Carregant...
 

Sentència 57-2023 del TSJA. Intercanvi d’informació en matèria fiscal. Estàndard de la rellevància previsible. No es tracta d’una petició aleatòria i es troba degudament motivada.

Inclòs per:
LesLleis.com
Tipus
Sentència tribunal superior
Descripció:
Sentència 57-2023 del TSJA. Intercanvi d’informació en matèria fiscal. Estàndard de la rellevància previsible. No es tracta d’una petició aleatòria i es troba degudament motivada.
Data document:
06/11/2023
Impostos relacionats:
Altres
Texte:

Sentència 57-2023 del TSJA. Intercanvi d’informació en matèria fiscal. Estàndard de la rellevància previsible. No es tracta d’una petició aleatòria i es troba degudament motivada.


Extracte facilitat per Strategos

Resum: L’objecte del procés es circumscriu a la concurrència o no dels requisits legals per atendre la sol·licitud d’intercanvi d’informació en matèria fiscal procedent de l’Agència tributària espanyola.

L’apel·lant considera que es tracta d’una petició aleatòria, que mancaria de la motivació adequada i contindria elements enganyosos i capciosos que indueixen a pensar que l’apel·lant té la seva residència efectiva a Espanya. Consegüentment, no es compliria amb l’estàndard de la rellevància previsible.

El Tribunal indica que la sol·licitud d’intercanvi d’informació fiscal procedent de l’Administració tributària espanyola descriu amb suficient detall les circumstàncies que justifiquen la petició. En aquest sentit, la sol·licitud té en compte que la principal font d’ingressos de l’apel·lant prové d’una societat espanyola, de la qual és soci i administrador, que ha realitzat nombroses operacions amb les seves targetes de crèdit en territori espanyol, que disposa d’habitatges a Espanya i que hi resideixen el seu cònjuge i el seu fill menor, entre d’altres. En aquest sentit, considera que no és suficient discutir alguns dels punts de la sol·licitud, com els relatius a la situació familiar de l’interessat o als habitatges de què disposa a Espanya. Aquestes circumstàncies concretes hauran de ser al·legades davant les autoritats tributàries de l’Estat requeridor.

Resolució: Desestimar el recurs d’apel·lació i confirmar íntegrament la sentència apel·lada (Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, de 20 de setembre de 2023).


Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.


Logostrategos

C. Prat de la Creu, 59-65
Escala A, 2a planta
AD500 Andorra la Vella
 +376 805 705 
strategos@strategos.ad

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 2000063/2023
Núm. de Rotlle: TSJA-0000073/2023

SENTÈNCIA 57-2023

PARTS:

Apel·lant: Sr. CCC
Representant: Sra. HDB
Advocat: Sr. AHB

Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA
Representant: Sra. EMG
Advocat: Sr. AIO

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA
Magistrades: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ
Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ


Andorra la Vella, el dia 6 de novembre de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 2000063/2023.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. CCC va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava la resolució del Ministeri de Finances de 18 de juliol de 2023, la qual havia desestimat el recurs d’oposició formulat contra la sol·licitud d’intercanvi d’informació amb sol·licitud prèvia en matèria fiscal procedent de l’Agència Tributària espanyola.

La sentència de 20 de setembre de 2023 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, ha desestimat la demanda i ha declarat que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d’apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, en el qual, després de realitzar una anàlisi del concepte d’estàndard de la rellevància previsible i de la seva interpretació per la OCDE i la jurisprudència comparada, al·lega l’incompliment en el present cas d’aquest requisit, ja que la sol·licitud de l’Administració tributària espanyola manca d’una motivació adequada i conté elements enganyosos i capciosos.

3.- La representació del Govern s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada. Considera que la petició d’intercanvi d’informació fiscal no té un caràcter genèric que li pugui atorgar la consideració “d’expedició de pesca” o “fishing expedition”, sinó que es tracta de fets concrets que s’atribueixen específicament a la persona física interessada. Per altra part, les autoritats andorranes no tenen l’obligació de comprovar les declaracions fetes per l’Estat requeridor, sinó que la persona concernida ha de fer valer les seves al·legacions davant de les autoritats fiscals espanyoles.

4.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i 8.4 de la Llei 10/2017, de 25 de maig.

Segon.- Tal com s’ha exposat en els antecedents, l’objecte d’aquest procés versa sobre l’examen de la legalitat de la resolució del Ministeri de Finances de 18 de juliol de 2023, que va desestimar el recurs d’oposició formulat per la part agent contra la sol·licitud d’intercanvi d’informació en matèria fiscal procedent de l’Agència tributària espanyola.

A la vista del contingut de les al·legacions de les parts, la qüestió litigiosa versa sobre si la informació que sol·licita l’Estat requeridor compleix amb l’estàndard de la rellevància previsible, o bé si es tracta, com defensa la representació del recurrent, d’una petició aleatòria, que mancaria de la motivació adequada i contindria elements enganyosos i capciosos que indueixen a pensar que l’agent té la seva residència efectiva a Espanya.

Tercer.- Aquesta Sala s’ha pronunciat en diverses ocasions sobre els criteris que s’han de seguir en la tramitació de les sol·licitud d’intercanvi d’informació fiscal procedents de tercers Estats requeridors. Així, la sentència núm. 89-2018, de 17 d’octubre, va declarar que:

“El primer dels motius d’impugnació que articula el recurrent fa referència a que la sol·licitud d’informació és improcedent en atenció a que aquesta es refereix a una societat andorrana –(XXX)- i no té cap transcendència tributària en el marc de les actuacions de comprovació inspectora, ja que no hi ha cap factor de connexió de la societat XXX amb la inspecció instruïda en territori espanyol.

