Representant: Sra. CRS
Advocada: Sra. CBF
Representant: Sra. VAX
Advocada: Sra. MBV
- La falta de presentació de la comunicació de l’aplicació del règim transitori no implica automàticament l’exclusió de la societat del règim especial de societats que realitzen l’explotació internacional d’intangibles o intervenen en el comerç internacional.
- En cap cas aquesta comunicació constituïa una autorització prèvia per a aplicar el règim especial transitori.
- S’ha de presumir la bona fe i la manca de culpa o dol de la societat agent.
- La societat venia aplicant el règim especial de l’IS des del 2016, i aplicà la
disposició transitòria 1ª de la Llei 6/2018, que, a diferència del règim especial contingut en l’
art. 23 de la LIS, no preveia la necessitat de demanar i obtenir una autorització prèvia per aplicar el règim transitori.
- S’ha fet una interpretació raonable de la norma.
- Manca de doctrina o jurisprudència relativa a la
disposició transitòria 1ª de la Llei 6/2018.
- En aplicació de l’
art. 120.c) de la LBOT no pot haver imposició de cap sanció.
- A la data dels períodes comprovats no hi havia cap consulta vinculant publicada, ni sentència al respecte, sobre la qüestió relativa a les conseqüències de la manca de presentació de la comunicació sobre els actius.
- Un error involuntari en l’aplicació del percentatge de reducció de la base de tributació no pot ser sancionat.
- La manca de comunicació dels actius sobre els que s’aplicava el règim especial no constitueix una infracció de defraudació, sinó una infracció simple.
- Tot i la modificació de la
LIS, la societat agent va continuar aplicant-se les mateixes reduccions que s’havia aplicat als exercicis anteriors, sense tenir en compte les reduccions previstes a la
disposició transitòria, per tant, no es tracta només de la manca de presentació de la comunicació per acollir-se al règim transitori, sinó que va continuar aplicant-se la reducció del 80% sobre la base de tributació de l’IS dels exercicis 2018, 2019 i 2020.
- No es pot parlar d’interpretació raonable de la norma compte tingut que la part agent simplement no l’ha aplicat.
- La tipificació aplicada és la correcta, ja que es va produir una defraudació per gaudir indegudament de beneficis fiscals.
“No hi ha dubte, doncs, que aquest règim transitori era només per aquelles societats que ja s’havien acollit al règim especial de societats de gestió i inversió financera abans de l’1 de juliol del 2017.
I aquestes societats, havien de complir un requisit per tal de poder-se acollir al règim transitori, que era el de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.
És cert que la llei no deia en quin termini s’havia de presentar aquesta declaració, ni aprovava un model de declaració. Ara bé, d’entrada cal dir que no s’albira la necessitat d’aprovar un model específic (es tractava simplement de presentar una relació on identifiquessin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori), encara que amb posterioritat se’n pugui haver aprovat algun. I, pel que fa el termini, cal dir que l’
art. 39.1 de la LIS determina que el període impositiu coincideix amb l’exercici econòmic de l’entitat, mentre que l’
art. 40 estableix que l’impost es merita l’últim dia del període impositiu. I l’
art. 58 de la LIS disposa que els obligats tributaris, en el moment de presentar la seva declaració, han de determinar el deute tributari corresponent i ingressar-lo en el lloc i en la forma que es determini reglamentàriament, i que el dret a gaudir d’exempcions, deduccions o qualsevol incentiu fiscal en la base de tributació o en la quota de tributació està condicionat al compliment dels requisits que exigeix la normativa aplicable.
D’altra banda, l’
art. 34 del Reglament del 23 de setembre del 2015, de l’impost sobre societats -vigent en el moment en que es va aprovar la
Llei 6/2018-, establia:
“
Article 34. Declaració, autoliquidació i ingrés del deute tributari
1. Els obligats tributaris estan obligats a presentar i subscriure la declaració per aquests impostos el mes natural següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, mitjançant el model corresponent aprovat pel ministeri encarregat de les finances, a les oficines habilitades del Departament de Tributs i de Fronteres, o via telemàtica a l’oficina virtual del mateix Departament.
