No-subjecció a l’IRPF dels obligats tributaris que optin per l’aplicació del règim especial per a residents sense activitat lucrativa en relació amb la retenció i l’ingrés a compte de les rendes del capital mobiliari
Comunicat tècnic referent a la no-subjecció a l’impost sobre la renda de les persones físiques dels obligats tributaris que optin per l’aplicació del règim especial per a residents sense activitat lucrativa en relació amb la retenció i l’ingrés a compte de les rendes del capital mobiliari
Destinataris: Aquest comunicat tècnic va destinat als obligats tributaris que optin per l’aplicació del règim especial per a residents sense activitat lucrativa i a les persones i entitats obligades a practicar retenció i ingrés a compte en relació a les rendes del capital mobiliari que satisfacin.
Ref.: Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, modificada per la Llei 42/2014, de l’11 de desembre, i el Reglament d’aplicació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, del 23 de juliol del 2014.
Objecte d’aquest comunicat tècnic
Clarificar la no-subjecció a l’impost sobre la renda de les persones físiques dels obligats tributaris que optin per l’aplicació del règim especial per a residents sense activitat lucrativa en relació amb la retenció i l’ingrés a compte de les rendes del capital mobiliari.
El règim especial per a residents sense activitat lucrativa
La disposició transitòria tercera de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques –d’ara endavant, “la Llei de l’impost”– preveu un règim transitori que pretén facilitar l’adaptació al sistema tributari andorrà dels obligats tributaris que tinguin l’autorització de residència sense activitat lucrativa a la data d’aplicació de la Llei.
En aquest sentit, la Llei de l’impost estableix que les persones que optin per l’aplicació d’aquest règim especial no estaran subjectes a l’impost sobre la renda de les persones físiques –d’ara endavant, “l’IRPF” o “l’impost”– durant el període de temps que sigui aplicable aquest règim. Però alhora afegeix que, a l’efecte d’establir la residència i el domicili fiscal, es considerarà el que estableix l’article 8 de la Llei de l’impost.
D’altra banda, tot i que, d’acord amb la Llei de l’impost, aquest règim transitori serà aplicable des del primer període impositiu en què sigui aplicable aquesta Llei fins al període impositiu que finalitzi abans del dia 1 de gener del 2018, les persones acollides a aquest règim especial poden renunciar a la seva aplicació passant a tributar per l’IRPF, mitjançant la seva renúncia al règim especial, renúncia que tindrà efectes a partir del període impositiu següent al període en què es comuniqui.
En darrer lloc, cal afegir que d’acord amb la disposició transitòria tercera del Reglament d’aplicació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques –d’ara endavant, “el Reglament d’aplicació”–, els obligats tributaris que optin per l’aplicació del règim especial per a residents sense activitat lucrativa ho han de comunicar al ministeri encarregat de les finances, mitjançant la presentació d’una comunicació d’acord amb el model oficial establert dins d’un termini de tres mesos comptats des del primer dia del primer període impositiu en què sigui aplicable aquest impost.
1.1.1.3. Obligació de practicar retenció i ingrés a compte sobre les rendes del capital mobiliari
L’article 50 de la Llei de l’impost estableix l’obligació, a càrrec de les entitats i de les persones jurídiques residents al Principat d’Andorra, de practicar retenció i ingrés a compte, en concepte de pagament a compte de l’IRPF corresponent al perceptor, i a ingressar-ne l’import al ministeri encarregat de les finances, quan satisfacin, entre d’altres, rendes del capital mobiliari, excepte en cas que les rendes estiguin exemptes en virtut del que estableix l’article 5 de la mateixa Llei.
La mateixa obligació correspon a les persones físiques residents al Principat d’Andorra que realitzin activitats econòmiques, respecte de les rendes del capital mobiliari que satisfacin o abonin en l’exercici d’aquestes activitats i a les persones físiques o jurídiques no residents fiscals que operin al Principat d’Andorra mitjançant un establiment permanent.
En darrer lloc, l’obligació de retenir o ingressar a compte també s’estén, en virtut de l’apartat 9 de l’article 50 de la Llei de l’impost, a les entitats i a les persones jurídiques residents al Principat d’Andorra o no residents fiscals que operin al Principat d’Andorra mitjançant un establiment permanent, i que siguin dipositàries de valors mobiliaris estrangers o tinguin al seu càrrec la gestió del cobrament de les rendes derivades d’aquests valors, respecte de les rendes derivades d’aquests valors.
