CV0196-2021 Consulta vinculant a tributs, del 2 de febrer del 2021, en relació amb la deduïbilitat de la despesa derivada d’un acord judicial

Ítems
Inclòs per:
AATF
Tipus
Consulta vinculant Dept. Tributs i Fronteres
Descripció:
CV0196-2021 Consulta vinculant a tributs, del 2 de febrer del 2021, en relació amb la deduïbilitat de la despesa derivada d’un acord judicial
Data document:
02/02/2021
Impostos relacionats:
Impost Societats
Texte:

Consulta vinculant en relació amb la deduïbilitat de la despesa derivada d’un acord judicial.

Número de consulta CV0196-2021
Data d’emissió 02/02/2021
Normativa Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats

Consulta
En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la formula

ANTECEDENTS

Per la present, la societat X, inscrita al Registre de Societats Mercantils, degudament representada pel sotasignat, el senyor A.

De conformitat amb l’establert a l’art. 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, i amb els art. 24 i següents del Reglament, de l’11 de febrer del 2015, d’aplicació dels tributs, per la present formula la present CONSULTA TRIBUTÀRIA ESCRITA dirigida a l’Administració tributària, en base a les següents

MANIFESTACIONS

1. ANTECEDENTS

La consultant va rebre un cèdula de citació a resultes d’un procediment judicial civil (d’ara endavant el “Procediment”).
Les parts al Procediment han convingut un acord transaccional, per tal de transigir el litigi que els oposava.

En execució dels acords convinguts, la consultant ha realitzat una sèrie de pagaments a l’any 2020.

2. CIRCUNSTÀNCIES DEL CAS

Segons l’apartat 1 de l’art. 19 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats (d’ara endavant la “LIS”):

“Article 19. Imputació temporal. Inscripció comptable d’ingressos i despeses

1. Els ingressos i les despeses s’imputen en el període impositiu en què es meritin, d’acord amb les regles que estableix el Pla general de comptabilitat, atenent el corrent real de béns i serveis que aquells ingressos i despeses representen, amb independència del moment en què es produeixi el corrent monetari o financer, respectant l’adequada correlació entre els uns i els altres.”


El Pla general de comptabilitat, del 15 de febrer del 2012 indica el que segueix:

“III. Documents i elements que formen els comptes anuals

(...)

B) Elements que formen els comptes anuals

(...)

Els elements que, quan compleixin els criteris de reconeixement que s’estableixen posteriorment, es registren en el compte de pèrdues i guanys o, si escau, directament a l’estat de canvis en el patrimoni net, són:

(...)

- Les despeses comprenen els decrements del patrimoni net produïts durant l’exercici a què es refereixen els comptes anuals com a conseqüència d’una disminució del valor dels actius o d’un augment del valor dels passius, sempre que no tinguin l’origen en distribucions als socis o propietaris, en la seva condició de tals.

IV. Criteris de registre o reconeixement comptable

(...)

4. El reconeixement d’una despesa té lloc com a conseqüència d’una disminució dels recursos de l’empresari, i sempre que la seva quantia pugui valorar-se o estimar-se amb fiabilitat. Per tant, comporta el reconeixement simultani o l’increment d’un passiu, o la desaparició o disminució d’un actiu i, en ocasions, el reconeixement d’un ingrés o d’una partida de patrimoni net.”


