Consulta vinculant en relació amb la qualificació i quantificació de la renda derivada de la conversió d’un dret de crèdit en participacions socials
| Número de consulta |
CV0296-2023 |
| Data d’emissió |
18/12/2023 |
| Normativa |
Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques |
ANTECEDENTS
Consulta:
Consulta fiscal en referència a l’impost sobre la renda de les persones físiques.
Normativa:
Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’Impost sobre la renda de les persones físiques.
MANIFESTACIONS PRÈVIES
D’acord amb els requisits establerts a l’article 65 de la Llei 21/2014 del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari, desenvolupats a l’article 25 del Decret de 24 de març de 2013, pel qual s’aprova el Reglament d’Aplicació dels Tributs, manifestem expressament que en el moment en què es presenta aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació tributària dels fets plantejats en la consulta.
Per tant, es sol·licita el criteri vinculant d’aquesta Administració Tributària en relació als assumptes referenciats per als períodes impositius 2023 i posteriors.
DESCRIPCIÓ DELS FETS
El Sr. X (en endavant, el Consultant) és una persona física amb residència fiscal al Principat d’Andorra i subjecte passiu de l’Impost sobre la renda de les persones físiques (en endavant, IRPF) durant l’any 2023, va signar un contracte de préstec convertible en participacions socials amb una societat amb residència fiscal espanyola (en endavant, la Societat) que es troba en fase de desenvolupament.
El Consultant no manté amb la Societat cap mena de vinculació en el sentit de l’article 16 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre societats.
Les principals característiques del contracte de préstec formalitzat entre la Consultant i la Societat, són les que es detallen a continuació:
El Consultant concedeix de forma immediata un préstec dinerari a curt termini a la Societat, amb venciment 31/12/2023, sense perjudici d’una potencial pròrroga.
El contracte habilita a la Societat, en la seva condició de prestatària, a convertir el préstec en participacions del seu capital social en qualsevol moment abans de la data de finalització del contracte.
S’estableix un tipus d’interès anual a favor del prestador.
La liquidació dels esmentats interessos es realitzarà en la seva totalitat a la data de venciment o data de conversió, capitalitzant-se en la seva totalitat de forma conjunta amb el principal en cas de conversió d’aquest en capital social.
Als efectes de realitzar la potencial conversió del préstec en participacions socials de la Societat, es prendrà com a base mínima la valoració pre-money de la Societat establerta per a la següent ronda d’inversió, degudament indicada en euros al contracte, amb un descompte. Aquest descompte s’aplica com a multiplicador del capital viu del préstec a efectes de determinar el nombre de participacions socials a rebre.
La conversió del préstec en participacions socials de la Societat es produiria a través d’una ampliació de capital per compensació de crèdits i desembors dinerari, si fos els cas.
En el moment en que es produeixi la capitalització, el préstec haurà de ser líquid, vençut i exigible.
Aquesta tipologia de contractes amb condicions especials són relativament freqüents entre start-ups i els primers inversors i/o tercers finançadors que recolzen nous projectes empresarials amb un important component tecnològic i futur incert inicialment. En aquest sentit, com succeeix amb la resta de contractes amb característiques similars, les especials condicions dels contractes de préstec convertible com respecte del que es consulta comporta, en seu de la societat prestatària, el registre comptable d’una revalorització del seu immobilitzat intangible com a contrapartida de la diferència entre el valor del nominal de préstec i el valor de les participacions adquirides en el moment de la conversió en capital. Aquesta revalorització és representativa de la confiança atorgada pels inversors al projecte i emana de la valoració pre-money prevista per a la ronda d’inversió.
Apropant-se el venciment del contracte de préstec, el Consultant consulta sobre el tractament, a efectes de l’IRPF, d’un potencial exercici del “dret de conversió” per part de la Societat.
Consulta plantejada
Atenent als antecedents exposats, el Consultant presenta la següent consulta davant aquesta Administració, sobre les implicacions en l’IRPF, derivades de la potencial conversió en participacions socials de la Societat del préstec realitzat.
Confirmació que la remuneració per cessió de capitats propis i per tant la renda a integrar a la base imposable de l’IRPF del Consultant com a rendiments del capital mobiliari estarà conformada pels interessos exigibles en el moment de procedir a l’ampliació de capital per compensació de crèdits.
Confirmació que en cap cas no es deriva cap renda ni alteració patrimonial a integrar a l’IRPF del consultant per motiu de l’ampliació de capital per compensació de crèdits realitzada per la societat espanyola.
