“S’ha de considerar si la figura del trust resulta compatible amb els principis del dret civil andorrà. En relació amb aquest aspecte, l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra no té en compte la institució del trust; aleshores, a efectes fiscals aquesta figura es considerarà transparent, és a dir, com a no constituïda.

De manera que les relacions jurídiques regulades per la mateixa figura no tindran efectes. Per tant, l’atribució de la titularitat dels béns a efectes fiscals correspondrà al settlor o bé al beneficiari. Aquest criteri va ser manifestat mitjançant el Comunicat del tècnic del 25-11-2015 sobre la tributació en l’impost sobre la renda de les persones físiques de les rendes obtingudes a través de trusts i fundacions de dret estranger, emès pel Departament de Tributs i de Fronteres. El comunicat en qüestió, a l’apartat b, referent a les regles de tributació, expressa que:



En primer lloc, resulta clar que en cap supòsit es podrà entendre que el trustee (en la seva condició de tal) gaudeixi d’una posició equiparable a la del titular dels béns, en la mesura que es tracta d’un gestor dels mateixos béns, el qual, en virtut d’una obligació contractual, assumeix aquest deure de gestió en el marc (més o menys ampli) de les instruccions rebudes, però sempre en benefici i interès d’una altra persona (és a dir, el beneficiari).

Per tant, l’atribució de la titularitat dels béns a efectes fiscals i, com a conseqüència, de les rendes que es puguin generar, s’haurà de fer, bé al settlor o bé al beneficiari, en funció de les característiques específiques del trust en qüestió.

En termes generals, s’ha de concloure que, atès que el trust com a tal i els seus efectes jurídics no es reconeixen des de la perspectiva del dret andorrà, com a regla general es considerarà que el settlor reté la titularitat dels béns a efectes fiscals i, per tant, serà considerat l’obligat tributari en relació amb les rendes generades pels béns integrants del patrimoni del trust.

[...]”

En conseqüència, en el cas en qüestió, en què el consultant ha sigut el setllor i al mateix temps el beneficiari dels trusts als quals es van transferir les accions, als efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques, s’entendrà que el consultant ha sigut propietari de les accions des del moment que es va constituir la societat l’any 2012.”

“l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra no té en compte la institució del trust; aleshores, a efectes fiscals aquesta figura es considerarà transparent, és a dir, com a no constituïda. De manera que les relacions jurídiques regulades per la mateixa figura no tindran efectes”

“Article 1. Finalitat i àmbit d’aplicació

1. Aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa Llei.

2. Les disposicions de la Llei seran aplicables, amb els requisits i condicions previstos en la mateixa Llei, a les operacions referides a l’apartat anterior, quan les duguin a terme entitats residents al Principat d’Andorra o quan hi intervinguin persones físiques o entitats residents al Principat d’Andorra o no residents en els supòsits previstos en aquesta Llei.”

“Article 2. Definicions

[...]

2. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’escissió l’operació per la qual:



En cas que existeixin dos o més entitats adquirents, l’atribució als socis de l’entitat que s’escindeix de valors representatius del capital social d’alguna de les entitats adquirents en proporció diferent de la que tenien a l’entitat escindida només serà possible quan els patrimonis rebuts per les entitats adquirents constitueixin branques d’activitat. No obstant això, l’existència de branques d’activitat no serà exigible quan almenys el 75% del capital social de l’entitat escindida pertanyi, directament o indirectament, almenys, a dos socis units per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament i sempre que es donin les dos condicions següents:

“Article 3. Règim de les rendes derivades de la transmissió

1. No s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de les transmissions d’elements patrimonials derivades de les operacions referides als apartats 1, 2, 3, 4 i 6 de l’article 2 quan l’adquirent sigui una persona física resident fiscal a Andorra o una entitat resident fiscal a Andorra o si l’adquirent és una persona física no resident o una entitat no resident, sempre que els elements patrimonials transmesos restin afectes a un establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat no resident, o que els elements patrimonials transmesos consisteixin en accions o participacions en el capital social d’una entitat amb residència fiscal a Andorra.

