Consulta vinculant en relació amb la consideració d’aportació no dinerària d’altres actius als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial
| Número de consulta |
CV0305-2024 |
| Data d’emissió |
12/03/2024 |
| Normativa |
Decret legislatiu de publicació del text refós de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries |
ANTECEDENTS
El senyor A en tant que Administrador Solidari de la societat andorrana X.
Així, en nom i representació de la Societat,
EXPOSA
Que d’acord amb allò que disposa l’article 65 del text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i l’article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs de la mateixa, interessa formular la següent Consulta Tributària, els efectes de la qual serien aplicables en les operacions la naturalesa de les quals s’expressa en l’escrit de consulta.
Que d’acord amb el que estableix l’article 65 del text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, el període aplicable és l’any 2024.
DESCRIPCIÓ DELS FETS
L’entitat consultant és titular de les parcel·les número 1 i 2, resultants de les finques integrades dins d’una Unitat d’Actuació, que adquirí mitjançant aportació de no dinerària d’ampliació de capital a l’any 2019.
Aquesta aportació no dinerària s’acollí al règim fiscal establert per la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial. L’apartat primer de l’article 5 de l’esmentada Llei estableix el següent:
“1. Els elements patrimonials rebuts com a conseqüència de les transmissions derivades d’operacions en les quals el règim previst a l’
apartat 1 de l’article 3 hagi estat aplicable es valoraran, a efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de realitzar-se l’operació. Els elements patrimonials adquirits conservaran la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.”
Els socis aportants havien adquirit les esmentades parcel·les per adjudicació en l’escriptura de formalització del Pla Parcial de la unitat d’actuació a l’any 2019. La finca per ells aportada a la unitat d’actuació, els pertanyia per haver-los estat adjudicada, per indivís i parts iguals, en mèrits de l’escriptura d’acceptació de l’herència a l’any 2007.
Actualment, en les esmentades parcel·les s’hi està desenvolupant un projecte immobiliari i, és possible, que per a la seva finalització sigui necessari donar-hi entrada a un nou soci en l’esmentat projecte. En la mesura que la societat té altres actius diferents de les esmentades parcel·les, la possible entrada d’aquest nou soci hauria de realitzar-se en una societat diferent.
Així doncs, en l’hipotètic cas que sigui necessari donar entrada a un nou soci s’aportarà l’esmentat projecte immobiliari, incloent-hi les ja citades parcel·les, a una societat andorrana de nova constitució.
Posicionament de la consultant
PRIMERA.- EN RELACIÓ AL VALOR FISCAL D’ADQUISICIÓ DE LES PARCEL·LES PER LA CONSULTANT
L’entitat consultant considera que el valor fiscal que tenen les parcel·les 1 i 2, resultants de la reparcel·lació de les finques integrades dins de la Unitat d’Actuació, és el que correspon a la data d’elevació a públic del Decret que aprova el Pla Parcial, això és a l’any 2019. Aquest fou el moment en que jurídicament els socis de l’entitat consultant van adquirir les esmentades parcel·les.
Primerament, perquè segons es desprèn de l’apartat 3 de l’art. 122 Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, aquell document és el títol de propietat d’aquelles finques:
“3. El decret que aprova el Pla parcial, o el decret que aprova el document de reparcel·lació, en el cas dels plans especials, és el títol constitutiu de la propietat dels terrenys, compresos en l’àmbit del pla, i substitueix a tots els efectes els títols de propietat anteriors. Una volta que el decret d’aprovació sigui ferm, els notaris autoritzen l’escriptura d’elevació a públic d’aquell instrument a instància d’un nombre de propietaris que representi, com a mínim, les tres quartes parts de la superfície dels terrenys compresos en la unitat d’actuació, quan es tracti de plans parcials, i de l’Administració actuant i els propietaris que compareguin, qualsevol sigui el seu nombre, en el cas dels plans especials. Sempre que un notari elevi a públic un pla parcial o un pla especial sense que compareguin tots els propietaris afectats, ha de protocol·litzar amb l’escriptura l’informe preceptiu i vinculant emès per la Comissió Técnica d’Urbanisme en compliment del que preveuen els articles
121 i
132.2.b) d’aquesta Llei.”
En aquest sentit, segons consta en l’esmentada l’escriptura pública d’elevació del Pla Parcial, els aportants del terreny a la consultant s’adjudiquen en virtut d’aquesta les parcel·les 1 i 2 resultants de la reparcel·lació de les finques integrades dins la unitat d’actuació. Per tant, adquireixen en aquell moment la titularitat d’aquelles finques.
