Carregant...
 

CV0108-2018 Consulta vinculant a tributs, del 13 de març del 2018, deducció cotitzacions de la CASS dels administradors satisfetes per la societat i consideració com a rendes d’activitats econòmiques per l’administrador als efectes de l’IRPF

Inclòs per:
AATF
Tipus
Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres
Descripció:
CV0108-2018 Consulta vinculant a tributs, del 13 de març del 2018, deducció cotitzacions de la CASS dels administradors satisfetes per la societat i consideració com a rendes d’activitats econòmiques per l’administrador als efectes de l’IRPF
Data document:
13/03/2018
Impostos relacionats:
Impost Societats, IRPF
Texte:

Consulta vinculant en relació amb la deducció de les cotitzacions de la CASS dels administradors satisfetes per la societat a l’efecte de determinar la base de tributació de l’impost sobre societats i la possibilitat de considerar-les com a rendes d’activitats econòmiques per l’administrador als efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

Número de consulta CV0108-2018
Data d’emissió 13/03/2018
Normativa · Decret legislatiu del 7-02-2018 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques
· Decret legislatiu del 7-02-2018 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats

Consulta
En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la formula

ANTECEDENTS

El Sr. X, en nom i representació de l’entitat consultant, compareix i com millor procedeixi en Dret, exposa els següents

ANTECEDENTS

I. Caràcter de la Consulta

Que segons l’article 65 la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, els obligats tributaris tenen dret a formular consultes escrites a l’Administració tributària i la seva resolució té caràcter vinculant per a l’Administració tributària respecte a la situació jurídica tributària del consultant en el mateix període de l’entrada de la consulta.

Addicionalment, el segon apartat del mencionat article 65 estableix que “a més dels obligats tributaris, estan legitimats per presentar consultes les associacions que agrupin col·lectius que representin persones físiques o jurídiques, els col·legis professionals, les cambres oficials i les organitzacions patronals o sindicals, en relació a qüestions que afectin una pluralitat dels seus membres o associats.”

En aquest sentit es manifesta que en el moment de presentar la present consulta vinculant no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària plantejat a la consulta i es confirma que la consulta seria aplicable per a l’exercici 2018 i exercicis subsegüents.

II. Normativa aplicable

Que, l’article 14 del Text Refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques (en endavant, LIRPF) estableix el que es consideren com rendes integres d’activitats econòmiques:

“1. Es consideren “rendes íntegres d’activitats econòmiques” les que, procedint del treball personal i del capital conjuntament, o d’un sol d’aquests factors, impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.

2. L’obligat tributari que realitzi l’activitat d’arrendament de béns immobles pot optar per tributar d’acord amb el que es preveu en els articles 20 i 21, com a rendes del capital immobiliari. Aquesta opció s’exerceix en la declaració que s’ha de presentar per aquest impost i vincula l’obligat tributari durant el període impositiu en què exerceixi i els dos períodes impositius següents.

3. Els administradors i els membres dels òrgans d’administració de societats mercantils o d’altres entitats apliquen les disposicions d’aquesta secció tercera per determinar les rendes corresponents a les retribucions percebudes per aquests conceptes.

4. Les rendes es presumeixen obtingudes pels que realitzin de forma habitual, personal i directa l’ordenació dels mitjans de producció i els recursos humans destinats a l’activitat. Es considera que compleixen aquests requisits els titulars de les activitats econòmiques, llevat de prova en contrari.


Que, en relació al Text Refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats (en endavant LIS), l’article 13 apartat primer estableix les següents despeses com a fiscalment no deduïbles:

“a) Les que representin una retribució del patrimoni net. Queden assimilades a aquestes els pagaments efectuats als partícips no gestors en els contractes de comptes en participació.

b) Les derivades de la comptabilització de l’impost sobre societats. Tampoc tenen la consideració d’ingressos els procedents d’aquesta comptabilització.

c) Les quotes de tributació que, en el seu cas, l’obligat tributari hagi satisfet per l’impost comunal sobre els rendiments arrendataris, per l’impost comunal de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals, i per l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.

d) Les multes i sancions penals i administratives, i el recàrrec de constrenyiment que regula la lletra c) de l’apartat 3 de l’article 33 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

e) Les pèrdues del joc.

