Consulta vinculant en relació amb l’aplicació de l’exempció per l’adquisició de béns immobles per desenvolupar-hi una activitat mercantil, professional, comercial o industrial per part de la persona jurídica adquirent.
| Número de consulta |
CV0320-2024 |
| Data d'emissió |
16/07/2024 |
| Normativa |
§ Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra |
Consultants:
Societat A
Societat B
ANTECEDENTS
Consulta:
Consulta fiscal en referència a l’aplicació de les exempcions previstes a l’Impost sobre la Inversió Estrangera Immobiliària al Principat d’Andorra en el cas en qüestió.
Normativa:
Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra (d’ara en endavant, “LIIEI”).
Decret 76/2024, del 28-2-2024, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra (d’ara en endavant, “Reglament”)
Manifestacions prèvies:
D’acord amb els requisits establerts a l’article 65 de la Llei 21/2014 de 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari, desenvolupats a l’article 25 del Decret de l’11 de febrer de 2015, pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels Tributs, manifestem expressament:
Que, en el moment en què es presenta aquest escrit, no ‘està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, classificació o qualificació tributària que correspongui al cas plantejat a la Consulta;
Que la Consulta que us presentem, es refereix al període impositiu 2024 i següents.
DESCRIPCIÓ DELS FET:
La societat A, (d’ara endavant, “l’Adquirent”) és una societat constituïda d’acord amb la legislació del Principat d’Andorra, i degudament inscrita al Registre de Societats del Govern d’Andorra.
Les participacions que formen el capital social de l’Adquirent són propietat de dues persones físiques no residents al Principat d’Andorra, en la mateixa proporció del 50 per cent de les participacions (d’ara en endavant, “els Inversors” o “els Socis”).
Els Inversors també són propietaris, en la mateixa proporció del 50 per cent, de les participacions constitutives del capital social de la societat andorrana B, (d’ara endavant la societat explotadora), degudament inscrita al Registre de Societats del Govern d’Andorra.
Els Inversors, en representació de l’Adquirent i de l’Explotadora, estan negociant l’adquisició d’un bé immoble situat al territori del Principat d’Andorra. L’Immoble en qüestió serà destinat a establiment hoteler. En aquest punt cal afegir que dit immoble ja ha estat utilitzat com a hotel amb anterioritat, i la seva distribució i estructura es troba actualment capacitada per desenvolupar l’activitat d’establiment hoteler. Per tant, no es tracta en cap cas d’un immoble destinat a ús residencial o d’habitatge.
Tanmateix, per arribar a l’escenari exposat, els Socis plantegen l’execució de les següents dues operacions:
L’adquisició de l’Immoble per part de l’Adquirent, amb la finalitat de llogar-lo a l’Explotadora.
L’explotació de l’Immoble dedicat a l’activitat hotelera i hoteleria per part de l’Explotadora.
El motiu de l’estructura plantejada en la que una societat adquireix el bé immoble (això és, l’Adquirent) i l’altra societat explota el bé immoble dedicant-lo a l’activitat hotelera i hoteleria (això és, l’Explotadora) és el motiu econòmic raonable de la separació de riscos entre el negoci hoteler i la titularitat del bé immoble. Aquesta estructura és una pràctica molt habitual pels Inversors en altres negocis d’inversió hotelera realitzats arreu del món.
Així doncs, en l’escenari plantejat, l’Adquirent seria la societat que adquireix el dret de propietat del bé immoble i la mateixa que llogaria l’actiu a l’Explotadora, societat que l’explotaria econòmicament, sent tant una com altra societats vinculades per compartir els mateixos socis en la mateixa proporció participativa.
L’Immoble en qüestió mai ha sigut destinat a ús residencial en el passat.
Així mateix, cal ressaltar que es tractaria d’una activitat empresarial lligada a la creació de llocs de treball, això és, per la impossibilitat objectiva actualment de dur-la a terme sense crear llocs de treball, doncs els Inversors preveuen l’obertura de l’hotel durant més dies al llarg de l’any en comparació amb el nombre d’hotels actuals.
A més, val a dir que l’Adquirent mantindria la propietat de l’Immoble durant un termini superior a 10 anys.
