Consulta vinculant en relació amb el dret a deduir les quotes suportades de l’impost general indirecte derivades de l’adquisició de vehicles, sobre la consideració de despesa deduïbles per determinar la base de tributació de l’impost sobre societats que es puguin donar per aquestes adquisicions i sobre les implicacions fiscals que es poden donar per la cessió dels vehicles als socis.
CONSULTA TRIBUTÀRIA VINCULANT
La societat andorrana X, formula la present consulta tributària de conformitat amb el que al que estableix l’article 65 de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i l’article 25 del Decret d’11 de febrer de 2015 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels Tributs, amb base a les següents al·legacions, antecedents i fonaments jurídics.
I.- MANIFESTACIONS PRÈVIES
En estricte compliment del que estableix l’article 25.1.b) del Decret d’ 11 de febrer de 2015 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels Tributs, aquesta part informa que no s’està tramitant procediment o recurs administratiu algun relacionat amb el règim, la classificació o qualificació tributària relatius al motiu plantejat en aquesta consulta.
Aquesta part formula la present consulta tributària per quant té dubtes sobre el règim fiscal aplicable, en l’IGI, l’Impost sobre Societats i l’IRPF, en relació a l’adquisició, manteniment i transmissió d’automòbils de col·lecció i exclusius adquirits per a una posterior transmissió amb un objectiu inversor.
II.- DESCRIPCIÓ DELS FETS
DE LA SOCIETAT X, CREACIÓ I OBJECTE
La societat es va constituir a l’any 2023.
L’objecte social es veurà modificat els pròxims dies, introduint, en relació amb l’explotació i alienació de béns mobles: “La inversió en vehicles exclusius i de col·lecció amb la finalitat d’obtenir-ne rendibilitat.”
DELS BÉNS QUE LA SOCIETAT X VOL ADQUIRIR I QUE SÓN OBJECTE DE LA PRESENT CONSULTA TRIBUTÀRIA
La societat X, pretén adquirir vehicles de col·lecció, sèries exclusives i d’alta gama amb l’objectiu d’obtenir una rendibilitat en la seva venda futura, en un termini màxim de tres o quatre anys, fruit de la seva revaloració en el mercat pel pas del temps.
L’activitat essencial de la mercantil no és la de la compravenda de vehicles com a tal; tampoc tindrà una activitat continuada en relació a aquesta compravenda de vehicles sinó que de manera esporàdica, i quan la situació/oferta econòmica sigui favorable, la societat executarà aquesta activitat.
El destí d’aquests vehicles és, doncs, el de mera tinença i futura venda, si les condicions de la mateixa són propícies per a fer-ho.
Per la pròpia naturalesa del bé, els vehicles no tindran un ús continuat, si bé sí tindran un ús, encara que limitat a un màxim de 2.000 km anuals, doncs no resulta convenient quedin immobilitzats i, alhora, també és necessari que els vehicles es mostrin i s’exhibeixin per posar-los en valor. L’ús dels vehicles amb aquesta finalitat es farà, amb caràcter general, per al propietari i administrador de la societat propietària dels vehicles, podent també subcontractar-la en societats especialitzades.
DEL TRACTAMENT I REGISTRE COMPTABLE DELS VEHICLES
En la mesura en que el destí d’aquests vehicles és la seva ulterior venda es registraran comptablement com a existències, tenint en compte l’objecte social de la mercantil.
Amb base a tot l’anterior, tenint en compte l’objecte de la societat i el valor i destí dels vehicles que la societat ha adquirit, la representant de la societat mercantil X, formula la següent,
QÜESTIÓ PLANTEJADA
EN RELACIÓ AMB LA LLEI 11/2012, DEL 21 DE JUNY, DE L’IMPOST GENERAL INDIRECTE
TRACTAMENT DE L’IGI SUPORTAT EN LA COMPRA DE VEHICLES
L’article 61 de la Llei de l’IGI estableix que els obligats tributaris podran “deduir les quotes de l’impost que hagin suportat en la adquisició de béns o serveis rebuts relacionats amb el desenvolupament de les seves activitats econòmiques”.
L’article 63.2.b) de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte, que regula les limitacions del dret a deduir, disposa expressament que les quotes suportades per l’adquisició de béns que s’utilitzin en tot o en part en el desenvolupament de l’activitat empresarial es poden deduir en la proporció del 50% quan es tracti d’automòbils.
