Carregant...
 

Sentencia 40-2020 del TSJA. Codi de Duana. Caducitat del procediment sancionador.

Inclòs per:
LesLleis.com
Tipus
Sentència tribunal superior
Descripció:
Sentencia 40-2020 del TSJA. Codi de Duana. Caducitat del procediment sancionador.
Data document:
26/11/2020
Impostos relacionats:
Franquícies duaneres
Texte:

Sentencia 40-2020 del TSJA. Codi de Duana. Caducitat del procediment sancionador.


Extracte facilitat per Strategos

Resum: El 25 de setembre de 2018 es va incoar un procediment sancionador contra l’obligat tributari per infracció d’importació sense declaració. La notificació de la resolució es va produir el dia 1 d’abril de 2019, exhaurit el termini de 6 mesos que estableix la Llei de Bases. El Govern considera que el procediment no ha caducat atès el principi d’especialitat que obliga a aplicar el Codi de Duana en comptes de la Llei de Bases, i el codi de Duana no preveu la caducitat dels procediments sancionadors. El TSJ desestima el recurs i resol que el procediment havia caducat al haver transcorregut més de sis mesos. La caducitat dels procediments sancionadors és conseqüència del principi de seguretat jurídica reconegut per la Constitució i la interpretació de Govern no s’ajusta a aquest principi. Per altra banda, a falta d’una regulació específica al Codi de Duana del règim de caducitat del procediment sancionador, cal estar a les previsions que estableix la Llei de Bases.

Resolució: Confirma la sentència recorreguda (sentència 5/2020 Tribunal de Batlles) i desestima el recurs d’apel·lació presentat per Govern.


Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.


Logostrategos

C. Prat de la Creu, 59-65
Escala A, 2a planta
AD500 Andorra la Vella
 +376 805 705 
strategos@strategos.ad

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 2000046/2019
Núm. Rotlle: TSJA-0000030/2020

SENTÈNCIA 40-2020

PARTS:

Apel·lant: GOVERN D’ANDORRA
Representant: Sra. IOM
Advocada: Sra. EVC

Apel·lat: Sr. MAC
Representant: Sra. GCT
Advocada: Sra. OCR

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA
Magistrats: Sr. Bernard PLAGNET
Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Andorra la Vella, el vint-i-sis de novembre de dos mil vint.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 200046/2019.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. MAC va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària, de data 27 de juny del 2019, mitjançant la qual es desestimava el recurs interposat contra la resolució del Ministre de finances, de 22 de març del 2019, que imposà a l’agent una sanció de 27.912,40 euros per la comissió d’una infracció d’importació sense declaració tipificada a l’article 248 1 a) de la Llei 5/2004 del Codi de Duana.

2.- En la sentència 5/2020 el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda per l’agent, en entendre que el procediment sancionador havia caducat.

3.- En el seu escrit d'apel·lació la representació del GOVERN estima, en substància, que:

- El procediment no ha caducat, compte tingut que, pel principi d’especialitat, s’ha d’aplicar la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana en comptes de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, el Codi de Duana no preveu la caducitat dels procediments sancionadors.

- L’agent va cometre una infracció d’importació sense declaració tipificada l’article 248, apartat 1 a) de la Llei 5/2004 del Codi de Duana, i la sanció aplicada s’ajusta a la previsió de l’apartat 3 del mateix article.

El GOVERN ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions.

4.- En la seva contesta la part agent estima, en substància, que:

- La Llei del Codi de Duana no preveu cap termini per la caducitat del procediment, per la qual cosa resulten d’aplicació les previsions de Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

- L’article 135.5 de la Llei de bases de l’ordenament tributari estableix un termini de sis mesos de caducitat dels procediments sancionadors, termini que es va superar en el present cas.

L’agent ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- La sentència del Tribunal de Batlles va estimar el recurs interposat per la part agent en considerar que el procediment sancionador havia caducat.

El fet que va motivar la incoació del dit procediment fou que el 25 de setembre del 2018 el Sr. MAC i no va declarar als agents de duanes la importació d’un rellotge marca P. per valor de 73.440 euros (60.694,21 euros sense TVA) que portava al canell. La factura del rellotge (nº 9338, de data 17 de setembre del 2018) la van trobar els propis agents a la bossa del Sr. MAC, i hi constava un segell de la Duana francesa per poder recuperar el TVA.