En aquest context, l’Adquirent i Explotadora es qüestionen la possibilitat d’aplicar l’exempció de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra sobre l’adquisició de l’Immoble, per motiu de la seva utilització en el desenvolupament d’una activitat econòmica de caràcter mercantil o comercial, com és l’activitat d’explotació hotelera.
INTERPRETACIÓ FISCAL DE LA QÜESTIÓ PLANTEJADA
L’Impost sobre la Inversió Estrangera Immobiliària (d’ara en endavant, “IIEI”) és un impost de naturalesa indirecta que grava la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra. En concret, l’IIEI es tracta d’un gravamen progressiu en funció del nombre d’unitats immobiliàries que posseeixen les persones físiques i jurídiques no residents al Principat d’Andorra (des de la data d’entrada en vigor de la LIIEI) que realitzin la inversió estrangera immobiliària.
Així mateix, la LIIEI inclou, mitjançant disposicions finals, modificacions a la Llei 10/2012, del 21 de juny, d’Inversió Estrangera al Principat d’Andorra (en endavant, “LIE”) per tal de redefinir el concepte d’inversió estrangera, amb la finalitat d’incorporar-hi nous subjectes que esdevenen, alhora subjectes obligats de l’IIEI.
L’article 1 de la LIE entén que
“[...] es consideren inversions estrangeres al Principat d’Andorra les adquisicions, per qualsevol títol de béns situats al Principat d’Andorra per part de:
d) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, en un percentatge igual o superior al 50 per cent de manera conjunta. També són inversions estrangeres les destinades a sucursals o altres tipus d’establiments permanents a Andorra de no residents; i les efectuades per altres persones jurídiques andorranes quan almenys el 50 per cent dels drets de vot del seu òrgan de decisió pertanyi, directament o indirectament, a qualsevol de les persones físiques o jurídiques, descrites a les lletres a), b), c) i d) d’aquest article [...]”
A més, l’article 1 de la LIE al seu apartat 2, introdueix un aclariment sobre la definició del terme “participació estrangera”, la qual seria d’aplicació als Inversors. En concret preveu el següent literal:
“[...] 2. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén que són participacions estrangeres les que ostentin persones físiques que no siguin resident o que tinguin menys de 3 anys de residència ininterrompuda, comptats des de l’obtenció del permís d’immigració o document anàleg [...]”
Segons aquesta definició, els Inversors tindrien la consideració d’inversions estrangers d’acord amb la LIIEI.
Per altra banda, l’article 13 de la LIE defineix la inversió en immobles
“[...] les inversions que es vulguin efectuar mitjançant l’adquisició de la propietat i altres drets reals sobre immobles, la promoció urbanística o immobiliària i les concessions administratives que suposin un ús privatiu de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra [...]”.
Així mateix, l’article 14.1 de la LIE preveu que estan subjectes a autorització prèvia del ministeri competent en matèria d’inversió estrangera
“[...] les inversions en immobles que vulguin efectuar les persones, físiques o jurídiques, enumerades a l’article
1.1 a), b), d), e) i f)”.
En conseqüència, l’Adquirent haurà de sol·licitar una autorització d’inversió estrangera per tal de poder adquirir l’Immoble.
En aquest mateix sentit, l’article 5 de la LIIEI determina els obligats tributaris de l’IIEI, entre els quals, es preveuen els següents quan obtinguin una autorització d’inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra:
“[...] d) “Persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, en un percentatge igual o superior al 50 per cent de manera conjunta. També són inversions estrangeres les destinades a sucursals o altres tipus d’establiments permanents a Andorra de no residents; i les efectuades per altres persones jurídiques andorranes quan almenys el 50 per cent dels drets de vot del seu òrgan de decisió pertanyi, directament o indirectament, a qualsevol de les persones físiques o jurídiques, descrites a les lletres a), b), c) i d) d’aquest article. [...]”