f) Els donatius i les liberalitats. No s’entenen compreses en aquest paràgraf les despeses per relacions públiques amb clients o proveïdors ni les que, d’acord amb els usos i costums, s’efectuïn respecte al personal de l’empresa ni les realitzades per promocionar, directament o indirectament, la venda de béns i la prestació de serveis, ni les que estiguin correlacionades amb els ingressos. En tot cas, aquestes despeses deduïbles fiscalment no poden superar l’1% de la base de tributació positiva mitjana de l’exercici corresponent i dels dos exercicis anteriors. En qualsevol cas, no es consideraran donatius ni liberalitats, les realitzades a entitats sense ànim de lucre que estiguin inscrites en el corresponent Registre oficial.

g) No obstant el previst en la lletra f), els donatius efectuats pels obligats tributaris a entitats reconegudes com a entitats sense ànim de lucre són deduïbles per la determinació de la base de tributació fins a un màxim del 10% del resultat comptable.”


Addicionalment, en l’apartat segon del mateix article de la Llei de l’Impost sobre Societats s’estableix que:

“Les remuneracions a consellers i administradors vinculades específicament a l’acompliment d’aquests càrrecs només són deduïbles quan siguin previstes en els estatuts de la societat, i tenen pel perceptor la consideració de rendes subjectes a l’impost sobre societats o a l’impost sobre les activitats econòmiques, segons si es tracta d’una persona jurídica o de persones físiques, segons el cas.”


Que, en relació a l’apartat b) de l’article 19 del Text Refós de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre de la llei Andorrana de la Seguretat Social estableix la inclusió dels administradors de societats com a persones físiques cotitzants a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social

“S’inclouen dins del col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi de la seguretat social les persones que pertanyen a qualsevol dels grups següents:

(...)

b) Els administradors de societats que compleixin acumulativament els requisits següents: - Que no siguin assalariats de la societat de la qual són administradors. - Que percebin una remuneració amb caràcter periòdic o no, fixa o variable, per a exercir el càrrec d’administrador, d’acord amb els estatuts o els acords dels òrgans socials de la societat; si els administradors exerceixen el càrrec de forma gratuïta es consideren persones que realitzen una activitat per compte propi quan no cotitzen com assegurats directes en cap altre col·lectiu del règim general de la seguretat social. - Que siguin residents legalment al Principat d’Andorra, llevat que ho siguin amb una autorització de residència sense activitat lucrativa, de residència per a professionals amb projecció internacional, de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu o en virtut de qualsevol altra modalitat d’autorització de residència prevista a la llei d’immigració que exigeixi disposar d’una cobertura i assegurança per malaltia aliena a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Per reglament es pot desenvolupar el compliment dels requisits establerts en aquest article, la demostració dels quals pertany, en tot cas, a l’interessat, sense perjudici de les facultats d’inspecció i de control de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que pot sol·licitar la documentació societària que sigui necessària per acreditar-los.”


Segons exposat anteriorment, es formulen les següents

QÜESTIÓ PLANTEJADA

El cas concret de consulta és referent a persones físiques residents fiscals a Andorra que realitzen activitats econòmiques a través de societats mercantils andorranes. Les societats mercantils són titulars dels corresponents comerços per dur a terme l’explotació de l’activitat empresarial. Aquests empresaris realitzen funcions pròpies de treballadors ordinaris, tot i ser a la vegada administradors de les societats.

Els administradors perceben una remuneració pels serveis prestats a la societat pel seu càrrec.

Pel que fa a les cotitzacions d’aquests administradors a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), segons l’estipulat a l’article 19 de la llei de la seguretat social, cotitzen en tant que administradors que no són assalariats de la societat, perceben una remuneració i són residents a Andorra.

Les cotitzacions a la CASS de l’administrador són realitzades per l’empresa per compte d’aquest. Per tant, és l’empresa qui, a l’assumir el cost de les cotitzacions, les comptabilitza com a més despesa sent fiscalment deduïbles al seu IS al ser una remuneració en espècie dels administradors.

Per altra banda, la persona física administradora de la societat a l’estar donat d’alta com a treballador per compte propi a la CASS, tributarà per les rendes obtingudes per la prestació dels seus serveis a la societat dintre de l’apartat de rendes obtingudes com a Activitats Econòmiques del seu IRPF. Pel que fa a les cotitzacions ingressades per la societat a la CASS per compte de l’administrador, aquestes tindrien la qualificació de rendiments en espècie per l’administrador, tributant per tant, com a rendiments íntegres d’Activitats econòmiques.

