“Article 3. Definicions generals

1. En el marc d’aquest Conveni, tret que el context requereixi una interpretació diferent:

d) el terme “persona” comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones;”

“Article 4. Resident

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió “resident d’un Estat contractant” designa qualsevol persona que, en virtut de la legislació d’aquest Estat, està subjecta a imposició en aquest Estat, per raó del seu domicili, residència, seu de direcció, o per qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i s’aplica tant a aquest Estat com a totes les seves entitats territorials. No obstant això, aquesta expressió no inclou les persones que estan subjectes a l’impost en aquest Estat exclusivament per rendes d’origen en aquest Estat o pel patrimoni que es troba en aquest Estat.”

“Article 4. Resident

3. De conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, quan una persona que no sigui persona física és resident dels dos Estats contractants, es considera resident només de l’Estat on té situada la seva seu de direcció efectiva.

“Article 10. Dividends

1. Els dividends pagats per una societat que és resident d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat contractant són imposables en aquest altre Estat.

2. No obstant això, aquests dividends també són imposables en l’Estat contractant d’on és resident la societat que paga els dividends, i en funció de la legislació d’aquest Estat, però si el beneficiari efectiu dels dividends és un resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir:

a) el 5 per cent de l’import brut dels dividends, si el beneficiari efectiu és una societat -altra que una societat de persones- que posseeix directament almenys el 10 per cent del capital de la societat que paga els dividends, o bé el 0% de l’import brut dels dividends, si el beneficiari efectiu posseeix directament i de forma ininterrompuda, com a mínim durant un període de 12 mesos, almenys el 10% del capital de la societat que paga els dividends o posseeix una participació a un preu d’adquisició de com a mínim 1.200.000 euros en la societat que paga els dividends;

b) el 15 per cent de l’import brut dels dividends, en tots els altres casos;

Aquest apartat no afecta la imposició de la societat respecte dels beneficis que serveixen per pagar els dividends.

3. El terme “dividends” utilitzat en aquest article designa les rendes procedents d’accions, accions o bons de gaudi, les parts de mines, parts de fundador o altres drets que permetin participar en els beneficis, excepte els crèdits, així com les rendes d’altres parts socials sotmeses al mateix règim fiscal que les rendes d’accions per la legislació d’on és resident la societat distribuïdora.

4. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels dividends, resident d’un Estat contractant, exerceix, en l’altre Estat contractant on resideix la societat que paga els dividends, una activitat empresarial mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i que té efectivament vinculada la participació generadora dels dividends. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

5. Quan una societat que és resident d’un Estat contractant obté beneficis o rendes de l’altre Estat contractant, aquest altre Estat no pot percebre cap impost sobre els dividends pagats per la societat, llevat que aquests dividends es paguin a un resident d’aquest altre Estat o que la participació generadora de dividends estigui vinculada efectivament a un establiment permanent situat en aquest altre Estat; ni recaptar cap impost, en concepte d’imposició de beneficis no distribuïts, pels beneficis no distribuïts de la societat, encara que els dividends pagats o els beneficis no distribuïts siguin en la seva totalitat o en part beneficis o rendes procedents d’aquest altre Estat.”

“Article 22. Eliminació de la doble imposició

2. Sense perjudici de les disposicions de la legislació andorrana relativa a l’eliminació de la doble imposició que no n’afecten el principi general, la doble imposició s’elimina de la manera següent:

a) Quan un resident d’Andorra obté rendes o posseeix patrimoni que, de conformitat amb les disposicions d’aquest Conveni, també són imposables a Luxemburg, Andorra acorda sobre l’impost que rep d’aquest resident una deducció d’un import igual a l’impost sobre la renda o sobre el patrimoni pagat a Luxemburg.

Aquesta deducció no pot, però, excedir la fracció de l’impost andorrà, calculat abans de la deducció, que correspon a les rendes o al patrimoni imposables a Luxemburg.”

“Article 4. Fet generador

3. Als efectes de la determinació de les bases de tributació i de liquidació i del càlcul de l’impost, la renda es classifica en renda general i renda de l’estalvi, en els termes següents:

b) Formen la renda de l’estalvi les rendes del capital mobiliari i els guanys i les pèrdues de capital.”