Confirmació que les participacions rebudes tindran com a valor d’adquisició el nominal del préstec que el Consultant ha concedit a la societat espanyol, addicionant els corresponents interessos meritats fins el moment.
INTERPRETACIÓ FISCAL DE LA SITUACIÓ PLANTEJADA
3.1 Remuneració de la cessió de capitals propis.
L’apartat 2 de l’article 22 de la Llei de l’IRPF disposa que tenen la consideració de rendes integres del capital mobiliari “les rendes procedents de la cessió a tercers de capitals propis. Tenen aquesta consideració els interessos i qualsevol altra forma de retribució pactada com a remuneració per aquesta cessió, així com les rendes que deriven de la transmissió, el reemborsament, l’amortització, el bescanvi o la conversió de qualsevol classe d’actius representatius de la captació i la utilització de capitals aliens”.
Per altra banda, el Comunicat Tècnic del 04 de març de 2015 sobre la tributació en l’IRPF de determinats productes financers disposa que “l’article 22.2 de la Llei de l’impost inclou dins la definició de rendes del capital procedents de la cessió a tercers de capitals propis, “la transmissió, el reemborsament, l’amortització, el bescanvi o la conversió de qualsevol classe d’actius representatius de la captació i la utilització de capitals aliens”. Per tant, les rendes procedents de la transmissió d’aquests actius que representin la cessió de capitals aliens es consideren com a rendes del capital mobiliari.
Addicionalment, l’article 42 apartat 1 lletra a) de la Llei de l’IRPF, estableix que les rendes del capital s’imputaran “al període impositiu en què resultin exigibles, o en el del seu cobrament si aquest cobrament és anterior”.
Atenent a la normativa transcrita, entén el Consultant que haurà d’integrar com rendiments del capital mobiliari els interessos del préstec signat amb la Societat, sempre que aquests siguin exigibles, en virtut del que estableixi el contracte formalitzat amb la Societat, amb qui no manté cap tipus de vinculació, tal i com s’ha posat en relleu en els antecedents d’aquesta consulta.
En aquest sentit, el contracte de préstec sobre el que es consulta estableix un període de carència en el meritament dels mateixos fins al moment en que el préstec es converteixi en participacions socials. Per tant, entén el Consultant que els interessos estipulats al contracte de préstec que siguin objecte de capitalització constituirien la remuneració per la cessió de capitals propis, havent-se d’imputar en l’exercici en que es produeixi la pròpia capitalització.
3.2 Aproximació a l’operació plantejada – Conversió en participacions com mecanisme de compensació de crèdits.
A diferència del que succeeix amb legislacions properes a l’andorrana, la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i responsabilitat limitada (en endavant LSASL), en el seu article 67, no estableix de forma específica les diferents operacions que poden donar lloc a una ampliació de capital. Per la seva banda, l’esmentada llei en el seu article 17, a l’hora de desenvolupar les aportacions societàries, es limita a establir que “les aportacions, que poden ser dineràries o no dineràries, són la contrapartida que ha de desemborsar qui subscriu accions o participacions i han de tenir per objecte béns o drets susceptibles de valoració econòmica, exclosos el treball i els serveis”.
En aquest sentit, resulta rellevant determinar si la compensació de préstecs objecte de la present consulta revesteix, des d’una òptica tributària, la figura d’aportació dinerària o no dinerària, als efectes de determinar el seu tractament a efectes de l’IRPF del Consultant.
Si bé aquesta qüestió no ha estat desenvolupada per les autoritats andorranes en matèria administrativa, aquesta qüestió ha estat tractada per les autoritats administratives de països veïns amb legislacions similars a l’actualment aplicable al Principat d’Andorra. Per aquest motiu, atenent la voluntat del legislador andorrà anunciada a l’exposició de motius tant de la Llei de bases de l’ordenament tributari, com de la Llei de l’IRPF, de desenvolupar un marc tributari homologables amb els països de l’entorn, és important analitzar el tractament que donen els països de l’entorn com és el cas d’Espanya a operacions de la mateixa naturalesa.
A tal efecte, és rellevant citar la Consulta Vinculant nº0296-98, del 25 de febrer, resolta per la Dirección General Tributaria d’Espanya (en endavant DGT) on, en relació a la conversió d’obligacions convertibles en accions emeses per una societat cotitzada, la DGT indicà que no es pot considerar que s’estigui davant d’una aportació no dinerària. Concretament, la DGT manifestà que “[...] lo primero que debe valorarse es si la operación de conversión de obligaciones en acciones constituye una aportación no dinerària.
