Consulta vinculant en relació amb l’aplicació de l’exempció a les indemnitzacions com a conseqüència de responsabilitat civil per danys personals.
| Número de consulta |
CV0190-2020 |
| Data d’emissió |
13/10/2020 |
| Normativa |
Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques |
ANTECEDENTS
La lletrada A en nom i representació del consultant d’acord poders notarials,
EXPOSA
Que d’acord amb el contingut de l’article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, passo a formular consulta tributaria escrita respecte al règim tributari aplicable als fets i negocis jurídics que es descriuen i desenvolupen en el escrit.
I. ANTECEDENTS
El consultant va patir un accident de trànsit a Espanya que li ha provocat greus conseqüències que han derivat en el reconeixement d’una invalidesa derivada d’accident no laboral.
La CASS emet una resolució en revisió de la situació mèdica del consultant i acorda que el seu estat de salut està consolidat i/o estabilitzat incapacitant-lo per exercir qualsevol activitat professional
Un cop acordada la incapacitació per exercir qualsevol activitat professional, la legislació espanyola contempla la possibilitat d’obtenir una indemnització, tant pels danys i perjudicis així com despeses mèdiques derivades de l’accident, com pel lucre cessant que experimentarà el perjudicat.
Pel que fa a la indemnització pels danys i perjudicis així com les despeses mèdiques derivades de l’accident d’acord amb la legislació espanyola (RDL 8/2004 de responsabilidad civil y seguro en la circulacion de vehiculos a motor), entenem que són exempts de tributació a l’IRPF d’acord amb el que preveu l’article 5.a) de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques que indica que estaran exemptes de l’impost les indemnitzacions com a conseqüència de responsabilitat civil per danys personals, en la quantia legalment o judicialment reconeguda.
Al respecte de la indemnització per lucre cessant, la legislació espanyola preveu una valoració dels danys i perjudicis causats a persones en accidents de circulació (Ley 35/2015, de 22 de septiembre, que modificó el Texto Refundido de la Ley sobre responsabilidad civil y seguro en la circulación de vehiculos a motor, aprobado por el Real Decreto Legislativo 8/2004, de 29 de octubre (RDL 8/2004), entre els que s’inclouen els perjudicis patrimonials causats per les seqüeles permanents de la víctima, és a dir, el lucre cessant que ha de determinar-se mitjançant una valoració actuarial.
Entenem que la legislació espanyola és clara al considerar dins la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança de circulació de vehicles a motor (RDL 8/2004, de 29 de octubre) i que, per tant, la totalitat de la indemnització percebuda ha de considerar-se com a danys personals d’acord amb la previsió de l’article 5.a) de la Llei 5/2014.
II.- CONSIDERACIONS DE DRET
El consultant percebrà durant l’exercici 2020 o 2021 un import encara per determinar d’acord amb la valoració actuarial per lucre cessant derivat de l’accident de circulació en haver-se declarat la invalidesa permanent del mateix per part de la CASS.
Aquesta indemnització està legalment establerta a l’estat espanyol d’acord amb el Real Decreto Legislativo 8/2004, de 29 de octubre.
D’acord amb l’article 5.a) de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, s’estableix l’exempció de les indemnitzacions com a conseqüència de responsabilitat civil per danys personals, en la quantia legalment o judicialment establerta.
En no disposar de legislació nacional respecte de les indemnitzacions per danys derivats d’un accident de circulació i, estant regulat per llei espanyola els danys patrimonials dins de la indemnització per accident de circulació, considerem que hauria d’entendre’s la indemnització per lucre cessant a l’exempció de l’article 5.a); doncs entenem que el lucre cessant és un dany personal derivat de l’accident en no poder tornar a treballar per les lesions sofertes en l’accident, i, en conseqüència, s’ha de considerar una partida dins de la indemnització del dany personal sofert.