“Article 22 Rendes íntegres del capital mobiliari

Tenen la consideració de “rendes íntegres procedents del capital mobiliari” les següents:

1. Els dividends i altres rendes derivades de la participació en el patrimoni net d’entitats. En particular, el terme “dividends”, en el sentit d’aquest precepte, comprèn les rendes de les accions, les accions o els bons de gaudiment, les participacions, les parts de fundador o altres drets, excepte els de crèdit, que permetin participar en les utilitats d’una entitat per la condició de soci, accionista, associat o partícip. Tenen la mateixa consideració les distribucions de resultats procedents de qualsevol organisme d’inversió col·lectiva de dret andorrà regulat en la normativa aplicable a aquests organismes.”

“Article 24. Concepte

3. Així mateix, es considera que no hi ha guany o pèrdua de capital en els supòsits següents:

a) En la reducció de capital. Quan la reducció de capital, sigui quina sigui la seva finalitat, doni lloc a l’amortització de valors o participacions, es consideren amortitzades les adquirides en primer lloc, i el seu valor d’adquisició es distribueix proporcionalment entre la resta de valors homogenis que romanguin en el patrimoni del contribuent. Quan la reducció de capital no afecti de la mateixa manera tots els valors o les participacions propietat del contribuent, s’entén referida a les adquirides en primer lloc. No obstant això, quan la reducció de capital tingui per finalitat la devolució d’aportacions, l’import d’aquesta devolució minora el valor d’adquisició dels valors afectats, fins a la seva anul·lació. L’excés que en pugui resultar té la consideració de dividend. Aquest règim és aplicable a la devolució de la prima d’emissió així com a la d’altres aportacions realitzades pels socis amb independència de la seva finalitat.”

“Article 48. Deducció per eliminar la doble imposició internacional

1. Quan en la base de tributació de l’obligat tributari s’integrin rendes o guanys de capital obtinguts i gravats a l’estranger, es dedueix de la quota de tributació la menor de les dues quantitats següents:

a) L’import efectiu satisfet a l’estranger per raó d’un impost de característiques similars a aquest impost o a l’impost sobre la renda dels no residents fiscals que hagi sotmès a imposició l’obligat tributari sobre aquestes rendes o guanys.

b) L’import de la quota de tributació que correspondria pagar al Principat d’Andorra per les rendes esmentades si s’haguessin obtingut en territori andorrà. A l’efecte del càlcul d’aquest import, la base de tributació corresponent a la renda estrangera es determina d’acord amb la normativa d’aquest impost, i són únicament imputables a aquesta base de tributació les despeses específicament connectades amb la generació de la renda esmentada.

2. L’import de l’impost satisfet a l’estranger s’inclou en la renda d’acord amb el que preveu l’apartat anterior i, igualment, forma part de la base de tributació, encara que no sigui plenament deduïble.

3. Quan l’obligat tributari hagi obtingut en el període impositiu diverses rendes de l’estranger, la deducció es calcula conjuntament per a totes.

4. Les quantitats no deduïdes per insuficiència de quota de tributació es poden deduir en els tres períodes impositius que concloguin posteriorment. A aquest efecte, l’obligat tributari ha d’acreditar la procedència i la quantitat de la deducció que pretengui efectuar mitjançant l’exhibició dels suports documentals oportuns, sigui quin sigui el període en què es va originar el dret a la deducció.

5. Sense perjudici del que preveuen els apartats anteriors, quan en períodes impositius anteriors l’obligat tributari hagi obtingut rendes negatives netes a través d’un establiment permanent a l’estranger que s’hagin integrat en la base de tributació de l’entitat, la deducció només s’aplica posteriorment respecte de les rendes obtingudes per a l’establiment permanent esmentat a partir del moment en què se superi la quantitat d’aquestes rendes negatives.”

“Article 7. Residència fiscal i domicili fiscal

1. Es consideren residents fiscals en territori andorrà les entitats en les quals es doni algun dels requisits següents:

a) Que s’hagin constituït conforme a les lleis del Principat d’Andorra.

b) Que tinguin el seu domicili social al Principat d’Andorra.

c) Que tinguin la seva seu de direcció efectiva en territori del Principat d’Andorra. A aquest efecte, s’entén que una entitat té la seva seu de direcció efectiva en territori del Principat quan hi radiquin o s’hi exerceixin la direcció general i el control de la producció del conjunt de les seves activitats o negocis.

d) Que hagin traslladat la seva residència al Principat d’Andorra, des del moment en què s’hagi perfeccionat el trasllat del seu domicili a Andorra, d’acord amb el que determina la legislació mercantil.”