Així mateix, l’art. 4 de la Llei de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries establia, entre d’altres, el següent supòsit d’exempció:
“9. Les plusvàlues derivades de les transmissions que s’efectuïn pels administrats per a la reparcel·lació dels terrenys de la seva propietat que hagin quedat continguts en una unitat d’actuació definida en els plans d’urbanisme parroquials, en aplicació de les disposicions de la
Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i dels reglaments que la desenvolupin.”
Així doncs, la norma fiscal està reconeixent explícitament que les reparcel·lacions són actes de transmissió, no només en el dret civil sinó també en l’àmbit fiscal.
D’altra banda, la redacció vigent de la Llei de l’impost de la renda de les persones físiques en el moment de l’elevació a públic del Decret que aprova el Pla Parcial establia en el seu article 4.4 la no subjecció dels guanys i les pèrdues de capital derivats de les transmissions de béns que estiguin subjectes a l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries. Per tant, reparcel·lació va comportar una alteració del patrimoni no subjecte a l’impost sobre la renda de les persones físiques.
Independentment de la no subjecció d’aquella operació, el valor d’adquisició dels terrenys, que s’aportaren posteriorment a la consultant, està constituït, d’acord amb la redacció vigent d’aquell moment de l’art. 26 de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques, per l’import real satisfet en l’adquisició. En aquest sentit, cal tenir en compte que el valor d’allò transmès d’acord amb l’apartat 3 de l’art. 26 és “l’import real satisfet, sempre que no resulti inferior al seu valor normal de mercat, cas en que prevaldria aquest últim”.
En conclusió, l’elevació d’aquell Pla Parcial va comportar que els aportants transmetessin el terreny del que eren originalment propietaris i rebessin en adjuració les dues parcel·les resultants de la reparcel·lació de les finques integrades dins de la Unitat d’Actuació. Per tant, el valor que tenen les dues parcel·les finalment aportades a la consultant és el que es desprèn del valor de mercat que tenia el terreny en el moment de la elevació a públic del Pla Parcial (a l’any 2019) quan es va transmetre.
Finalment, manifestar que, en opinió de la consultant, resulta irrellevant el fet que, a efectes de 1 de gener de 2024, s’hagi establert la següent exempció en la Llei de l’impost sobre la renta de les persones físiques:
“q) Els guanys i les pèrdues de capital derivats de les transmissions que s’efectuïn per part dels administrats per a la reparcel·lació dels terrenys de la seva propietat situats al territori del Principat d’Andorra que hagin quedat continguts en una unitat d’actuació definida en els plans d’urbanisme parroquials, en aplicació de les disposicions de la
Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i dels reglaments que la desenvolupin.
Els béns o drets que rebin els administrats en el marc de la reparcel·lació conserven el valor fiscal originari i la data d’adquisició dels terrenys transmesos, sense que l’exempció que s’estableix en aquesta lletra impliqui una modificació del valor a efectes impositius.”
És més, en opinió de la consultant aquesta modificació fa evident que a manca d’una redacció igual anteriorment, el valor de les parcel·les rebudes ha de ser el que es desprèn del valor de transmissió (mercat) del terreny originari que tenien els socis de la consultant a l’any 2019.
SEGONA.- TRACTAMENT FISCAL DE LA TRANSMISSIÓ, EN EL SI OPERACIÓ ACOLLIDA AL RÈGIM FISCAL DE LES OPERACIONS DE REORGANITZACIÓ EMPRESARIAL, D’ELEMENTS ADQUIRITS EN EL MARC D’UNA OPERACIÓ ACOLLIDA A L’ESMENTAT RÈGIM FISCAL.
El primer apartat de l’art. 1 de la Llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial assenyala que aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo.
L’apartat 3 de de l’art. 2 d’aquesta Llei defineix com “operació d’aportació no dinerària de branca d’activitat l’operació per la qual una entitat aporta, sense quedar extingida, a una altra entitat de nova creació o ja existent la totalitat de la seva activitat o bé una o més branques d’activitat, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació”.
L’apartat 4 del mateix article defineix com aportació no dinerària d’altres actius a efectes d’aquesta Llei:
“a) Una entitat aporta, sense quedar extingida, un o diversos elements patrimonials o accions o participacions en el capital social d’entitats que representin una participació d’almenys el 5% del seu capital social a una altra entitat resident al Principat d’Andorra, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació.”