En virtut de tota l’exposició anterior, es

SOL·LICITA

Que, tenint per formulada l’anterior consulta, es produeixi a la seva contestació segons la informació proporcionada, en els expositius anteriors, sol·licitant la determinació dels criteris administratius de les següents qüestions:

I. A efectes de l’impost sobre societats, la consideració de les cotitzacions efectuades a la CASS per compte de l’administrador com a despesa deduïble per la societat, en tant que percep el salari com a un treballador no assalariat.

II. A efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques, la consideració d’aquestes cotitzacions a la CASS com a rendiments en espècie i per tant, tributant com a rendes íntegres d’Activitats Econòmiques de l’administrador.

Resposta

En relació amb la qüestió sobre la deducció als efectes de l’impost sobre societat de les cotitzacions a la CASS dels administradors satisfetes per la societat, el Decret legislatiu del 7-02-2018 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, a l’art. 13.2 disposa que: “Les remuneracions a consellers i administradors vinculades específicament a l’acompliment d’aquests càrrecs només són deduïbles quan siguin previstes en els estatuts de la societat, i tenen pel perceptor la consideració de rendes subjectes a l’impost sobre societats o a l’impost sobre les activitats econòmiques, segons si es tracta d’una persona jurídica o de persones físiques, segons el cas.”

D’altra banda, la mateixa normativa a l’art. 19.1 i al 19.2 estableix que:

Article 19. Imputació temporal. Inscripció comptable d’ingressos i despeses

1. Els ingressos i les despeses s’imputen en el període impositiu en què es meritin, d’acord amb les regles que estableix el Pla general de comptabilitat, atenent el corrent real de béns i serveis que aquells ingressos i despeses representen, amb independència del moment en què es produeixi el corrent monetari o financer, respectant l’adequada correlació entre els uns i els altres.

2. No són fiscalment deduïbles les despeses que no s’hagin imputat comptablement en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves si així ho estableix una norma legal o reglamentària, llevat dels casos en què aquesta Llei prevegi expressament incentius o despeses amb efectes fiscals que no hagin de quedar reflectits comptablement, sense perjudici de la necessitat d’esmentar l’incentiu específic en la memòria de l’entitat.

Els ingressos i les despeses imputats comptablement en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves en un període impositiu diferent d’aquell en què pertoqui la seva imputació temporal, d’acord amb el que preveuen els apartats anteriors, s’imputen en el període impositiu que correspongui d’acord amb el que estableixen els apartats esmentats. No obstant això, si es tracta de despeses imputades comptablement en aquests comptes en un període impositiu posterior a aquell en què pertoqui la seva imputació temporal o d’ingressos imputats en el compte de pèrdues i guanys en un període impositiu anterior, la imputació temporal dels uns i dels altres s’efectua en el període impositiu en què s’hagi realitzat la imputació comptable, sempre que no en derivi una tributació inferior a la que hauria correspost per aplicació de les normes d’imputació temporal que preveuen els apartats anteriors.”


Vistos els preceptes esmentats, sempre que als estatuts de la societat es fixi amb precisió que la societat retribueix als administradors l’import de les seves cotitzacions a la CASS i se n’especifiqui l’import, les cotitzacions en qüestió tindran la consideració de despeses deduïbles per determinar la base de tributació de l’impost sobre societats. Així mateix, una adequada comptabilització i justificació de la despesa esdevé essencial per considerar-la deduïble.

Pel que fa a la consideració als efectes de l’impost sobre les persones físiques que tenen les cotitzacions a la CASS dels administrador pagades per la societat, el Decret legislatiu del 7-02-2018 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a l’art. 14 preveu les rendes que tenen la consideració de rendiments íntegres d’activitats econòmiques. Concretament, l’apartat 3 de l’article en qüestió disposa que “Els administradors i els membres dels òrgans d’administració de societats mercantils o d’altres entitats apliquen les disposicions d’aquesta secció tercera per determinar les rendes corresponents a les retribucions percebudes per aquests conceptes.” Per tant, està sotmesa a tributació com a rendiment d’activitat econòmica qualsevol retribució percebuda per desenvolupar el càrrec d’administrador, amb independència de la seva denominació, ja sigui monetària o en espècie. En conseqüència, el pagament efectuat per la societat de les cotitzacions a la CASS de l’administrador constitueix una major retribució per aquest últim.