Sentència 44-2024 del TSJA. IS. Règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup. Obligació de presentar comunicació per acollir-se al règim transitori.
- Inclòs per:
- LesLleis.com
- Tipus
- Sentència tribunal superior
- Descripció:
- Sentència 44-2024 del TSJA. IS. Règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup. Obligació de presentar comunicació per acollir-se al règim transitori.
- Data document:
- 18/07/2024
- Impostos relacionats:
- Impost Societats
- Texte:
Sentència 44-2024 del TSJA. IS. Règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup. Obligació de presentar comunicació per acollir-se al règim transitori.
Extracte facilitat per Strategos
Resum: Estem davant d’una nova sentència en relació al règim transitori previst per la derogació del règim especial de societats que realitzen explotació internacional d’intangibles o intervenen en el comerç internacional. Aquest règim transitori permetia al contribuent reduir la seva base de tributació substancialment en l’impost sobre societats.
En aquest sentit, la Llei 6/2018, del 19 d’abril, establia, entre d’altres, els següents requisits per aplicar l’esmentat règim:
Què l’obligat tributari estigui aplicant el règim especial i n’hagés sol·licitat la seva autorització abans de l’1 de juliol del 2017.
Els obligats tributaris presentessin una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.
En la sentència el Tribunal considera que la manca de presentació de la comunicació corresponent implica automàticament l’exclusió de la societat del règim especial. De fet, recorda que sobre aquesta qüestió s’havia resolt en la sentència núm. 47/2023, de data 26 de setembre, contra la que la part agent en aquell procediment va interposar recurs d’empara (causa 2023-67-RE), que fou desestimat pel Tribunal Constitucional.
Resolució: Desestima el recurs d’apel·lació de l’obligat tributari i confirma la sentència apel·lada (Tribunal unipersonal de la Batllia, sentència núm. 4/2024).
Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.
C. Prat de la Creu, 59-65
Escala A, 2a planta
AD500 Andorra la Vella
+376 805 705
strategos@strategos.ad
OBJECTE: IS. Règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup. Obligació de presentar comunicació per acollir-se al règim transitori.
Tribunal Superior de Justícia
Sala Administrativa
TSJA.- 0000009/2024
ORIGEN.- 2000052/2023 - 0
NIG: 5300545320230000087
SENTÈNCIA 44-2024
PARTS :
Apel·lant: G, SLU
Representant: Sra. CFL
Advocat: Sr. MRD
Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA
Representant: Sra. VA
Advocada: Sra. MBV
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA Magistrades: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ
Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ
Andorra la Vella, a la data consignada al marge.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 2000052/2023.
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La societat G, SLU va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució núm. 369749/2023, de la Comissió Tècnica Tributària, de data 8 de maig de 2023, que va desestimar el recurs administratiu interposat contra la Resolució de la Direcció Adjunta d’Inspecció tributària, de data 20 de març de 2022, per la qual es van aprovar les liquidacions provisionals corresponents de l’Impost de Societats dels exercicis de 2019 i 2020.
2.- En la sentència núm. 4/2024, el Tribunal Unipersonal de la Batllia ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.
3.- En el seu escrit d'apel·lació, la societat recurrent estima, en substància, que:
- La falta de presentació de la comunicació de l’aplicació del règim transitori no implica automàticament l’exclusió de la societat del règim especial de societats que realitzen l’explotació internacional d’intangibles o intervenen en el comerç internacional.
- No s’ha produït cap canvi substancial en els actius sobre els quals s’aplica el règim especial, i l’autorització fou concedida abans del mes de juliol de 2017.
4.- En la seva contesta, el Govern estima, en substància, que:
- L’aplicació del règim transitori de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre de l’impost de societats (en endavant LIS), ha estat fixat per aquesta Sala Administrativa a la sentència núm. 47/2023, de data 23 de setembre.
- La comunicació prevista en la Llei 6/2018 per acollir-se al règim transitori és un acte formal i venia a ser una nova alta censal per acollir-se a aquest règim transitori.
5.- En el tràmit de conclusions la part apel·lant va confirmar les seves al·legacions, i el mateix succeí amb la part apel·lada.