Tanmateix, l’article 138 de la Llei del Codi de circulació de 10 de juny de 1999 estableix l’obligació dels vehicles de disposar d’una assegurança que cobreixi com a mínim els danys a tercers i a ocupants amb responsabilitat il·limitada; per tant, en concordança amb aquesta obligatorietat legal, entenem que s’ha de considerar que la indemnització que es produeix pels danys ocasionats en un accident de circulació, ha de considerar-se com a legalment establerta i la quantia, d’acord amb la legislació de l’Estat on es va produir l’accident ha de considerar-se exempta d’acord amb l’article 5.a) de la Llei 5/2014.
Pel cas que no es consideri exempta la indemnització derivada de l’accident de circulació legalment establerta per la normativa espanyola, tant pels danys físics com en la vessant del lucre cessant, ens plantegem si la tributació d’aquesta indemnització s’ha de considerar un guany patrimonial a integrar en la base de tributació de l’estalvi d’acord amb els articles 4.3.b) i 32 de la Llei 5/2014; i per tant subjecta a tributació del 10%.
El consultant actuant mitjançant representant, segons requeriment del Departament de Tributs i de Fronteres, amplia la informació relacionada amb les qüestió plantejada i exposa el següent:
- En relació a la consulta tributaria escrita manifesta que no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària de cap de les operacions descrites en l’escrit de consulta.
QÜESTIÓ PLANTEJADA
Que es confirmi que és ajustada a Dret la interpretació que efectua el consultant al respecte de l’exempció de la indemnització per danys físics i per lucre cessant d’acord amb l’article 5.a) de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques en derivar-se d’un dany personal en l’import legalment establert per la normativa espanyola.
En cas de no considerar-se com una indemnització per dany personal establerta legalment, es resolgui sobre la consideració de l’import com un guany patrimonial a incloure en la base de tributació de l’estalvi i al tipus del 10%, d’acord amb els articles 4.3.a) i 32 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
Resposta
Amb referència a la vostra qüestió sobre la possibilitat que la indemnització que es percebrà en aplicació de la normativa espanyola estigui exempta de l’impost sobre la renda de les persones físiques, s’ha de tenir en compte el que preveu el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a l’article 5a:
“Article 5. Rendes exemptes
Estan exemptes de l’impost les rendes següents:
a) Les indemnitzacions com a conseqüència de responsabilitat civil per danys personals, en la quantia legalment o judicialment reconeguda. El mateix tracte resulta aplicable a les indemnitzacions satisfetes per les administracions públiques andorranes per danys personals com a conseqüència del funcionament dels serveis públics.”
En el cas en qüestió, cal fer una referència especial al que preveu l’article 11.3 del Decret legislatiu del 7-2-2018 de publicació del text refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, en relació amb l’aplicació de les exempcions:
“Article 11. Interpretació de les normes
3. El fet generador o les exempcions o bonificacions no poden ser utilitzats més enllà dels seus termes estrictes, i no admeten l’analogia.”
En conseqüència, la indemnització per danys personals estarà exempta de l’impost sobre la renda de les persones físiques, sempre que la quantia estigui reconeguda segons la normativa aplicable.
D’altra banda, segons la informació proporcionada, el consultant també té dret a percebre una indemnització per danys materials causats per la pèrdua d’ingressos futurs com a conseqüència de les seqüeles derivades de l’accident de trànsit. Per tant, tenint en compte que no es tracta d’una indemnització per danys personals i que les exempcions s’han d’aplicar en els seus termes estrictes sense admetre cap analogia, la renda derivada de la indemnització en qüestió estarà sotmesa a imposició.
Pel que fa a la qualificació de la renda, la mateixa Llei, a l’article 14.1, preveu quines rendes tenen la consideració d’activitat econòmica; l’article en qüestió estableix el següent: “Es consideren “rendes íntegres d’activitats econòmiques” les que, procedint del treball personal i del capital conjuntament, o d’un sol d’aquests factors, impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.”
Per la seva part, en relació amb la consideració de guany o pèrdua de capital, l’article 24.1, diu el següent: “Als efectes d’aquest impost, es consideren “guanys i pèrdues de capital” les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes.”
D’acord amb aquests preceptes, tenint en compte que la finalitat de la indemnització per lucre cessant és compensar les pèrdues ocasionades per no poder generar ingressos de l’activitat econòmica per compte propi, la qualificació d’aquesta renda és la d’activitat econòmica.