Finalment, cal mencionar que l’obligat tributari pot sol·licitar a la persona o entitat pagadora de les rendes que minori la base sobre la qual s’aplica el percentatge de retenció en l’import de la reducció prevista a l’article 37 de la Llei de l’impost. El procediment i les condicions necessàries per exercir aquesta opció es regulen a l’article 23 del Reglament d’aplicació, i quan l’obligat tributari ha exercit aquesta opció, la persona o entitat pagadora ha de remetre al ministeri encarregat de les finances una declaració ajustada al model oficial, segons preveu l’apartat 4 de l’article 24 del Reglament d’aplicació.
1.1.1.4. La no-subjecció a l’impost sobre la renda de les persones físiques dels obligats tributaris que optin per l’aplicació del règim especial per a residents sense activitat lucrativa
Com s’ha exposat en l’apartat 2, les persones que han optat pel règim especial per a residents sense activitat lucrativa no estan subjectes a l’impost, i per tant les rendes del capital mobiliari que percebin no han d’estar subjectes a retenció i ingrés a compte, en concepte de pagament de l’IRPF, per part de les persones i entitats que satisfacin aquestes rendes, i per tant la persona o entitat pagadora no ha de remetre al ministeri encarregat de les finances la declaració prevista a l’article 24 del Reglament d’aplicació per les rendes satisfetes a aquestes persones.
Ara bé, el fet que per establir la residència i el domicili fiscal d’aquestes persones s’hagi de considerar l’establert a l’article 8 de la Llei de l’impost, podria generar certa confusió a les persones i entitats obligades a practicar retenció i ingrés a compte en relació amb les rendes del capital mobiliari que satisfacin a les persones que optin per aquest règim especial, en el sentit de si han de practicar eventualment retenció o ingrés a compte en concepte de pagament de l’IRPF.
En aquest sentit, les persones i entitats obligades a practicar retenció i ingrés a compte no disposen de cap mitjà de prova que els permeti determinar quan han de practicar retenció i ingrés a compte en concepte de pagament de l’IRPF, més enllà de les regles sobre la residència fiscal establertes a l’article 8 de la Llei de l’impost, i de l’opció prevista a l’article 23 del Reglament d’aplicació.
A més, cal tenir en compte que les persones que han optat pel règim especial per a residents sense activitat lucrativa, en no estar subjectes a l’impost, no poden exercir l’opció prevista a l’article 23 del Reglament d’aplicació.
1.1.1.5. Conclusions
De tot el que s’ha dit podem concloure que les persones que han optat pel règim especial per a residents sense activitat lucrativa no estan subjectes a l’impost, i per tant les rendes del capital mobiliari que percebin no han d’estar subjectes a retenció i ingrés a compte, en concepte de pagament de l’IRPF, per part de les persones i entitats que satisfacin rendes del capital mobiliari, i per tant la persona o entitat pagadora no ha de remetre al ministeri encarregat de les finances la declaració prevista a l’article 24 del Reglament d’aplicació per les rendes satisfetes a aquestes persones.
Ara bé, ateses les dificultats que representa, per a les persones i entitats obligades a practicar retenció i ingrés a compte, determinar quan han de practicar aquesta retenció i aquest ingrés a compte sobre les rendes de capital mobiliari satisfetes a les persones que han optat pel règim especial per a residents sense activitat lucrativa, únicament han de deixar de practicar retenció i ingrés a compte en concepte de pagament de l’IRPF en cas que la persona que ha optat pel règim especial per a residents sense activitat lucrativa els acrediti de forma fefaent que s’ha acollit al règim especial mencionat.
En aquest sentit, l’opció pel règim especial per a residents sense activitat lucrativa s’ha d’acreditar mitjançant certificació emesa pel ministeri encarregat de les finances, d’acord amb el que preveuen els articles 28 a 32 del Reglament d’aplicació dels tributs, de l’11 de febrer del 2015, si bé la validesa del certificat està limitada a l’any de la seva expedició. Les persones que han optat pel règim especial per a residents sense activitat lucrativa han de presentar anualment aquest certificat a les persones i entitats obligades a practicar retenció i ingrés a compte, que l’han de conservar a disposició del ministeri encarregat de les finances a l’efecte de l’exercici de les seves facultats de comprovació tributària i de l’entitat auditora externa a què es refereix l’article 24, apartat 3, del Reglament d’aplicació.
Aquest comunicat deixarà de produir efecte l’1 de gener del 2018.