Per tant, amb base a l’anterior, es consulta en quin grau és deduïble per a la societat consultant l’IGI suportat en l’adquisició i/o importació dels vehicles, així com en les despeses de manteniment i altres necessàries (per exemple de transport, despeses d’intermediaris per la seva compra i la seva, etc.) relacionades amb els mateixos.
És a dir, si l’IGI suportat és íntegrament deduïble en relació als vehicles, és solament deduïble en el 50% o no es deduïble.
EN RELACIÓ AMB LA LLEI 5/2014, DEL 24 D’ABRIL, DE L’IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FISIQUES
RETRIBUCIÓ EN ESPÈCIE EN L’IRPF DEL SOCI ÚNIC DE LA SOCIETAT PER LA UTILITZACIÓ DELS VEHICLES
L’article 29 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, que regula les rendes en espècie en el seu apartat primer, estableix expressament que “es consideren rendes en espècie la utilització, consum o obtenció, per a fins particulars, de béns, drets o serveis de forma gratuïta o per preu inferior al normal de mercat, encara que no suposi una despesa real per a qui les concedeix.”
En aquest sentit, el Comunicat tècnic en matèria tributaria, publicat al BOPA en data 27 de setembre de 2017 (Núm. 61) fa referència als criteris que aplica l’Administració tributària en relació a aquest tipus de cotitzacions en espècie.
Concretament, en l’apartat 3.2 del Comunicat, s’estableix:
“3.2. Lliurament o utilització de vehicles automòbils
3.2.1. Lliurament
Es considera renda en espècie el cost d’adquisició per al pagador, inclosos els tributs indirectes i altres quantitats satisfetes.
3.2.2. Utilització
Si el vehicle és propietat del pagador, es valorarà pel 20% anual del cost, segons el que es determina en l’apartat 3.2.1. Si no és propietat de l’empresa, es valorarà pel preu anual que satisfaci el pagador al propietari del vehicle per la seva cessió.”
Com ja s’ha comentat antecedentment (Antecedent Segon), l’Administrador i soci únic de la societat utilitzarà aquests vehicles, si bé de forma limitada i no continuada, doncs no resulta convenient quedin immobilitzats i, alhora, també és necessari que els vehicles es mostrin i s’exhibeixin per posar-los en valor.
Al respecte, cal considerar que a societat pot ser propietària de varis vehicles al mateix temps.
En aquest sentit, indicar que l’Administrador i soci únic disposarà d’altres vehicles, ja siguin propis o posats a la seva disposició per la societat per a l’ús particular.
En aquest sentit, i seguint amb l’objecte de la consulta, doncs, els vehicles que la societat X adquireix amb les finalitats que ja s’han expressat anteriorment, el fet de que l’Administrador i soci únic de la societat utilitzi aquests vehicles, es consulta si:
Aquest ús implicarà una retribució en espècie gravada en l’IRPF?
Si la resposta anterior és afirmativa,
Com s’ha de calcular aquesta retribució en espècie?
Quins serien els paràmetres a utilitzar per el càlcul d’aquesta remuneració. És a dir, quina seria la base de càlcul i quin seria el percentatge a considerar com a ús privatiu per a fixar la retribució en espècie. Al respecte, tal i com s’ha indicat, ressenyar que la societat pot arribar a ser propietària de varis vehicles de les característiques indicades i adquirits amb la finalitat anteriorment exposada.
EN RELACIÓ AMB LA LLEI 95/2010, DEL 29 DE DESEMBRE DE L’IMPOST SOBRE SOCIETATS
TRACTAMENT DE LES RENDES OBTINGUDES EN LA TRANSMISSIÓ DELS VEHICLES I DE LES DESPESES DERIVADES DE LA PROPIETAT DELS MATEIXOS EN RELACIÓ AMB L’IMPOST SOBRE SOCIETATS
Disposa l’article 9 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats, Concepte i determinació de la base de tributació que:
“1. La base de tributació està constituïda per l’import de la renda en el període impositiu.
2. La base de tributació es determina pel mètode de determinació directa i, subsidiàriament, pel mètode de determinació indirecta, d’acord amb el que disposa, en aquest últim cas, l’
article 43 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari.
