| Número de consulta |
CV0092-2017 |
| Data d’emissió |
27/07/2017 |
| Normativa |
Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats
Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques
Decret legislatiu del 5-04-2017 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte |
ANTECEDENTS
La Sra. A, en nom i representació de la societat consultant compareix i com millor procedeixi en Dret,
EXPOSA
I. Caràcter de la Consulta
Que segons l’article 65 la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, els obligats tributaris tenen dret a formular consultes escrites a l’Administració tributària i la seva resolució té caràcter vinculant per a l’Administració tributària respecte a la situació jurídica tributària del consultant en el mateix període de l’entrada de la consulta.
En aquest sentit es manifesta que en el moment de presentar la present consulta vinculant no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària plantejada a la consulta i es confirma que la consulta seria aplicable per a l’exercici 2017 i exercicis subsegüents.
II. Normativa aplicable
-Text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, publicat pel Decret legislatiu del 29-4-2015 (en endavant, TRLIS).
-Reglament de l’impost sobre societats i de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques aprovat pel Decret 13-06-2012.
-Text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte publicat pel Decret legislatiu del 5-04-2017 (en endavant, Llei de l’GI).
ANTECEDENTS
Amb data 1 de novembre de 2010 la Sra. A va firmar un mandat d’intermediació de venda en règim d’exclusiva d’un immoble situat a l’estranger amb el representant de la propietat.
En aquest sentit, el contracte establia en una clàusula el següent:
“La comissió d’intermediació es determinarà i s’entendrà meritada en el dia en què l’operació de compravenda estigui tancada completament, degudament quantificades les eventuals contingències materialitzades durant el període de garantia i conseqüentment alliberades, total o parcialment, les retencions d’imports i/o garanties bancàries generades com a conseqüència de la venda de l’immoble”
Aquesta clàusula s’inclou com a conseqüència de la importància de l’immoble i dels costums en aquest sector de garantir mitjançant aval bancari les possibles contingències que puguin sorgir.
Finalment la venda es va realitzar durant l’any 2011.
Tal i com s’ha comentat anteriorment, es va atorgar un aval bancari mitjançant el qual les societats compradores tenien dret a exigir la suma de la garantia, total o parcialment, mentre es mantingués la seva vigència per les possibles reclamacions mitjançant resolució administrativa o judicial ferma i definitiva.
Aquesta garantia té vigència fins al dia 30 de juny de 2017, data a partir de la qual s’entendria per tant com a meritada la comissió d’intermediació segons el contracte de mandat.
Addicionalment a la informació comentada, afegir que la consultant és una societat constituïda al 2016 de la qual la seva sòcia única i representant, la Sra. A va realitzar un canvi de residència a Andorra a l’abril del 2016 i seria resident fiscal a Andorra pels exercicis 2016 i 2017.
QÜESTIÓ PLANTEJADA
Segons l’exposició dels antecedents comentats anteriorment, es plantegen les següents
QÜESTIONS
La societat consultant té intenció de sol·licitar el règim especial de societats que intervenen en el comerç internacional per la comissió d’intermediació com a conseqüència de la venda de l’immoble situat a l’estranger que es meritaria a finals de juny del present exercici en aplicació de l’article 19.1 del TRLIS en tant que fiscalment es considera que:
“1. Els ingressos i les despeses s’imputen en el període impositiu en què es meritin, d’acord amb les regles que estableix el
Pla general de comptabilitat, atenent el corrent real de béns i serveis que aquells ingressos i despeses representen, amb independència del moment en què es produeixi el corrent monetari o financer, respectant l’adequada correlació entre els uns i els altres.”
