a) El procediment de revocació procedeix en els supòsits que regula l’article 146.1 de la Llei de bases de l’ordenament tributari i comporta deixar sense efecte una resolució anteriorment adoptada per l’Administració, amb dues garanties fonamentals per al ciutadà: en primer lloc, només es poden revocar actes o resolucions que no hagin prescrit apartat 4 de l’article 146) i, en segon, no es pot empitjorar la situació jurídica de l’obligat tributari (apartat 2).

b) El mateix article 146, en el seu apartat 5, disposa que la competència per dictar l’acte que resol aquest procediment de revocació correspon a l’òrgan que va dictar l’acte inicial, o al seu superior jeràrquic, amb informe preceptiu i vinculant de la Comissió Tècnica Tributària. En aplicació d’aquesta norma, si la resolució inicial emanava de la pròpia Comissió, la seva revocació corresponia resoldre-la a ella mateixa, com a òrgan que va dictar l’acte que es pretén revocar.

c) En el mateix sentit es pronuncia l’article 23 del Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs. Aquest precepte disposa expressament que “l’acord sobre la revocació d’un recurs administratiu o d’un procediment especial de revisió l’ha d’adoptar la Comissió Tècnica Tributària”. Es tracta precisament del supòsit que es planteja en aquest procés, en què s’ha procedit a la revocació de l’acte que resol un recurs administratiu per part de la Comissió Tècnica Tributària, de manera que la competència està atribuïda a la mateixa Comissió.

d) No es pot separar l’acte de revocació i l’aprovació d’una nova liquidació, ja que la revocació dona lloc a l’estimació parcial del recurs interposat inicialment per l’agent, i aquesta resolució resolutòria d’un recurs administratiu també està legalment atribuït a la Comissió Tècnica Tributària, segons l’article 140.a) de la Llei de bases de l’ordenament tributari.

En conseqüència, procedeix revocar la sentència apel·lada, cosa que fa necessari resoldre la qüestió de fons, sense retornar prèviament les actuacions a la Batllia, atès que ja es disposa en aquest moment de tots els elements de judici necessaris per adoptar una resolució definitiva, sense més demora.”

“Aquest valor s’obté deduint del valor d’adquisició l’amortització lineal que correspongui als anys transcorreguts entre la posada en funcionament de l’element i la data de producció d’efectes d’aquesta Llei. En relació amb aquests elements, correspon al contribuent la càrrega de provar fefaentment la data d’adquisició o posada en funcionament d’aquests elements...”

“el paràgraf 2n de la mateixa disposició transitòria determina clarament que el valor del béns s’obté deduint del valor d’adquisició l’amortització lineal que correspongui als anys transcorreguts entre la posada en funcionament de l’element i la data de producció d’efectes de la llei. Com es pot veure, la dada essencial que cal tenir en compte és el moment de posada en funcionament de l’element, a partir del qual s’han pogut aplicar les amortitzacions corresponents”.