“La lletra de la Llei disposa clarament que, després de la interposició del recurs davant la Batllia i del tràmit d'audiència dels demandants i de l'autoritat competent, aquesta dicta la resolució corresponent en un termini de deu dies hàbils des de la interposició del recurs. Per tant, no sembla que es pugui fer coincidir, de l'hermenèutica literal, audiència del recurrent amb interposició del recurs. Si la Llei hagués volgut prescindir del nou tràmit d'audiència del recurrent, li bastava limitar l'audiència a l'autoritat competent i no incloure expressament al recurrent.

I la interpretació sistemàtica i teleològica abonen idèntica resposta. En efecte, ja hem vist com l'article 4 de la Llei 10/2017 preveu l'aplicació supletòria de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal. En aquesta darrera, es conté (article 62) la previsió que l'Administració haurà de trametre a l'òrgan judicial l'expedient administratiu quan contesti a la demanda. Aleshores, el tràmit d'audiència del recurrent li permet prendre coneixement de l'expedient administratiu (amb més fonament, quan l'accés li ha estat limitat en la fase administrativa) i així poder formular les al·legacions adients derivades de la presa de coneixement d'aquest. I aquest tràmit d'audiència s'ajusta a aquesta finalitat i evita, com ha succeït en el cas actual, que el recurrent no prengui coneixement de l'expedient administratiu fins al pronunciament de la sentència; moment en què se li dona trasllat de les actuacions de primera instància.

Constatada la vulneració de la norma processal, cal ara analitzar si aquesta ha minvat el dret de defensa del recurrent i li ha produït una situació d'indefensió.

L'omissió del tràmit d'audiència ha disminuït i, per tant, ha afectat notablement el dret a la defensa del recurrent en empara. Com s'ha vist, una vegada contestada la demanda pel Govern, i aportat l'expedient administratiu, si s'hagués procedit, com ordena la Llei 10/2017, a traslladar l'escrit de contesta i l'expedient administratiu, l'agent hagués pogut conèixer l'expedient administratiu en primera instància i formular aquelles al·legacions que hagués tingut per oportunes respecte d'aquest en relació amb la fase administrativa i amb la contesta del Govern. A més, desestimat el seu recurs, i interposat recurs d'apel·lació contra la decisió de la Batllia, la Sala Administrativa hagués analitzat, per segona vegada, els al·legats referents a l'expedient administratiu i així s'hagués donat compliment també a l'exigència de la doble instància.

Al no fer-ho així i prescindir del tràmit legal d'audiència, s'ha reduït el coneixement del recurrent respecte de l'expedient administratiu, al qual no va tenir accés fins a dictada sentència per la Batllia i s'ha limitat a una instància el debat referent al contingut d'aquest expedient.

Aquestes limitacions o restriccions al dret a la defensa, han col·locat al recurrent en una situació d'indefensió i han vulnerat el dret a la jurisdicció en el vessant dels drets a un procés degut i a la doble instància (article 10 de la Constitució)”.