Sentència 38-2020 del TSJA. Impost General Indirecte. Venda de forfets d’esquí. Infracció de defraudació. Interpretació raonable de la norma.
- Inclòs per:
- LesLleis.com
- Tipus
- Sentència tribunal superior
- Descripció:
- Sentència 38-2020 del TSJA. Impost General Indirecte. Venda de forfets d’esquí. Infracció de defraudació. Interpretació raonable de la norma.
- Data document:
- 26/11/2020
- Impostos relacionats:
- IGI
- Texte:
Sentència 38-2020 del TSJA. Impost General Indirecte. Venda de forfets d’esquí. Infracció de defraudació. Interpretació raonable de la norma.
Extracte facilitat per Strategos
Resum: La societat va ser sancionada per infracció de defraudació en no repercutir i liquidar les quotes d’IGI corresponents als mesos de gener a abril de 2014 per la venda de forfets d’esquí a empresaris no establerts a Andorra. El Govern considera que la societat era coneixedora del criteri de l’Administració respecte la venda de forfets i per tant no va actuar amb la diligència necessària. El TSJ desestima el recurs i resol que a l’inici del 2014 la societat no coneixia el criteri de l’Administració i la interpretació de la norma era raonable, atesa la incertesa jurídica respecte el règim jurídic de l’IGI aplicable a la venda de forfets a empresaris no residents, sent la prova d’aquesta incertesa la modificació de la Llei 11/2012 de l’IGI que va entrar en vigor l’1 de juliol de 2014.
Resolució: Confirma la sentència recorreguda (Tribunal de Batlles 26 de març de 2020) i desestima el recurs d’apel·lació presentat per Govern.
Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.
C. Prat de la Creu, 59-65
Escala A, 2a planta
AD500 Andorra la Vella
+376 805 705
strategos@strategos.ad
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 1000035/2018
Núm. Rotlle: TSJA-0000023/2020
SENTÈNCIA 38-2020
PARTS:
Apel·lant: GOVERN D’ANDORRA
Representant: Sra. IOM
Advocada: Sra. EVC
Apel·lat: S. SA (S.)
Representant: Sra. CRS
Advocat: Sr. DAT
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA Magistrats: Sr. Bernard PLAGNET
Sra. Elsa PUIG MUÑOZ
Andorra la Vella, el vint-i-sis de novembre de dos mil vint.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 1000035/2018.
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard PLAGNET el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La societat S. va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària de data 9 de juliol de 2018, mitjançant la qual s’imposa una sanció per infracció de defraudació.
2.- En la sentència del 26 de març de 2020 el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda per la societat S.
3.- En el seu escrit d’apel·lació de data 5 d’agost de 2020, el GOVERN estima en substància:
-Els serveis prestats per S., i que van ser objecte de regularització per part de la inspecció tributària, corresponen a la venda de forfets d’esquí.
-La societat S. no ha actuat de forma dolosa però sí de forma culposa o negligent, atès que la societat era perfectament coneixedora del criteri emprat per l’Administració Tributària; contràriament al que aquesta afirma.
El Govern ha confirmat els seus arguments en l’escrit de conclusions de data 7 d’octubre de 2020.
4.- En la seva contesta de data 9 de setembre de 2020, la societat S. estima en substància:
-en el moment de liquidar l’IGI del període 2014, ni es coneixia el criteri del Govern en relació a la repercussió de l’IGI per la venda de forfets a empresaris no establerts a Andorra.
-la culpa transcendent a efectes sancionadors ha de ser qualificada, inexcusable.
-l’instrument dels expedients tributaris sancionadors s’han de reservar per a conductes injustificables.
La societat S. ha confirmat els seus arguments en l’escrit de conclusions de data 6 d’octubre de 2020.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- Prèviament, s’ha de presentar un breu resum dels fets a l’origen del present litigi:
Han existit diversos contenciosos entre el Govern i la societat S. El problema de fons plantejat en aquests contenciosos, és el règim de l’IGI aplicable a les operacions de venda de forfets d’esquí, a empresaris no residents.
1) Pel període 2013
La iniciació d’una comprovació de l’IGI, es notificà a S. el 10 de juny de 2014 i finalitzà el 6 d’octubre de 2015. Per tant, en el moment de liquidar l’IGI del primer mes del període 2014 S. no coneixia el criteri del Govern en relació a la repercussió de l’IGI per la venda de forfets a empresaris no establerts a Andorra.