En la mateixa línia que la LIE, aquest mateix article 5 de la LIIEI preveu la mateixa definició sobre el terme “participació estrangera”, la qual seria d’aplicació als Inversors:
“[...] Als efectes d’aquesta Llei, s’entén que són participacions estrangeres les que ostentin persones físiques que no siguin residents o que tinguin menys de 3 anys de residència ininterrompuda, comptats des de l’obtenció del permís d’immigració o document anàleg [...]”.
En conseqüència, l’Adquirent entén que es considerada obligada tributària de l’IIEI per l’adquisició de l’Immoble.
La LIIEI, al seu article 4, preveu una sèrie d’exempcions de l’IIEEI, entre les quals es determina que quedaran exemptes de l’IIEI les adquisicions de béns immoble per societats andorranes participades, directa o indirectament, per no-residents sempre que sigui per desenvolupar una activitat mercantil, professional, comercial o industrial per l’adquirent i es compleixin unes determinades condicions:
“[...] g) Les adquisicions de béns immobles o de drets reals d’ús sobre aquests, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets reals sobre aquests immobles, per part de persones físiques no residents o residents amb menys de tres anys de residència o de persones jurídiques no residents, per desenvolupar-hi una activitat mercantil, professional, comercial o industrial per part de la persona física o jurídica adquirent, sempre que es compleixi cumulativament totes les següents condicions:
i) Que l’activitat sigui distinta de la promoció immobiliària o la compravenda de béns immobles;
ii) Que la propietat dels immobles o la titularitat dels drets reals o la participació en societats o altres persones jurídiques es mantingui durant un termini mínim de deu anys; i
iii) que no es tracti d’immobles inicialment destinats a ús residencial o d’habitatge segons l’autorització de la llicència de construcció del Comú corresponent, en quin cas queden subjectes a l’impost.
iv) que la inversió vagi lligada a la creació de llocs de treball.”
Atenent als requisits establerts per l’article 4.g) de la LIIEI, a continuació es procedeix a analitzar el seu compliment per part de l’Adquirent:
L’Adquirent és una societat andorrana participada pels Inversors, dues persones físiques no residents al Principat d’Andorra.
L’Adquirent té la intenció de mantenir la propietat de l’Immoble durant un termini mínim de deu anys.
L’Immoble, inicialment, ja s’explotava per a ús hoteler, de manera que en cap cas es trobava destinat a ús residencial o d’habitatge.
L’Adquirent adquireix un bé immoble situat a territori andorrà per desenvolupar-hi una activitat mercantil, professional, comercial o industrial. En aquest sentit, tot i que l’activitat hotelera que es desenvoluparà a l’Immoble serà realitzada efectivament per l’Explotadora, cal recordar que l’Adquirent i l’Explotadora són societats bessones participades en la mateixa proporció pels Inversors, sent la única raó d’aquesta estructura la separació de riscos exposada als antecedents.
A més, l’activitat que es desenvoluparà a l’Immoble en cap cas serà la promoció immobiliària o la compravenda de béns immobles sinó que, tal i com s’ha detallat en el cos de la present consulta vinculant, l’Immoble serà explotat com a un establiment hoteler per part de l’Explotadora.
L’adquisició de l’Immoble per part de l’Adquirent es troba directament lligada a la creació de llocs de treball, doncs a diferència de la situació prèvia de l’Immoble en la que l’explotació de l’hotel preexistent es realitzava només per temporada, l’Explotadora preveu obrir l’hotel ininterrompudament tot l’any, per la qual cosa necessitarà incrementar el volum de treball de la mà d’obra. L’Explotadora planteja assolir aquest objectiu bé mitjançant un increment del nombre total d’hores emprades pels treballadors, bé mitjançant un increment del nombre total de treballadors en plantilla, o bé en els dos sentits alhora.
En conclusió, l’Adquirent entén que l’adquisició de l’Immoble quedarà subjecta i exempta de l’IIEI per complir amb tots els requisits previstos a l’article 4.g) de la LIIEI.
En aquest sentit, val a dir que, davant de l’escenari en el que els Inversors no implementessin l’estructura empresarial de separació de riscos i l’adquisició de l’Immoble la efectués la mateixa societat que realitzarà l’explotació hotelera (això és, l’Explotadora), interpreta aquesta part que l’adquisició de l’Immoble quedaria subjecta i exempta de l’IIEI en atenció al compliment de l’article 4.g) de la LIIEI.