La transferència fora del territori andorrà dels elements patrimonials afectes a l’establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat adquirent no resident referits al paràgraf anterior suposa la integració a la base de tributació de l’establiment permanent, en el període impositiu en què tingui lloc aquesta transferència, de la diferència entre el valor de mercat d’aquests elements i el valor al qual fa referència l’apartat 1 de l’article 5, reduït, si escau, en l’import de les amortitzacions i correccions de valor que hagin estat deduïbles fiscalment amb posterioritat a l’operació acollida a aquest règim.

En el cas de les operacions de devolució d’actius, tampoc no s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra que estiguin destinats a un ús residencial en els termes previstos al segon paràgraf de l’apartat 6 de l’article 2, fins i tot si l’adquirent és una persona física no resident i els immobles transmesos no resten afectes a un establiment permanent a Andorra.

2. Es pot renunciar al règim establert al primer paràgraf de l’apartat anterior mitjançant la integració en la base de tributació de l’impost que sigui aplicable al transmitent de la totalitat de les rendes que hagi obtingut en les operacions referides als apartats 1, 2, 3, 4 i 6 de l’article 2.

3. Les rendes derivades de les operacions referides als apartats 1, 2, 3 i 4 de l’article 2 s’han d’excloure de la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, fins i tot en els casos en què l’entitat adquirent gaudeixi de l’aplicació d’un tipus de gravamen o d’un règim fiscal especial.

En aquests casos, la transmissió dels elements patrimonials existents en el moment de l’operació, efectuada amb posterioritat per l’entitat adquirent, suposarà que la renda no integrada a la base de tributació del transmitent per aplicació del primer paràgraf de l’apartat 1 anterior sigui gravada en l’impost sobre societats o en l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals corresponent a l’entitat adquirent en el moment de la transmissió posterior, aplicant el tipus de gravamen general previst per l’article 41 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats. L’import de la renda que resulti gravada en aquests termes tindrà com a límit màxim l’import de la renda fiscal total derivada de la transmissió posterior per part de l’adquirent dels elements adquirits com a conseqüència de l’operació.”

“Article 5. Valoració fiscal dels elements patrimonials adquirits

1. Els elements patrimonials rebuts com a conseqüència de les transmissions derivades d’operacions en les quals el règim previst a l’apartat 1 de l’article 3 hagi estat aplicable es valoraran, a efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de realitzar-se l’operació. Els elements patrimonials adquirits conservaran la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.

2. Les regles de valoració descrites a l’apartat anterior no seran aplicables en cas que el transmitent hagi exercit l’opció de renúncia prevista a l’apartat 2 de l’article 3.”

“Article 6. Règim fiscal de l’atribució d’accions o participacions als socis en les operacions de fusió i escissió

En les operacions de fusió i escissió, no s’han d’integrar en la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de l’atribució als socis de l’entitat transmitent de valors representatius del capital social de l’entitat adquirent, sempre que els socis siguin residents fiscals al Principat d’Andorra o, en cas de ser no-residents, que les accions o participacions rebudes siguin representatives de la participació en el capital social d’una entitat que tingui la seva residència fiscal en territori andorrà.

Article 7. Valoració fiscal de les accions o participacions rebudes pels socis en les operacions de fusió i escissió

1. Les accions o participacions rebudes pels socis com a conseqüència de les operacions de fusió o escissió es valoren, als efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel valor fiscal que tenien les accions o participacions entregades abans de l’operació. Les accions o participacions rebudes conserven la data d’adquisició de les entregades.