Pues bien, la aportación es la prestación a la que está obligada la persona que suscribe las acciones, pudiendo efectuar la misma mediante aportacions dinerarias (articulo 154 TRLSA), aportacions no dinerarias (articulo 155 TRLSA) y por compensación de créditos (articulo 156 TRLSA), constituyendo la conversión de obligaciones en acciones una modalidad del aumento por compensación de créditos, de manera tal que la conversión de obligaciones en acciones no constituye una aportación no dinerària.
La misma conclusión podemos extraer del artículo 168 del Reglamento del Registro Mercantil, el cual distingue entre aportacions dinerarias (apartado 1), aportacions no dinerarias (apartado 2) y compensación de créditos (apartado 3), como formes o clases diferentes de contravalor del aumento del capital social. Es cierto que el articulo 39.2 del TRLSA califica como aportación no dineraria la que consiste en un derecho de Crédito, y sin perjuicio de la congruència, según los casos, de tales aportacions para ser objeto de aplicación del régimen jurídico del articulo 108 de la Ley 43/1.995, debe observarse que se trata de un supuesto de hecho diferente al que contempla la consulta, lo que se deduce con toda claridad de la obligación que dicho precepto impone al aportante de responder de la legitimidad del Crédito y de la solvència del deudor, obligación ésta que carece de sentido en el supuesto de conversión de obligaciones en acciones.
En el aumento de capital por conversión de obligaciones en acciones, los obligacionistes tienen derecho a adquirir la cualidad de socio por su sola voluntad, de acuerdo con lo previsto en el articulo 294 del TRLSA, y no a través de la aportación de un derecho de Crédito sinó del ejercicio de un derecho que nace en el mismo momento de la suscripción de las obligaciones convertibles, constituyendo el contravalor del correspondiente aumento de capital la prestación realitzada con ocasión de la suscripción de las referides obligaciones convertibles”.
En un sentit similar es va pronunciar de DGT en la seva consulta vinculant número V1133-12, de 25 de maig, on assenyalà que “cabe recordar que la aportación es la prestación a la que está obligada la persona o entidad que suscribe acciones en un aumento de capital de una entidad, pudiendo efectuarse mediante aportacions dinerarias, aportacions no dinerarias por compensación de creditos, por conversión de obligaciones y con cargo a reserves, según establecen, respectivamente, los artículos 299, 300, 301, 302 y 303 del Real Decreto Legislativo 1/2010, de 2 de julio (BOE de 3 de julio), por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Sociedades de Capital. La operación respecto de la cual se aporta el préstamo otorgado por la entidad I a favor de la entidad D, con el consiguiente aumento de capital de ésta para compensar el crédito no constituye una aportación no dinerària en sentido estricto y, por tanto, tampoco tendria la consideración de aportación no dinerària especial a efectos de lo dispuesto en el articulo 94.1 del TRLIS”.
D’acord amb els pronunciament anteriors, la DGT estipula que en el cas d’una conversió d’obligacions en accions, els obligacionistes tenen el dret a adquirir la qualitat de socis mitjançant l’exercici d’un dret que neix en el mateix moment en que es subscriuen les obligacions convertibles. Aquest fet, conclou la DGT, no pot constituir una aportació no dinerària.
Per altra banda, la DGT manifesta que per a tractar l’aportació d’un dret de crèdit com a una aportació no dinerària, l’aportant d’aquest dret hauria de respondre de la legitimitat del crèdit i la solvència del deutor, qüestió que no revesteix sentit en operacions com la plantejada.
Observem doncs, d’acord als pronunciaments anteriors referenciats atenent a l’absència de pronunciaments per part de les autoritats administratives andorranes en supòsits com el plantejat, que la legislació espanyola i els pronunciaments de les autoritats tributàries que desenvolupen el seu contingut fan una clara diferenciació entre les aportacions no dineràries i les conversions de drets.