Tanmateix, en tant que societats bessones (això és, l’Adquirent i l’Explotadora) participades en la mateixa proporció pels mateixos socis, (això són, els Inversors), l’Adquirent entén que es podria entendre complerts els requisits previstos a l’article 4.g)i. I 4.g.iv) de la LIIEI, i entendre’s complerts tots els requisits, de manera cumulativa, perquè sigui aplicable l’exempció amb relació a l’adquisició de l’Immoble per part de l’Adquirent.
Per altra banda, el Reglament preveu, al seu article 5.5, una sèrie d’obligacions posteriors a l’aplicació de l’exempció de l’article 4.g) de la LIIEI:
“[...] 5. Anualment, durant el primer semestre i mentre no s’extingeixi el període de deu anys lligat a l’exempció, per tal d’acreditar el desenvolupament de l’activitat mercantil, professional, comercial o industrial, el beneficiari de l’exempció ha de presentar:
a) Documentació que justifiqui el desenvolupament de l’activitat mercantil, professional, comercial o industrial.
b) Documentació que acrediti la creació de llocs de treball i el manteniment d’aquests llocs.
c) Documentació que acrediti la propietat dels béns immobles o drets reals d´ús sobre aquests béns, les concessions, la participació en societats o les altres persones jurídiques que disposin de drets reals sobre aquests immobles. [...]”.
En aquest sentit, l’Adquirent entén que seria suficient per donar compliment l’obligació anual prevista a l’article 5.5 del Reglament, l’aportació, mitjançant una sol·licitud genèrica davant del Departament de Tributs i de Fronteres, de la següent documentació:
Com a “Documentació que justifiqui el desenvolupament de l’activitat mercantil, professional, comercial o industrial”, serà suficient l’aportació de les declaracions de l’Impost General Indirecte presentades per l’Adquirent.
Com a “Documentació que acrediti la creació de llocs de treball i el manteniment d’aquests llocs”, serà suficient l’aportació del llistat d’assegurats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social per part de l’Adquirent.
Com a “Documentació que acrediti la propietat dels béns immobles o drets reals d’ús sobre aquests béns, les concessions, la participació en societats o les altres persones jurídiques que disposin de drets reals sobre aquests immobles”, podria aportar-se una Nota Marginal emesa per un Notari del Principat d’Andorra.
QÜESTIÓ PLANTEJADA
D’acord amb la descripció dels fets i la interpretació fiscal realitzada per part de l’Adquirent al respecte, concloem reiterant-nos amb les qüestions plantejades més amunt, així com els criteris exposats al llarg de la present Consulta Vinculant, els quals consultem sobre la seva confirmació:
Confirmació de l’aplicació de l’exempció de l’
article 4.g) de la LIIEI a l’Adquirent en l’adquisició de l’Immoble.
En concret, confirmació del compliment del requisit previst a l’
article 4.g) de la LIIEI en l’adquisició de l’Immoble per part de l’Adquirent davant de l’escenari de que l’activitat hotelera que es desenvoluparà a l’Immoble serà realitzada efectivament per l’Explotadora, prenent en consideració que ambdues societats tenen els mateixos Socis, ostentant aquests el mateix percentatge de participació en ambdues societats.
Confirmació de l’aplicació de l’exempció de l’
article 4.g) de la LIIEI a l’Explotadora davant de l’escenari en el que els Inversors no implementessin l’estructura empresarial de separació de riscos i l’adquisició de l’Immoble la efectués la mateixa societat que realitzarà l’explotació hotelera.
Davant de l’aplicació de l’exempció prevista a l’
article 4.g) de la LIIEI, en cas de no complir-se amb el requisit relatiu al manteniment de la propietat immobiliària durant el termini mínim de 10 anys estipulat en l’
apartat ii) de l’article 4.g) de la LIIEI, comportaria la pèrdua de l’exempció i, en conseqüència, l’obligació de liquidar l’impost. En aquest cas, confirmació de si el deute tributari inclouria també els interessos de demora.