La consultant té intenció de sol·licitar el mencionat règim en virtut de l’article 23.1.e) del TRLIS, com a conseqüència de la seva actuació com a comissionista en la venda de l’immoble situat a l’estranger i entenem que seria d’aplicació el mencionat article, ja que s’estableix que:
“1. Els obligats tributaris poden beneficiar-se d’una reducció del 80 per cent de la base de tributació corresponent als ingressos que resultin de les concessions o autoritzacions d’ús, cessions o llicències de drets, transmissions d’actius, béns o drets, o prestacions de serveis esmentats a continuació:
[...]
e) A aquest efecte, s’assimila a la prestació de serveis que es beneficia de la reducció que preveu aquest article l’activitat de compravenda internacional de mercaderies i de comissionista, agent o intermediari en general en compravendes internacionals de mercaderies i qualsevol altre tipus de béns, inclosos els immobles, situats fora de territori andorrà. [...]”
La consultant té llogat un local de més de 20m2 dedicat a l’activitat de compravenda internacional d’immobles des del desembre de 2016 i amb un treballador a mitja jornada també des del desembre del 2016.
És a dir, a falta de la inspecció corresponent, entendríem que es complirien els requisits establerts a l’article 23.2.a) del TRLIS, segons s’estableix seguidament:
“2. L’aplicació de la reducció de la base de tributació que estableix l’apartat anterior està subjecta al compliment dels condicionants següents:
[...]
a) Que l’obligat tributari disposi en territori andorrà per realitzar les activitats que esmenta l’apartat 1 d’una persona contractada almenys a mitja jornada i d’un local destinat exclusivament d’una superfície mínima de 20m2. [...]”
En aquest sentit, els requisits s’haurien donat per tot l’exercici 2017 i tenint en compte la literalitat de l’article 23.3 del TRLIS, el règim tindria efectes per a tot l’exercici impositiu en què es compleixin els requisits:
“3. L’aplicació d’aquest règim ha de ser sol·licitada per l’obligat tributari al ministeri encarregat de les finances a través d’un escrit en què s’identifiquin els sectors d’activitat als quals s’aplicarà i es fonamenti la concurrència dels condicionants que estableixen els apartats anteriors. El ministeri encarregat de les finances, d’acord amb el procediment que s’estableixi reglamentàriament, aprova o denega aquesta sol·licitud. La resolució que posi fi al procediment d’autorització per a l’aplicació d’aquest règim ha de notificar-se en un termini no superior a sis mesos, a comptar de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en qualsevol dels registres del ministeri encarregat de les finances o des de la data d’esmena d’aquesta sol·licitud a requeriment del ministeri encarregat de les finances. Si transcorre aquest termini sense que s’hagi produït una resolució expressa, la sol·licitud pot entendre’s desestimada. El règim produeix efectes des del mateix període impositiu en què es va presentar la sol·licitud. [...]”
En conseqüència de tot l’anterior, entendríem que la societat tindria dret a l’aplicació del règim especial de societats que intervenen en el comerç internacional pels ingressos procedents de la comissió de la venda de l’immoble.
Finalment, i tal i com s’ha inclòs als antecedents, el contracte de mandat establia que de forma indistinta, tant la Sra. A com una societat constituïda a tal efecte seria la part contractant que prestaria els serveis d’intermediació en la venda del mencionat immoble situat a l’estranger. En aquest sentit, la consultant és la societat constituïda a tal efecte per tal d’intermediari en l’operació i percebre el cobrament de la comissió.
Per altra banda, i en relació a la Llei d’IGI, l’article 4 estableix que estan subjecte a l’impost: “ [...] les prestacions de serveis realitzades en el territori andorrà per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l’activitat econòmica o en cada operació en particular.”
Entendríem per tant que la prestació del servei d’intermediació en la venda de l’immoble es trobaria subjecte a l’impost en el supòsit que es considerés que s’ha realitzat en territori andorrà.
Pel que fa a la prestació de serveis relatius als immobles, l’article 44.1 de la Llei de l’IGI estableix que s’entendran prestats en territori andorrà “els relatius a béns immobles arrelats a l’esmentat territori”. En conseqüència, entendríem que la prestació de serveis no es trobaria subjecte a l’impost d’IGI ja que l’immoble es troba situat a l’estranger.