2. En cas que el soci persona física amb residència fiscal a Andorra que hagi rebut accions o participacions en el capital social d’una entitat no resident traslladi la seva residència fiscal a l’estranger amb posterioritat a la realització de l’operació, haurà d’informar anualment sobre el seu domicili, el manteniment de la titularitat de les accions o participacions i, en el seu cas, sobre la transmissió d’aquestes accions o participacions. Aquesta obligació d’informació subsistirà durant els deu anys posteriors al trasllat de residència o mentre la plusvàlua derivada de la transmissió pugui quedar gravada a Andorra, si aquest termini fos inferior. En cas d’incompliment d’aquesta obligació, l’Administració tributària podrà exigir el gravamen sobre aquesta renda, la qual s’imputarà a l’últim període impositiu en què el soci hagués estat subjecte a l’impost sobre la renda de les persones físiques, sense perjudici dels interessos moratoris i les sancions que corresponguin. Reglamentàriament, es determinarà la forma i el termini per portar a terme aquesta obligació d’informació.

La transmissió de les accions o participacions rebudes que s’efectuï amb posterioritat al trasllat de residència, però abans que hagin transcorregut deu anys des de la data d’adquisició de les referides accions o participacions, determinada segons l’apartat 1 anterior, suposarà que la renda no integrada a la base de tributació del soci per aplicació de l’article 6 sigui gravada a Andorra. Aquesta renda s’ha d’imputar a l’últim període impositiu en què el soci hagi estat subjecte a l’impost sobre la renda de les persones físiques, mitjançant la presentació d’una declaració addicional per l’impost corresponent sense sanció, interessos moratoris ni recàrrecs. L’import de la renda que resulti gravada en aquests termes tindrà com a límit màxim l’import de la renda fiscal total derivada de la transmissió posterior de les accions o participacions rebudes com a conseqüència de l’operació de fusió o escissió.”

“Per determinar l’aplicabilitat del règim de neutralitat fiscal en una determinada operació de reestructuració, cal fer una doble anàlisis consistent en determinar si l’operació en qüestió:

• Anàlisi objectiu: L’operació en qüestió ha d’ésser una de les recollides en l’article 2 de la Llei de Reorganització Empresarial i emmarcar-se dins d’una de les definicions establertes a la Llei de Reorganització Empresarial.
• Anàlisi subjectiu: Revesteix de motius econòmics vàlids i no té com a mera finalitat la d’aconseguir un avantatge fiscal que tingui com a objectiu el frau o l’evasió fiscal. Anàlisi subjectiu (si escau). L’operació ha de venir motivada per un motiu econòmic vàlid.”

“Article 1. Finalitat i àmbit d’aplicació

1. Aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa Llei.”

“Article 2. Definicions

2. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’escissió l’operació per la qual:



En cas que existeixin dos o més entitats adquirents, l’atribució als socis de l’entitat que s’escindeix de valors representatius del capital social d’alguna de les entitats adquirents en proporció diferent de la que tenien a l’entitat escindida només serà possible quan els patrimonis rebuts per les entitats adquirents constitueixin branques d’activitat. No obstant això, l’existència de branques d’activitat no serà exigible quan almenys el 75% del capital social de l’entitat escindida pertanyi, directament o indirectament, almenys, a dos socis units per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament i sempre que es donin les dos condicions següents:

“Article 11. Interpretació de les normes

1. Les normes tributàries s’interpreten segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, l’evolució legislativa i la realitat social i econòmica del temps en què han de ser aplicades, atenent principalment el seu esperit, la seva finalitat i el principi d’equitat.

2. En la mesura en què no els defineixi la normativa tributària, els termes utilitzats en les seves normes s’entenen d’acord amb el seu sentit jurídic, econòmic, tècnic o usual, segons que escaigui. Així mateix, tothom pot recórrer als principis generals del dret com a mitjà d’interpretació de les normes tributàries escrites.

3. El fet generador o les exempcions o bonificacions no poden ser utilitzats més enllà dels seus termes estrictes, i no admeten l’analogia.

[...]”