Aclariment i/o exemples de quina seria la documentació suficient per donar compliment l’obligació anual prevista a l’
article 5.5 del Reglament i si el mètode d’aportació es podria realitzar mitjançant una sol·licitud genèrica davant del Departament de Tributs i de Fronteres.
Resposta
En relació amb la primera i segona qüestions, sobre la possibilitat que l’adquisició del bé immoble adquirit per la societat consultant participada per persones no residents pugui estar exempta de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, primerament la Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, quant a la constitució del fet generador i la consideració d’obligat tributari, als articles 3 i 5.d preveu el següent:
“
Article 3. Fet generador
Constitueix el fet generador de l’impost la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra d’acord amb la
llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra i les especificitats que es preveuen en la present Llei, amb la finalitat de destinar dita inversió a l’adquisició d’immobles o altres drets reals —amb exclusió dels drets reals de garantia—, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets sobre aquests immobles; o a la promoció urbanística o immobiliària. Als efectes d’aquest impost el concepte d’inversió estrangera immobiliària inclou qualsevol de les activitats descrites anteriorment.
[...]
Article 5. Obligats tributaris
Són obligats tributaris de l’impost les persones físiques o jurídiques següents que, d’acord amb la
llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra, obtinguin una autorització d’inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra:
d) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, en un percentatge igual o superior al 50 per cent de manera conjunta. També són inversions estrangeres les destinades a sucursals o altres tipus d’establiments permanents a Andorra de no residents; i les efectuades per altres persones jurídiques andorranes quan almenys el 50 per cent dels drets de vot del seu òrgan de decisió pertanyi, directament o indirectament, a qualsevol de les persones físiques o jurídiques, descrites a les lletres a), b), c) i d) d’aquest article.”
D’acord amb aquests preceptes, tenint en compte que la societat consultant està íntegrament participada per persones que no són residents a Andorra, l’adquisició de l’immoble que efectuarà la consultant estarà subjecta a l’impost i l’obligat tributari serà la mateixa consultant que actua com adquirent.
Altrament, la norma esmentada a l’article 4 estableix una sèrie d’operacions que estan exemptes. Concretament, l’apartat g preveu una exempció aplicable a l’adquisició d’immobles quan es compleixen unes determinades circumstàncies. Aquest article disposa el següent:
“
Article 4. Exempcions
Estan exemptes de l’impost:
[...]
g) Les adquisicions de béns immobles o de drets reals d’ús sobre aquests, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets reals sobre aquests immobles, per part de persones físiques no residents o residents amb menys de tres anys de residència o de persones jurídiques no residents, per desenvolupar-hi una activitat mercantil, professional, comercial o industrial per part de la persona física o jurídica adquirent, sempre que es compleixin cumulativament totes les següents condicions:
i) Que l’activitat sigui distinta de la promoció immobiliària o la compravenda de béns immobles;
ii) que la propietat dels immobles o la titularitat dels drets reals o la participació en societats o altres persones jurídiques es mantingui durant un termini mínim de deu anys; i
iii) que no es tracti d’immobles inicialment destinats a ús residencial o d’habitatge segons l’autorització de la llicència de construcció del Comú corresponent, en quin cas queden subjectes a l’impost.
iv) que la inversió vagi lligada a la creació de llocs de treball.
En cas que la propietat de l’immoble, la titularitat del dret real o la participació no es mantingui durant el termini mínim fixat en aquest apartat, l’operació quedarà subjecta a l’impost que es liquidarà al tipus previst a l’
article 8.1.a).i).”
Per la seva banda, la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, sobre l’aplicació de les normes tributàries, a l’article 11 estableix el següent:
“Article 11. Interpretació de les normes
1. Les normes tributàries s’interpreten segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, l’evolució legislativa i la realitat social i econòmica del temps en què han de ser aplicades, atenent principalment el seu esperit, la seva finalitat i el principi d’equitat.
2. En la mesura en què no els defineixi la normativa tributària, els termes utilitzats en les seves normes s’entenen d’acord amb el seu sentit jurídic, econòmic, tècnic o usual, segons que escaigui. Així mateix, tothom pot recórrer als principis generals del dret com a mitjà d’interpretació de les normes tributàries escrites.