6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- La primera qüestió que es planteja en el recurs d’apel·lació presentat per la part agent és la relativa a si les societats que volguessin acollir-se al règim transitori havien de presentar necessàriament una comunicació en tal sentit, o si es vol, si la manca de presentació d’aquesta comunicació implica automàticament l’exclusió de la societat del règim especial de l’impost de societats. I aquesta qüestió ja ha estat resolta per aquesta mateixa Sala a la sentència núm. 47/2023, de data 26 de setembre, contra la que la part agent en aquell procediment va interposar recurs d’empara (causa 2023-67-RE), que fou desestimat pel Tribunal Constitucional.
En efecte, la STJA núm. 47/2023, desprès de recordar la finalitat de la Llei 6/2018, de reforma de la LIS -finalitat que s’explicita a la seva exposició de motius-, recorda també el contingut de la disposició transitòria primera de la Llei 6/2028, tot declarant que:
“No hi ha dubte, doncs, que aquest règim transitori era només per aquelles societats que ja s’havien acollit al règim especial de societats de gestió i inversió financera abans de l’1 de juliol del 2017.
I aquestes societats, havien de complir un requisit per tal de poder-se acollir al règim transitori, que era el de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.
És cert que la llei no deia en quin termini s’havia de presentar aquesta declaració, ni aprovava un model de declaració. Ara bé, d’entrada cal dir que no s’albira la necessitat d’aprovar un model específic (es tractava simplement de presentar una relació on identifiquessin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori), encara que amb posterioritat se’n pugui haver aprovat algun. I, pel que fa el termini, cal dir que l’art. 39.1 de la LIS determina que el període impositiu coincideix amb l’exercici econòmic de l’entitat, mentre que l’art. 40 estableix que l’impost es merita l’últim dia del període impositiu. I l’art. 58 de la LIS disposa que els obligats tributaris, en el moment de presentar la seva declaració, han de determinar el deute tributari corresponent i ingressar-lo en el lloc i en la forma que es determini reglamentàriament, i que el dret a gaudir d’exempcions, deduccions o qualsevol incentiu fiscal en la base de tributació o en la quota de tributació està condicionat al compliment dels requisits que exigeix la normativa aplicable.
D’altra banda, l’art. 34 del Reglament del 23 de setembre del 2015, de l’impost sobre societats -vigent en el moment en que es va aprovar la Llei 6/2018- , establia:
“Article 34. Declaració, autoliquidació i ingrés del deute tributari
1. Els obligats tributaris estan obligats a presentar i subscriure la declaració per aquests impostos el mes natural següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, mitjançant el model corresponent aprovat pel ministeri encarregat de les finances, a les oficines habilitades del Departament de Tributs i de Fronteres, o via telemàtica a l’oficina virtual del mateix Departament.
La declaració es pot presentar abans del període esmentat més amunt, sense que això tingui, però, efectes sobre els terminis d’ingrés o de devolució del deute tributari.
2. Els obligats tributaris a què es refereix l’apartat 2 de l’article 8 de la Llei de l’impost han de declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.
3. En el moment de presentar la declaració els obligats tributaris han de determinar el deute tributari corresponent.”
I aquest termini coincideix amb el previst a l’art. 35 de l’actual Reglament del 14 de maig del 2019, de l’impost sobre societats.
D’altra banda, la disposició transitòria tercera d’aquest últim Reglament disposa que els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup que poden seguir aplicant-lo, d’acord amb el que s’estableix a la disposició transitòria segona de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS, “han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori, en els set mesos posteriors a la conclusió del primer període impositiu en què s’aplica el règim transitori”, és a dir, abans de presentar l’autoliquidació de l’impost o en el mateix mes en que aquesta s’ha de presentar, previsió que resulta del tot raonable i cap indefensió pot comportar al contribuent.
Es tracta d’un requisit d’obligat compliment que resulta, a més, perfectament comprensible, si es té en compte la finalitat de la llei (la supressió d’uns règims especials per evitar els riscos d’erosió de bases de tributació i el trasllat de beneficis i, per tant, complir amb els estàndards de l’Acció 5 del Projecte BEPS). De fet, aquesta mateixa Sala Administrativa a les sentències núm. 67/2018, del 28/09/2018, i núm. 110/2018, del 22/11/2018, relatives a els procediments obligatoris a seguir per part dels operadors d’or d’inversió, va declarar que les “disposicions s’han d’interpretar de manera literal, atès el fonament d’aquesta condició de forma, que és el control d’operacions que podien presentar un risc”, risc que també és inherent en els règims especials que va suprimir la Llei 6/2018, com s’ha dit.