L’aportació del projecte immobiliari ja en desenvolupament en relació a les citades parcel·les a una nova societat andorrana tindrà la consideració d’aportació no dinerària de branca d’activitat, o en el seu cas, d’aportació dinerària d’altres actius.
L’art. 3 d’aquesta Llei estableix el següent règim fiscal per a les entitats transmitents:
“1. No s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de les transmissions d’elements patrimonials derivades de les operacions referides als
apartats 1, 2, 3, 4 i 6 de l’article 2 quan l’adquirent sigui una persona física resident fiscal a Andorra o una entitat resident fiscal a Andorra o si l’adquirent és una persona física no resident o una entitat no resident, sempre que els elements patrimonials transmesos restin afectes a un establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat no resident, o que els elements patrimonials transmesos consisteixin en accions o participacions en el capital social d’una entitat amb residència fiscal a Andorra.”
D’altra banda, l’art. 5 estableix el règim fiscal per les entitats adquirents:
“1. Els elements patrimonials rebuts com a conseqüència de les transmissions derivades d’operacions en les quals el règim previst a l’
apartat 1 de l’article 3 hagi estat aplicable es valoraran, a efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de realitzar-se l’operació. Els elements patrimonials adquirits conservaran la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.
(...)”
Per tant, la possible aportació no dinerària per part de la consultant de les esmentades parcel·les, que en el seu dia va adquirir per una aportació no dinerària acollida al règim fiscal de reorganització empresarial, estaria dins de l’àmbit d’aplicació de la Llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.
En conseqüència, sempre que no s’exercís l’opció de renúncia, aquesta operació es veuria beneficiada del tractament fiscal avantatjós que ofereix l’esmentada Llei. En aquest sentit, la consultant no hauria d’integrar en la seva base de tributació de l’impost sobre societats les rendes que es posin de manifest com a conseqüència d’aquesta nova aportació.
L’aportació d’aquests béns immobles situats al Principat d’Andorra dins de l’àmbit d’aplicació de la Llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, no estarien sotmesos a la obligació del pagament a compte, previst en els arts. 45.bis i 45.ter de la Llei de l’impost sobre les societats, ja que no es generaria cap tipus de renda amb la seva transmissió.
La consultant rebrà a canvi participacions de la nova societat andorrana que es valoraran, a efectes de l’impost sobre societats, pel mateix valor fiscal que tenien al seu patrimoni les finques aportades. És a dir, el valor fiscal d’adquisició de les participacions rebudes serà el que es corresponia al valor d’adquisició que tenia pels socis de la consultant les parcel·les 1 i 2, resultants de la reparcel·lació de les finques integrades dins de la Unitat d’Actuació.
Per la seva banda, l’entitat que rep en aportació no dinerària de les finques valorarà, a efectes de l’impost sobre les societats, les finques rebudes pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de realitzar-se l’operació. Els elements patrimonials adquirits conservaran la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.
Finalment, l’art. 15 de la Llei estableix que l’aplicació del règim serà per defecte. No obstant això, el règim fiscal no serà aplicable quan les operacions tinguin com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal. El fet que una operació no s’efectuï per motius econòmics vàlids, com ara la reestructuració o la racionalització de les activitats de les parts que hi intervenen, sinó amb la mera finalitat d’aconseguir un avantatge fiscal, constitueix una presumpció que l’operació té com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal.
En aquest sentit, els motius econòmics que emparen la possible aportació de les finques resultants de la reparcel·lació en una nova societat andorrana són:
Millorar l’accés al finançament extern pel futur projecte immobiliari que s’ha de desenvolupar en les parcel·les aportades.
Limitar el risc en el desenvolupament del projecte immobiliari desplaçant-lo a una societat on no hi hagin altres actius que es puguin veure afectats per un possible resultat negatiu del negoci.
Permetre l’entrada de socis externs per participar en el projecte sense que afecti a altres actius de caràcter patrimonial que té la consultant. Així mateix, la concentració d’aquest projecte en una única societat també afavoreix a la tranquil·litat del futurs inversors que veuen limitat el risc de la seva inversió al negoci en que inverteixen.