3. El fet generador o les exempcions o bonificacions no poden ser utilitzats més enllà dels seus termes estrictes, i no admeten l’analogia.
[...]”
Segons es desprèn de la informació proporcionada, la societat adquirent de l’immoble el llogarà a una altra societat, que serà qui l’explotarà com a establiment hoteler. Tenint en compte que una de les condicions, entre altres, és que l’adquirent desenvolupi mitjançant l’immoble adquirit una activitat mercantil, que la societat adquirent de l’immoble llogarà a una altra societat, que serà qui l’explotarà, i que les normes tributàries s’han d’aplicar segons els seus termes estrictes sense admetre analogia, en el cas exposat no serà aplicable l’exempció prevista a l’article 4.g.
Quant a la tercera qüestió, si l’explotació hotelera l’efectua la mateixa societat adquirent que és l’obligat tributari de l’impost, en aquest cas, i sempre que es compleixen la resta de condicions, serà aplicable aquesta exempció.
Pel que fa a la quarta qüestió, en el supòsit que sigui aplicable l’exempció i no es compleixi el requisit mínim de manteniment de la propietat de l’immoble, l’adquisició estarà subjecta a l’impost i s’aplicarà el tipus de gravamen que preveu l’article 8.
Respecte a l’aplicació de l’interès de demora, la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, a l’article 23.1.a estableix el següent.
“
Article 23. Interès moratori
1. L’interès moratori és una obligació accessòria generada pel retard en:
a) El pagament del deute tributari per part de l’obligat tributari o del subjecte infractor.”
Tenint en compte aquests articles, quan no es compleixi el requisit relacionat amb la durada de la propietat per part de l’adquirent de l’immoble i es perdi l’exempció es produirà un retard en el pagament del deute tributari, que generarà l’interès moratori corresponent.
Respecte a la cinquena qüestió, sobre la documentació que ha de presentar l’obligat tributari que s’hagi beneficiat de l’exempció prevista a l’article 4.g, el Decret 76/2024, del 28-2-2024, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, a l’article 5, desenvolupa els requisits per mantenir aquesta exempció:
“
Article 5. Exempcions
[...]
2. Per a l’exempció prevista a l’
article 4, lletra g de la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, la persona ha de presentar una sol·licitud en el lloc i de la forma que estableixi el ministeri encarregat de les finances.
3. La persona sol·licitant ha de presentar la sol·licitud esmentada en un termini màxim de deu dies a comptar de la data de presentació de la sol·licitud d’autorització d’inversió estrangera en immobles.
4. L’Administració tributària ha de resoldre la sol·licitud d’exempció amb caràcter previ a la resolució de la sol·licitud d’inversió estrangera immobiliària presentada al ministeri competent en matèria d’inversió estrangera.
En el termini d’un mes, a comptar de l’adquisició, s’ha de presentar una còpia simple de l’escriptura pública d’adquisició.
5. Anualment, durant el primer semestre i mentre no s’extingeixi el període de deu anys lligat a l’exempció, per tal d’acreditar el desenvolupament de l’activitat mercantil, professional, comercial o industrial, el beneficiari de l’exempció ha de presentar:
a) Documentació que justifiqui el desenvolupament de l’activitat mercantil, professional, comercial o industrial.
b) Documentació que acrediti la creació de llocs de treball i el manteniment d’aquests llocs.
c) Documentació que acrediti la propietat dels béns immobles o drets reals d’ús sobre aquests béns, les concessions, la participació en societats o les altres persones jurídiques que disposin de drets reals sobre aquests immobles.
6. L’Administració tributària es reserva el dret de demanar qualsevol informació o documentació complementària per al control de les exempcions.”
En referència a aquesta qüestió no es pot fer una llista exhaustiva dels documents que justifiquin aquestes condicions. Tanmateix, aquesta documentació haurà de contenir informació congruent que acrediti de forma fefaent el compliment de totes i cadascuna de les condicions esmentades per mantenir aquesta exempció. Així mateix, sempre que no hi hagi un formulari específic a aquests efectes, la documentació s’haurà de presentar amb la sol·licitud genèrica.