Per resolució de data 23 de maig de 2016, la Comissió Tècnica Tributària resol establir pel període 2013; en relació a l’IGI un import de 268.265,31.-€ en concepte de liquidació tributària amb els interessos de demora meritats per un import de 10.709,76.-€.
La societat S. va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució.
Per sentència del 16 de juny de 2017 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la societat S. i aquesta Sala ha confirmat la sentència (núm. 20/2018 del 19 de febrer de 2018).
2) Pel període 2014
El Departament de Tributs i de Fronteres va iniciar un expedient sancionador a la societat S., en data 4 d’octubre de 2017, “per determinar la infracció que s’hagi pogut cometre i que sigui susceptible de sanció” (foli 78)
Per resolució de data 29 de març de 2018, el Director general del Departament resol: “Imposar a la societat S. una sanció per infracció de defraudació equivalent a 63.104,22.-€, en no repercutir i liquidar les quotes d’IGI repercutit següents...” les quotes són referents als mesos de gener, febrer, març i abril de 2014.
Per resolució de data 9 de juliol de 2018, la Comissió Tècnica Tributària ha desestimat el recurs interposat per S. (foli 27).
Tercer.- La Comissió Tècnica Tributària considera que “la societat S. era perfectament coneixedora del criteri emprat per l’Administració contràriament al que aquesta afirma, respecte a la venda de forfets, essent una operació subjecta a IGI... Atès que aquest Departament ha constatat que el recurrent no va actuar amb la diligència necessària...” (foli 27).
Aquesta argumentació es refereix, implícitament, als termes de l’article 120 de la Llei, d’ordenament tributari:
“Principi de responsabilitat en les infraccions tributàries
1. Les accions o les omissions tipificades a les lleis no donen lloc a responsabilitat per infracció tributària en el casos següents:
(...)
e) Quan s’hagi posat la diligència necessària en el compliment de les obligacions tributàries. Entre altres casos, s’entén que s’ha posat la diligència necessària quan l’obligat hagi actuat emparant-se en una interpretació raonable de la norma o quan l’obligat tributari ajusti la seva actuació als criteris manifestats per l’Administració en la contestació a una consulta formulada per ell mateix o per un obligat tributari, i en aquest darrer cas, sempre que els supòsits de fet siguin assimilables, que hi siguin aplicables els criteris esmentats i que aquests criteris no hagin estat modificats.”
En l’espècie, correspon determinar si la interpretació de la norma per part de S. era “raonable”, en el sentit de l’article 120.
La solució del problema de fons de l’aplicació de l’IGI en aquest cas (v. més amunt, el fonament Segon) no era clara: es podia constatar una incertesa jurídica fins a l’entrada en vigor de la modificació de la Llei.
En efecte, la prova d’aquesta incertesa és la intervenció del legislador. La Llei 10/2014 va modificar la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.
Exposició de motius:
“També es modifica l’apartat 2 de l’article 44 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, reforçant la doctrina administrativa emesa que el transport per cable s’entén inclòs en el transport de passatgers com a servei prestat a Andorra en tant que regla especial, i s’introdueix un nou apartat 10 per tal d’incloure com a serveis prestats al territori andorrà determinats serveis que s’utilitzen efectivament a Andorra i que en aplicació de les regles generals de localització, en determinades circumstàncies, es podrien entendre com a no prestats en territori andorrà.” (la negreta és nostra).
Aquesta modificació entra en vigor l’1 de juliol de 2014 (Disposició final quarta de la Llei).
S’ha de concloure que, a l’inici del període 2014, la societat S. no coneixia exactament el criteri de l’administració (v. fonament de dret Segon) i, a més, la seva interpretació de la norma era “raonable”, compte tingut de la incertesa jurídica respecte al règim de l’IGI aplicable a les operacions de venda de forfets d’esquí a empresaris no residents.
Quart.- No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d’apel·lació presentat pel GOVERN D’ANDORRA.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de la Comissió Tècnica Tributaria de data 9 de juliol de 2018 no és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa i, conseqüentment, anul·lar-la.
Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.