QÜESTIÓ PLANTEJADA
Es prega a l’Administració que es pronunciï expressament sobre les següents qüestions:
Confirmar que a efectes de l’impost sobre societats el valor d’adquisició fiscal per l’entitat consultant és el que resulta del valor real de transmissió de la finca, en data d’elevació a públic del Pla Parcial (2019). En cas contrari, demanem a aquest Departament que identifiqui en quin moment hauríem de de recórrer per determinar-ne el valor fiscal d’adquisició.
Assegurar que la possible aportació no dinerària de les parcel·les 1 i 2 resultants de la reparcel·lació de les finques integrades dins la unitat d’actuació en una societat andorrana de nova constitució, no generarà tributació efectiva de cap tipus per tractar-se d’una operació dins l’àmbit d’aplicació de la
Llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.
En aquest sentit, entenem per no tributació efectiva de la operació tant per l’entitat aportant, els seus socis i per l’entitat adquirent. Inclòs la que pogués procedir de l’operació anterior d’aportació dels terrenys a la consultant, acollida també al règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.
Finalment, confirmi que els motius econòmics citats que motivarien la possible aportació no dinerària de les esmentades parcel·les es consideren motius econòmics vàlids a efectes de l'aplicació del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.
En virtut de l’anterior,
SOL·LICITA
Que es tingui per presentat aquest escrit, i per formulada Consulta Tributària Vinculant sobre les qüestions anteriorment exposades perquè, després dels tràmits oportuns, es dicti la resolució.
A aquest efecte, d’acord amb allò que disposa l’article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs, es manifesta de forma expressa que en el moment de presentar aquesta consulta tributària escrita, la consultant no està tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o al qualificació tributària que li correspongui plantejat en la present consulta.
Resposta
Segons es desprèn de la informació proporcionada en la vostra consulta, els terrenys es van adquirir per part de les persones físiques mitjançant una acceptació d’herència l’any 2007, i posteriorment aquestes mateixes parcel·les van ser objecte d’un pla parcial que es va formalitzar en escriptura pública a l’any 2019. En aquesta mateixa data s’aporten a la societat consultant acollint-se al règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.
En relació amb la valoració dels elements rebuts com a conseqüència d’una aportació no dinerària d’altres actius acollida al règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, a l’article 5.1, preveu el següent:
“1. Els elements patrimonials rebuts com a conseqüència de les transmissions derivades d’operacions en les quals el règim previst a l’
apartat 1 de l’article 3 hagi estat aplicable es valoraran, a efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de realitzar-se l’operació. Els elements patrimonials adquirits conservaran la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.”
Tenint en compte les dades facilitades, per determinar el valor fiscal que aquestes parcel·les han de tenir en seu de la societat consultant esdevé rellevant establir quin valor a efectes de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries —impost aplicable quan es va fer l’aportació acollida al règim fiscal de reorganització empresarial— li atribuïa la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries. Tal com es desprèn de la norma, al valor d’adquisició s’hi addiciona l’import de les inversions o millores. Així mateix, la Llei estableix una exempció per a les plusvàlues resultants de les transmissions que s’efectuïn per part dels administrats per a la reparcel·lació dels terrenys de la seva propietat. No obstant això, per a aquests casos la mateixa norma no preveu una actualització de valors com la que menciona la consultant; per tant, seguint un dels principis en què està basat el sistema tributari com és el d’igualtat, en el cas en qüestió el valor de les parcel·les en seu de la consultant no es podria correspondre amb el seu valor de mercat en la data de l’elevació a públic del Pla parcial. Així mateix, l’article 8 d’aquesta Llei estableix com es determina la base de tributació de l’impost i quins conceptes formen part del valor d’adquisició; concretament, aquest precepte preveu el següent:
“
Article 8. Base de tributació
1. La base de tributació està constituïda per la diferència positiva entre el valor real dels béns transmesos o del dret que es constitueix o cedeix, i el seu valor d’adquisició.
2. En les transmissions, oneroses o lucratives, el valor real dels béns transmesos o del dret que se cedeix es determina d’acord amb el que disposa la
Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000.
3. El valor d’adquisició es determina pel valor que s’hagi consignat en el document que acrediti l’adquisició. En el cas que aquest valor hagi estat objecte de comprovació per part de l’Administració, es pren com a valor d’adquisició el resultant de la comprovació.
4. Al valor d’adquisició s’addiciona l’import de les inversions o millores realitzades en el bé objecte de la transmissió, així com les despeses associades exclusivament a la promoció immobiliària i a l’adquisició dels béns transmesos o dels drets que es constitueixen o cedeixen. Les inversions i millores efectuades han d’estar en termes de la legislació urbanística degudament legalitzades i, juntament amb les despeses associades, s’han de justificar documentalment a través de factures emeses per empresaris o professionals, en els termes que es determinin
reglamentàriament.