Tanmateix cal recordar que el 5 de novembre del 2013, el Govern d’Andorra signa el Conveni relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal amb l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (en endavant OCDE), i el Consell General l’aprova el dia 28 de juliol del 2016.

L’article 4 de l’esmentat Conveni estableix que les parts intercanvien la informació que pugui ser previsiblement rellevant per a l’administració o l’aplicació de les seves legislacions internes relatives als impostos coberts per aquest Conveni.

I l’article 5 disposa que mitjançant sol·licitud prèvia de l’estat requeridor, l’estat requerit li proporciona tota informació a la qual es refereix l’article 4 relativa a una persona o una transacció determinada.

D’altra banda, la L10/2017, del 25 de maig, d’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia i d’intercanvi d’informació espontani en matèria fiscal (en endavant LIF) segueix els principis de transparència i intercanvi d’informació desenvolupats per l’OCDE, i és font d’interpretació el comentari a l’article 26 del Model de conveni tributari sobre la renda i sobre el patrimoni de l’OCDE, tal com diu el seu article 1.3.

Endemés, al “Manual para la aplicación de las disposiciones relativas al intercambio de información con fines tributarios”, aprovat pel Comitè d’Afers Fiscals de la OCDE el 23 de gener de 2006, al punt 9 relatiu a les persones compreses, es diu:

“El intercambio de información no está limitado a la información relativa a cuestiones concernientes a residentes en las partes contratantes. Con frecuencia, una de las partes contratantes tendrá interés en recibir información de las actividades realizadas por una persona en concreto en la otra parte contratante, pese a ser residente en un tercer país, a fin de esclarecer las obligaciones fiscales de dicho contribuyente no residente. Sin embargo, también puede haber situaciones en las que una parte contratante pudiera tener interés en obtener información acerca de un residente de un país tercero que no esté sujeto a la tributación de ninguna de las partes contratantes, por ejemplo cuando esta información es relevante para la tributación de una tercera parte que es contribuyente o residente del país que solicita la información.”

Així, si l’OCDE permet l’intercanvi d’informació d’una forma àmplia quan es sol·licita sobre una persona que resideix en un tercer país i que no estigui subjecta a tributació en cap dels estats contractants, només pel fet que la informació referent a aquesta persona pugui ser rellevant per a la tercera part contractant que és contribuent o resident del país que sol·licita informació, amb més motiu ha de permetre l’intercanvi d’informació en aquest cas”.


D’altra banda, com ha declarat també aquesta Sala de manera reiterada (v. sentència núm. 20-2017, de 6 d’abril):

“A més, com resulta del paràgraf 77 dels comentaris a l’Acord sobre intercanvi d’informació en matèria tributària de l’OCDE, la part requerida no té l’obligació d’investigar ni de comprovar les declaracions presentades per la part requeridora, essent la responsabilitat respecte la veracitat de les dites declaracions de la part requeridora”.


En el mateix sentit es va pronunciar la sentència núm. 100-2017, de 20 de desembre, i el Tribunal Constitucional va acordar la inadmissió del recurs d’empara formulat contra la mateixa, mitjançant aute de 4 de juny de 2018 (causa 2018-12-RE).

Quart.- En el cas que ara s’examina, la sol·licitud d’intercanvi d’informació fiscal procedent de l’Administració tributària espanyola descriu amb suficient detall les circumstàncies que justifiquen la petició. Aquestes dades consten transcrites in extenso en la sentència apel·lada i resulta innecessari reproduir-les aquí.

En síntesi, la sol·licitud té en compte que la principal font d’ingressos del recurrent prové d’una societat espanyola, de la qual és soci i administrador; que l’interessat ha realitzat nombroses operacions amb les seves targetes de crèdit en territori espanyol, que indiquen una estada allà superior als 183 dies a l’any; que disposa d’habitatges a Espanya i que hi resideixen el seu cònjuge i el seu fill menor; que és administrador d’una societat andorrana, a la qual ha cedit el contracte de prestació de serveis que tenia en vigor amb l’entitat espanyola abans esmentada, i de la qual també és administrador. Finalment, consta que l’interessat és titular o autoritzat de comptes a Andorra, així com d’una targeta de crèdit.

No hi ha dubte que el conjunt d’aquests elements porten a la conclusió que la sol·licitud d’intercanvi d’informació en matèria fiscal procedent de l’Administració tributària espanyola no manca de tota pertinència previsible i, en conseqüència, que no es tracta d’una recerca aleatòria o “fishing expedition”.

L’estàndard de la rellevància previsible que invoca el recurrent s’ha de valorar sobre la petició de l’Estat requeridor en el seu conjunt. En aquest sentit, no és suficient discutir alguns dels punts de la sol·licitud, com els relatius a la situació familiar de l’interessat o als habitatges de què disposa a Espanya. Aquestes circumstàncies concretes hauran de ser al·legades, en els termes que abans s’han exposat, davant les autoritats tributàries de l’Estat requeridor, ja que l’Administració andorrana no ha de comprovar les declaracions contingudes en la sol·licitud d’intercanvi d’informació fiscal, que cauen sota la responsabilitat del requeridor.

En conseqüència, un cop s’ha descartat que la petició d’informació sigui merament aleatòria, i que no manca de tota pertinència previsible, procedeix desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes.

Cinquè.- No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància, d’acord amb l’article 8.1 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa el Sr. CCC contra la sentència dictada el 20 de setembre de 2023 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.