A més, la disposició final segona de la Llei 6/2018 estableix la seva entrada en vigor era l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (es va publicar el 16/05/2018, per la qual cosa entrava en vigor el 17/05/2018), tot afegint que “Les modificacions introduïdes per l’article 1 són aplicables en relació amb els exercicis fiscals de presentació que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2018”, l’art. 1 és en el que s’introdueixen els articles 16 bis, 16 ter i 16 quater a la LIS.
No hi ha dubte, doncs, que el legislador va voler suprimir els règims especials previstos per la LIS, i que aquesta era l’única finalitat de la norma, modificació que afectava a l’IS de l’exercici del 2018, que es meritava durant tot l’exercici del 2018, i que s’havia d’autoliquidar pel contribuent el mes natural següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, i que el termini del que disposaven els contribuents per presentar la comunicació -que era el requisit sine qua non per poder acollir-se al règim transitori de la Llei 6/2018-, finalitzava al mateix moment de la finalització del termini per presentar l’autoliquidació de l’IS”.
I aquesta sentència és ferma, compte tingut que, com s’ha dit, el Tribunal Constitucional va desestimar el recurs d’empara interposat per la part agent en aquell procediment.
De fet, aquesta mateixa Sala Administrativa ha reiterat la seva posició a les sentències dictades als recursos d’apel·lació 3/2024 i 88/2023 (sentències núm. 31-2024 i 34-2024, de dates 16 de maig i 23 de juny, respectivament).
A més, cal tenir en compte que el Departament de Tributs i Fronteres va donar resposta a la consulta vinculant núm. CV0143-2019. En aquell cas la societat consultant entenia que, amb el seu model de negoci, referit en la seva sol·licitud l’any 2012, quedaven suficientment detallats els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori, segons el que preveu l’apartat 2 de la Disposició transitòria primera intitulada “Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats que duen a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional” de la Llei 6/2018, del 19 d’abril.
Doncs bé, la resposta del Departament de Tributs i Fronteres a aquesta consulta vinculant fou la següent:
“Segons la informació proporcionada, la societat consultant va ser autoritzada a aplicar el règim especial de societats que duen a terme explotació internacional d’intangible abans de l’entrada en vigor de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, i a les rendes derivades de l’actiu objecte de consulta se’ls aplica el règim especial des del període impositiu 2012. Així mateix, en relació amb els requisits per poder aplicar el règim transitori, la disposició transitòria primera, als articles 1 i 2, disposa que:
“Disposició transitòria primera. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats que duen a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional
1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats que porten a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 poden seguir fent-ho, en relació amb les rendes obtingudes en períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2020, en els termes següents: [...]
2. El règim transitori descrit a l’apartat anterior només pot aplicar-se als actius, béns, drets o prestacions de serveis pels quals s’apliqués el règim especial abans de l’1 de juliol del 2017. Els obligats tributaris han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.”
Atesos els preceptes esmentats i les dades facilitades per la societat consultant, a l’actiu intangible exposat a la consulta hi podrà ser aplicable el règim transitori, sempre que es complexin les formalitats establertes a la normativa”.
(el subratllat no és de l’original)
És a dir, l’Administració Tributària va contestar que el compliment de les formalitats establertes -la presentació de la comunicació prevista a la disposició transitòria primera apartat 2, de la Llei 6/2018-, era requisit sine qua non per poder acollir-se al règim transitori.
La part agent -ara apel·lant- també al·lega que no s’ha produït cap canvi substancial en els actius sobre els quals s’aplica el règim especial, i l’autorització fou concedida abans del mes de juliol de 2017 (que consta a les actuacions, foli 30), però aquest era un altre dels requisits per acollir-se al règim transitori, sense perjudici que calia el compliment dels dos requisits per acollir-se, és a dir: el primer, estar autoritzats amb anterioritat a la modificació de la LIS, i el segon, haver presentat la corresponent comunicació, i aquest darrer la part agent no el va complir.
Tercer.- No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per G, SLU.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.
Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.