La declaració es pot presentar abans del període esmentat més amunt, sense que això tingui, però, efectes sobre els terminis d’ingrés o de devolució del deute tributari.
2. Els obligats tributaris a què es refereix l’
apartat 2 de l’article 8 de la Llei de l’impost han de declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.
3. En el moment de presentar la declaració els obligats tributaris han de determinar el deute tributari corresponent.”
I aquest termini coincideix amb el previst a l’
art. 35 de l’actual Reglament del 14 de maig del 2019, de l’impost sobre societats.
D’altra banda, la
disposició transitòria tercera d’aquest últim Reglament disposa que els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup que poden seguir aplicant-lo, d’acord amb el que s’estableix a la
disposició transitòria segona de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS, “han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori, en els set mesos posteriors a la conclusió del primer període impositiu en què s’aplica el règim transitori”, és a dir, abans de presentar l’autoliquidació de l’impost o en el mateix mes en que aquesta s’ha de presentar, previsió que resulta del tot raonable i cap indefensió pot comportar al contribuent.
Es tracta d’un requisit d’obligat compliment que resulta, a més, perfectament comprensible, si es té en compte la finalitat de la llei (la supressió d’uns règims especials per evitar els riscos d’erosió de bases de tributació i el trasllat de beneficis i, per tant, complir amb els estàndards de l’Acció 5 del Projecte BEPS). De fet, aquesta mateixa Sala Administrativa a les sentències
núm. 67/2018, del 28/09/2018, i
núm. 110/2018, del 22/11/2018, relatives a els procediments obligatoris a seguir per part dels operadors d’or d’inversió, va declarar que les “disposicions s’han d’interpretar de manera literal, atès el fonament d’aquesta condició de forma, que és el control d’operacions que podien presentar un risc”, risc que també és inherent en els règims especials que va suprimir la
Llei 6/2018, com s’ha dit.
A més, la
disposició final segona de la Llei 6/2018 estableix la seva entrada en vigor era l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (es va publicar el 16/05/2018, per la qual cosa entrava en vigor el 17/05/2018), tot afegint que “Les modificacions introduïdes per l’
article 1 són aplicables en relació amb els exercicis fiscals de presentació que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2018”, l’
art. 1 és en el que s’introdueixen els
articles 16 bis, 16 ter i 16 quater a la LIS.
No hi ha dubte, doncs, que el legislador va voler suprimir els règims especials previstos per la
LIS, i que aquesta era l’única finalitat de la norma, modificació que afectava a l’IS de l’exercici del 2018, que es meritava durant tot l’exercici del 2018, i que s’havia d’autoliquidar pel contribuent el mes natural següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, i que el termini del que disposaven els contribuents per presentar la comunicació -que era el requisit sine qua non per poder acollir-se al règim transitori de la
Llei 6/2018-, finalitzava al mateix moment de la finalització del termini per presentar l’autoliquidació de l’IS”.
“Segons la informació proporcionada, la societat consultant va ser autoritzada a aplicar el règim especial de societats que duen a terme explotació internacional d’intangible abans de l’entrada en vigor de la
Llei 6/2018, del 19 d’abril, i a les rendes derivades de l’actiu objecte de consulta se’ls aplica el règim especial des del període impositiu 2012. Així mateix, en relació amb els requisits per poder aplicar el règim transitori, la
disposició transitòria primera, als articles 1 i 2, disposa que:
“Disposició transitòria primera. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats que duen a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional
1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats que porten a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 poden seguir fent-ho, en relació amb les rendes obtingudes en períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2020, en els termes següents: [...]
2. El règim transitori descrit a l’apartat anterior només pot aplicar-se als actius, béns, drets o prestacions de serveis pels quals s’apliqués el règim especial abans de l’1 de juliol del 2017. Els obligats tributaris han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.”
Atesos els preceptes esmentats i les dades facilitades per la societat consultant, a l’actiu intangible exposat a la consulta hi podrà ser aplicable el règim transitori, sempre que es complexin les formalitats establertes a la normativa”.