No es consideren despeses associades les derivades de la intermediació en la venda ni d’altres que no estiguin directament relacionades amb la promoció immobiliària o amb l’adquisició dels béns transmesos o dels drets que es constitueixen o cedeixen.
5. El valor d’adquisició s’actualitza en funció d’uns coeficients calculats d’acord amb el que preveu la
disposició addicional primera.
6. Quan l’adquisició s’hagi fet a títol lucratiu, el valor de compra el constitueix el valor real dels béns en el moment de l’adquisició.
7. Als efectes de la liquidació de l’impost, quan es tracti de transmissions a títol gratuït o de transmissions a títol onerós sense intervenció de preu, les parts han de fer constar a l’escriptura o al document de liquidació el valor que atribueixen als béns objecte de la transmissió.
8. En el cas previst en l’
apartat 3 de l’article 3, la base de tributació es determina aplicant les regles previstes en aquest article al valor del bé immoble o dels drets reals sobre el mateix en el moment de formalitzar-se la promesa de compravenda, excepte en el cas de promocions immobiliàries de nova construcció que es determinarà quan es formalitzi la transmissió o es posin a disposició de l’adquirent els béns immobles.”
D’acord amb aquest article, la base de tributació de l’impost derivada de l’aportació a la societat estaria constituïda per la diferència positiva entre el valor real dels béns transmesos i el seu valor d’adquisició. En el cas exposat, considerant que l’adquisició dels terrenys va ser a títol lucratiu mitjançant una acceptació d’herència l’any 2007 i que aquests terrenys han estat objecte d’un pla parcial d’urbanització, el valor d’adquisició d’aquesta operació estarà constituït pel valor real dels terrenys l’any 2007. Així mateix, a l’hora de determinar el valor d’adquisició s’ha de tenir en compte que les despeses derivades del pla parcial i suportades per les persones físiques es consideren millores i, per tant, s’addicionaran al valor d’adquisició amb els termes previstos a la norma sempre que no hagin estat deduïbles a efectes fiscals. Consegüentment, aquest valor d’adquisició correspon al valor fiscal que tenien aquestes parcel·les en seu de les persones físiques abans d’efectuar-se l’operació.
Referent a la qüestió sobre la possibilitat d’aplicar el règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial a les aportacions de les parcel·les que en l’actualitat la societat consultant vol fer a una societat de nova creació rebent, a canvi, valors de representació en el capital d’aquesta societat, la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, a l’article 1.1, preveu el següent:
“Article 1. Finalitat i àmbit d’aplicació
1. Aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa Llei.”
Així mateix, l’article 2 de la normativa esmentada estableix les definicions de les operacions que es poden acollir al règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial. Concretament, en relació amb la consideració d’aportació no dinerària d’altres actius, a l’article 2.4.a disposa el següent:
“
Article 2. Definicions
4. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’aportació no dinerària d’altres actius l’operació per la qual:
a) Una entitat aporta, sense quedar extingida, un o diversos elements patrimonials o accions o participacions en el capital social d’entitats que representin una participació d’almenys el 5% del seu capital social a una altra entitat resident al Principat d’Andorra, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació.”
D’acord amb aquest article, l’aportació dels immobles afectes a una activitat de promoció immobiliària a una societat andorrana de nova creació rebent a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació tindrà la consideració d’aportació no dinerària d’altres actius a l’efecte del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.
Pel que fa a la tributació de la societat consultant que actua com a transmitent de les parcel·les, la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, a l’article 3.1 disposa el següent:
“
Article 3. Règim de les rendes derivades de la transmissió
1. No s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de les transmissions d’elements patrimonials derivades de les operacions referides als
apartats 1, 2, 3, 4 i 6 de l’article 2 quan l’adquirent sigui una persona física resident fiscal a Andorra o una entitat resident fiscal a Andorra o si l’adquirent és una persona física no resident o una entitat no resident, sempre que els elements patrimonials transmesos restin afectes a un establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat no resident, o que els elements patrimonials transmesos consisteixin en accions o participacions en el capital social d’una entitat amb residència fiscal a Andorra.
[...]”