En línia amb l’anterior i guardant especial similitud amb el supòsit respecte del que es consulta, és rellevant atendre al criteri manifestat per la DGT en la Consulta Vinculant V1824-19, de 15 de juliol on, en relació a una ampliació de capital per compensació d’un dret de crèdit ostentat contra la pròpia societat que amplia capital, aquest organisme manifestà que “[...] Por lo que respecta a la segunda operación consultada, a efectos de la tributación en el socio persona física al que afecta una ampliación de capital por compensación de créditos, considerando que el crédito objeto de compensación es un determinado saldo monetario, debe tenerse en cuenta que la compensación de dicho Crédito como contrapartida de una ampliación de capital es equivalente a la aportación dineraria del saldo correspondiente a dicho crédito, por lo que dicha compensación no genera rendimientos a integrar en el socio, atribuyéndose a efectos de futuras transmisiones como valor de adquisición de las acciones o participacions sociales recibidas, el importe del crédito compensado.
Prenent en consideració l’anterior, convé atendre al que disposa l’article 26.1 de la Llei de l’IRPF, on s’estableix que “en les transmissions a títol onerós formen part del valor d’adquisició: a) L’import real satisfet en l’adquisició. b) L’import de les inversions o millores realitzades en el bé objecte de transmissió. c) Les despeses i els tributs inherents a l’adquisició satisfets per l’adquirent, exclosos els interessos i els impostos indirectes que hagin resultat deduïbles”.
3.3 Adquisició de participacions socials de la Societat – Condicions especials derivades d’una revalorització voluntària d’actius
Tal i com s’ha exposat als antecedents de la present consulta, els contractes com el formalitzat pel Consultant són relativament freqüents entre start-ups i els primers inversors i/o tercers finançadors.
Sota aquesta tipologia de relacions comercials, la conversió del dret de crèdit en participacions socials es realitza en el marc d’una ronda d’inversió materialitzada mitjançant una ampliació de capital. En aquest sentit, el Consultant adquirirà participacions socials per l’import del nominal del préstec, sense necessitat de satisfer determinats imports als que hauran de fer front tercers inversors ordinaris (efecte descompte). És a dir, els inversors ordinaris que assisteixin a l’ampliació de capital satisfaran un import superior per cada participació que el que satisfarà el Consultant en virtut del contracte formalitzat.
En aquest sentit, les especials condicions dels contractes de préstec com respecte del que es consulta comporta, en seu de la societat prestatària, el registre comptable d’una revalorització del seu immobilitzat intangible com a contrapartida de la diferència entre el valor del nominal de préstec i el valor de les participacions adquirides en el moment de la conversió en capital (prima d’emissió no satisfeta derivada de l’aflorament d’un intangible representatiu de la valoració que donen els inversors a la Societat (valor pre-money).
Per tant, les condicions sota les que el Consultant adquireix les participacions de la Societat deriven directament d’una revalorització voluntària d’un actiu de la Societat.
L’ordenament tributari andorrà preveu l’efecte de les revaloracions a la Llei de l’IS, disposant al seu article 56 que “les revaloracions comptables no tenen efectes fiscals independentment de la data en què s’hagin dut o es varen dur a terme. [...]. Les revaloritzacions comptables realitzades pels obligats tributaris, s’han d’ajustar de la base de tributació d’acord amb l’establert en aquesta Llei”.
En virtut de tot l’exposat al llarg de la present consulta, entén el Consultant que, en el cas consultat, la conversió del crèdit concedit a la Societat no generarà cap tipus de rendiment del capital mobiliari en seu del Consultant, més enllà dels interessos meritats des de la seva constitució fins a la data de conversió del mateix en participacions socials de la Societat. Fruït de l’anterior, entén el Consultant que el valor d’adquisició de les participacions socials a efectes de futures transmissions de les participacions rebudes serà l’import del préstec concedit, juntament amb els interessos meritats.
A mode de resum, les conclusions assolides deriven de les següents premisses:
La conversió formalitzada contractualment com una compensació de deutes configura l’ampliació de capital subscrita com dinerària.
La diferència entre l’import del préstec concedit i l’import a escripturar de les participacions socials adquirides deriven d’una revalorització voluntària d’actius de la Societat, sense impacte fiscal
QÜESTIÓ PLANTEJADA
D’acord amb la descripció dels fets i la interpretació fiscal del Consultant al respecte, a continuació es detallen les qüestions plantejades genèricament a l’inici de la consulta així com la seva interpretació d’acord amb els criteris exposats al llarg de la mateixa, els quals consultem sobre la seva confirmació en relació a l’IRPF:
Confirmació que la remuneració per cessió de capitats propis i per tant la renda a integrar a la base imposable de l’IRPF del Consultant com a rendiments del capital mobiliari estarà conformada pels interessos exigibles en el moment de procedir a l’ampliació de capital per compensació de crèdits.