Cal recordar que l’article 11 de la Llei 11/2012 de l’Impost general indirecte (IGI) estableix que les importacions de béns estan subjectes a l’impost, amb independència de la finalitat a la qual es destinin i la condició de l’importador, mentre que l’article 48 disposa que tractant-se de béns importats, la base de tributació és la que hauria prevalgut per la liquidació de l’impost en el moment de la importació dels mateixos béns. I el tipus general de l’IGI és el del 4,5%, d’aquí que en el cas que ens ocupa la quota corresponent a l’IGI era de 2.731,24 euros.

L’art. 248.1 del Codi de Duana estableix que és constitutiva d’una infracció d’importació o d’exportació sense declaració la importació o l’exportació de mercaderies sense presentació als despatxos de Duana de la declaració a la qual estan subjectes, i l’apartat 3 del mateix article disposa:

“a) Quan els fets sancionables produeixin una defraudació dels drets i/o d’imposicions i/o un benefici indegut per a l’operador, l’anterior infracció dóna lloc a una sanció igual a deu vegades l’import dels drets i/o imposicions eludides i/o el benefici indegut més un complement de 60 euros a 900 euros segons les bases indicades a continuació, sense que aquesta pugui ésser inferior a 210 euros:

drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut fins a 120 euros: sanció de 60 euros;

drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut de 120,01 a 240 euros: sanció de 150 euros;

drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut de 240,01 a 360 euros: sanció de 270 euros;

drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut de 360,01 a 480 euros: sanció de 420 euros;

drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut de 480,01 a 600 euros: sanció de 600 euros;

drets i/o imposicions eludides i/o benefici indegut de més de 600 euros: sanció de 900 euros.”


En aplicació d’aquet article, i com sigui que els drets d’imposicions ascendien a 2.731,24 euros, la sanció que corresponia era de 27.313,4 (deu vegades l’import dels drets i/o imposicions eludides), quantitat a la que s’hauria d’haver afegir 900 euros (i no 600, com va fer l’Administració).

En qualsevol cas, la part agent va defensar que el procediment sancionador havia caducat, i la sentència del Tribunal de Batlles admet que, en efecte, així va ser.

Al procediment seguit en primera instància i també en el recurs d’apel·lació, el Govern manté que cal aplicar la Llei del Codi de Duana per ser la norma especial, que, si bé estableix un termini de prescripció de les infraccions, no regula la caducitat dels procediments, sense haver d’acudir a la regulació que es conté a Llei de bases de l’ordenament tributari sobre la caducitat.

Tanmateix, aquesta posició no es pot compartir. En efecte, la caducitat dels procediments sancionadors, i, en general, aquells que poden produir efectes desfavorables als interessats, és la garantia que s’estableix per no deixar-los oberts sense limitació. De fet, la caducitat del procediment és conseqüència del principi de seguretat jurídica reconegut a la Constitució del Principat. I, la interpretació que fa el Govern no s’ajusta a aquest principi.

D’altra banda, el Codi de Duanes estableix sancions que són tributàries, per això, a falta d’una regulació específica del règim de la caducitat dels procediments sancionadors en aquesta norma, cal estar a les previsions de la Llei de bases de l’ordenament tributari, com estableix al seu article: “Aquesta Llei estableix les normes generals i els principis bàsics que constitueixen el règim jurídic del sistema tributari i pels quals, a manca de llei específica en contra, es regeixen els tributs i les relacions entre l’Administració tributària i els obligats tributaris”.

I l’article 135.5 de la Llei de bases de l’ordenament tributari disposa que “El procediment sancionador en matèria tributària ha de concloure en el termini de sis mesos comptat des de la notificació de la comunicació d’inici del procediment. S’entén que el procediment conclou en la data en què es considera notificat l’acte administratiu de la resolució”.

En el cas que ens ocupa no hi ha dubte que la incoació del procediment sancionador es va acordar el 25 de setembre del 2018 (foli 8), mentre que la notificació al Sr. MAC de la resolució per la qual es posava fi al dit procediment es va produir l’1 d’abril del 2019 (foli 66), és a dir, un cop s’havia exhaurit el termini de sis mesos per la seva tramitació, resolució i notificació, per la qual cosa en el moment de la notificació el procediment havia ja caducat.

Per això, resulta ajustada la decisió que es conté a la sentència del Tribunal de Batlles que és objecte del recurs d’apel·lació, i, en conseqüència, procedeix desestimar-lo i confirmar íntegrament la sentència apel·lada.

Tercer.- No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel GOVERN contra la sentència 5/2020 del Tribunal de Batlles.

Segon.- De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.


Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.