licitar-ne la baixa cal que hi renunciïn comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior a l’any en què hagi de tenir efecte.
El procediment i la forma de la sol·licitud per ser considerat empresari s’establiran reglamentàriament.”
El Decret legislatiu del 16-3-2016 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, a l’article 62 estableix que:
“
Article 62. Requisits subjectius de la deducció
Poden fer ús del dret a deduir els obligats tributaris de l’impost que tinguin la condició d’empresaris o professionals d’acord amb el que estableix l’
article 5 d’aquesta Llei.”
El Decret legislatiu del 16-3-2016 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, a l’article 63 estableix que:
“Article 63. Limitacions del dret a deduir
1. Els empresaris o els professionals no poden deduir les quotes de l’impost suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que no s’afectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost. En qualsevol cas sí que podran deduir les quotes suportades en relació amb la seva activitat empresarial o professional efectuada fora del territori d’aplicació de l’impost i que haurien donat dret a deducció si s’haguessin efectuat dins el mateix territori.
2. Les quotes suportades per l’adquisició, la importació, el lloguer o la cessió d’ús per un altre títol de béns d’inversió que s’utilitzin en tot o en part en el desenvolupament de les activitats empresarials o professionals subjectes a l’impost previstes a l’apartat 1, es poden deduir d’acord amb les regles següents:
a) Quan es tracti de béns o serveis diferents dels compresos en les regles següents, en la mesura en què aquests béns o serveis hagin de ser utilitzats previsiblement, d’acord amb criteris fonamentats, en el desenvolupament de l’activitat empresarial o professional subjecta a l’impost.
b) Quan es tracti d’automòbils de turisme i els seus remolcs, ciclomotors i motocicletes, es presumiran afectats al desenvolupament de l’activitat empresarial o professional subjecta a l’impost prevista en l’apartat 1 en la proporció del 50%.
No obstant això, es presumeixen afectats al 100% al desenvolupament de l’activitat empresarial o professional subjecta a l’impost prevista en l’apartat 1 els automòbils següents:
- Automòbils mixtos utilitzats en el transport de mercaderies.
-Els utilitzats en la prestació de serveis de transport de viatgers mitjançant contraprestació.
- Els utilitzats en la prestació de serveis d’ensenyament de conductors o pilots mitjançant contraprestació.
- Els utilitzats per fer proves, demostracions o per promocionar vendes.
- Els utilitzats en els desplaçaments professionals dels representants o els agents comercials.
- Els utilitzats en serveis de vigilància.
c) El grau d’utilització dels béns o els serveis previstos a l’apartat 2, lletra a) d’aquest article l’ha d’acreditar l’obligat tributari per qualsevol mitjà de prova admès en dret.
En relació amb els béns previstos a l’apartat 2, lletra b), qui qüestioni el grau d’utilització presumptament establert, ja sigui l’obligat tributari o l’Administració, ha d’acreditar el grau efectiu d’utilització.”
Atès el contingut de l’article 62 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, els adquirents dels béns immobles podran deduir les quotes suportades de l’impost general indirecte derivades de l’operació mencionada a la consulta sempre que tinguin la consideració d’empresaris a efectes de l’impost general indirecte.
No obstant això, les quotes de l’impost general indirecte suportades seran deduïbles en la mesura en què els béns immobles adquirits hagin de ser utilitzats previsiblement, d’acord amb criteris fonamentats, en el desenvolupament de l’activitat econòmica subjecta a l’impost. El grau d’utilització dels béns immobles l’han d’acreditar els obligats tributaris per qualsevol mitjà de prova admès en dret, tal com estableix l’article 63.2c) de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.