Sentència 22-2024 del TSJA. Règim transitori explotació internacional d’intangibles IS. Procediment de comprovació. IS es merita el 31-12. Retroactivitat impròpia de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS.
- Inclòs per:
- LesLleis.com
- Tipus
- Sentència tribunal superior
- Descripció:
- Sentència 22-2024 del TSJA. Règim transitori explotació internacional d’intangibles IS. Procediment de comprovació. IS es merita el 31-12. Retroactivitat impròpia de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS.
- Data document:
- 22/04/2024
- Impostos relacionats:
- Impost Societats
- Texte:
Sentència 22-2024 del TSJA. Règim transitori explotació internacional d’intangibles IS. Procediment de comprovació. IS es merita el 31-12. Retroactivitat impròpia de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS.
Extracte facilitat per Strategos
Resum: Estem davant una nova sentència en relació al règim transitori previst per la derogació del règim especial de societats que realitzen explotació internacional d’intangibles o intervenen en el comerç internacional. Aquest règim transitori permet al contribuent reduir la seva base de tributació substancialment en l’impost sobre societats.
En aquest sentit, la Llei 6/2018, del 19 d’abril establia, entre d’altres, els següents requisits per aplicar l’esmentat règim:
• Què l’obligat tributari estigui aplicant el règim especial i n’hagés sol·licitat la seva autorització abans de l’1 de juliol del 2017.
• Els obligats tributaris presentessin una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.
L’ara apel·lant sí havia presentat l’esmentada comunicació i, en conseqüència, tenia dret a aplicar l’esmentat règim transitori. No obstant, en relació a l’exercici 2018 aplica un percentatge de reducció diferent del que corresponia segons la normativa perquè, segons sosté en les seves al·legacions, calia distingir entre aquelles rendes obtingudes abans i després del 17 de maig de 2018 (data d’entrada en vigor de la Llei 6/2018).
El Tribunal Superior de Justícia rebutja aquest argument assenyalant que el període impositiu de l’impost sobre societats de l’exercici 2018 és únic i no es pot dividir artificialment aquest. Per tant, el percentatge de reducció per a tot l’exercici 2018 és del 60%, com va aplicar l’Administració tributària.
Resolució: Desestima el recurs d’apel·lació de l’obligat tributari i confirma la sentència apel·lada (Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, sentència núm. 57/2023).
Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.
C. Prat de la Creu, 59-65
Escala A, 2a planta
AD500 Andorra la Vella
+376 805 705
strategos@strategos.ad
OBJECTE: IS. Procediment de comprovació. No és necessari atorgar un nou tràmit d’al·legacions. IS es merita el 31-12. Retroactivitat impròpia de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS.
Tribunal Superior de Justícia
Sala Administrativa
TSJA.- 0000093/2023
ORIGEN.- 2000029/2023 - 0
NIG: 5300545320230000054
SENTÈNCIA 22-2024
PARTS:
Apel·lant: SI, SL
Representant: EAM
Advocat: AAG
Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA
Representant: EMG
Advocada: Sra. EVC
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA Magistrades: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ
Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ
Andorra la Vella, el 22 d’abril de 2024.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació núm. 0000093/2023.
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La societat SI, SL va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució núm. 361513/2023, de la Comissió Tècnica Tributària, de data 3 de febrer del 2023, que va desestimar el recurs administratiu interposat contra la Resolució de la Direcció Adjunta d’Inspecció tributària, de data 28 d’octubre del 2022, per la qual es van aprovar les liquidacions provisionals corresponents de l’Impost de Societats dels exercicis de 2018, 2019 i 2020.
2.- En la sentència núm. 57/2023, el Tribunal Unipersonal de la Batllia ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.
3.- En el seu escrit d'apel·lació, la societat recurrent estima, en substància, que:
- De la proposta de liquidació provisional inicialment rebuda, de data 12 de maig del 2022, es dedueix clarament que l’Administració Tributària la va practicar partint del fet que l’empresa no va presentar el preceptiu comunicat identificant els actius, béns i drets en relació amb els quals optava per aplicar el règim transitori de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la Llei de l’Impost de Societats (en endavant LIS), però, un cop aportada la documentació que acredita haver presentat el referit comunicat, es fan una sèrie de càlculs i consideracions, sense atorgar un nou termini d’al·legacions.
- La sentència apel·lada reconeix que és així i accepta que l’Administració hauria d’haver donat un nou termini d’al·legacions, tot i que considera que el contribuent va tenir accés al recurs contra la liquidació.
- Per a l’exercici de 2018 hi havia dos tipus diferents de reduccions en funció de si les rendes generades ho eren abans o desprès de l’entrada en vigor de la modificació de la Llei de l’Impost de Societats, és a dir, del dia 16 de maig del 2018 (segons la part agent).