Segons l’apartat 1 de l’art. 13 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats (d’ara endavant la “LIS”):

“Article 13. Despeses no deduïbles

1. No són deduïbles de la base de tributació les partides següents:

a) Les que representin una retribució del patrimoni net. Queden assimilades a aquestes els pagaments efectuats als partícips no gestors en els contractes de comptes en participació.
b) Les derivades de la comptabilització de l’impost sobre societats. Tampoc tenen la consideració d’ingressos els procedents d’aquesta comptabilització.
c) Les quotes de tributació que, en el seu cas, l’obligat tributari hagi satisfet per l’impost comunal sobre els rendiments arrendataris, per l’impost comunal de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals, i per l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.
d) Les multes i sancions penals i administratives, els recàrrecs per presentació extemporània i els recàrrecs executius que regulen els articles 24 i 25 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.
e) Les pèrdues del joc.
f) Els donatius i les liberalitats. No s’entenen compreses en aquest paràgraf les despeses per relacions públiques amb clients o proveïdors ni les que, d’acord amb els usos i costums, s’efectuïn respecte al personal de l’empresa ni les realitzades per promocionar, directament o indirectament, la venda de béns i la prestació de serveis, ni les que estiguin correlacionades amb els ingressos. En tot cas, aquestes despeses deduïbles fiscalment no poden superar l’1% de la base de tributació positiva mitjana de l’exercici corresponent i dels dos exercicis anteriors, computada abans de l’aplicació d’aquesta limitació. En qualsevol cas, no es consideren donatius ni liberalitats els realitzats a entitats sense ànim de lucre que estiguin inscrites en el Registre oficial corresponent.
g) No obstant el previst en la lletra f), els donatius efectuats pels obligats tributaris a entitats reconegudes com a entitats sense ànim de lucre són deduïbles per la determinació de la base de tributació fins a un màxim del 10% del resultat comptable.
h) Les despeses corresponents a operacions realitzades, directament o indirectament, amb entitats vinculades amb l’obligat tributari en el sentit de l’article 16, quan, en seu de l’entitat amb qui s’efectuen les operacions esmentades, la renda que se’n deriva està exempta o no subjecta als efectes d’un impost sobre la renda de característiques similars a aquest impost, o està subjecta al referit impost a un tipus nominal inferior al 40% del tipus general de gravamen previst per l’article 41. A aquests efectes, es presumirà que existeix un impost sobre la renda de característiques similars a aquest impost amb un tipus nominal superior al mínim exigit quan l’entitat participada sigui resident en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per evitar la doble imposició que li sigui aplicable.
L’establert al paràgraf anterior també serà aplicable en els casos en què l’exempció, no subjecció o subjecció de les rendes a un tipus nominal inferior al 40% del tipus general de gravamen previst per l’article 41 es produeixi com a conseqüència d’una qualificació fiscal diferent d’aquestes rendes en seu de l’entitat amb la qual es realitzen les operacions.
i) Les despeses d’actuacions contràries a l’ordenament jurídic.”


La consultant ha comptabilitzat en la seva comptabilitat per l’exercici anant del dia 1 de gener del 2020 fins el 31 de desembre del 2020 la Despesa relativa al pagament que ha realitzat segons indicat més a munt.

Segons l’opinió dels nostres assessors legals i fiscals sobre el contingut dels extractes legals més a munt reproduïts, la consultant considera que dita Despesa compleix amb tots els requisits legals per ser considerada com a fiscalment deduïble als efectes de determinar la seva base de tributació, segons el que preveu el Capítol IV de la LIS, per l’exercici anant del dia 1 de gener del 2020 fins al 31 de desembre dels 2020.

Atesa la quantia considerable de dita Despesa i el fet que la consultant té com a política de compliment normatiu la de realitzar prudencialment quantes gestions siguin necessàries i possibles per obtenir confirmació de dit compliment, interessa realitzar la present consulta tributària escrita, als efectes de sol·licitar la confirmació del que segueix.

3. OBJECTE DE LA CONSULTA

La consultant entén que, la Despesa és fiscalment deduïble als efectes de determinar la seva base de tributació, segons el que preveu el Capítol IV de la LIS, per l’exercici anant del dia 1 de gener del 2020 fins al 31 de desembre dels 2020.

4. PERÍODES CONCERNITS

El període concernit és l’exercici anant del dia 1 de gener del 2020 fins al 31 de desembre del 2020.