3. En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la
Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la Comptabilitat dels empresaris i el
Pla general de comptabilitat, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el
capítol IV d’aquesta Llei, sense perjudici del que estableix l’
article 26 (...).”
Segons s’ha exposat la societat considera, en atenció al destí previsible dels vehicles, que l’ha de comptabilitzar com a existències.
Amb base a l’anterior, són objecte de consulta les qüestions següents:
1.- Si en aplicació de la Llei de l’Impost sobre Societats (LIS) és correcte el seu tractament com existències. Si no s’ajusta a la LIS el seu tractament com a existències, quin seria el seu tractament i si el mateix en fos el d’actius fixes:
Si la seva amortització teòrica tindria la consideració de despesa deduïble en l’impost sobre Societats i la mateixa es podria integrar en la base de tributació mitjançant un ajust a la base de tributació de l’impost sobre Societats.
Si per a que fora deduïble la seva amortització seria necessària la comptabilització dels vehicles com a actius fixes.
2.- Com s’ha de determinar el resultat obtingut en la seva transmissió als efectes de la seva integració en la base de tributació de l’Impost sobre Societats.
3.- Si les despeses relacionades amb l’adquisició, manteniment i transmissió dels vehicles tenen la consideració de fiscalment deduïbles i formen part de la base de tributació de l’Impost sobre Societats.
4.- En relació a l’IGI. Si es fixa que l’IGI suportat en l’adquisició i/o importació dels vehicles, així com respecte de les despeses vinculades amb la seva adquisició, manteniment i transmissió no és íntegrament deduïble, les quotes d’IGI no deduïble tindrien la consideració de despesa deduïble a integrar en la base de tributació de l’Impost sobre Societats.
Els antecedents es basen en els següents,
FONAMENTS JURÍDICS
FORMA
FONS DE L’ASSUMPTE
Resposta
En referència a la qüestió sobre el tractament de l’impost general indirecte suportat en la compra dels vehicles, d’entrada s’ha de determinar si la consultant actua com a consumidora final o com a empresària a l’efecte d’aquest impost. Pel que fa a la consideració d’activitat econòmica i d’empresari, la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, a l’article 5, estableix el següent:
“
Article 5. Concepte d’activitat econòmica i d’empresari o professional
1. Són activitats econòmiques les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.
L’activitat d’arrendament de béns té la consideració d’activitat econòmica.
2. A l’efecte d’aquesta Llei, es consideren empresaris o professionals les persones físiques o entitats que realitzin activitats econòmiques.
3. S’entenen realitzades en el desenvolupament de l’activitat econòmica les transmissions o cessions d’ús a tercers de la totalitat o part de qualsevol bé o dret que integrin el patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari, fins i tot les efectuades amb motiu del cessament en l’exercici de les activitats econòmiques que determinen la subjecció a l’impost.
4. No tenen la consideració d’empresaris o professionals als efectes d’aquest impost quan l’import dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats no superi la xifra anual de 40.000 euros, excepte que de forma expressa optin per ser considerats com a tals. A l’efecte de determinar l’import anterior, no es tenen en compte les transmissions de béns d’inversió i s’exclou, si escau, l’impost general indirecte. L’import es prorrateja en la part corresponent a l’any natural en cas d’inici d’activitat.
En el cas de les activitats agrícoles i ramaderes, el llindar indicat en el paràgraf anterior se situa en la xifra anual de 150.000 euros.
Els empresaris o els professionals que optin per ser considerats com a tals, ho han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any en què hagi de tenir efecte. Una vegada hagin optat per ser considerats empresaris o professionals, s’ha de mantenir aquesta situació durant un termini mínim de tres anys, i per sol·licitar-ne la baixa cal que hi renunciïn comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior a l’any en què hagi de tenir efecte.
El procediment i la forma de la sol·licitud per ser considerat empresari s’establiran
reglamentàriament.”
De conformitat amb aquests preceptes, sempre que es doni l’ordenació d’un conjunt de mitjans personals i materials per desenvolupar una activitat empresarial o professional mitjançant la realització continuada de lliuraments de béns títol onerós, la consultant tindrà la consideració d’empresària a l’efecte de l’impost. En cas contrari, s’entendrà que actua com a consumidora final. Aquesta circumstància s’haurà d’acreditar davant un eventual comprovació de l’Administració.