Confirmació que en cap cas no es deriva cap renda ni alteració patrimonial a integrar a l’IRPF del consultant per motiu de l’ampliació de capital per compensació de crèdits realitzada per la societat espanyola.
Confirmació que les participacions rebudes tindran com a valor d’adquisició el nominal del préstec que el Consultant ha concedit a la societat espanyola, addicionant els corresponents interessos meritats fins el moment
Resposta
En relació amb la qüestió sobre la tributació dels interessos derivats del préstec amb la societat, per qualificar aquesta renda a l’efecte de l’impost sobre la renda de les persones físiques, el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a l’article 22.2, preveu el següent:
“Article 22. Rendes íntegres del capital mobiliari
Tenen la consideració de ‘rendes íntegres procedents del capital mobiliari’ les següents:
[…]
2. Les rendes procedents de la cessió a tercers de capitals propis. Tenen aquesta consideració els interessos i qualsevol altra forma de retribució pactada com a remuneració per aquesta cessió, així com les rendes que deriven de la transmissió, el reemborsament, l’amortització, el bescanvi o la conversió de qualsevol classe d’actius representatius de la captació i la utilització de capitals aliens.
[...]”
La mateixa Llei, sobre la imputació de rendes de capital, a l’[https://leslleis.com/L2014005#Article_42||article 42.1.a], estableix el següent:
“
Article 42. Imputació de rendes
1. Els ingressos i les despeses que determinen les rendes que cal incloure en la base de tributació s’imputen al període impositiu que correspongui, amb caràcter general, d’acord amb els criteris següents:
a) Les rendes del treball i del capital s’imputen al període impositiu en què resultin exigibles, o en el del seu cobrament si aquest cobrament és anterior.”
D’acord amb aquests preceptes, la renda en concepte d’interessos obtinguts pel consultant que actua com a prestador tindrà la consideració de capital mobiliari. Així mateix, tenint en compte que el contracte del préstec es materialitza l’any 2023 i que, segons la informació facilitada, els interessos són exigibles en data 31 de desembre o en la data de conversió, l’import dels interessos meritats des de la data en què es va portar a terme el contracte i la data de conversió s’haurà d’imputar en el moment en què sigui exigible, és a dir, en la data de conversió. A l’hora de calcular la renda de capital es prendrà com a referència el tipus d’interès pactat per ambdós parts.
Atès que el deutor del préstec és la mateixa societat que amplia el capital i que el pagament del preu de les accions subscrites s’efectua mitjançant la compensació d’aquest crèdit, a efectes fiscals aquesta operació tindrà la consideració d’aportació dinerària. Consegüentment, aquesta operació no generarà una alteració patrimonial en el consultant, sempre que en el moment de la conversió el valor del préstec sigui equivalent al valor de les participacions rebudes. Quan no es compleixi aquesta equivalència, el guany o la pèrdua de capital derivada d’aquesta operativa es computa i tributa d’acord amb les normes generals previstes a la Secció cinquena. Determinació dels guanys i pèrdues de capital.
Altrament, per determinar el guany que es pugui esdevenir en una futura transmissió de les participacions rebudes pel consultant, s’ha de considerar el que disposa la norma, als articles 25.1.a i 26.1, en relació amb el còmput de l’import dels guanys o pèrdues de capital i sobre els conceptes que formen part del valor d’adquisició en les transmissions oneroses:
“
Article 25. Còmput
1. L’import dels guanys o pèrdues de capital és:
a) En els casos de transmissió a títol onerós o lucratiu, la diferència entre els valors d’adquisició i transmissió dels elements patrimonials.
[…]
Article 26. Transmissions a títol onerós
1. En les transmissions a títol onerós formen part del valor d’adquisició:
a) L’import real satisfet en l’adquisició.
b) L’import de les inversions o millores realitzades en el bé objecte de transmissió.
c) Les despeses i els tributs inherents a l’adquisició satisfets per l’adquirent, exclosos els interessos i els impostos indirectes que hagin resultat deduïbles.
[...]”
De conformitat amb aquests preceptes, el guany de capital es determinarà per la diferència entre el valor d’adquisició i el valor de transmissió de les participacions. Segons la informació proporcionada, en cas de conversió del préstec en capital social els interessos es capitalitzaran juntament amb el capital. Per tant, en el cas d’una eventual transmissió d’aquestes participacions, els interessos meritats des de la data en què es va porta a terme el contracte i la data de conversió formaran part del valor d’adquisició