- L’Administració Tributària considera que totes les rendes es van generar desprès d’aquesta data, però no ha donat l’oportunitat a l’empresa per justificar quan es van generar les rentes del 2018, per no haver donat un nou tràmit d’al·legacions.
- La pròpia CTT va acceptar que hi havia dos tipus de reducció per a l’exercici del 2018, per la qual cosa el debat sobre la irretroactivitat de la Disposició Transitòria de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS, no és procedent.
4.- En la seva contesta, el Govern estima, en substància, que:
- La part agent utilitza al seu recurs d’apel·lació els mateixos arguments que a la seva demanda.
- La proposta de liquidació realitzada per l’Àrea d’Inspecció Tributària ja detallava els imports reduïts que va aplicar l’empresa a les seves autoliquidacions, que van ser del 71% l’any 2018, del 50% l’any 2019 i del 25% l’any 2020, però que els percentatges de reducció correctes eren del 60%, 40% i 20% respectivament, per la qual cosa no feia falta que s’atorgués un nou tràmit d’al·legacions.
- L’aplicació del règim transitori de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS, ha estat fixat per aquesta Sala Administrativa a la sentència núm. 47/2023, de data 23 de setembre, contra la que la part agent en aquell procediment va interposar recurs d’empara (causa 2023- 67-RE), que fou desestimat pel Tribunal Constitucional.
5.- En el tràmit de conclusions la part apel·lant va confirmar les seves al·legacions, i el mateix succeí amb la part apel·lada.
6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- Al recurs d’apel·lació interposat per la part agent es fa una primera al·legació relativa al procediment. Així, es diu que, al seu parer, l’Administració Tributària hauria d’haver donat un nou tràmit d’al·legacions desprès d’acreditar-se que l’empresa sí havia comunicat que s’acollia al règim transitori de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS.
Tanmateix, a la vista del contingut de l’expedient administratiu, aquesta al·legació no pot ser acollida. En efecte, com a primer document de l’expedient es varen incloure còpia de les tres autoliquidacions de l’IS presentades per l’empresa (folis 1 a 46). A les esmentades autoliquidacions l’empresa no va fer constar el percentatge de reducció que va aplicar (possiblement perquè l’imprès no ho preveia), però l’Administració Tributària va fer els corresponents càlculs i va acreditar que els percentatges aplicats per l’empresa eren del 71% l’any 2018, del 50% l’any 2019 i del 25% l’any 2020, però que els percentatges de reducció correctes eren del 60%, 40% i 20% respectivament.
És cert que, a aquesta proposta es partia del fet que, segons l’Administració, l’empresa no havia presentat la comunicació per poder acollir-se al règim transitori de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS, però la proposta incorporava també el càlcul dels percentatges aplicables i els que correspondrien si s’hagués acollit a aquest règim.
Per això, un cop SI, SL va rebre la notificació de la proposta de liquidació i va acreditar que sí havia comunicat la voluntat a acollir-se al règim transitori, no calia donar un nou tràmit d’al·legacions.
Tercer.- Pel que fa l’argument relatiu a que, segons la part agent, la Disposició transitòria primera apartat a) de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS, permet distingir dos períodes diferents, el primer, del dia 1 fins el 16 de maig del 2018, i el segon des del 17 de maig fins el 31 de desembre, tampoc pot acceptar-se.
En efecte, en primer lloc cal aclarir que l’entrada en vigor es va produir el 17 de maig de 2018 (l’endemà de la seva publicació al BOPA, el dia 16 de maig). A més, a la sentència núm. 47/2023, de data 23 de setembre, aquesta mateixa Sala es va pronunciar sobre la retroactivitat de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS, i va declarar que, tot i que efectivament contenia una norma amb efectes retroactius, es tractava d’un retroactivitat impròpia que era perfectament constitucional, i aquesta posició ha vingut a ser confirmada pel propi Tribunal Constitucional en desestimar el recurs d’empara presentat per la part agent en aquell recurs.
Per això, no es pot fer la distinció de dos períodes que fa la part agent, ara apel·lant, compte tingut que l’impost de societats es merita l’últim dia del període impositiu, que, per l’exercici del 2018, era el 31/12/2018, i la llei va entrar en vigor el 17/05/2018, la qual cosa suposa que per a tot l’exercici de 2018 el percentatge de reducció correcte era del 60%, com va aplicar l’Administració Tributària.
A l’últim, cal dir que la part apel·lant no qüestiona els percentatges aplicables per la demandada als exercicis del 2019 i 2020 -del 40% i 20% respectivament-, és a dir, accepta que els que l’empresa va aplicar a les autoliquidacions presentades per aquests exercicis -50% i 25% respectivament-, no eren correctes.
En definitiva, cal desestimar el recurs d’apel·lació interposat per la part agent.
Quart.- No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per SI, SL.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.
Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.