Sobre el dret a deduir de les quotes suportades per les adquisicions dels vehicles i els serveis vinculats amb la seva adquisició, la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, a l’article 52.1.a, preveu qui té la consideració d’obligat tributari:
“
Article 52. Obligats tributaris en els lliuraments de béns i les prestacions de serveis
1. Són obligats tributaris de l’impost:
a) Amb caràcter general, els empresaris o els professionals que realitzen els lliuraments de béns o prestin els serveis subjectes a l’impost.”
La mateixa Llei, als articles 61, 62 i 63, estableix la condició subjectiva per a l’aplicació de la deducció de les quotes suportades:
“Article 61. Quotes tributàries deduïbles
1. Els obligats tributaris poden deduir les quotes de l’impost que hagin suportat en l’adquisició de béns o serveis rebuts relacionats amb el desenvolupament de les seves activitats econòmiques.
Article 62. Requisits subjectius de la deducció
Poden fer ús del dret a deduir els obligats tributaris de l’impost que tinguin la condició d’empresaris o professionals d’acord amb el que estableix l’
article 5 d’aquesta Llei.
Article 63. Limitacions del dret a deduir
1. Els empresaris o els professionals no poden deduir les quotes de l’impost suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que no s’afectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost. En qualsevol cas sí que podran deduir les quotes suportades en relació amb la seva activitat empresarial o professional efectuada fora del territori d’aplicació de l’impost i que haurien donat dret a deducció si s’haguessin efectuat dins el mateix territori.
No obstant això, els empresaris o professionals poden deduir les quotes suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que s’afectin de manera exclusiva a les prestacions de serveis no subjectes a l’impost establertes a l’
article 6.20.”
D’acord amb aquests articles, si la consultant adquireix els vehicles per vendre’ls posteriorment i estan afectes a la seva activitat econòmica degudament comptabilitzats com a existències a l’actiu corrent del seu balanç –fet que s’haurà d’acreditar davant una eventual comprovació de l’Administració tributària–, en aquest cas, tenint en compte que els vehicles no tenen la consideració de béns d’inversió, la consultant podrà deduir íntegrament les quotes de l’impost suportades per l’adquisició d’aquests vehicles i els serveis vinculats amb aquestes adquisicions sempre que es compleixin els requisits formals previstos a la norma. Tanmateix, la consultant no podrà deduir les quotes de l’impost suportades per les adquisicions de vehicles o serveis que no s’afectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost. Consegüentment, si la societat cedeix al soci el vehicle i, per tant, no l’utilitza exclusivament per a la finalitat de la seva activitat econòmica subjecta a l’impost, en aquest supòsit les quotes suportades per la societat com a conseqüència de l’adquisició d’aquests vehicles no seran deduïbles en cap proporció.
Així mateix, cal remarcar si que en qualsevol moment posterior a l’adquisició es porta a terme una desafectació dels vehicles de l’activitat econòmica, serà aplicable l’article 8 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, que preveu les operacions assimilades al lliurament de béns:
“
Article 8. Operacions assimilades al lliurament de béns
Es consideren operacions assimilades al lliurament de béns a títol onerós l’autoconsum de béns. A l’efecte d’aquest impost, es considera
autoconsum de béns les operacions següents fetes sense contraprestació:
- La transferència, realitzada per l’obligat tributari, de béns corporals del seu patrimoni empresarial o professional al seu patrimoni personal o al consum particular.
- La transmissió del poder de disposició sobre béns corporals que integren el patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari.
- L’afectació o, en el seu cas, el canvi d’afectació de béns produïts, construïts, extrets, transformats, adquirits o importats en l’exercici de l’activitat empresarial o professional de l’obligat tributari per utilitzar-los com a béns d’inversió.
El que es disposa en aquest apartat no és d’aplicació en els supòsits en què a l’obligat tributari se li hagués atribuït el dret de deduir íntegrament les quotes de l’impost que hauria suportat en el cas d’adquirir a tercers béns d’idèntica naturalesa.”
En conseqüència, si es dona alguna de les circumstàncies mencionades en aquest article, la consultant haurà de tenir en compte que es produirà un autoconsum subjecte a l’impost.
Quant a la venda d’aquests vehicles, la consultant haurà de repercutir el tipus general del 4,5% i la base de tributació d’aquestes operacions estarà constituïda per l’import total de la contraprestació.