I en virtut dels expositius anteriors,
SOL·LICITA
Que, tenint per formulada l’anterior consulta, es procedeixi a la seva contestació segons la informació proporcionada, sol·licitant els criteris administratius per considerar:
La possibilitat d’estar subjectes al règim especial de les societats que intervenen en el comerç internacional per l’ingrés corresponent a la comissió per la intermediació de la venda de l’immoble situat a l’estranger
Les implicacions fiscals de tota l’operativa a efectes d’IGI
Resposta
Amb referència a la primera qüestió exposada a la vostra consulta, vist que el contracte entre el consultant i el transmitent del bé immoble es va signar durant l’any 2010, que la transmissió de l’immoble es va efectuar a l’any 2011 i que la societat que té la intenció de sol·licitar el règim especial de societats que fan explotació internacional d’intangibles o intervenen en el comerç internacional regulat a l’article 23 del Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats es va constituir posteriorment als fets mencionats, el dret a percebre la comissió pel servei d’intermediació i d’assessorament en la transmissió del bé immoble s’atribueix a la persona física i no a la societat. Per tant, tenint en compte que la persona física consultant és resident fiscal a Andorra, en el cas en qüestió és aplicable el Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
Pel que fa a la imputació temporal de l’ingrés derivat del servei en qüestió, el Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a l’article 16.1 estableix que: “La determinació de la renda de les activitats econòmiques en la modalitat d’estimació directa es fa d’acord amb les normes de l’impost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquesta Llei.”
D’altra banda, el Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, a l’article 19.1 estableix que: “Els ingressos i les despeses s’imputen en el període impositiu en què es meritin, d’acord amb les regles que estableix el Pla general de comptabilitat, atenent el corrent real de béns i serveis que aquells ingressos i despeses representen, amb independència del moment en què es produeixi el corrent monetari o financer, respectant l’adequada correlació entre els uns i els altres.”
Atesa la informació proporcionada pel consultant i la normativa mencionada, l’ingrés derivat de la comissió pel servei d’intermediació i d’assessorament s’haurà d’imputar al rendiment de l’activitat econòmica de la persona física consultant durant el període impositiu 2017.
Amb relació a la subjecció a l’impost general indirecte del servei d’intermediació i d’assessorament per la venda de l’immoble ubicat a l’estranger, us informem que el Decret legislatiu del 5-04-2017 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, a l’article 43.1.a, disposa que: “Les prestacions de serveis s’entenen realitzades al territori andorrà en els casos que, exposats a continuació i sense perjudici del que disposa l’apartat 2 d’aquest article i l’article 44 d’aquesta Llei: a) Quan el destinatari és un empresari o professional que actua com a tal i té la seu de la seva activitat econòmica o un establiment permanent o, en el seu defecte, té el seu domicili o residència habitual a Andorra, sempre que es tracti de serveis que tenen per destinataris l’esmentada seu, l’establiment permanent, el domicili o la residència habitual.”
La Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, a l’article 43.2.d estableix que: “No s’entenen realitzats en territori andorrà els serveis que s’enumeren a continuació quan el seu destinatari no és un empresari o professional actuant com a tal i està establert o té el seu domicili o residència habitual fora del Principat d’Andorra, excepte que la utilització o explotació efectives dels serveis es produeixin en territori andorrà: d) Els d’assessorament, auditoria, enginyeria, gabinet d’estudis, advocacia, consultors, experts comptables o fiscals i altres similars, a excepció dels relacionats amb béns immobles segons el disposat a l’article 44.”
La mateixa Llei a l’article 44.1.d disposa que: “S’entenen prestats al territori andorrà els serveis següents: 1. Els relatius a béns immobles arrelats a l’esmentat territori. d) Els de gestió relatius a béns immobles o operacions immobiliàries.”
Atès el contingut dels articles anteriors, que el bé immoble està arrelat a l’estranger i que el destinatari del servei efectuat no està establert al Principat d’Andorra, amb independència que el destinatari actuï o no com a empresari, els serveis d’intermediació i assessorament realitzats per la consultant no es localitzen en territori andorrà. Consegüentment, la prestació de servei en qüestió no està subjecta a l’impost general indirecte.