Per tant, la consultant no haurà d’integrar en la seva base de tributació de l’impost sobre societats la diferència entre el valor normal de mercat de les parcel·les transmeses i el seu valor a efectes fiscals.
Quant a la valoració fiscal dels valors representatius del capital social rebuts per la consultant com a conseqüència de l’aportació, la mateixa Llei, a l’article 4, disposa el següent:
“
Article 4. Valoració fiscal de les accions o participacions rebudes en contraprestació de l’aportació
1. Les accions o participacions rebudes per la persona física o l’entitat transmitent com a conseqüència de les operacions definides als
apartats 3 i 4 de l’article 2 es valoren, als efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel mateix valor fiscal que tenien al seu patrimoni la branca o les branques d’activitat o els altres elements patrimonials aportats, excepte que s’exerceixi l’opció de renúncia prevista a l’
apartat 2 de l’article 3.
2. La transmissió de les accions o participacions rebudes que es dugui a terme posteriorment suposarà que la renda no integrada a la base de tributació de la persona física o entitat transmitent per aplicació del
primer paràgraf de l’apartat 1 de l’article 3 sigui gravada en el seu impost sobre societats, impost sobre la renda de les persones físiques o impost sobre la renda dels no-residents fiscals, aplicant el tipus de gravamen i el règim fiscal que haguessin estat aplicables als elements transmesos a la data de l’operació. L’import de la renda que resulti gravada en aquests termes tindrà com a límit màxim l’import de la renda fiscal total derivada de la transmissió posterior de les accions o participacions rebudes com a conseqüència de l’operació.”
Consegüentment, les accions o participacions rebudes per la societat consultant com a transmitent dels immobles es valoraran segons el valor fiscal que tenien al seu patrimoni abans d’efectuar aquesta operació.
Altrament, respecte a la valoració dels elements patrimonials rebuts per la societat de nova creació, segons l’article 5.1 de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, aquestes parcel·les es valoraran pel mateix valor fiscal que tenien en la societat transmitent i conservaran la data d’adquisició que tenien en la societat consultant.
Atès que, prèviament a aquesta aportació, es va fer una altra operació acollida al règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, tant per a la valoració a efectes fiscals de les accions o participacions rebudes per la societat consultant com per determinar la valoració dels immobles al patrimoni de la societat de nova creació, el valor fiscal s’haurà d’establir tenint en compte el valor que tenien els béns immobles en seu de les persones físiques que actuaven com a aportants en la primera operació acollida al règim.
Tanmateix, convé destacar que la finalitat d’aquest règim és procurar que la fiscalitat no suposi un impediment per executar les operacions de reorganització; altrament, aquesta normativa pretén evitar que el règim fiscal que s’hi preveu generi un incentiu per a reestructuracions que no tenen una justificació sòlida des de l’òptica econòmica o de negoci, sinó que estan basades en raons purament fiscals. En relació amb aquesta condició, la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, a l’article 15.2, estableix el següent:
“
Article 15. Aplicació del règim
2. No obstant això, el règim fiscal previst en aquesta Llei no és aplicable a les operacions referides a l’
article 2 que tinguin com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal. El fet que una operació no s’efectuï per motius econòmics vàlids, com ara la reestructuració o la racionalització de les activitats de les parts que hi intervenen, sinó amb la mera finalitat d’aconseguir un avantatge fiscal, constitueix una presumpció que l’operació té com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal.
Les actuacions de comprovació de l’Administració tributària que determinin la inaplicació total o parcial del règim fiscal previst en aquesta Llei per aplicació de les disposicions del paràgraf anterior eliminaran exclusivament els efectes de l’avantatge fiscal assolit indegudament, sense perjudici de la liquidació dels interessos moratoris que siguin procedents i de l’aplicació del règim sancionador corresponent, si escau.”
Els motius exposats a la consulta relacionats amb l’accés al finançament extern per al futur projecte immobiliari i amb el fet de permetre l’entrada de socis externs es poden considerar vàlids a l’efecte de l’aplicació del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial. Tanmateix, aquesta resposta s’emet tenint en compte les dades facilitades per la consultant, sense valorar altres aspectes relacionats amb la motivació d’aquesta operació que podrien alterar el contingut de la mateixa resposta. En altres casos, s’hauran d’analitzar amb precisió els antecedents, les circumstàncies i les característiques de cada operació per poder avaluar si existeixen o no motius econòmics vàlids a l’efecte d’aplicar el règim especial de reorganització empresarial.