Respecte a les qüestions relacionades amb l’impost sobre la renda de les persones físiques, per determinar la qualificació de la renda que es pugui donar en seu del soci per la cessió de l’ús del vehicle pel seu ús particular, la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a l’article 22.1, sobre la consideració de capital mobiliari, preveu el següent:
“Article 22. Rendes íntegres del capital mobiliari
Tenen la consideració de “rendes íntegres procedents del capital mobiliari” les següents:
1. Els dividends i altres rendes derivades de la participació en el patrimoni net d’entitats. En particular, el terme dividends, en el sentit d’aquest precepte, comprèn les rendes de les accions, les accions o els bons de gaudiment, les participacions, les parts de fundador o altres drets, excepte els de crèdit, que permetin participar en les utilitats d’una entitat per la condició de soci, accionista, associat o partícip. Tenen la mateixa consideració les distribucions de resultats procedents de qualsevol organisme d’inversió col·lectiva de dret andorrà regulat en la normativa aplicable a aquests organismes.”
Pel que fa a la valoració d’aquest tipus de renda, s’ha de considerar el que disposa la norma de l’impost, a l’article 28:
“
Article 28. Valoració de les operacions
La valoració de les operacions entre els obligats tributaris subjectes a aquest impost i altres persones físiques o entitats vinculades es realitza pel seu valor normal de mercat, en els termes que preveu la
Llei de l’impost sobre societats.”
Per consegüent, si el soci utilitza aquest vehicle per a un ús particular, ja sigui total o parcial, estarà obtenint una retribució en espècie subjecta a l’impost com a capital mobiliari. En tractar-se d’una operació entre persones vinculades, s’haurà de determinar segons el valor mercat.
En referència a l’obligació de fer pagaments a compte a efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques, la Llei, a l’article 50.2, preveu el següent:
“
Article 50. Obligats a efectuar pagaments a compte
2. Les entitats i les persones jurídiques residents al Principat d’Andorra que satisfacin o abonin rendes gravades per aquest impost estan obligades a practicar retenció i ingrés a compte, en concepte de pagament a compte de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponent al perceptor, i a ingressar-ne l’import al ministeri encarregat de les finances, quan satisfacin les tipologies de rendes següents:
a) Rendes del treball.
b) Rendes del capital mobiliari.
c) Guanys de capital derivats de contractes d’assegurança sobre la vida, en els termes que s’estableixin
reglamentàriament.”
Per tant, quan es tracti d’una renda de capital mobiliari en espècie, la societat consultant haurà de practicar el corresponent ingrés a compte de l’impost sobre la renda de les persones físiques. L’import de l’ingrés a compte es determinarà aplicant un percentatge de retenció fix del 10 per cent sobre l’import de la renda íntegra satisfeta (valor de mercat de l’ús i el gaudiment del vehicle). A aquest valor s’hi addicionarà l’ingrés a compte, excepte que s’hagués repercutit al soci.
Quant als dubtes sobre la determinació de la base de tributació de l’impost sobre societats, la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, a l’article 9.3, estableix el següent:
D’altra banda, sobre la deduïbilitat de les despeses en concepte d’amortització, la norma de l’impost sobre societats, a l’article 10.1, estableix el següent:
“1. Són deduïbles les quantitats que, en concepte d’amortització de l’immobilitzat intangible i tangible, i de les inversions immobiliàries, corresponguin a la depreciació efectiva que tinguin els diversos elements per funcionament, ús, gaudi o obsolescència.
En el cas de l’immobilitzat tangible i de les inversions immobiliàries, es considera que la depreciació és efectiva quan sigui el resultat d’aplicar els coeficients d’amortització lineal que es deriven de la taula prevista en l’
Annex I. Es considera que la depreciació de l’immobilitzat intangible és efectiva d’acord amb l’apartat 2 d’aquest article.
En qualsevol cas, els obligats tributaris poden formular un pla especial d’amortització a l’Administració tributària, el qual se sotmet a la seva aprovació en els termes que
reglamentàriament s’estableixin.”