5. MANIFESTACIÓ EXPRESSA

La consultant manifesta expressament que no s’està tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que li correspongui plantejat en la consulta.

QÜESTIÓ PLANTEJADA

Que l’Administració tributària confirmi que, pel període concernit i d’acord amb els antecedents i circumstàncies abans esmentats, la Despesa és fiscalment deduïble als efectes de determinar la base de tributació de la consultant, segons el que preveu el capítol IV de la LIS, per l’exercici anant del dia 1 de gener del 2020 fins al 31 de desembre del 2020.

ALTRESSÍ DIC

La consultant està sotmesa a unes obligacions de confidencialitat contingudes en la Transacció.

Per aquest motiu, se sol·licita expressament que:

- En la publicació que l’Administració tributària realitzi del resultat de la present la consulta tributària, no aparegui cap menció de la identitat de les parts a la Transacció com tampoc cap de les indicacions econòmiques contingudes en el present document;
- Es respecti el caràcter altament confidencial de la Transacció i, en conseqüència, no es comuniqui a ningú el seu contingut.

Resposta

Amb referència a la qüestió sobre la possibilitat de deduir els imports derivats dels acords pactats, el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en l’article 9.3, estableix com s’ha de determinar la base de tributació de l’impost mitjançant el mètode de determinació directa. L’article en qüestió disposa el següent: “En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i el Pla general de comptabilitat, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el capítol IV d’aquesta Llei, sense perjudici del que estableix l’article 26.”

La mateixa norma, a l’article 13, estableix les despeses que no tenen la consideració de fiscalment deduïbles. Concretament, l’apartat 1.d preveu que no són deduïbles de la base de tributació les despeses següents: “d) Les multes i sancions penals i administratives, els recàrrecs per presentació extemporània i els recàrrecs executius que regulen els articles 24 i 25 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari”. Altrament, el mateix article 13, a l’apartat f, disposa que no tindran la consideració de deduïbles “els donatius i les liberalitats. No s’entenen compreses en aquest paràgraf les despeses per relacions públiques amb clients o proveïdors ni les que, d’acord amb els usos i costums, s’efectuïn respecte al personal de l’empresa ni les realitzades per promocionar, directament o indirectament, la venda de béns i la prestació de serveis, ni les que estiguin correlacionades amb els ingressos. En tot cas, aquestes despeses deduïbles fiscalment no poden superar l’1% de la base de tributació positiva mitjana de l’exercici corresponent i dels dos exercicis anteriors, computada abans de l’aplicació d’aquesta limitació. En qualsevol cas, no es consideren donatius ni liberalitats els realitzats a entitats sense ànim de lucre que estiguin inscrites en el Registre oficial corresponent.”

Així mateix, en relació amb la imputació d’ingressos i despeses, la mateixa Llei, a l’article 19, preveu el següent: “1. Els ingressos i les despeses s’imputen en el període impositiu en què es meritin, d’acord amb les regles que estableix el Pla general de comptabilitat, atenent el corrent real de béns i serveis que aquells ingressos i despeses representen, amb independència del moment en què es produeixi el corrent monetari o financer, respectant l’adequada correlació entre els uns i els altres. 2. No són fiscalment deduïbles les despeses que no s’hagin imputat comptablement en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves si així ho estableix una norma legal o reglamentària, llevat dels casos en què aquesta Llei prevegi expressament incentius o despeses amb efectes fiscals que no hagin de quedar reflectits comptablement, sense perjudici de la necessitat d’esmentar l’incentiu específic en la memòria de l’entitat. Els ingressos i les despeses imputats comptablement en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves en un període impositiu diferent d’aquell en què pertoqui la seva imputació temporal, d’acord amb el que preveuen els apartats anteriors, s’imputen en el període impositiu que correspongui d’acord amb el que estableixen els apartats esmentats. No obstant això, si es tracta de despeses imputades comptablement en aquests comptes en un període impositiu posterior a aquell en què pertoqui la seva imputació temporal o d’ingressos imputats en el compte de pèrdues i guanys en un període impositiu anterior, la imputació temporal dels uns i dels altres s’efectua en el període impositiu en què s’hagi realitzat la imputació comptable, sempre que no en derivi una tributació inferior a la que hauria correspost per aplicació de les normes d’imputació temporal que preveuen els apartats anteriors.”