A més, s’ha de tenir present el que preveu l’article 13 de la mateixa Llei, en relació amb les despeses que no tenen la consideració de deduïbles a l’efecte de determinar la base de tributació de l’impost. L’article en qüestió, a l’apartat 1.a i 1.f, diu el següent:
“
Article 13. Despeses no deduïbles
1. No són deduïbles de la base de tributació les partides següents:
a) Les que representin una retribució del patrimoni net.
[…]
f) Els donatius i les liberalitats. No s’entenen compreses en aquest paràgraf les despeses per relacions públiques amb clients o proveïdors ni les que, d’acord amb els usos i costums, s’efectuïn respecte al personal de l’empresa ni les realitzades per promocionar, directament o indirectament, la venda de béns i la prestació de serveis, ni les que estiguin correlacionades amb els ingressos. En tot cas, aquestes despeses deduïbles fiscalment no poden superar l’1% de la base de tributació positiva mitjana de l’exercici corresponent i dels dos exercicis anteriors, computada abans de l’aplicació d’aquesta limitació.
No obstant això, els donatius efectuats pels obligats tributaris a entitats reconegudes com a entitats sense ànim de lucre són deduïbles per a la determinació de la base de tributació fins a un màxim del 10% del resultat comptable.
[…]”
Així mateix, en relació amb la imputació d’ingressos i despeses, l’article 19.2 estableix el següent:
“Article 19. Imputació temporal. Inscripció comptable d’ingressos i despeses
[…]
2. No són fiscalment deduïbles les despeses que no s’hagin imputat comptablement en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves si així ho estableix una norma legal o reglamentària, llevat dels casos en què aquesta Llei prevegi expressament incentius o despeses amb efectes fiscals que no hagin de quedar reflectits comptablement, sense perjudici de la necessitat d’esmentar l’incentiu específic en la memòria de l’entitat.
Els ingressos i les despeses imputats comptablement en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves en un període impositiu diferent d’aquell en què pertoqui la seva imputació temporal, d’acord amb el que preveuen els apartats anteriors, s’imputen en el període impositiu que correspongui d’acord amb el que estableixen els apartats esmentats. No obstant això, si es tracta de despeses imputades comptablement en aquests comptes en un període impositiu posterior a aquell en què pertoqui la seva imputació temporal o d’ingressos imputats en el compte de pèrdues i guanys en un període impositiu anterior, la imputació temporal dels uns i dels altres s’efectua en el període impositiu en què s’hagi realitzat la imputació comptable, sempre que no en derivi una tributació inferior a la que hauria correspost per aplicació de les normes d’imputació temporal que preveuen els apartats anteriors.”
Quant a les obligacions comptables, la Llei, a l’article 54.1, disposa el següent:
D’acord amb aquests preceptes, si els vehicles estan afectes a la seva activitat econòmica degudament comptabilitzats com a existències a l’actiu corrent, no esdevindrà cap despesa comptable com a amortització i, en conseqüència, no tindrà cap despesa fiscalment deduïble sota aquest concepte. Altrament, si els vehicles se cedeixen de forma gratuïta al soci, les despeses que es puguin derivar d’aquesta liberalitat no tindran la consideració de deduïbles als efectes de l’impost sobre societats. Pel que fa a la resta de despeses correlacionades amb els ingressos de l’activitat econòmica de la consultant, seran fiscalment deduïbles sempre que es compleixin les condicions legalment establertes en termes d’inscripció comptable, meritació i justificació documental.
La base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb la normativa comptable i aplicant els preceptes de la Llei 95/2010. Consegüentment, els ingressos procedents de la venda dels vehicles i les despeses derivades de les seves compres s’hauran d’imputar segons determini la normativa comptable prenent en consideració també el que preveu l’article 19 mencionat amb anterioritat.
D’altra banda, cal fer una menció especial del fet que les implicacions fiscals poden variar segons les especificitats de cada cas. Per aquest motiu, aquesta resposta s’emet tenint en compte les dades facilitades pel consultant, sense valorar altres aspectes relacionats amb la motivació d’aquesta operació que podrien alterar el contingut de la resposta. En altres casos, s’hauran d’analitzar amb precisió totes les seves característiques per poder establir les implicacions fiscals que se’n derivarien i avaluar si no existeix una motivació distinta de la merament fiscal que podria donar lloc a la consideració d’abús de la norma tributària, en els termes previstos a l’article 13 del Decret legislatiu del 7-2-2018 de publicació del text refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.