Quant a les obligacions comptables, la norma, a l’article 54.1, disposa el següent: “Els obligats tributaris d’aquest impost han de portar la seva comptabilitat d’acord amb el que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris o amb allò que estableixen les normes per les quals es regeixen.”

D’acord amb aquests preceptes, tenint en compte que en el cas en qüestió no es tracta d’una donació o liberalitat ni d’un import que la consultant hagi de satisfer com a conseqüència d’una sanció per la infracció d’una determinada norma, sempre que les despeses derivades d’aquest acord estiguin correlacionades amb els ingressos de l’activitat econòmica de l’entitat i que es compleixin les condicions legalment establertes en termes d’inscripció comptable, meritació i justificació documental, tindran la consideració de deduïbles per determinar la base de tributació de l’impost. Quan la correlació entre les despeses i els ingressos de l’activitat econòmica del consultant no estigui degudament justificada o bé no es compleixi un dels requisits esmentats, les despeses derivades d’aquest acords no tindran la consideració de deduïbles.

A més del que s’ha comentat en el paràgraf anterior, en el cas en qüestió s’ha de valorar si la quantitat pactada deriva d’obligacions anteriors a la data d’execució de l’acord i si en aplicació del principi de meritació s’haurien d’haver imputat en períodes anteriors. Aquest matís té una importància rellevant ja que, quan es tracti de despeses imputades comptablement en un període impositiu posterior a aquell en què pertoqui la seva imputació temporal segons el que preveu l’apartat 1 de l’article 19, la imputació temporal s’efectua en el període en què s’hagi dut a terme la imputació comptable, sempre que no en derivi una tributació inferior. En conseqüència, amb independència de la data del pagament dels imports derivats dels acords, si, en aplicació de l’apartat 1 de l’article 19, la imputació temporal d’aquestes despeses correspon a un període prescrit, aquestes despeses no tindran la consideració de deduïbles.

Sobre la publicació d’aquesta resposta vinculant, cal fer una referència especial al que disposa el Decret legislatiu del 7-2-2018 de publicació del text refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, a l’article 64, respecte al deure d’informació i assistència als obligats tributaris:

“Article 64. Deure d’informació i assistència als obligats tributaris

1. L’Administració té l’obligació d’informar i assistir els obligats tributaris en relació amb els seus drets i les seves obligacions.

2. Els mitjans a través dels quals informa són els següents:

a) Publicació de textos actualitzats i consolidats de les normes tributàries.
b) Publicitat dels criteris administratius en relació amb les normes i els models tributaris.
c) Respostes de les consultes escrites que són comunicades als consultants, que seran publicades, preservant-ne la privacitat.
d) Actuacions i acords previs de valoració de determinades operacions.
e) Acords especials relatius a determinades inversions estratègiques.
f) Informació verbal, mitjançant comunicació telefònica o cites presencials.
g) Publicitat dels criteris generals que constitueixen el pla anual de control fiscal.
h) Campanyes d’informació i difusió.
i) Altres que es determinin reglamentàriament.


3. L’Administració assistirà als obligats tributaris en el compliment de les seves obligacions tributàries.”


Tal com es desprèn d’aquest precepte, l’Administració tributària té el deure d’informar i assistir els obligats tributaris. Un dels mitjans a través dels quals s’informa dels criteris aplicables és la publicació de les respostes de les consultes escrites, sempre preservant la privacitat del consultant. Per tant, en la mesura que la llei no preveu cap excepció en la publicació de les respostes vinculants, es publicarà aquesta resposta en els termes previstos en la norma.